López Casasnovas: "Les xifres perjudiquen l'economia catalana i consoliden Madrid"

Saludem Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. Professor Casasnovas, bona tarda. Hola, molt bona tarda, tinc a u. Què li semblen aquests números?

A veure, per buscar-li una cosa positiva, que a l'Estat no li toca el terreny mai que posar en evidència el que, a través d'altres maneres, que és la balança fiscal, molts han anat denunciant. Ara ja és explícit i notori. Destaquen coses, eh? De la inversió de l'Estat el 25 va ser de 32.000 milions. Regionalitzen quasi bé la meitat, eh? Vol dir que l'esforç de territorialització no es dona. D'aquesta meitat, La nota de la Generalitat, posa en negreta els destacats, també és ben curiós, perquè diu que del 23 al 24, en termes dominals, la xifra augmenta. El que no diu és que del 24 al 25 la xifra nominal no augmenta, sinó que baixa. I com ho heu dit molt bé, quant al 23, que és la data que. Per fer una composició mitjana més interessant, 23-25, per allò que el 25 no marqui, Si tu te mires el que representava Madrid, com heu dit, respecte de Catalunya, ja abans, el 23-25, aquesta mitjana era doble, Madrid per Catalunya. Actualment, després del 23, ara el 25. 10.900 doble Madrid. O sigui, no tan sols no s'escurça, sinó que el gap augmenta. Llavors, jo ja no tinc paraules per explicar el que està passant, perquè el que demostra, en realitat, és el poc interès que tenen en creure ser un estat territorialitzat. Perquè les xifres, aquestes d'inversió, si penséssim en el quadre macroeconòmic de les inversions que ha de fer Catalunya, les pròpies, el que hauria de saber és que totes aquestes empreses. Sobre Catalunya quins són els seus suportes d'execució. Difícilment pots coordinar el quadre macroeconòmic de l'impacte que tindran les inversions en el teu país quan la meitat ja ni es territorialitzen i del que es territorialitza a tu no et toca ni la meitat del que et correspon per població. Llavors, la part positiva, com dic, és que ja hi ha un reconeixement explícit després de molts anys, alguns, de picar pedra.

Clar, perquè aquests números, que queden molt en l'àmbit teòric i que, per tant, a vegades em sembla que siguin difícils d'aterrar, però clar, això deu ser un fre per a l'economia catalana, és a dir, perquè, a més a més, no són fruit d'un any, sinó que, com vostè deia, ja és una constant des de fa molts anys, i això suposa que l'economia catalana no es pugui desplegar com s'hauria de desplegar.

Exacte. I no és només per l'impacte global, sinó per la pròpia coordinació. Si algú fos responsable de veritat del padre macroeconòmic de l'economia catalana, voldria saber què pensa executar en aire, què pensa executar cada any a ports, què pensa executar a DIF, perquè, per exemple, les dades que tenim augmenten el 24 a DIF, però Renfe i AVE baixen. Quina coordinació pot tenir la nostra consellera de transports o d'inversió pública en general sense saber que acabaran executant totes aquestes empreses públiques que actuen sobre el territori. I fixem-nos que estem parlant de les inversions d'aquests 32.000 milions el 25, de les quals se'n territorialitzen només la meitat, i d'aquesta meitat, només un 8%, 8,6% arriba a Catalunya. Anem a veure en tota la resta de despesa que l'Estat fa sobre el territori, d'espais de serveis, d'espais de corrent, que continuen sense tenir llum i taquira del que és l'impacte sobre el dèficit fiscal.

¿Hi pot haver alguna explicació per aquesta diferència que no sigui política o és una voluntat política?

Jo sincerament en els darrers temps hem estat mirant en l'Administració General de l'Estat, l'IGAE, si es podria trobar una lògica de l'actuació, no només de les inversions, també de la despesa corrent. I al final acabes amb una valoració política que tampoc pots dir que es correspongui en que el partit del govern, l'Estat, és el mateix que el de Catalunya i per tant es vol tenir a bé. A veure, les empreses públiques responen a criteris diferents que l'únic que pot dir és que es coordinen molt malament o mínimament amb el que són les inversions que s'han de fer a Catalunya, de serveis que incideixen sobre Catalunya. I penseu que no tenim a ENA en tot això. ENA és el gran distorsionador i no està dintre d'aquesta inversió que ara s'està territorialitzant. Per tant, és mala peça per a algú que sigui responsable del conjunt de l'economia productiva del país.

Quan sentim que Madrid va com un tro, que Madrid l'economia creix, podríem dir que va dopada, entre cometes, amb aquestes xifres, a més, constants.

Madrid ho té tot a favor. De l'únic que no en pot treure superàvit és de ports de l'Estat, perquè de moment no tenen port. És a dir, quan la inèrcia domina i els criteris de funcionament prioritzen algunes comunitats per sobre d'altres, jo, de fet, pensava avui que aquestes situacions. L'únic que pot anar bé per Catalunya, per la Generalitat en aquest moment, pel Govern, és per mostrar convisoració quan es demana un finançament autonòmic nou, que no se queixin tant dels privilegis que té Catalunya, perquè aquestes dades mostren que en tema almenys d'inversió, no tan sols és un privilegi, sinó que és realment una sangria.

I per Catalunya tenir aquestes xifres de manera sostinguda en el temps, què implica?

Per mi, el que he comentat al principi, que des del 2013 tinguem el 25, després de tot el que s'ha dit de Catalunya, que volia espoliar Espanya, etcètera, tinguem la xifra més baixa de la sèrie, des del 2013 al 25, Vol dir dues coses, que per una banda la inèrcia de l'Estat fa la seva feina i també vol dir per l'altra banda que tots els qui lluiten políticament contra això de moment no s'estan en sortint gens.

Professor Guillem López Casas, nomes catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda.

Gràcies, bona tarda, vingueu.