Lluís Pareras: "El futur del nostre cervell i de la medicina serà molt xocant"

Hola,

com esteu? Benvinguts una setmana més al Món de Demà. Avui al Revolució 4.0 comencem amb aquesta història sobre un dels òrgans del cos que ens genera més interrogants, el nostre cervell.

Estem a l'any 2.112 en un laboratori de recerca situat a 200 metres sota terra. Dos científics intenten resoldre el misteri més antic de la humanitat.

Doctora Soler, la simulació 13023 ha finalitzat.

La simulació mostra una platja. Per què una platja? No ho sabem,

però detectem una activitat neuronal intensa, un augment del ritme cardíac i una activació de circuits associats a la memòria.

Aquests dos investigadors estan estudiant el nostre cervell per descobrir com neixen els pensaments i les emocions. Han reconstruït milers de milions de connexions neuronals. Poden predir patrons de son, reconeixer records i anticipar algunes reaccions emocionals. Però encara no saben per què una persona s'enamora o per què una cançó ens pot fer plorar.

La platja és un record. Fixa't, la xarxa neuronal reprodueix l'activitat associada a una experiència passada. Tens raó, però què significa?

Vull dir, quin sentit té aquesta platja per a qui la va viure? Què es diuen les neurones entre elles que provoca aquesta emoció?

El cervell humà continua sent una de les estructures més complexes i desconegudes que coneixem. Un univers biològic d'aproximadament 86.000 milions de neurones connectades en una xarxa extraordinària.

L'activitat neuronal està clara. La veiem? Aquí està. Fixa't, aquí tenim la descàrrega elèctrica de les neurones. Però quina idea produeix? Quin record? Quina emoció?

Fa ràbia que siguem capaços de fer òrgans artificials o de fer un mapa de les galàxies i, en canvi, encara no sapiguem com funciona el nostre cervell.

De fet, és gràcies al cervell que comprenem les galàxies i l'univers. Del cervell sabem que és una xarxa de senyals elèctrics i químics que participa en la nostra percepció de la realitat, la nostra memòria, les nostres emocions i també la nostra presa de decisions. Coneixem molts dels seus mecanismes, però encara no sabem comprendre, per exemple,

per què sentim el que sentim. ¿Tu creus que si connectem la inteligencia artificial al cervell humà sabrem per fi per què pensem el que pensem?

No ho sé, ¿ho provem?

Ai, que difícil tot això que diem avui, eh? Vosaltres què en penseu? Pensarem millor o sabrem més coses del nostre cervell si el connectem amb tecnologia? Avui intentarem al Revolució descobrir-ho. Benvinguts al món de demà. Comencem a revolucionar-nos.

Connectarem un xip al nostre cervell que ens farà més intel·ligents? Ho descobrirem amb el neurocirurgià, emprenedor i inversor Lluís Pareres. Explicarem què és la computació quàntica i per què pot convertir-se en clau en sectors com la defensa i la seguretat. Ens ho explicarà l'Eduard Fernández, director de recerca, emprenedoria i innovació de la Salle. Amb el nostre Sherpa 4.0, Lluís Soldavila, parlarem dels senyals que detecten que ens aniria genial canviar de feina o reinventar-nos. I al final del programa, el Ferran Vendrell Herrero, professor de Negocis Internacionals a la Universitat d'Edimburg, ens posarà en alerta per evitar que la digitalització de les exportacions ens faci perdre el coneixement real dels països on venem.

El servei humà segueix sent un misteri extraordinari, però també comencen a existir tecnologies i empreses que aspiren a llegir el pensament per dir el que direm o fins i tot connectar-se al servei per fer-nos més intel·ligents. Va cap aquí, al món de demà? Avui volem descobrir-ho. De la mà d'un neurocirurgià, doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona i ara soci d'un fons de capital RIS, Invivo Partners, inversor en empreses de biotecnologia i ciències de la vida. Ell és en Lluís Pareras i és un gran coneixedor del cos humà, des de la medicina, de la innovació, des de l'emprenedoria i des del futur, des de la inversió. Lluís Paredes, què tal? Benvingut al Revolució 4.0, com estàs? Molt bé, Chantal, un plaer estar amb tu. Igualment, escolta, a veure, tu quan mires cap al món de demà, ets del que ets apocalíptics o dels optimistes, em diries?

Jo soc més aviat dels optimistes, però t'he de dir que ja va bé que hi hagi gent que pressioni per mirar les qüestions que poden sortir malament amb aquesta revolució. És curiós que el teu programa es diu igual que la revolució que estarem parlant ara. Esclar que sí.

Escolta, t'he sentit dir que és possible que ens hi fem mal perquè la intel·ligència artificial actua sense cap mapa. En quin sentit creus que tu ens farem mal en aquest sentit? Què et preocupa més?

La majoria de la gent està molt preocupada per riscos existencials de la intel·ligència artificial, com és lògic, però a mi em preocupen més altres tipus de riscos que són més els de l'impacte social que tindrà aquesta tecnologia en la vida de les persones. Això provocarà un canvi social i probablement un nou contracte social. De la societat perquè la intel·ligència artificial podrà fer moltes de les coses que molta gent en feina està fent ara. Per tant, l'impacte social a dins de la societat és la part que més em preocupa a mi.

Tu dius que el 2026 és shocking, és a dir, xocant en anglès. Per què trobes xocant aquesta paraula, dius?

Per la professió que tinc, ja ho he dit abans, gestiono diversos fons d'inversió de capital risc, un d'ells en intel·ligència artificial, que estem a punt de començar, i rebu moltíssims projectes de tot el món que estan en modo, el que diem nosaltres, stealth, que vol dir que no són públics, per entendre'ns, que no han sortit encara. Llavors, basat en les coses que veig, que desgraciadament no podré explicar molt perquè tinc acords de confidencialitat, però el que sí que puc dir és que el que veurem en aquest any, a finals d'aquest any o durant tot l'any que ve, la gent es sorprendrà moltíssim, moltíssim. Per això m'agrada dir que és molt xocant, molt xocant el futur que ve.

Al futur que ve. A tu t'agradaria parlar molt del cervell, perquè tu, que ets neurocirurgià, el coneixes bé, i parlàvem que és un dels grans misteris, el funcionament. ¿Tu creus que algun dia arribarem a desxifrar com funciona? ¿Arribarem a desxifrar el funcionament del nostre cervell abans de connectar-lo a la tecnologia? ¿Qué creus? ¿Sí?

Sabem ja com funciona? Jo diria que no. Però deixa'm dir-te una cosa, crec que és important. Mira, jo, com saps, soc neurociencià, porto molt de temps molt interessat en el cervell i he estat equivocat tota la meva vida. Jo ho he vist ara, en els últims anys, perquè pensava que el cervell era complex perquè d'aquesta complexitat neix la intel·ligència i la consciència i la intel·ligència i la consciència necessiten d'aquesta complexitat. I ara crec que no, crec que el servei és complexa sempre perquè l'evolució no pot fer passos enrere i va, diguem-ne, aprenent, ficant cap rere cap de forward feedback, retrofeedback, i això és el que produeix, diguem-ne, la nostra intel·ligència. Però el servei, en el fons, són pures matemàtiques. És a dir, una neurona qualsevol de les que tinc jo ara mateix que estic parlant amb tu, està escoltant els pings de neurones que té al seu costat i una vegada arriba a un dintell de número de pings, dispara el seu propi ping. I la suma de tots els pings, Chantal, és aquesta explosió de llum, de so i de consciència que és la vida. Però són pures matemàtiques. És a dir, jo ara que estic parlant, molt probablement el meu cervell està. Descifrant la propera paraula que pronunciaré exactament de la mateixa manera que ho fa un Large Language Model. Per tant, per tu,

què és el més apassionant del servei humà? Què és el que més t'agradaria entendre ara mateix del servei quan som al 2026 i després parlarem que segurament la tecnologia. Pot superar-lo, perquè clar, tu fins i tot has dit que la intel·ligència artificial del futur podria arribar a un coeficient intel·lectual de 10.000 i nosaltres, no, tinguem en compte que Albert Einstein, per exemple, tenia un coeficient de 170.

És correcte, tot i que el número és una mica una invenció, perquè no es pot dir un número concret, perquè els tests que ens passaran no són suficients per capturar aquest tipus d'intel·ligència, perquè és molt diferent a la nostra. Em preguntava, Chantal, què és el que voldria conèixer jo. Home, el gran misteri és per què la consciència, d'on surt la consciència. Com aflora, com emergeix, quina és la propietat emergent aquesta de la consciència? Per què la tenim? Perquè jo, per exemple, tu ara, si em permets, m'estàs parlant, i jo no sé si tu ets conscient, si em permets la broma, perquè no tinc cap accés directe a la teva consciència.

Home, jo crec que sí que és conscient, és a dir, t'estic veient, estàs aquí, et miro als ulls, sóc conscient que t'estic entrevistant. És correcte, però I estic intentant entendre tot el que em vas explicant.

Correcte. Però tu ets conscient, diguem-ne, que jo soc conscient perquè actuo com tu i perquè em comporto com a conscient. Per tant, aquesta pregunta que fa molta gent de si la intel·ligència artificial és conscient o no és completament absurda, perquè ja et dic ara que no ho sabrem mai. Però el que sí que puc dir és que es comportarà com a conscient i és el que la gent ha d'entendre de manera important.

I aquesta frase que deies, la intel·ligència artificial del futur, podria tenir un coeficient intel·lectual de 10.000? Posaries la mà al foc per aquesta frase?

Parlar del número, desgraciadament no, però sí poso la mà al foc que de moment no veig cap motiu científic que ens permeti dir als científics que el desenvolupament de la intel·ligència artificial té un límit en el mitjà o curt plaç. És a dir, si hi ha un límit, estem molt lluny d'aquest límit i ja estem en uns nivells d'intel·ligència, no la consciència, que això és un altre tema completament diferent, però estan uns nivells d'intel·ligència ja al nostre nivell.

It's gonna be okay.

Lluís, ara m'agradaria que escoltessis aquesta història.

Us presento el Nolan, té 29 anys i està a punt d'entrar a quiròfan. La seva il·lusió és tornar a jugar a escacs, 8 anys després que un accident li canviés la vida.

Tenia 22 anys i treballava de monitor d'un campament d'estiu. Amb uns amics vam anar a un llac. Ens vam llançar a l'aigua i vaig notar un cop al costat esquerre del meu cap.

El Nolan no recorda si el cop va ser una puntada de peu, un cop de colza o si va xocar amb el cos d'un dels seus amics. Només recorda que no es va llençar de cap, sí, com sigui el cop li va desplaçar dues vèrtebres cervicals.

Quan vaig despertar, estava boca avall, dins l'aigua i no podia aixecar-me. Vaig aguantar la respiració durant una bona estona fins que dues amigues em van treure fora.

Des d'aleshores el Nolan pot pensar, recordar i imaginar, però no pot moure les mans ni les cames. De fet, no pot moure res del seu cos d'espatlles cap avall.

Vuit anys després de l'accident em va trucar un amic i em va preguntar si volia posar-me un xip al cervell. Jo li vaig dir que el que volia era un vestit d'Ironman, però després ho vaig pensar i vaig dir, per què no?

El Nolan és la primera persona a implantar-se un xip de l'empresa Neuralink al servei. L'operació va ser un èxit i ara pot controlar un ordinador i jugar als escacs sense moure ni un múscul. Lluís, com bé saps, Neuralink és l'empresa de l'OMAS. De fet, li hem sentit dir que en el futur tots voldrem portar un xip al servei. Com ho veus? Què et sembla aquesta història? Creus que passarà? Estem molt lluny d'això, eh?

Esto sí que és ciència-ficció. Et diré que el concepte de Neuralink no m'acaba de convèncer perquè necessita implantar un chip a dins del cervell. Això és una intervenció quirúrgica, ho ha de fer un neurocirurgià, i no és, diguem-ne, ni pràctic ni massa segur si ho pensem a gran escala per la societat. Crec més en els abordatges d'aquest problema des de fora del cervell, amb registres, diguem-ne, de l'activitat cerebral, no des de dins, sinó des de fora. Crec que això té més futur, però insisteixo, estem molt lluny que això passi. El que sí que es aconsegueix avui, perquè això sí que és veritat, és, com has dit molt bé, que una persona amb una tetraplegia, que és el que has descrit abans, és un cas molt clar d'una secció medular a un nivell molt alt, i que ocasiona que el mal alèstic i tetraplègic pugui controlar un ordinador, pugui escriure un ordinador, pugui controlar una cadira, pugui inclús parlar amb ajuda, diguem-ne, directament des de senyals cerebrals. Això sí que és veritat, però clar, la complexitat d'això per fer-ho, diguem-ne, amb més funcionalitats, estem molt lluny d'això.

Ja, però deixa'm dir, Lluís Paredes, que de la Xina l'empresa Neuracle ja comercialitza un xip anomenat Neo. Neuralink, l'empresa d'Elson, diu que té 21 persones amb xips cerebrals implantats i que els està estudiant. Sí, què et sembla aquesta notícia?

Doncs que és veritat, i que efectivament hi ha moltes persones, bueno, moltes persones són 21, com molt bé has dit, és a dir, estem en un moment molt inicial. Jo no dic que aquest camp no progressi, però trigarà més anys del que tothom es pensa.

Però tindrem un xip al servei, podrà ser això en un futur? Tu que ets neurocirurgià, sí, un xip, a mi ja?

Jo diria que no, torno a insistir, perquè no serà un chip a dins del cervell, serà un registre per fora. Serà un registre per fora,

però explica'm com seria aquest registre per fora, perquè ara no m'ho imagino.

Hi ha molts casos superinteressants d'intel·ligència artificial amb aquests chips per fora que dius tu. El chip per fora no és res més que una ressonància magnètica funcional, acoplada a un electroencefalograma que registra els senyals del cervell i amb experiments amb animals o amb éssers humans hem vist que registrant l'activitat cerebral de la zona occipital, que és la zona que controla el que estem veient, doncs tu entrenes una intel·ligència artificial ensenyant-li quin fotograma d'una pel·lícula està veient una persona i quin és el registre cerebral, seguim fotograma, següent registre i al final, quan està entrenada, és capaç de predir el que està veient la persona només amb el registre cerebral. Això vol dir que d'alguna manera, com deies al principi del programa, La AI és capaç de llegir, està començant a llegir l'activitat cerebral i a interpretar-la i em sembla una de les coses més fascinants que he vist a la meva vida professional. Això està publicat en moltes revistes científiques d'enorme prestigi i crec que, en fi, a mi aquesta notícia jo no pensava que ho veuria mai a la meva vida això.

Clar, tu que ets inversor, estàs a prop de moltes empreses que es dediquen a millorar la nostra salut. Què t'ha ensenyat el quiròfan que no t'hagi ensenyat cap escola de negocis, em diries? I què és el que estàs veient? I sobretot, si podrem curar malalties d'Alzheimer, càncer, tot això està canviant molt ràpid, no?

Doncs sí, mira, contestant la primera pregunta que feies, suposo que la meva vida prèvia dins del quiròfano m'ha ensenyat. Jo crec que el més important és poder, diguem-ne, controlar bé la pressió externa a l'hora de prendre decisions. És molt evident que dins d'un quiròfano, de vegades, les decisions que s'han de prendre són molt rellevants, hi ha molta pressió i les has de prendre bé, perquè hi ha una vida humana a l'altra banda. I sobre si podrem curar malalties, doncs efectivament jo crec que la biologia i la ciència en general és l'aplicació més sexy que té la intel·ligència artificial avui en dia. No hi ha res que jo pugui imaginar més important que l'ús de intel·ligència artificial al camp científic perquè a Medicina, per exemple, moltes de les malalties que tenim avui, doncs les. La investigació anirà molt més ràpid, tot i així perquè apareguin fàrmacs al mercat. Tu penses que hi ha un camí regulatori que qualsevol fàrmaca ha de seguir i això porta anys. No estem parlant que l'any que ve tots estarem curats de les malalties, però des de llavors serà una ajuda molt valuosa per al camp científic. També fora de la medicina, en altres disciplines científiques com ara els materials, el canvi climàtic, l'energia. Amb tots aquests camps es veuran enormement beneficiats de l'ús de la intel·ligència artificial.

Per tant, algunes frases que et podria dir, parlant amb tu, que domines la biotecnologia, la intel·ligència artificial pot transformar la medicina, més en cinc anys que en les últimes dècades, suscrius aquesta frase, segurament, i també que el futur de la medicina no és només curar malalties, sinó anticipar-les, i que la combinació de la biotecnologia i la IA obre una nova era en la salut, segurament, no? I tant que l'obra.

Deixa'm explicar-te una anècdota. No fa molt, estava a un gran hospital d'aquí de la ciutat, no diré quin per no. Però donant una conferència a 400 metges sobre quin és l'impacte de la intensitat artificial al camp mèdic, no? I un radiòleg, perquè estàvem parlant de, escolta, ja saps que una AI és capaç de llegir una ressonància magnètica o qualsevol prova radiològica millor que un ésser humà avui en dia, però això no ho dic jo, això està publicat en molts, moltes revistes de gran impacte científic. Doncs aquesta persona em deia, Lluís, és que jo li passo una placa de tòrax normal i una AI és capaç de predir si el malalt és diabètic o no, i jo no sé com ho fa. Aquest jo no sé com ho fa, doncs una intel·ligència artificial precisament a lo que es dedica, el seu punt fort és que és capaç de detectar patrons amb moltes més dimensions que lo que un ésser humà és capaç de detectar. Per lo tant, doncs, efectivament pot diagnosticar millor que un ésser humà i ens ajudarà terriblement. Això no vol dir que els radiòlegs hagin de desaparèixer ni molt menys. Però l'activitat que faci un radióleg s'haurà de reinventar molt perquè és indubtable que una AI ho pot fer millor. Molt bé.

Per acabar, va, un titular, Lluís Pareras. M'ha agradat molt parlar amb tu, neurocirurgià, empradador, inversor. Saps moltíssimes coses del que passarà en el futur de la salut. Digue'm un titular, per acabar aquesta entrevista, que destacaries del nostre cervell i de tota la tecnologia que ens envolta i dels canvis que viurem.

El que més em fascina a mi és veure com l'ésser humà és molt antropocèntric, en el sentit que pensa que només la seva intel·ligència i només la seva consciència són intel·ligència real i consciència real. Poden haver-hi molts tipus de consciències i molts tipus d'intel·ligències. Crec que la societat està a punt d'enfrontar-se a un canvi molt, molt important. Crec que no hi ha hagut un canvi més gran a la història de la humanitat que el que estem a punt de viure. Crec que és un privilegi, Chantal, és un privilegi viure. Aquests anys en aquest moment. Molt bé.

Doncs, escolta, ens ha agradat molt el Revolució Coneixa. El Lluís Paredes ens ha quedat clar que estem a les portes d'una revolució que ens està fent pensar molt, perquè una cosa són els misteris del nostre cervell, una altra són els misteris també de la tecnologia capaç de connectar-se al cervell i, per tant, ajudar a superar les malalties, a pensar millor i també tenir clar que les decisions que prenguem els propers anys determinaran el futur de moltes generacions. Així que ens toca esbrinar, jo també crec, des de la divulgació cap a on anem. I, per tant, ens ha agradat molt conèixer Lluís Paredes, neurocirurgià, emprenedor inversor. Moltes gràcies per venir al Revolució. Una abraçada.

Un plaer estar amb tu, Chantal. Abraçada.

Dos dies, els dissabtes quan vulguis a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Ullens, aquesta setmana hem sabut que una empresa de computació quàntica de Barcelona ha rebut una inversió de 10 milions d'euros per part d'Indra i de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica. L'objectiu és que les seves solucions siguin fonamentals en àmbits com la defensa, la seguretat i l'espai de fets. Segons preveu la consultora Garner, la computació quàntica generarà uns ingressos de més de 1.000 milions d'euros l'any vinent. Ara bé, què és la computació quàntica? Doncs això, ara en parlarem a Tech Talks amb l'Eduard Fernández, expert, és director de recerca, emprenedoria i innovació de la SAIEM. Què tal, Eduard, com estàs? Molt bé, encantat. Podríem dir que la computació quàntica és una tecnologia que ajuda a processar, per explicar-ho fàcil, informació de forma molt ràpida. Tu, com l'explicaries als oients que saben de temes TICs i que no, què els diries?

Jo, per començar, faria un matís sobre que computa molt ràpid. Perquè no és del tot així el matís ve que hem d'entendre que un processador quàntic en si no és un ordinador normal i corrent que corre més, que és molt ràpid sinó que en realitat el que fa és canviar les regles de la computació, és un model de computació diferent, és una manera de fer diferent, la computació clàssica que tenim avui en dia la que es basa en els bits famosos, zeros i uns. És determinista, sempre fa el mateix. La computació quàntica, que es basa en el Covid, és probabilística. Llavors és un model de computació diferent. Canvia les regles dels jocs per certs problemes.

I què ens permet fer? És a dir, si posem exemples de què permet això, què em diries?

Doncs, a veure, de fet permet, la llista és força llarga, però permet un sector de problemes, que diríem que és un problema de tipus combinatòria, des d'empreses que tinguin problemes amb la logística, que sigui una logística complexa, creació o investigació de nous materials, nous fàrmacs, certs aspectes de la intel·ligència artificial, també per trobar nous materials o per ciberseguretat. Tot això serien els sectors més interessants on s'està ficant la investigació.

I ara que evoluciona tot tan ràpid, que la tecnologia és exponencial, en quin punt ens trobem? És a dir, tenim ordinadors quàntics, tenim més tecnologia, cap a on anem? On està aquest horitzó?

Doncs, la part divertida és que sí, que tenim ordinadors quàntics i fins i tot pots accedir-hi des del núvol i jugar-hi. Pots provar. Si tenim processadors quàntics que ara resolguin problemes industrials, comercials, reals, això no encara. Encara no estem aquí. Hem d'entendre que, per exemple, el COVID, que deia, aquesta unitat de cómput, Ara per ara els ordinadors quàntics poden tenir sobre uns milers, un miler, mil, mil i algo. Per resoldre un problema complex potser necessitaríem sobre 4 milions. O sigui, encara sí que hi són, podem jugar, podem aprendre, podem veure què fer, les empreses poden començar a entendre el què, però encara no està allà.

I quin paper des de les universitats en aquest procés vosaltres esteu fent? Què em diries? Esteu formant molts especialistes tècnics en aquest sentit?

La clau, jo crec que la universitat té un doble paper aquí. Una és, sí, evidentment formar tècnics amb coneixements profuns, però a més a més que tinguin la capacitat de poder parlar diversos. Que no idiomes, però que pugui comunicar-se en diferents disciplines, molt transversal, i que tingui esperit crític. Això és un dels aspectes molt importants. La segona, podem fer un acompanyament a les empreses per aquesta exploració. És a dir, l'empresa no cal que esperi que la tecnologia estigui madura per començar a adoptar-la. Pot començar a adoptar-la ara ja, per exemple. I la universitat sí que pot fer aquest paper d'acompanyament.

El 4 de novembre, a la Salle Universitat Ramon Llull, vosaltres organiseu una edició que es diu Corporate Event, amb la presència de Kilimanjaro Quantum Tech, que és l'empresa que explicava que ha rebut aquest finançament de 10 milions d'euros. I per tant, l'objectiu principal d'aquesta trobada, quina és? Preparar les empreses per a aquesta economia més quàntica, que a vegades no és fàcil d'entendre, sí?

Doncs sí, precisament és el que deia abans, part de la gràcia d'aquest event és començar a posar junt recerca, universitat, empresa, societat i començar a crear aquest ecosistema. De fet, la veritat és que tenim molta sort de tenir empreses com, per exemple, Kilimanjaro, que estiguin treballant en tecnologia quàntica. I ho estan fent aquí, a Barcelona. No cal anar. De vegades penses que, ostres, per fer aquestes coses necessito anar als Estats Units o a una gran multinacional. Però no, no. Això ho podem fer aquí. I aquí pot començar a haver-hi un ecosistema al voltant d'aquesta tecnologia. Aquest event és per començar a parlar d'aquests temes i fer-ho aquí a casa.

Ara, Eduard, et vaig a fer un exercici perquè ens escolten molts a empreses, a emparladors que sempre escolten el Revolució perquè els fem recomanacions. En aquest cas, clar, no tothom treballa en economia quàntica, o sí? Què els diries? Tres recomanacions a una empresa que vol preparar-se per aquesta economia quàntica. Què li recomanaries? Quines serien?

Doncs. Recomanacions que faria. El primer seria informar-se. Aquesta seria la primera part, amb esperit crític, que no es deixi importar pel hype, és a dir, ara tampoc no cal que transformi tota l'empresa en experts en quàntica, és el que passa amb tota la tecnologia, és a dir, no cal esperar que estigui madura per agafar-la, ni fer-la servir, per adoptar-la, ni fer-la servir perquè estigui de moda. Aquest és el primer pas. El segon pas és que confiï en aquest pas, en la societat i en el que posa al voltant la universitat. És a dir, que pensi quina necessitat tinc dintre la meva empresa, quins problemes tinc, són problemes computacionals, logístics, de simulació. La quàntica em podria ajudar i a partir d'aquí contactar, per exemple, a la universitat per poder fer un pilot, per poder fer investigació. I un altre punt important que es prepari des del punt de vista de seguretat.

Clar, perquè hi ha molts temes que pot resoldre la quàntica i també hi ha molts temes de salut que no n'hem parlat, oi que sí? Sí, sí, sí.

De fet, hem d'entendre que si el problema és complex i té moltes variables, la computació quàntica t'ajuda moltíssim. Llavors, els temes de fàrmacs, com deia al principi, o de simulació de sistemes naturals, això la computació quàntica pot ajudar moltíssim.

Molt bé. Per anar acabant, eh? A banda d'aquest esdeveniment, no? Descobrirem més d'aquesta tecnologia, per exemple, quan tinguem ordinadors quàntics més potents, no? Saber problemes que ens ajudaran a resoldre, no? I en molts àmbits, no? En l'àmbit de la salut, en l'àmbit de les empreses, no? I sobretot, al final, és que aquesta tecnologia és infinita i exponencial

i ens canvia el món, no? Sí, és una tecnologia que t'aporta una manera de canviar les regles de joc per al còmput de certs problemes. És un model computacional diferent. Ens hem d'imaginar, per exemple, si jo tinc un problema el puc modelar com si fos, imaginem-nos que és un dau. Tots els daus tenen la mateixa probabilitat que surti. Però si jo canvio el pes d'alguna de les cares del dau, algunes de les cares llavors tenen una mica més de probabilitat que surtin. Llavors, el que fa un algoritme quàntic és això, totes les solucions possibles estan plantejades, però cada solució té la mateixa probabilitat inicialment. A mesura que avança l'algoritme va canviant la probabilitat de cada resultat i al final tens el més probable.

Molt bé, doncs això és el que hem d'explicar, com canvia el món, no? I també l'hem d'aprendre, al final, no? Canvia tan ràpid que l'aprenentatge és constant. Gràcies, Eduard Fernández, per posar més llum a la foscor del que és la quàntica, que és un món, a vegades, per molta gent, una mica complicat, i avui ho hem intentat a Revolució explicar-ho de forma més fàcil. Moltes gràcies. A vosaltres.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Chantal Llevin. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

La intel·ligència artificial transformarà una de cada quatre llocs de feina a Catalunya, segons un informe de la Cambra de Comerç de Catalunya. Més enllà de si la nostra o la vostra serà una d'aquestes feines, hi ha una altra qüestió que hem de plantejar-nos sovint. Com estem a la feina? Estem contents, satisfets? Estem incòmodes? Estem farts? Avui parlarem també de reinventar-nos i de quan arriba el moment de fer-ho. Amb el nostre Sherpa 4.0. És professor d'SAD conferenciant Lluís Soldavila. Què tal? Com estàs?

Fantàstic, Chantal. Contentíssim d'estar aquí una temporada més. I ja en van, ja sé que no t'agrada dir-ho perquè això ens posa a tothom, en van 11.

O sigui, espectacular. 11 temporades de Revolució. Anem fent i ara d'ahir en parla tothom, però arriba un moment que entenc també que avui parlarem de feina, que és una plantejar-nos un canvi a la feina, una reinvenció. Lluís, ¿Pots donar-nos algunes senyals per detectar-ho? Perquè a vegades es canvien equips, amb una empresa. I, per tant, a vegades també calen aquests canvis, no?

Mira, el que et porto avui, Chantal, són cinc senyals que el que et cal és. Canviar de feina barra reinventar-te. Ja sé que la paraula reinventar sona molt a creixement personal, autoajuda fins i tot. Digue-li redisseny o digue-li sincerament una paraula que a mi m'agrada molt, que estic pensant molt aquest 2026, que és tenir soberania professional. Fixa-t'hi que bonica la paraula. És a dir, jo soc l'amo del meu destí professional. I tot bé. Perquè tu ja saps que jo el 2008 estava a Nova York i vaig obrir l'oficina de la filia tecnològica de Deutsche Bank. I era professionalment l'èxit més absolut, no? Però jo quan tornava a casa i passava cada dia per la. Jo creuava la zona zero, que ja havia ja estava reconstruint. I sempre tenia una pregunta al cap, que era, escolta, això és el que vull? O és el que queda bé, o és el que els altres volen, d'acord? No eres feliç? Professionalment? No era feliç professionalment. O sigui, sí que ho era, però ara ho veuràs, és un dels símptomes. Hi havia quelcom que fallava, perquè no era soberà del tot, saps? Aleshores, al final, ja saps com va acabar, vaig sortir amb ambulància del meu despatx, perquè vaig ser prou tonto com per no prendre mesures abans. I avui volem evitar això, per tant, anem a per les 5 coses que et poden fer veure que has de canviar de feina.

Per tant, primer senyal, alerta amb l'humor de diumenge a l'hora de sopar. Això és molt fàcil. Quan veus que no tens ganes d'anar a treballar.

Diumenge a la tarda, la depre del domingo por la tarda. Escolta, ¿realment el diumenge a la tarda comences ja a estar neguitós? És a dir, comença ja quan el sol baixa, ve aquest nus a l'estómac. Escolta, que si et passa una vegada no passa res, però si el problema es repeteix diumenge, clar, si és un patró exacte, aleshores tens un problema, aleshores potser el que hauries de fer és pensar. De fet, et diria, mira, ara ja estem al. Octubre, pràcticament, no? Quants diumenges dels gairebé 30 jascats que portem t'ha passat això? Si és un número considerable. Has de canviar de feina. O t'has de reinventar, has de fer quelcom.

Ara anem a la segona senyal. Aquesta jo us aviso que a mi m'ha cridat molt l'atenció perquè. Explica'm. Bueno, clar. Si la IA fa molt la feina?

No, fa la meitat de la teva feina. O sigui, jo et proposo que agafis un dia teu, i diguis tot el que has fet durant un dia, i fes aquest exercici una setmana, però fes-lo, fes-lo, fes-lo. I al final penses, escolta, i la IA què pot fer d'això? Però com ho fas? Doncs pregunta-li a la IA, o sigui, l'hi expliques i ho comparteixes, d'acord? Has de pensar que si la IA pot fer un tant per cent elevat, aleshores estàs en risc. Però compte, perquè aleshores aquí hi ha el risc de contraposar-te tu amb la IA. No, són les teves competències de tu avui amb les competències de la IA avui i demà, perquè això va molt ràpid. Amb la qual cosa, no és una competició jo o tu contra la IA, és tu amb la IA. Perquè qui et traurà la feina serà algú que sàpiga fer això. M'explico? Serà algú que sàpiga fer anar bé la IA. És a dir, no és nosaltres, no ens destruiran, no, segurament quedaràs obsolet. I no ho dic jo. El World Economic Forum, en l'últim informe, el que va dir és que el 40% de les habilitats que avui en dia tens quedaran absolutament obsoletes en un parell d'anys. Per tant, si ho diu el World Economic Forum, senyal que hi ha coses que estan canviant.

Per tant, vols dir que podem fer servir la intel·ligència artificial, però que al nostre cervell l'hem de continuar fent treballar motivat, perquè si no, al final pensarem que la nostra feina és molt automàtica.

L'AIA apalancar-te amb el que tu fas que l'AIA no sap fer i posar-la com a eina que et faci pujar,

que t'augmenti. Molt bé. Quan dius que no competim amb l'AIA és perquè l'AIA pot ajudar-nos a tactar feines que només sabem fer cadascun de nosaltres. I anem a l'altre senyal, el 3. Parles de la feina en passat?

Això és boníssim. En un sopar. No m'ha passat mai, a mi, això.

És que tu no ets. No, perquè m'agrada la meva feina, clar. És que ara em costa entendre per què m'agrada la meva feina.

Tu no ets el target d'aquesta secció, de la meva secció d'avui. Però vés a qualsevol sopar que vagis. Si pot ser, no cal que siguin amb companys de feina, però amb gent del món professional i, si pot ser, intrudeix el tema professional. Veuràs que la gent, quan parla de grans moments, parla en passat. Abans m'agradava molt, quan vaig començar era apassionant, al principi fèiem coses molt xules. Això també passa amb la parella, amb la feina i amb la parella. Absolutament. Jo no vindré aquí al Revolució 4.0 a revolucionar el món de la parella, que també podríem, si ens poséssim a parlar de parelles, segurament que traiem alguns tips. Però la idea és aquesta. Si parles en passat, és que aleshores el que has de canviar és el teu present.

I has de canviar-te a tu mateix o també a les persones de l'empresa o a les persones de l'equip. Al teu entorn i a la teva identitat, correcte. Anem ara al senyal número 4.

Aquí és on estava jo. És a dir, tot va bé, però no és teu. És a dir, ja et dic, jo estava a Nova York, ostres, quedava molt bé dir que eres el director, per mi a nivell currículum, per mi estar allà era un somni, Nova York és molt xulo, sí, però jo deia, hi havia alguna cosa que no m'omplia, no era feliç, no ho havia decidit jo del tot, jo sempre poso una metàfora que és molt simple, a la teva vida hi ha només dos agents, conductor o copilot, tu què ets? Jo conductora. Doncs ja està. És important qui t'acompanya, el copilot. I qui hi ha darrere. Aleshores, el que has de sentir és que tu controles. Que no vol dir que sempre condueixes, perquè també és molt agradable dir, ei, ara em canso, condueix tu. Però sí que, sobretot, estem parlant aquí de la teva vida professional, sentis que és teva.

Per tant, perquè aquí també ens hem de preguntar si tenim bon sou, si tenim un càrrec, si tenim gent. És a dir, al final també suma moltes coses, no?, una feina. Clar, és moltíssim.

Pensa que has fet mai el número d'hores que passem a la feina, a la vida. És amb el que dedicarem probablement més temps, amb el qual ha d'haver-hi una part. Quan parlem de motivació, parlem de tres eixos. Una és la intrínseca, l'altra és l'extrínseca i l'altra és l'atrascendent. L'extrínseca és la més fàcil, és el que ve de fora. Reconeixement, diners, sou, seguretat o el que sigui. La intínseca és el que et mou, el que et ve de dintre. I la transcendent és la que fa que impactis en tercers. Aleshores, la gent en té de les tres. I el que és important és que les tres estiguin balancejades i estiguin força plenes perquè et permetin dedicar aquestes 8, 10, 12, 14 hores, 5 dies a la setmana durant 40 anys. Vaig acabar el curs d'ESA de l'altre dia, el juny, i els preguntàvem als nanos, quants anys teniu? I tots, profe, si ja ho sap. Dic, no, digue-me quants anys. 21. Molt bé. Quan us jubilareu? 65. Em diuen, als 40. Jo, sí o no, sí. Es va sentir una rialla, no? M'estaven vacil·lant. I em va dir, no, ara, seriosament, als 70. Vale, doncs fes la resta. Et queden 50 anys de feina. Realment no vols fer alguna cosa que et motivi. Realment creus que serà la mateixa als 50 anys o t'hauràs de reinventar? Per tant, no passar a reinventar-se és molt sa, és evolucionar, és avançar. Per això estem avui aquí, no?

Jo t'he de dir que si em toqués l'autoria seguiria fent aquest programa igualment. No en tinc cap dubte. I no penso perdre'm ni una oportunitat per seguir esbrinant com s'ha el món de demà. Anem a per l'últim senyal, Lluís Soldavila.

L'últim senyal és molt bèstia i aquí l'hem pegut tots. És fa més d'un any que dius. L'any que ve, perquè ara no és el moment. Però això és el mateix. L'any que ve, canvio, no? Deixar de fumar, tenir un fill. Quan els nens siguin grans. Tu que ets mare, no? Sí. No vas ser mare en el moment perfecte, quan tot era perfecte i es va alinear tot. No, o sigui. Jo sempre dic, mai és el millor moment per ser pare o mare, sempre és el millor moment, mai és el moment per fer un canvi, sempre és el millor moment. És a dir, digues el que diguis, tens raó, amb el qual no t'esperis, d'acord? L'any que ve, no sabem si en comptes de la IA.

Segueix la teva intuïció, segueix el teu cor, també, el teu cervell I prova-ho,

i sobretot, a l'hora de fer canvis, si em permets, jo el que et diria és segueix un mètode, segueix un mètode, és a dir, fixa't en algú que ho hagi aconseguit. I modela el que ha fet. Moltes vegades tenim la tendència a pensar-nos tan únics que no hi ha ningú que ens pugui ajudar ni ningú que ens pugui inspirar. I això no és així. Hi ha moltíssima gent que està en un moment de transició que se sent que necessita un canvi i que no sap fer-ho. Per tant, recomanació, escolta, no remetem la roda perquè no ets la primera que està en aquesta situació.

Els canvis sempre poden fer vertigen, però sovint són palanques de llançament cap a un futur millor, així que tant de bo siguen capaços tots de remantar-nos les vegades que faci falta i que la feina sigui sempre millor i que pugui triar també, perquè a vegades, Lluís, no tothom pot triar la feina que ha de fer. Gràcies. Deixa'm una frase.

Fes el que t'enamora o enamora't del que fas. Fixa't, si no pots triar, enamora't del que fas.

Lluís Sondavina, gràcies.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

La ràdio té coses fantàstiques i és que quan fem aquest programa no només arribem a oients de Catalunya, d'Espanya o de catalans que viuen pel món. I això és la història que us explicarem ara perquè em fa molta il·lusió. Perquè ha vingut un oient del Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio que ha vingut expressament des d'on? Des d'Escòcia. Però a més a més és que tenim uns oients que són una passada, perquè en aquest cas també és un oient molt culte, és el Ferran Badrell Herrero, és professor de negocis internacionals a la Universitat d'Edimburg, d'Escòcia, i professor visitant a la Universitat de Bassa, Finlàndia. Ja ha agafat un avió i ha vingut a Barcelona. Ferran, benvingut a l'estudi del Revolució,

com estàs? Molt bé, gràcies Chantal per la invitació. A veure, a mi em fa molta il·lusió

conèixer els oients, i és veritat que de tant en tant els convidem, però clar, quan em vas escriure em vas dir, us escolto des d'Escòcia, i em fa molta il·lusió perquè vull que m'expliquis una mica des de quan escoltes el Revolució, per què l'escoltes, perquè jo aprenc també del que em dieu els oients.

Exactament. De fet, l'article que parlarem avui també una mica de la importància de parlar amb els oients o amb els clients. Fa bastant que escolto el programa, fa bastants anys, i de fet jo com que faig investigació en temes de tecnologia, en temes d'innovació, doncs el programa realment explica el que fan les empreses en aquesta temàtica i em sembla molt interessant. Em fa estar al dia i em dona exemples també que després puc entendre el que succeeix i m'ajuda a la investigació.

Ai, que bé, escolta, i clar, nosaltres fem dos programes, un dissabte a l'ApiWeb i un altre que a vegades anem en directe, quan hi ha futbol, no, a les 10 de la nit, els diumenges de 10 a 11. Tu, com ens escoltes, a quina hora, des del podcast, des de la web, tinc curiositat, des de 3K, des de Catalunya Ràdio, des de l'app, des de Spotify, des d'on?

Des del podcast. Normalment, o quan agafo el tren, de fet, visc a Glasgow i vaig a Edimburg en tren, i quan vaig al tren, que són 50 minuts, encaixa perfectament amb la duració del podcast. A vegades també quan surto a córrer.

Ai, que bé, o sigui, a mi em fa tanta il·lusió escoltar. I llavors ara t'he de dir, ens has de posar una mica de nota, és a dir, quins temes t'interessa més que expliquem, perquè clar, hem parlat molt d'emperadors, d'intel·ligència artificial, de ciberseguretat, de quin tema t'agrada més que expliquem, a veure, com a professor?

A mi quan són en temes d'empresaris, que fas moltes entrevistes a empresaris, em sembla molt interessant per veure una mica el que estan fent les aplicacions digitals o les aplicacions d'intel·ligència artificial. Una cosa que jo també faig, perquè sóc professor de negocis internacionals, és en temes d'exportació o tot el que sigui internacionalització d'empreses. Aquest és un tema que potser no el feu tan sovint, però que és el que realment a mi m'interessa.

Jo crec que sou tan bons tots els oients de Revolució perquè podríeu ser col·laboradors de Revolució. És a dir, tu amb la teva feina que tens segur que podries fer una secció dels temes que tractes, no? Sí, si m'invites. I escolta, què ha passat? Has vingut des d'Escòcia i què ha passat? Ja has perdut un avió?

Exactament, vaig tenir el vol a Preswick i a la meitat del tren es va cancelar i llavors vaig intentar arribar i no hi havia manera d'aconseguir un Uber a Escòcia, a temps molt rurals. I llavors vaig haver de donar mitja volta, agafar el tren de tornar cap a Glasgow i vaig trobar un vol a l'aeroport de Glasgow que sortia més tard per la tarda. Ostres, ha estat un viatge revolucionari. I em vaig perdre la primera part del Barça. Va perdre, no? Sí, al final.

Millor no veure-ho. Llavors, la pregunta que et faig és què hi fas tu a Escòcia? És a dir, un professor, quants anys hi fa? Tu has treballat a Catalunya, però un dia decides marxar. Nosaltres igual que un dia vam parlar dels catalans a Silicon Valley, en aquest cas avui podem parlar dels catalans que hi ha a Escòcia, perquè n'hi ha moltíssims. En el teu cas, per què vas marxar?

Doncs vaig tenir una oportunitat d'anar a treballar primer a Birmingham. Vaig fer el doctorat a l'autònoma, estava treballant a l'OPC i vaig tenir l'oportunitat d'anar a Anglaterra. I després, com va la vida? Vaig conèixer una escocesa i vam decidir anar-nos a viure a Escòcia. Ah, l'amor, no? I les nenes. Ah, molt bé. Es viu bé, Escòcia? Sí, sí. Es viu millor a Escòcia o a Catalunya? Pues no te sabría decir, ahora ya me he acostumbrado y está muy a la escocía.

Deixa'm fer-te una pregunta, perquè a Escòcia plou, no? Sí. Hi ha tants problemes quan plou com aquí, perquè saps que aquí quan plou ara és bastant. No sé si t'has enterat de tot el que passa a Catalunya amb les alertes. A Escòcia com porteu el tema de la pluja?

Realment, el terra sempre està mullat, no entenc per què, però sempre està mullat quan estàs pel carrer, però després, quan plou, plou una miqueta cada estona.

Escoltem, tu volíem parlar d'un estudi que portes del tema de l'exportació, que ens destaces d'aquest estudi, que heu estudiat a més de 20.000 empreses? Explica'm això.

Sí, és un estudi que hem fet amb 20.000 empreses portugueses que analitzem per 10 anys. Podem seguir la seva digitalització, si inverteixen o no, quan inverteixen en digitalització, després podem veure si exporten més gràcies a aquesta exportació, aquesta digitalització i veiem que hi ha una relació positiva, de fet un impacte molt fort i aquesta seria la bona notícia a curt termini. Però llavors quan veiem la part de l'exportació que ve de la digitalització com influeix amb l'aprenentatge, veiem que l'aprenentatge és menor. Per tant, les empreses que estem analitzant o les que inverteixen en digitalització poden exportar més, però realment aprenen menys de l'exportació.

Aprenen menys? I per què dius que aprenen menys com a professor?

A part de l'anàlisi que és quantitativa, també tenim quatre entrevistes amb les empreses. I els que ens expliquen és que al digitalitzar comencen a tenir menys relacions personals en el sentit que deixen de, potser, viatjar per visitar clients o per visitar proveïdors, clients, col·laboradors i això és el que ens expliquen.

En cas d'exportacions, què és millor, tenir dades d'un mercat o competir realment en aquell mercat? Què en diries, Ferran?

Et diria que és el més important no tenir les dades d'un mercat en particular, sinó poder accedir a la informació que no tenim en el mercat domèstic. És el que estem buscant aprendre o el que esperem és que les persones, que els emprenedors que digitalitzen, també vagin a visitar aquests clients.

Com a professor de negocis internacionals a Catalunya, què li recomanaries? Quins països hem de fer més negoci en aquests moments? Què em diries? La Índia, per exemple? I la Xina? La veritat és que són

grans oportunitats d'anar a l'Àsia perquè són mercats creixents, també per naturalesa cultural, també pot ser Sud-amèrica o Llatinoamèrica en general, i òbviament Europa, que seria el mercat més senzill perquè té la moneda única.

Molt bé. Escolta, hem parlat de tu, però jo vull que avui em facis una pregunta. És a dir, ja que t'escoltaràs, perquè tu aquest podcast, ara ho estem gravant l'entrevista, i te l'escoltaràs un dia en el tren de Glasgow o, em deies, a corrent. Llavors, a mi m'agrada que em facis un parell de preguntes. Com a periodista, va, què preguntaries del Revolució, ja que l'has seguit tant?

Ai! No, la veritat és que és complicat, no portava pensada a ninguna pregunta.

Com faig la feina, em diries? Com fas la feina amb un equip? Amb equip, amb el Marc, amb la Clàudia, amb el Xavi. És que el Revolució és molta feina, no es veu?

De fet, una cosa que em feia il·lusió és venir una mica per veure com funciona el programa, com treballeu. I serà un gran record.

Ai, que bé, m'ha fet una super il·lusió. Que, per cert, t'enduràs una tassa del Revolució. Tots els oients que ens vinguin a veure des de fora de Catalunya s'enduran una tassa. Per tant, Ferran Vandréi Herrero, professor de Negocis Internacionals de la Universitat d'Edimburg, professor visitant de la Universitat de Baia Finlàndia, oient del Revolució. Em fa molta il·lusió conèixer personalment i que vinguem a veure'm. Els oients, per tant, tots els oients que vinguin de fora, Xavi, tindran una tassa. I, escolta, ens agradaria fer una revolució des d'Escòcia. Aquí ho deixem. A veure si podem venir. De veritat, moltes gràcies pel viatge. Gràcies. I per escoltar-nos.

Acabem el programa i avui amb una frase que forma part d'un poema. Diu, el cervell és més ample que el cel. La va escriure la poetesa Emily Dickinson en un dels seus poemes. El cervell humà és un misteri meravellós, ample com el món de demà. Gràcies al cervell portem molts segles imaginant el futur i això ens fa ser revolucionaris. Moltes gràcies, com sempre, a l'equip del programa, al Xavi Llauradó, a la Clàudia Crua, al Gerard Gil, al Jordi Pia, al Marc Amorós, i a les veus, eh, Carles Dabó, Nílvia, Albert Banyà, Helena Miquel, que han sonat al programa. Gràcies per tenir-ho, oients fantàstics, com m'he conegut avui. Vull conèixer més oients. Va, m'escriviu, tots els oients m'escriviu. Gràcies, una abraçada.