Longobucco: llegir textos que portaven 2.000 anys "tancats" amb IA canvia la història

I avui també ens plantegem al Revolució si podrà la intel·ligència artificial llegir al passat, és a dir, podrà la intel·ligència llegir documents, papers, obres escrites fa molts i molts anys que han quedat malmeses. Seria fantàstic, eh?, tornar a llegir una biblioteca que porta gairebé 2.000 anys sense que ningú hagi aconseguit esbrinar què diu, no us sembla? En parlem avui del Revolució amb Lenzo Longobuco, científic de dades, professor de la SAIE i entusiasta de les tecnologies disruptives.

Què tal, Enzo? Com estàs? Hola, què tal? Aquí molt bé. A veure, setmana apocalíptica. M'interessa molt la teva opinió com a expert. Què et sembla? Ens hem passat una mica dient que amb 10 anys s'acabarà la humanitat?

Sí, és bastant absurd. Més que res perquè els 10 anys se'ls han tret una mica de la màniga i no hi ha un càlcul que faci que això tingui sentit. Saps què passa? Que hi ha molt d'interès ara en alguna cosa que passarà a l'octubre i és que Antropix sortirà a borsa. I Open AI, que en teoria sortiria aquest any, doncs sortirà l'any que ve, i aleshores, clar, és un moment una mica de tensió. Veran eleccions, és un moment volàtil, volàtil. Aquestes declaracions, tot i que no s'ha de menysprear el risc que té l'IA, són bastant dramàtiques.

Dramàtiques i per què ho han fet? És a dir, dius que Antropi ha de sortir a borsa perquè, clar, s'han dit coses molt fortes, però és que ha parlat la ONU, ha parlat Donald Trump, clar, tothom ha opinat. Per què aquest moment i quin interès econòmic hi havia?

Personalment, i això és una opinió, jo tinc la sensació, perquè em falten dades, que aquí hi ha una preferència d'escollir el regulador que ens reguli. És a dir, Antropic ja diu que pels problemes de ciberseguretat que hi ha, volen una empresa en particular que es diu Meter, que sigui el que els faci la evaluació. No només aquells, però aquells en particular volen que en sigui. I Meter, si tu mires qui està darrere, és gent que comparteix altres cercles de financiació i d'empreses amb el propi antròpic, és a dir, meter de pent, parcialment d'antròpic. I això és un conflicte d'interessos molt important. També està el fet que, clar, com no sabem com es fan els seus models perquè no fan res públic, és tot privat, tampoc sabem realment si tenen models molt potents que podran treure d'aquí un mes o s'estan quedant una mica amb l'aigua al coll, amb els oberts que estan sortint i que ja els trepitgen els talons. Això és una mica opac ara mateix. Si parlem de calés només, el que està clar és que el món de la IA mou molts calés, i aquests calés tard o d'hora han de tornar. No està clar com tornaran.

Molt bé. N'hem parlat, n'hem parlat a l'inici del programa, però avui amb l'Enzo, que volia saber la teva opinió, parlem també de papers antics, és a dir, hi ha una part important que es pugui llegir. Quins papers antics podrà llegir la IA?

Doncs mira, ara per ara amb el que es va fer el 2023 i el que s'ha anat actualitzant durant aquests darrers anys, sembla que qualsevol. Perquè han agafat el més difícil de tots, que és un que està carbonitzat. Sí? Sí, sí. Com ha anat això? Doncs quan va haver-hi una erupció del món Vesúvia l'any 74, crec que va ser, uns papers d'Herculano van quedar completament carbonitzats. I què passa quan està carbonitzat? Doncs que no es pot tornar a obrir perquè si no es trenquen. Bé, doncs, amb la IA han aconseguit esbrinar què és el que fica en aquests papers.

Ah, sí? El cas més impactant, a veure, són, m'han dit, és correcte, rotlles d'Herculà, un rotlles que van quedar carbonitzats al Besuvi, per l'erupció del Besuvi, l'any 79, i que durant 2.000 anys. Ha sigut impossible de llegir, i com s'ha aconseguit? Clar, és màgia. Jo sempre dic que la tecnologia és màgia.

És que sembla màgia, la veritat és que és bastant fort. El que han fet és, han agafat els papers i els han ficat en un tac. Els han fet un tac, i en aquest tac han creat un bessó digital, que és com un holograma. Clar, aquest holograma encara està enrotllat, i l'has de desenrotllar. Per desenrotllar-lo calien experts quan es va fer, perquè és molt complicat. Aleshores, la primera tasca era esbrinar on començava una pàgina i on acabava l'altra. Quan ja tenien identificades les pàgines, ara les havien de desenrotllar. I com ho han fet això? Doncs tu imagina't que peles una taronja i que tens la pell tota enrotllada. L'agafes, l'estires sobre la taula, pam, ja la veus. Doncs han fet lo mateix, però amb la versió digital dels rotllos, perquè amb la física si no els trencarien. Clar, tu ara ho tens aquí estirat, i com es veu la pàgina d'un rotllo carbonitzat? Negra. No es llegeix res. Aleshores, com han fet per esbrinar el que ficava aquí? Bé, doncs aquí és on han fet servir la IA. La IA ha entrat en detectar en quines parts d'aquest paper negre hi havia tinta i en quines no. I sabent on hi ha tinta, han pogut trobar quins dibuixos feien quines lletres. D'aquí han trobat les paraules. I tu, Enzo, com saps tot això? Ui, és que soc molt friqui. Ha, ha, ha. Expliquem, expliquem, expliquem això. Pues mira, jo vaig sentir a parlar de la notícia el 2023, em vaig llegir l'article del Nature i vaig pensar, no, no pot ser, no pot ser. I clar, mon pare també té un punt friqui molt important i els dos ens agrada la mitologia grega. I ostres, uns papirs antics de la Grècia, doncs potser hi ha un drama nou amb els Zeus del que no sabíem res, no? I ens vam posar a llegir-ho i vam veure que no, que en aquest cas no parlava de Zeus, però sí que hi havien paraules específiques que s'havien trobat que potencialment podien després donar a text que mai s'havien llegit. Ara m'ha vingut una idea

de fora de guió, que clar, si podem veure alguns papers que estaven carbonitzats, podem trobar noves coses de la història que no sabíem, i per tant, la història nostra pot canviar si descobrim, no?, aquests papers o d'altres, no?

Sí, sí, sí, sí. Jo, de fet, estava parlant-ho amb un pare no fa massa, tant de Botra o Vinunt, per exemple, que digui on està la tomba de Cleopatra. T'imagines? O que digui que va ser de Pitágoras, perquè sabem el teorema del triangle, molt maco, però qui era aquest home? Aleshores, hi ha moltes coses del món antic que estan allà perquè hi ha més de 100 rotllos així carbonitzats, però que no s'havien llegit fins ara.

Que per tant, i s'han de llegir encara, eh?

Per tant, sabrem més notícies d'això. Sí, lo interessant també és que no és algo que es faci només a mi. És a dir, un cop tretes les lletres i els textos, hi ha d'haver algú que validi tot això que està escrit i que digui, epa, això té sentit. I aquí és on entren els papiròlegs, em sembla que és el nom correcte, que és gent que és experta en el papir i que també té coneixement de com es parlava en l'antiga Grècia. Aleshores, és una simbiosi, un altre cop, entre la màquina i l'ésser humà, la que ens dona aquest futur.

Com en diu Alenzo Longobuco, 1.800 papers carbonitzats a la col·lecció d'Àrcula, que podria significar per la història descobrir, que ja ha escrit, i som capaços d'això, descobrirem noves històries. És emocionant veure com l'EIA ens està obrint una porta al passat que fins ara estava tancada.

Sí, sí, jo crec que això, com has dit bé abans, podria canviar la nostra història, però també és una mica incòmoda, perquè clar, fins ara hem viscut pensant que les coses s'havien fet d'una manera i potser s'han fet d'una altra, no? Algunes pel·lícules que diem, això a l'antiga Grècia no passava, espera't a llegir els papers i després ho parlem, a veure què és el que hi ha.

Però també en temes de la religió, però en aquest cas també penso només en la història de Jesús, de la creació del món. És a dir, hi ha molts dubtes del que pot sortir de la nostra història.

El que està clar és que ara hi ha una forma d'esbrinar què és el que hi ha escrit. És un cas molt concret perquè són papers carbonitzats i lo carbonitzat sí que és veritat que paradoxalment. Ha contribuït a la seva conservació. Però després hi ha una quantitat de coneixement, com per exemple la Biblioteca d'Alexandria, que es va perdre i dubto que es torni a recuperar. Tot i així, sent positius. Jo crec que és un pas en el sentit correcte. Si ara podem desxifrar això, què no podrem desxifrar més endavant?

Clar, però ara et dic, i si algú diu, i si s'inventa la IA? És a dir, ara algú que ens pot preguntar, i si s'inventa això que m'estàs dient? D'acord.

Doncs això d'inventar-s'ho és un perill. És un perill perquè pot passar. Aleshores, com ho han fet per esbrinar que el que ha trobat el paper realment és el que hi ha escrit? Bé, doncs aquí és on torna a entrar l'ésser humà. I què és el que feien? Doncs miraven tots els textos que havien reconegut i després comprovaven si tenien sentit sintàcticament i semànticament. Més enllà d'això, per reconèixer la tinta al paper, el que van fer és. Van haver-hi dos laboratoris que ja sabien cadascun el que estava fent, o sigui, no era completament independent, i es van centrar en la misma zona. I els dos, fent servir tècniques diferents cadascun, van trobar els mateixos caràcters que la IA. O sigui que aquí hi ha com una validació per parts que també reforça el resultat.

Molt bé, per acabar, eh? És fascinant, eh? Enzo Longobuco, científic de dades i professor de la SAIE, tot el que has explicat. Per tant, escolta, la història encara pot canviar. Clar que sí. Gràcies. A tu.

A Catalunya Ràdio 3CAT, Revolució 4.0, amb Chantal Llevina.

El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Acabem el programa avui amb una frase de Winston Churchill que lliga molt bé amb tota la revolució que hem viscut avui. Va dir Churchill, com més lluny puguis mirar enrere, més lluny és probable que puguis veure cap endavant. D'això es tracta, eh? De saber d'on venim per imaginar cap a on anirem. Apassionant, eh? Moltes gràcies, com sempre, a l'equip, al Xavi Llauradó, Ivan Diet, Marc Amorós, Jordi Pits, Genergil, i moltes gràcies a les veus del programa, Carles Dabó, Anna Escura. Gràcies, oients, una abraçada.