M. Guillén, economista: "És la demanda, de moment no és especulació"

Saludem Montserrat Guillén, catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona i col·laboradora del Matí de Catalunya Ràdio. Professora Guillén, bona tarda. Hola, bona tarda. És evident que tenim un gran problema amb el preu de l'habitatge. Fins ara parlàvem molt del lloguer, però amb la compra també tenim uns preus astronòmics. S'ha arribat a preus mai vistos fins ara. La pregunta que podem dir és per què passa.

Doncs mira, per moltíssimes raons. Hi ha sis o set raons que jo et puc explicar que es veien venir sobre el paper. I una d'elles també ha estat per culpa que la regulació del lloguer ha fet que hi hagi menys oferta de lloguer i moltes famílies han optat per dir "vaig a comprar". Llavors s'ha generat una demanda a la compra d'habitatge que ha fet que. Això és economia bàsica, eh? O sigui, més demanda i menys oferta, doncs puja el preu. I aquí també hi ha aquesta qüestió de l'oferta. No és tan fàcil tenir el producte disponible quan hi ha la demanda. Generar un habitatge vol dir molts mesos i fins i tot anys. Hi ha un cost de producció, que s'ha de construir l'edifici, i després també hi ha una lentitud amb la tramitació de tots els expedients, subministraments, tot el que està al voltant de posar aquell habitatge a l'abast de les persones.

A més, es dona aquest fet que dèiem que el preu està pujant, ja ho sabíem, a les capitals, però també a les poblacions del voltant de les capitals, on la gent, suposo que com que no pot comprar un pis a Barcelona, intenta anar a la primera o fins i tot segona corona metropolitana.

Sí, aquest és un efecte que hi ha alguns grups d'economistes que han estudiat aquí a prop nostre, a Catalunya, que s'anomena el contagi. El contagi és perquè, com que no trobes l'habitatge a la zona que nosaltres volem, ens en anem el més proper possible. Però és que, a més a més, quan un promotor promou un habitatge i veu que en el districte postal que hi ha al costat s'acaben de vendre a 2.700 al metre quadrat, doncs el posa a 2.800. Contagi, que és lent, però que s'està veient, esclar, encara accelera més la bola. Que us he de dir que és una bola que tothom en el nostre entorn dels economistes tenim clar que és un impacte de demanda, que no hi ha encara especulació, que seria un altre fenomen que seria més complicat, no? El comprar per revendre perquè com que el revendrem més car això sí que generaria una bombolla que és molt perillosa i de fet s'està vigilant molt que no passi. Per tant, no és bombolla, eh? En aquests moments s'està dient que no, que no. Però clar, hi ha un increment de preus molt gran. I són aquestes dades que s'acaben de veure avui. O sigui, per sobre del 10%. Això no es veu a l'IPC, eh? També ho vull dir. L'IPC, que és l'índex de preus, recull l'ús de la vivenda. Per tant, allò que seria l'aigua, la llum. El lloguer. Això sí que reflecteix a l'IPC, però quan estem parlant de preus d'una compra d'habitatge en propietat, que és un bé que nosaltres volem per tota la vida, que per això ens preocupa molt saber on viurem, això no es recull a l'IPC. Per tant. Estem una mica en falsa aquí, sí.

Més coses, clar. Primer, hi ha molta gent que no pot accedir a aquests preus. És impossible comprar un pis per molta gent. Però els que arriben, i potser ho fan allò justet, allò fregant el pal, clar, ara estem en un procés d'augment dels tipus d'interès. Per tant, si ara t'hipoteques i guana els pròxims mesos, els pròxims anys, la hipoteca se tancarirà. Per tant, estem a les portes que la situació encara sigui més complicada, fins i tot per la gent que ha pogut accedir a aquests pisos.

Sí, exactament, perquè com que estan creixent molt els preus a nivell de tota la zona euro, segur, vaja, ja s'està veient que en els propers mesos els tipus d'interès, i per tant el preu d'una hipoteca, la quota que haurem de pagar serà més alta. Això també fa que s'avancin les decisions, perquè tothom que està una mica informat sap que li costarà més si retarda aquesta decisió. Per tant, encara està exercint més pressió. I hi ha una altra qüestió important, que són els expats que estan venint aquí, que s'està dient que són pocs, Però hi ha poques dades sobre això, és a dir, persones estrangeres que s'estableixen aquí perquè volen treballar des d'aquí, des del nostre país. L'única solució que jo et puc donar, que ja sé que m'ho preguntareu, és que ha de millorar el transport. És a dir, l'única forma ràpida és que el transport millori perquè no vulguem estar tots vivint al mateix lloc. Que és a prop de la feina, perquè esclar, com que els problemes de transport són els que ja heu comentat abans, doncs clar, tampoc no ens en podem anar a viure massa lluny, i aquí, clar, per això és un problema molt difícil. I jo també us vull dir, hi ha molta demagogia quan es parla de vivenda d'una forma molt banal. Jo a vegades penso, si algú es posés a parlar de cirurgia amb un cirurgià, clar, el cirurgià es posaria les mans al cap, no? Doncs els economistes a vegades, quan sentim segons quines afirmacions diem que aquest problema és un problema molt complex. No es pot solucionar amb quatre mesures, perquè algunes d'elles, i en aquest sentit deixeu-me que doni la meva opinió personal, la regulació ha empitjorat la situació. Clarament.

Del que expliques, si hi haurà més demanda perquè la gent no pot llogar, per tant es posa a comprar i a més a més venen expats, per tant hi ha més demanda, però no hi ha prou oferta perquè els pisos són els que són i encara que ara s'anunciïn que es construiran molts pisos, estiran uns quants anys primer a tenir tots els permisos i poder-los construir. Si a més a més el transport estan vies de millora, però confiem que en un parell d'anys estigui, però per tant en els pròxims dos anys la cosa no millorarà aquesta escalada de preus no només no s'ha acabat, sinó que és previsible que en els pròxims mesos i anys encara vagi a més.

O encara vagi més, o el que està clar és que potser s'estancarà, però d'allà no baixarà. I és per això que és la primera preocupació. Si comences a analitzar una mica totes aquestes dimensions que hem parlat, és normal que tots nosaltres estiguem preocupats, i en especial famílies fràgils i persones grans. Persones grans que potser no tenen una vivenda en el seu actiu, que pensen, bueno, jo on aniré a viure? Perquè tampoc vull viure en un lloc molt aïllat, perquè jo soc gran i vull tenir accés també als centres de salut, etc. Per tant, s'està convertint realment en un problema difícil perquè, a més a més, requereix solucions de llarg termini. No podem pensar que això en tres mesos farem una gran solució. I, per tant, és qüestió de convèncer que hi hagi realment persones dedicades a a pensar-hi, però amb llarg abast, no en termes d'una legislatura.

I l'última, deies, les dades ens diuen que no hi ha especulació, però és veritat que en aquests preus hi ha una gran part de la societat que no pot accedir al mercat i que per tant no pot comprar, només poden comprar els que tenen un alt poder adquisitiu. Clar, això s'assembla molt a l'especulació, però no dius que no són especuladors, sinó que és simplement que hi ha una part important de la societat que no pot accedir-hi, que no entra al mercat i que per tant no té allò com viure.

No, exacte. D'això sempre n'hi ha hagut. Personals que quan hi ha una escalada de preus compren per vendre després més tard, això també passa a la borsa. Però en aquests moments, esclar, hi ha tanta necessitat que realment jo crec que no s'està produint encara aquesta escalada tan bèstia, perquè com que hi ha por a la regulació que hi pugui haver en el seu moment, tampoc la gent vol acumular habitatges i després tampoc els podrà rentabilitzar.