Lurdes Vidal, professora de política àrab: "Trump s'ha abaixat els pantalons"

Saludem la Lourdes Vidal, és professora de Política Àrabe a la Blanquerna, Universitat Ramon Llull, a l'EIBEI. Lourdes Vidal, bona tarda. Hola, bona tarda. Primer, deixa'm preguntar-te per la manera com s'ha firmat aquest acord. Estàvem acostumats a una cimera, s'arriba a una ciutat que sigui, entre cometes, neutral, normalment a Suïssa, les dues parts firmen amb imatges, amb grans rotuladors i tot plegat. En canvi, ahir es va firmar a distància.

Sí, de fet, hi ha hagut tres firmes per arribar, és a dir, hi haurà tres firmes per arribar a tindre aquest acord. Primer van firmar J.D. Vance i va firmar el president del Parlament iraní. Després, l'han firmat a distància, que ells el van firmar en principi in situ, durant la negociació, van firmar un preacord. Després, a distància, Trump i Pesetskian l'han firmat a distància i, en principi, el divendres, a Suïssa, en un lloc ben neutral, el aniran a signar. En principi, no està clar, en principi està a llei d'abans, però Trump no ha descartat que hi pugui anar ell, donant-li molta volada a. Aquest acord aquest pacte que han arribat que no és un tractat en si i que és relativament feble quan sentim Donald Trump

fa aquell discurs grandiloquent però quan mirem el que han pactat home, fa tota la pinta que aquí Estats Units ha cedit davant de l'Iran.

A veure, és una baixada de pantalons amb tota regla i no trobo altra manera d'explicar-ho, no? És molt gràfica, és molt gràfica. Sí, jo crec que el senyor Trump té problemes per caminar avui, perquè, a veure, plantegem-nos. És a dir, què diu i què no diu? Això són 14 punts, això dels punts li agrada molt a Trump, en el que es comprometen a parar les hostilitats, el que sí que s'esmenta molt clar és el front del Liban, que la guerra de Cavall també ha d'acabar al Liban, és a dir, que s'han de parar les hostilitats al Liban, mentre que de moment hi ha hagut un atac i han mort ja tres persones, aquest matí, diguem ja. Però l'Ivan queda molt clar i molt evident com a part de l'acord. És tot provisional, és a dir, no hi ha res definit en la qüestió nuclear, que és el que és tècnicament més complex i que en principi és el més preocupant de tot, en el sentit que es va començar aquesta guerra per la qüestió nuclear, doncs està molt a l'aire de fer l'acord de 2015 que s'havia signat, en el seu moment amb Obama i amb la Unió Europea a través de la diplomàcia europea, era molt més detallat i donava ja una mica els punts en els quals hauran d'arribar a partir de 60 dies. El que li dona, a més a més, a l'Iran,

que això no havia estat mai sobre la taula, és, d'una banda. 300.000 milions de dollars per a reconstruir els danys que ha causat aquesta guerra, que això ho pagarà Estats Units amb un grup d'aliats sense determinar. Se suposa que els països de la regió hi posaran diners en aquest fons per compensar els danys que s'ha ofert Iran. I el que fa també és que ja d'entrada, sense cap mena de condició, allibera els actius congelats que tenia d'Iran i li permet l'exportació del petroli. I això, evidentment, a canvi de la reobertura de l'estret d'Hormuz, que tots dos es comprometen a deixar el pas i a. I a gestionar el pas dels vaixells pel restant d'ormurs. Per tant, no hi ha de la qüestió nuclear, l'únic que hi ha és, l'Iran es compromet a no perseguir la bomba atòmica. És l'únic que hi ha de clar, que això, evidentment, amb qualsevol acord que té per nuclidur la qüestió nuclear, això ja és el primer sine qua non. I, a més a més, Estats Units també es compromet a aixecar les sancions. Aquí hi ha una mica més d'ambigüitat, perquè diu que serà una mica programat, així hi haurà una planificació d'aquest aixecament de sancions, però el que sé que li diu és que, d'entrada, tot això que anirà passant en aquests 60 dies i s'aniran aixecant sancions. El que l'Iran ja tindrà una entrada d'ingressos

amb aquests 300.000 milions i després el poder exportar petroli que també li permetrà un valor d'oxigen

al règim, realment. És que totes les coses que cedeix, entre cometes, l'Iran són coses que ja hi eren abans de la guerra, és a dir, reobrir Hormuz, bé, és que Hormuz estava obert, no fer la bomba atòmica, bé, de moment l'Iran no tenia la bomba atòmica, vull dir que no hi ha cap cessió, diguem-ne, d'Iran,

és tornar a la bomba. I si ara l'estaven perseguint, aquest acord ja havia estat d'això, ja estava solucionat el 2015, amb l'acord que van arribar, i ja s'havia arribat i acordat tot el que ara s'ha de tornar a discutir, que és quin serà el límit de l'orani enriquet que podrà tindre, Quin arsenal podrà tindre? En aquell moment es va limitar a 300 quilos, ara es calcula que entre uns 440, i el límit a les hores d'enriquiment està alimentat al 367%. I també s'havia definit què passaria amb les centrifugadores, anatans, esparadurs, etc. Era tot molt més detallat. I era un pla que era a anys vista, de 15-20 anys vista, un acord, Aquest acord el que tenim ara són 60 dies en el qual, a més a més, encara no l'han acabat d'assignar i ja estan començant a llançar amenaces de si no ho compleu us tornarem a atacar i us matarem a tots. Per tant, diguem, sí que sembla que hi ha com a mínim una perspectiva de 60 dies. En què segurament també es donarà un respir als mercats i sobretot permetrà restablir el subministrament de petroli en un moment on es comença a haver teme molt per l'economia mundial i pels efectes que podia tindre la falta de provisió de petroli en poder volar avions durant aquest estiu, etc. Tota la qüestió econòmica d'alguna manera es pare una mica, i d'aquí dos mesos ja veurem què passa. D'altra banda, a més a més, és molt curiós perquè tenint aquesta demanda tan clara, per exemple, que es pari el front de guerra al Líban, que és una de les principals demandes de l'Iran, Per exemple, no hi ha la contrapartida de dir que l'Iran no promourà o no finançarà els seus aliats de Hezbollah, per exemple. Això no hi és a l'acord. Ja està realment descompensat, però d'una manera bastant favorable a l'Iran.

Has insistit molt que és un acord que és provisional i estàs dient molt que s'inclou al front del Líban. Fins ara hi ha hagut dificultats dels Estats Units per aconseguir que Israel respecti aquesta no agressió al Líban. Creus que se'n sortirà? Creus que aconseguirà que Netanyahu no continuï atacant? Avui mateix hi ha hagut, com deies, atacs al sud del Líban.

El que serà molt difícil és que segurament jo crec que pot aconseguir, no? A veure, no ho diré perquè ara també les relacions entre Israel i Estats Units estan en un moment també complex i la lluna de mel que hi havia entre Netanyahu i Trump sembla que se n'estan anant a horris, no? Això els ha acabat una mica l'amor, no? Perquè ja s'ha adonat que tenen interessos diferents. Però. A veure, la dependència és tal, també, d'Israel, que probablement és possible que no pugui conduir o continuar conduint, i esperem que sigui així com a mínim, no? No pugui continuar conduint una campanya militar a gran escala, com està bé fent ara, però el que sí que, definitivament, crec que és molt clar que no se'n retirarà del territori que ha ocupat. I, per tant, continuarà a haver-hi uns nivells de violència i un degoteig de víctimes. Perquè hi haurà una situació militar en aquest territori del Líban que s'ha anat expandint i Israel. Per tant, és molt difícil que hi hagi un respecte escrupolós de la treva. Però també la situació que hi ha a Gaza. També és una situació de goteig constant que no ha tingut repercussions. Aquí serà una mica també com reaccioni l'Iran en aquesta possible violència. Fa de mal dia, de baixa intensitat, de mitja intensitat, perquè aquí la rep és tota molt intensa, la violència, però sí que és possible que intentin mantenir-ho d'aquesta manera, sense anar amb un front, d'una manera, amb una campanya molt forta, perquè, a més a més, també econòmicament, per mantenir tants fronts oberts, Israel necessita el suport

econòmic dels Estats Units. Donald Trump no s'ha amagat, ha admès que aquesta guerra l'ha acabat per la pressió econòmica. Per tant, tot allò de fer caure el règim i tot plegat, també és un reconeixement implícit que els Estats Units no té capacitat de fer caure un règim com el dels ayatolàs.

Bé, és que fer caure un règim, primer, no és tan fàcil com s'ha demostrat, no? I, a més a més, per això, evidentment, l'Iran, que havia estat una mica a l'ull, no?, de bona part, no?, d'una part de l'administració dels Estats Units, neoconservadora i tal, vull dir, sempre va mirar cap a l'Iran i no cap a l'Iran perquè l'Iran era pensat com inviable. És un règim fort, és un país, no?, amb unes capacitats i amb una capacitat de resistència que ha demostrat. I el que ha passat és que en lloc d'enfortir el moviment de protesta popular el que ha fet és ajudar, contribuir a que aquest moviment quedi més asfixiat encara amb un règim que ara té l'oportunitat de tornar a guanyar legitimitat, de presentar això com una victòria i de tenir uns ingressos. Finances que li permetran no només reconstruir-se econòmicament i guanyar més superpopulars, sinó també reconstruir-se militarment i tenir més capacitat de repressió contra la seva pròpia població. Per tant, diguem, l'únic que ha fet probablement és esperonar-lo, no pas afeblir-lo.

És la Lourdes Vidal, és professora de política àrabe a Blanquerna Universitat Ramon Llull i una altra Lourdes, també vol fer-hi una prova de la

Lourdes Siuró. Hola, Lourdes. Quan estàveu comentant el tema dels pantalons abaixats de Trump, m'ha sorgit un dubte en el sentit de dir que hi ha hagut un compromís de pagar 300.000 milions d'euros en reconstrucció. Qui els cobrarà? És a dir, qui serà l'encarregat de fer aquestes hores de reconstrucció? Aquí s'està pensant, pensen que seran els amics que faran les obres dels països aliats, dels propis americans, i per tant tot quedarà a casa i revertirà amb més riquesa encara, no?, per la gent que. És a dir, devastes un poble, en aquest cas una civilització, i llavors acordes que pagaràs 300.000 milions d'euros, però que t'ho diràs aquí. Qui farà les carreteres, qui farà els palaus, qui farà les cases, no?, Aquesta és una pregunta, i l'altra, si em permets, ja te la faig totes dues, quan parlàvem d'aixecament d'embargaments. Saber també si tu creus que això també implicarà que a partir d'ara es puguin emprar, per exemple, Visa i Mastercard per fer pagaments a l'Iran. En el millor dels casos, per fer pagaments allà. Si pagaves amb Visa i Mastercard ho feies via mirats, no directament perquè allí no podien operar. Suposo que era com un embargament que feia el propi Iran als interessos americans. Per tant, aquesta reciprocitat de poder operar amb targes de crèdit de les Mastercard, Visa i American, etcètera, de matriu americana.

A veure, són complicades perquè et dic, si mires el document dels 14 punts és tan simple. A veure, diu, per exemple, en el cas, és que el tinc bevant, a més a més ho estava revisant mentre m'ho preguntaves, perquè sí que és veritat que diu, detall, que els diners que vindran, em sembla que són, que han de vindre per l'aixecament, pels ingressos, pels béns, els actius congelats, això sí que s'enviarà. Al Banc Central de la República d'Iran. I això, diguem, és el govern, vaja, perquè al final està connectat. En el cas dels 300.000 milions són dòlars, no són euros són dòlars els 300.000 milions de dòlars no especifica qui els rebrà com es rebran i com es farà clar tot fa sospitar una mica que Trump tots els acords que de pau d'alguna manera els vincula al que jo dic una mica al pelotazo immobiliari a. Obtenir uns ingressos, uns contractes amb una sèrie d'empreses, etc. Clar, aquí no està definit com serà i és més difícil també que l'Iran segurament accepti això. Sí, per exemple, hi ha països com Qatar, per exemple, que també ha participat en les negociacions, que està en bons termes, sempre ha tingut una relació cordial i cooperativa amb l'Iran, que ara està actuant de mediador, i que probablement també pot ser, sí que hi pot tindre més entrada, o Man, per exemple, amb qui haurà de col·laborar segur per gestionar l'estret d'Hormuz. Però. Amb això no està.

I el tema de les vices i tot, el que sí que diu és que totes les exencions, és a dir, no està res determinat, que se n'aniran aixecant d'una manera progressiva i programada, i que els Estats Units d'Amèrica farà tot el que sigui convenient perquè puguin obtenir les licències, autoritzacions. I waivers necessaris. Per tant, sí que implica una mica de. Nosaltres ens ocuparem de facilitar-vos perquè pugueu obtenir aquests diners, perquè pugueu tenir accés a tot això. Però tot això només és, diguem, un tras molt gruixut. No està fet ni econòmicament com anirà tot el tema de sancions. De fet, a l'acord de 2015, tot l'aixecament de sancions estava vinculat a les qüestions de verificació i compliment. Aquí, per exemple, sí que es parla de que hi haurà unes verificacions, sembla que serà l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica, però tampoc queda del tot clar. Qui farà les verificacions, les inspeccions, com anirà tot això, i això és realment important, no? I en aquell moment estava pautat, si complies, s'anaven aixecant sancions. Aquí les sancions no es vinculen directament al compliment, es diuen que s'aniran programant i s'aniran aixecant. Per tant, gairebé simplifica una mica l'actuació per l'Iran, no?

Doncs és la lectura que fa la Lourdes Vidal, professora de Política Àrabe de la Blanquerna a la Universitat Ramon Llull. Ja veieu que de moment tenim una mena de memoràndum, diguem-ne, i 60 dies per arribar a un acord més ferm, i aquí sí que segurament hi haurà molta més lletra petita, veurem si se'n surten o no. Lourdes, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Bona tarda.