Luis Enrique: "El partit és molt atractiu, però la competició comença a l'abril"

Enrique, més interessant, més canyera, més com és ell.

No decep mai, no decep mai, Luis Enrique. Per cert, deixa'm demanar-te, a veure si no me'n recordo, que em deixis fer de mini-tartuliar quan acabi tot el tema de Luis Enrique. És que et vull comentar una cosa del partit, però no barregem conceptes. Luis Enrique no ha decebut, Luis Enrique en essència pura, i per començar, començarem per l'anècdota. El que no s'ha de fer, és començar pel menys important, una mica d'estirer i arronsar que ha tingut amb el company de Ser Catalunya, Santiago Valle, que li ha recordat aquella frase que va dir en l'últim enfrontament del PSG al Barça al Parc dels Prínceps, quan Luis Enrique va dir que ell tenia més ADN a Barça que Xavi, que era l'entrenador del Barça en aquell moment. Has respost així, Luis Enrique?

¿Acerté o fallé entonces en mi afirmación? No, eso es lo que quiero escuchar, porque sois tan buenos haciendo análisis. ¿Acerté o fallé en mi decisión? En lo que dije. Uy, cómo te cuesta, ¿eh? Cómo te cuesta, ¿eh? Nada, no pasa nada.

Ja en aquell moment jo crec que ningú li va qüestionar que tingués raó. Una altra cosa és que li qüestionéssim que li fotés una hòstia sense cap necessitat a Xavi Hernández. El que passa que m'ha cridat l'atenció que anys després continuï encara reivindicant-lo. Luis Enrique, jo no el conec personalment, però fa pinta de ser una d'aquelles persones que fot la banya en un lloc i d'aquí 48 anys li preguntaràs i encara et dirà els percentatges de possessió de la temporada 21-22.

Bé, aquesta està en la targeta de presentació per comprovar que, efectivament, Luis Enrique era en essència pura, no ha canviat gens, parla el francès ara una miqueta, se l'entén bastant bé, per cert, i el que no canvia mai és el seu amor declarat sempre abans de cada partit que juga contra el Barça pel Club Blaugrana.

Soy socio del Barça, fui jugador, entrenador del Barcelona seis años, tres en el primer equipo, tres en el segundo. Tengo una relación increíble con Cataluña y mi mujer y mis hijos son catalanes. Estoy hiper unido al Barça, pero soy entrenador del Paris Saint Germain. Dicho esto, veo cada partido del Barça como aficionado, no como entrenador. Por casualidades nos toca casi cada año enfrentarnos a Barça cosa que al principio no me gustaba y me costaba ahora me estoy empezando a acostumbrar e intento aprovechar al máximo lo que es jugar un partido contra un equipo. Muy diferente, único, un equipo que juega fútbol de la misma manera que nosotros, que utiliza jugadores de mucha calidad, que es un equipo deportivo, que no pega patadas, que es un equipo que tiene unos valores muy claros, que yo amo esos valores y que para mí es el equipo más parecido a este PSG actual. Dicho esto, me gustaría muchísimo ganar mañana. A pesar de todo esto que he dicho, porque el espíritu competitivo de alguien como yo es ese. Y es una motivación todavía mayor enfrentarme al club que más ha representado en mi carrera para mí y en el que me he sentido más importante. Ahora como parisino disfruto al máximo de esta experiencia y espero que podamos ganar mañana.

Jo em quedo amb aquest elogi que ha quedat enterrat en aquest mes de minut de locució de Luis Enrique. El Barça és l'equip ara mateix que s'assembla més al PSG. Jo crec que això és un gran elogi pel Barça. I avui ho discutíem a la reunió del programa. No acabo d'entendre. Que cada cop que el Barça juga contra el PSG, Luis Enrique ha de fer com un exercici d'autoafirmació col·lec, que jo crec que ningú li demana. Jo no conec ningú que dubti que Luis Enrique és del Barça.

Potser perquè de cara al futur es podria obrir

alguna porta de retorn, pregunto, eh? En té alguna de tancada?

No, jo crec que no, però això que tu dius, Costa, de no conec ningú, al món hi ha moltes persones, hi ha molts aficionats del Barça. No, no, que li caigui millor o pitjor. No, hi ha molts aficionats del Barça que, per exemple, els va molestar que celebrés la classificació en el seu dia Montjuïc, i estic absolutament d'acord amb tu, però hi ha molts aficionats del Barça que allò els hi va molestar, perquè hi ha qui interpreta. Hi ha qui interpreta que els. Hi ha gent que li té guardat el fet de Guardiola que no estigués més anys aquí i en canvi al City hagi estat gairebé una dècada. Les opcions professionals dels entrenadors.

Això sí que ho tinc més present. Gent que té com un asterix posat a Guardiola perquè va estar poc temps al Barça, sí que en conec més. Gent que li qüestioni a Luis Enrique que és del Barça, jo no ho conec gaire

fes un cercador per xarxes el dimarts a la nit i els comprovaràs és a dir després del partit, és que jo recordo perfectament aquella classificació perquè és evident que el PSG no és un equip que cau simpàtic ara mateix a Barcelona però això és una altra cosa però. Sí, però si no et cau simpàtic tu acabes culpant totes les actituds d'aquell equip.

Que a tu no t'agradi l'equip on entrena Luis Enrique, això sí que és una música que em sona. Que se li qüestioni a Luis Enrique si és o no culer.

Jo crec que no és una cosa majoritària,

però que sí que n'hi ha. Sònia, Sònia, Sònia, si féssiu una pregunta al tot costa demà de. En el cas que Flick no sigui entrenador del Barça, qui us agradaria que ho fos?

Jo crec que sortiria el Lluís Enrique. Acabo de dir que no és majoritàri. Sí, sí, sí. Jo crec que no és majoritàri. No és majoritàri, però això ens passa a tots, que quan tu reps una crítica, encara que rebis 999. 999 elogis, tot cas, amb la crítica. Aleshores, a Luis Enrique li deu arribar de tant en tant comentaris o gent que no li. Vaja, que el qüestiona que sent entrenador del PSG vulgui guanyar Champions evitant que les guanyi el Barça. Jo no puc avisar.

Com s'atreveix a voler guanyar Champions? Cadascú té el seu referèndum. En un altre equip que no és el Barça. Que ha d'escoltar els seus referents i jo quan sento Luis Enrique en aquests termes no puc evitar recordar García, però com o no, ja que era Catalunya, si mi mujer se llama Montserrat és que ningú t'ho està demanant fixa-te

més que a part Guardiola, per exemple, ve dos cops l'any a Catalunya i parla i també parla del Barça sempre i tothom ho té claríssim, però Luis Enrique potser com que no l'escoltes cada any de forma recurrent, igual ell també té aquesta necessitat de dir no, no, és evident que la té aquest club per mi és

important i ja està bé que ho recordi. Clar, és que Anaís és el club més important de la seva vida. Com jugador, quan surt del Madrid, com jugador, aquí és quan agafa una dimensió nova. Com un entrenador va al Barça B i està tres anys, no un any, dos anys, no, està tres temporades que són espectaculars al Barça B. I cal recordar, si la gent no ho recorda, que l'últim entrenador que ha guanyat la Champions al Barça és Luis Enrique. Sí. Per tant, jo entenc que faci aquesta declaració apassionada, autèntica, real, del seu amor pel club, perquè aquest club, per ell, ha sigut molt, molt important.

Sí, no, no, si jo l'entenc. El que passa, Marcos, que com ell mateix ha dit, ja s'ha acostumat a que juguem gairebé cada any.

Bueno, no, no, que no pensis, no pensis que s'ha acostumat mai, eh? No, no, no. S'ha acostumat una miqueta, però per ell jugar al Camp Nou, l'altra vegada va ser a Montjuïc, no? Jugar al Camp Nou és una situació molt especial, perquè ell no és només del Barça, sinó que presumeix de ser del Barça. I això per mi és molt important.

I quan diu que veu els partits del Barça i matisa como aficionado, me l'imagino a casa seva.

És que és així, és que és així.

Però xuta, xuta. I sobretot el diumenge,

sobretot el diumenge. Per cert, m'ha cridat l'atenció que Luis Enrique el partit de demà l'ha relativitzat bastant. Fixeu-vos quina és la seva teoria sobre la importància d'aquest partit i sobretot sobre quan realment comença la Champions.

També hay que añadir-le al Arsenal, al Manchester City, hay más equipos que hacen buen fútbol y que pueden al Real Madrid. Hay equipos que la competición empezará en abril, no en marzo, en abril. Y en abril, los que lleguen en abril, esos serán los que se juegan la competición. Este partido es muy atractivo, muy bonito, como el de la semana pasada, pero para lo que es la competición, son solamente tres puntos.

Bé, és que té. Bé, jo crec que té tota la raó del món. Era un amistós, eh? No, un amistós no, però vaja. Ell planteja les temporades. El PSG ho extrema i Luis Enrique ho ha extremat en els últims anys. Comencen les temporades.

Bé, perquè exacte, ell té l'experiència d'haver-la guanyat havent quedat, per exemple,

a l'última posició de la repesca. Ell sap que la seva lliga, encara que no es presentés a jugar fins al gener, la guanyaria igual. Més o menys és el que estan fent.

Sí, sí, però contra el City, què va passar fa unes setmanes? Jo no en crec res, d'aquesta afirmació. No en crec absolutament res.

El Barça busca prestigiar i el PSG ha de defensar el seu, que són els campions d'Europa. Però això no treu que té tota la raó del món que equips d'aquest nivell que aspiren a guanyar les Champions. La competició, les castanyes comencen a quarts. Vaja, jo això ho he pensat sempre.

Sí, sí, però això de treure-li la importància. Vaja, aquí ningú se la treu. Ens està enganyant, eh? Home, per favor. Trampa. Demà sortirà amb tot i ho donaran tot per guanyar, com va passar la setmana passada.

Se'ls va guardar dissabte per posar-los demà.

A veure, que no ens venguin ara aquí la moto de no, demà tots tranquils, sortirem amb el filial a jugar. No, això no passarà.

Coses esportives importants. La gran baixa del PSG és la del seu lateral esquerre titular, Nuno Méndez, un home que és capaç de fins i tot frenar la mínima mal. La premsa francesa diu que el seu substitut no serà Lucas Dinh, el jugador que va ser lateral també del Barça, perquè diu que no acaba d'estar del tot bé i que podria jugar en aquesta posició Warren Zairemeri. En tot cas, Luis Enrique el que ha explicat és que per frenar la mínima mala el que caldrà és que no tingui la pilota i perquè no la tingui la mínima mala el que caldrà és que la tinguin els jugadors del PSG. Tan Vitinha, que avui també ha fet roda de premsa com Luis Enrique, han destacat aquest duel que hi haurà demà entre dos equips, com ell mateix ha explicat, tan semblants, de a veure qui és capaç de quedar-se amb aquesta pilota, no? Perquè, home, per un costat hi ha Pedri, hi ha Rodri, hi ha Fermín Olmo, que per l'altre tenim a Neves, tenim a. Vitinha i Fabián, per exemple. És a dir, realment, molts jugadors de bon futbol, de bon toc, i només una pilota per tots plegats. Crec que tot això és el que havia d'explicar-vos d'un Lluís. Ha vist a Ferran Torres, per cert, bastant content, molt integrat amb els seus companys del PSG, molt feliç. L'Astoneta que l'hem vist a l'entrenament. I ara, doncs, si em permets. Sisplau, ara té un moment.

A tu, Marcos, t'agradarà, perquè és un comentari és una referència històrica. Perquè avui he pensat que amb les baixes d'Eric, de Cunder el dubte que teníem de Gerard Martín, m'ha recordat aquell partit, tu el recordaràs, Marcos, i la resta segurament també, que el Barça va jugar al camp del Bayern de Múnich, unes semifinals de Copa de la UEFA, que no tenia defenses. Van quedar dos a dos. El Bayern de Múnich ja era un gran equip. Va marcar Òscar García. Sí, i el Barça que entrenava Joan Cruz va jugar amb només un defensa natural, que era Ferrer. Sí, sí. Perquè va jugar Popescu, que es veritat que podia fer de central, va jugar Celades, que jo crec que va fer de no sé si va fer de central o de lateral, va jugar Roger. Sota la neu. I aquell partit el Barça el va salvar, jo crec que perquè precisament hi havia tantes baixes, hi havia tanta responsabilitat dels que jugaven, que no ho feien habitualment en aquelles posicions, que el grau de concentració va ser màxim. Per això penso que si demà Esparta ha de fer de lateral dret, Cancelo a l'esquerra, de central vés a saber si finalment és Rodri, tot i que hem vist avui a Gerard Martín bé, bé, que hi pot haver, diríem, aquesta. Aquesta concentració extra pel fet de, precisament, fer allò que no acostumen a fer aquests jugadors. I ja per acabar i per agrair-te aquesta estona de tertúlia,

us donaré una primícia, que és que el Barça demà jugarà amb una samarreta de la temporada passada, perquè el París Saint-Germain va de blaugrana, però són uns tons foscos, la blaugrana no serveix, la negra i lila no serveix, la que és de en la TDT en diem verd-blau, turquesa, es veu que tampoc, i han hagut de recórrer a. Però la turquesa per què no serveix? Doncs perquè per criteris de realització televisiva no serveix.

A la turquesa va jugar moltes vegades a París, eh?

Ja, jo crec que va jugar. És veritat que el porter del PSG ha d'anar d'abert i no sé si això podria evitar. I total que recuperem la taronja que era samarreta de la temporada passada.

Tenir tres equipacions i que no et serveixi que per un partit demostra que potser no les has acabat triant bé.

És que la segona equipació, aquesta negra i lila, és absurda.

És molt xula, però no serveix pel que originàriament serveix en la segona equipació. Comprar una equipació xula, que és molt comprar, el que és, és inútil. Ha de tenir molt èxit,

aquesta equipació. Doncs enhorabona. El que és, és absolutament inútil, perquè un equip que els colors originals són foscos, fer-ne una negra i lila és per morir-se. A mi m'agrada.

L'any que la van fer negra sencera, això sempre és així. Sí. Sí, el que passa és que ja t'agradava.

Aquesta és horrorosa. M'agrada perquè li has dit a la Juliana Canet que no volies opinar de roba, perquè no és el que. Però és culpa del Bernat. Molt bé. Aquesta talonja també té tela, però, en fi. Tampoc t'agrada? Què t'agrada? El pentinal de pèl. Coses més convencionals. Aquesta taronja, per exemple, té un pagot blau a l'esquena per poder-hi posar el nom del jugador, que és incomprensible.

Jo coincideixo aquí. Gràcies, Anais.

Bernat, alguna cosa més des de París? No, que de seguida tindreu el Torquellap a punt. Molt bé. Abraçada, gràcies.

Adeu. Abans del Torquellap farem una pausa i encara abans, perquè el bo es fa esperar, hem de fer l'autohansi i escoltar-vos a vosaltres. Ara venim.