Lluís Puig podria tornar per al proper ple del Parlament

A qui no hem sentit encara és a un altre exconseller, que també és a l'exili, el exconseller Lluís Puig. Lluís Puig, bona tarda. Molt bona tarda. Primer de tot, deixem preguntar-li com li ha caigut la notícia d'aquesta setmana, que podia ser esperable, però no sé si, després de les últimes experiències, havien preferit no fer-se moltes il·lusions.

Exactament, no ens havíem fet moltes il·lusions. Perquè un cop t'has escaldat una vegada, diuen que mai guatevien desprou. Sí que esperàvem la resolució del Constitucional, perquè tristament per ells, per la justícia espanyola, que cada cop tenen més descrèdit, vuit dies abans ja sabíem el que es faria. I això li trobo molt al·licient, les coses, quan estàs davant d'una justícia. Però el que sí que no esperàvem, almenys jo personalment, és la rapidesa en què el jutge instructor va fer l'aixecament de l'ordre d'atenció i el rest. Això sí que no ho esperava, vaja. I com s'ho agafa?

Quina sensació li va quedar quan va saber que el jutge Llarena aixecava i prenia aquestes decisions de manera tan ràpida? 40 minuts van passar entre la decisió del Constitucional i la decisió de Llarena?

Bueno, vol dir que la tenia escrita, això segur. Això segur, i l'altre m'imagino, m'imagino, dedueixo sense jo ser un expert jurista, que si l'hagués mantingut gaires dies o setmanes, hagués sigut incorre amb una vulneració de drets més forta encara de la que ens han fet, però en aquest cas ja flagrant, no pot mantenir un ordre de resta. Quan hi ha el Constitucional que diu que els fets són administrables, tot i que ho deixa com a provisional i que evidentment cal llegir la sentència i cal que s'apliqui l'amnistia d'una forma formal, però l'ordre de detenció, després vaig entendre que havia de ser ràpida.

Amb qui va parlar? Qui és la primera persona amb qui va parlar o amb qui va comunicar-se quan va saber la notícia?

Amb la meva esposa, companya de tota la vida. És que em va passar una cosa que no em havia passat mai a la vida. Jo marxava de Besir a l'aeroport en direcció de Waterloo i normalment sempre tots posem el mòbil en mode avió o l'apaguem quan posem l'avió. Jo no ho vaig fer, ho vaig oblidar, el tenia en silenci. No, el tenia en vibració. I quan començàvem a baixar de l'avió a aterrar. En el moment que va agafar línia, clar, em va començar a vibrar el mòbil d'una forma desenfrenadament perillosa. Jo pensava que estava a punt d'explotar-me l'aparell. I clar, de seguida, en el moment que ho vaig veure mirant d'amagat què passava, vaig veure el que era. En el moment que vaig aterrada, evidentment vaig trucar a la meva companya i esposa.

Era un vol que el portava cap a Waterloo, pot ser? Sí, sí, sí, bueno, xarleroa, però un poble de xarleroa. Camí de batalló. Li pregunto, perquè li explico una maldat, si vol, o una anècdota, que no sé si vostè n'és conscient o no, però en moltes redaccions, el tuit que vostè va fer dient he pujat a l'avió condemnat i he tornat o he baixat de l'avió lliure, molta gent ho va entendre com que havia tornat a Catalunya, i per tant, vam començar a córrer, compte que Lluís Puig és a Catalunya, compte que ja el tenim aquí, compte que és el primer que ha tornat, i no era això, eh?

No ho vaig voler fer expressament, de veritat, no heu de creure. Com que el dia anterior ja havia sortit, en uns mitjans ja havia llegit que ja es deia que l'endemà estaríem a la compareixença del president Puigdemont i seríem allà la Toni Comín i jo, no sé per què vaig deduir que la gent entendria que estàvem anant cap allà. Sí, va ser un cert batibull.

I uns minuts d'incertesa, a veure si havia aterrat efectivament a Bèlgica o si havia aterrat a Catalunya i que per tant teníem la primera tornada. Perquè ara mateix la pregunta és la data de les tornades. Hem sentit el president Puigdemont dient que de moment no, que tranquil, que no vol interferir en la campanya electoral. Acabem de sentir ara Toni Comín dient que ell tan bon punt pugui, vol anar a Madrid per tal de recollir l'acta d'eurodiputat. Lluís Puig té clar quan tornarà?

Sí, tinc clar que tornaré aviat, no tinc el dia encara. Acabo d'arribar ara de l'aeroport de Besiers fins a casa meva i em toca ara mirar gent amb la família, que és el mateix que vaig fer el 31 d'octubre quan vaig baixar de Brussel·les per parlar amb la família i exposar-los la meva voluntat de marxar a l'exili. Penso fer el mateix avui tard de nit. Ens assegurem la família, planificarem. I prendrem una decisió que, encara que jo no sigui majoria absoluta de la família, si m'ho accepten, evidentment, aviat haig de complir amb els meus deures de diputat en el Parlament de Catalunya físicament. Perquè telemàticament, des del primer dia que estic fent, i de l'anterior legislatura, que porto uns quants anys fent de diputat, Però, evidentment, el valor o el significat de tornar a seure a l'escó que em pertoca, democràticament, també em sembla que és. És de justícia que torni aviat,

molt aviat. Sempre ven la broma, no té majoria absoluta a la família, però té vot de qualitat, perquè al final és el principal implicat, per tant, diguem-ne que el seu val més que el dels altres, podríem fer aquesta broma. Esclar, perquè la gent ha de tenir clar, vostè ja no té cap impediment legal per tornar a Catalunya, i vostè és diputat del Parlament de Catalunya, per tant, podria tornar a Catalunya, entrar al Parc de la Ciutadella, entrar al Parlament i ser diputat.

Exactament, així és com ho entenem. Consultat amb el meu advocat, eh? Jaume Alonso Cuevillas. Seria molt estrany que, havent aixecat l'ordre d'atenció al rest, s'inventessin ara qualsevol altra cosa. Tot i si se'l superem, em sembla que és que ha donat, o llarena, no sé si és que ha donat cinc dies a les parts perquè manifestin el que opinen, en Jaume Alonso va fer un tuit de seguida dient no cinc dies, no, cinc minuts ho han tingut fet clar, no no hi ha peu però també m'imagino que amb això ells es blinden que si Vox i aquestes coses que fan el que fan volien interposar algun recurs en contra d'aquest aixecament donant aquests cinc dies de temps que els permet que es posicionin no crec que això vagi més enllà al contrari, penso que d'aquí sis dies o set àvils. El Suprem fallarà ja amb l'aplicació de l'amnistia amb l'estimada Dolors Barça.

El pròxim ple del Parlament és 20, 21 i 22 d'octubre. Lluís Puig ja hi serà, segur, del 20, 21, 22? Queden 15 dies.

Doncs sí, queden 15 dies, perquè avui acaba el ple que està ara vigent, vol dir que queden 15 dies. No ho sé, podria ser, però tampoc ni us ho vull assegurar, ja ho diré públicament quan ens apareixerà. En tot cas, no ve de dues setmanes o de quatre, ara. El que sí que queda clar

és que no estan coordinats, és a dir, el president Puigdemont fa el que considera que ha de fer, que és, en aquest cas, quedar una mica al marge

de la lluita. Sí, sí, però coordinats ho estem, perquè, evidentment, a la reunió que vam tenir dimarts a la tarda d'Ostrera en privat, Vam exposar cadascú el nostre punt de vista i vam entendre i acceptar que aquesta era la postura que havíem de fer, que ell, com a representant de la institució, i legítimament destronada, no volia que interferís en la campanya electoral. I ell és un personatge que, si bé abans del 29N, interfereix. De totes, totes. No ens enganyem. Ell no vol que la figura del president a l'exili quedi barrejada entre mi i la campanya, i és també superlegítim el calendari del conseller Comín, evidentment ens cal recuperar aquest escó que sempre ha estat de Junts per Catalunya, que va guanyar-lo democràticament, i que pugui exercir en el Parlament Europeu. Jo encara no estic exercint, i que per tant jo podria estar 15 dies més, 15 dies menys també, seguint com estic, Estic molt enfeinat també amb tot el tema de la Casa Masià, que hem d'inaugurar ara d'aquí un mes, allà a Prats de Molló, i la veritat és que m'agafen el pitjor moment. Jo sempre deia que li diria a la nena que esperés el 9 de novembre, però no m'ha fet cas, o no li va arribar la meva petició.

L'última, com s'imagina la tornada? S'imagina un acte, s'imagina una rebuda especial, prefereix fer-ho en la intimitat, amb la família, com s'ho imagina?

Quan torni baixarem família i espero poder estar 24 hores o 48 hores d'aïllament a la casa que fa 9 anys que no trepitjo. Tornar a veure els colors de les parets i els arbres i el petit jardí que tenim al voltant. Per tant, el retorn físicament serà així. Públicament me l'imagino en el Parlament de Catalunya, sí, sí.

Doncs estarem pendents de la tornada i ho informarem a Catalunya Ràdio. Lluís Puig, gràcies per acompanyar-nos.

Deixa'm dir-te sobretot una cosa, perdona, 30 segons. Queden 100 persones més encara represaliades. I que tornem nosaltres tres escalonadament o com sigui, no soluciona res. No soluciona res políticament de la relació Catalunya-Espanya. Ningú ha fet cap proposta alternativa en 9 anys. I per altra banda segueix havent-hi 100 persones en processos judicials, que ja tarden tots aquests tribunals i jutjats a aplicar-ho d'una vegada i ràpida. Mentre hi hagi aquests casos, no ens podem oblidar i deixar parlar de la repressió, perquè requereix, de la mateixa manera que nosaltres no ens hem sentit mai sols, aquestes 100 persones no es poden sentir mai soles. Ja està. Queda clar. Gràcies. Lluís Puig, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Moltes gràcies i bona tarda a tots.