M. Guinjoan, Ciència Política (UAB): "2+2 no sempre fan 4 en unes eleccions"

Saludem el Marc Guinjoan, que és professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Marc, bona tarda. Hola, bona tarda. ¿Es pot quantificar quants escons es juguen les esquerres pel fet d'anar junts o anar separats?

És a dir, sempre podem fer el joc, sempre podem agafar les enquestes, intentar sumar, arrastar, intentar veure què passaria, però és una aproximació que és molt difícil de fer, i per tant, a mi aquests dies em fa una mica de gràcia, i els tertulians ara ho estaven explicant molt bé, aquesta lògica d'assumir que dos més dos en coalicions, en una teoria de coalicions, dos més dos és quatre, però no necessàriament això ocorre, i en el cas. Crec que explicava el Pere Rossinyó, ho explicava molt bé. En el cas de Catalunya, a mi em costa molt pensar que una coalició de Comuns i Esquerra, un 2 més 2 fos 4. M'explico. A Catalunya hem tingut exemples de casos on coalicions electorals han tret 2 més 2, 5. Aquest va ser, per exemple, el cas de Junts pel Sí, en el seu moment. Però, per exemple, fa. Dues dècades vam tenir un cas molt flagrant al País Valencià de dos més dos són tres, que va ser un acord entre Esquerra Unida del País Valencià i en aquell moment el que era el Bloc Nacionalista Valencià, que van treure pràcticament, van arribar a una coalició i van treure pràcticament els mateixos vots entre els dos que els que haurien tret un sol partit. Per tant, es fa molt difícil anticipar quins podrien ser els resultats electorals. A mi, en el cas de Madrid, en el cas de les Castelles,

és fàcil entendre que si aquests dos partits van junts, el Frente Amplio o aquests espais, el Frente Amplio, per una banda, i Podem van junts, em sembla a mi que sí que és bastant fàcil entendre que aquests partits podrien arribar a sumar els vots. En el cas de Catalunya, jo estic totalment d'acord amb els tertulians, que es fa molt difícil. Cada un d'aquests espais té un espai, té un electorat, es mouen per unes línies ideològiques molt diferenciades. Per tant, no em sembla mica qualsevol votant de sumar. O dels comuns, en aquest cas, hagués d'acceptar i hagués d'acabar votant una coalició entre els comuns i Esquerra i el mateix, a l'inrevés, un votant d'Esquerra de tota la vida no necessàriament hauria de votar un partit que és una coalició entre els comuns i Esquerra, precisament perquè porta aquest altre partit. Per tant. Entre la voluntat d'un espai i la voluntat d'un individu com és Gabriel Rufián i la voluntat d'un partit com és Esquerra Republicana que ha dit, ei, escolta, nosaltres som un partit amb història, nosaltres. El nostre electorat, el nostre espai, som un partit independentista. És veritat que en aquestes eleccions no es discutirà específicament sobre la independència, però nosaltres tenim un espai electoral, les enquestes ens van molt bé de cara a aquestes eleccions, veníem d'un cicle decreixent, tenim progressió. Crec que el que ha fet, des d'un punt de vista de la teoria de les coalicions, el que ha fet, sobretot,

Esquerra Republicana, a mi em sembla que és perfectament comprensible.

I, per tant, en el cas d'Esquerra Republicana en Podem, aquí sí que 3 més 1 són 4, o 3 més 1 continuen sent 3?

Bé, si em permets el símil, jo crec que en aquest cas és 3 més 0,1, pot ser que facin, o 3 més 0,2, pot ser que facin 3,2, o pot ser que facin 3. Però l'espai polític. No, però enteneu-me, l'espai polític de Podem, a Catalunya, és un espai polític que encara no està articulat. I el seu votant és molt similar al votant de Sumar, al votant dels Comuns, al votant del Frente Amplio. I, per tant, aquesta persona, majoritàriament, qui votarà? Aquesta persona votarà el Frente Amplio. L'espai específic és petit. I, per tant, Esquerra Republicana. Jo crec que li tindrà una incidència molt i molt petita. I de fet, fixem-nos-hi. Esquerra Republicana ofereix un lloc de sortida de Podem a partir del qual diuen que obtindrien representació segurament si Esquerra obtingués 15 diputats. Esquerra en pot obtenir, diuen les últimes enquestes, en pot obtenir 10, 11, 12. Fins on no hi ha arribat mai. Per tant, jo crec que això s'ha d'entendre una mica com una negociació interna entre Oriol Junqueras i Gabriel Rufián que s'ha acabat així. No era segurament de la voluntat d'Esquerra. El candidat, que és una persona que està molt ben valorada dins de l'espai d'Esquerra, però encara més, o tant, l'espai PES Comuns.

La Isabel García Pagana sembla que et volia fer una pregunta, Marc.

No, amb aquestes sumes i restes que estàvem fent, precisament la primera discussió que hi ha a Esquerra quan Gabriel Rufián llença aquesta proposta és que ell deia que dos més dos eren cinc i a Esquerra, al partit, li deien que potser no sumaven quatre. Llavors, la discussió de partida del candidat, de l'avui candidat amb el partit, ja era aquesta. Sí que és veritat que quan dius que la incidència de Podem sobre el resultat d'Esquerra pot ser mínima, El que explica l'esquerra republicana és que en les seves encastes internes Podem tenia possibilitat d'aconseguir un escó, això és un risc que ells minimitzen, en marge que evidentment tots els vots que poguessin anar a Podem no necessàriament els agafaran ells. I que la figura d'Irene Montero demanant el vot per Esquerra Republicana també pot tenir certa incidència i recorden els resultats de les eleccions europees on Irene Montero, que és circunscripció única i per tant se la podia votar, Irene Montero a Catalunya va aconseguir com 110.000 vots mentre els comuns es van quedar en 100.000. Jo no sé si aquests números que es fan són com per justificar aquesta aliança disruptiva. Que ha acabat tancant Esquerra en Podem.

Sí, segur que sí, segur que els partits polítics. Detall i, per tant, poden entrar amb molta més profunditat del que nosaltres podem fer, per exemple, amb l'enquesta del CEO de la setmana anterior, no? I, per tant, és possible que sí, que en la circunscripció de Barcelona, per tant, estem sempre, tot això, circunscrivint-ho a la circunscripció de Barcelona, que és, evidentment, l'única on s'hi escollon un nombre suficient de diputats per obtenir representació, eh? A la circunscripció de Barcelona necessites només un 3% dels vots, només, entre cometes, per obtenir. És possible que Podem estigués basculant, com en el seu moment deien també les enquestes que podia estar-ho la CUP, entre no obtenir representació i obtenir representació. I sí, és possible que aquest 1%, 2% s'assumi. És ben possible, però jo crec que la naturalesa o l'explicació més profunda finalment de l'arribada d'aquest acord és que. Esquerra Republicana havia de donar alguna cosa a Gabriel Rufián i Gabriel Rufián volia rebre alguna cosa per part d'Esquerra Republicana per arribar a un acord perquè es presentessin.

Doncs queda clar, abans de Comia d'Arta i a banda de l'Esquerra, totes les enquestes donen una majoria absoluta entre Partit Popular i Vox, tret dels sis, i últimament veiem Ivan Redondo que va fent entrevistes dient que ell veu que hi ha partit i que està la cosa com molt més empatada. Des de la teva experiència, o llegint els números i mirant la lletra petita de les enquestes, diguem-ne, quin escenari veus?

A mi em costa veure que hi hagi partit, sincerament. Al mateix temps també és cert que fa les últimes eleccions el CIS es va apropar més al resultat que totes les altres empreses demoscòpiques, no? Però ara la veritat és que el CIS està extremadament allunyat de tot el que diuen la resta d'enquestes. Es molt difícil respondre aquesta pregunta. A mi em sembla que, evidentment, descartant o deixant de banda el que pugui passar durant aquesta campanya electoral, que Pedro Sánchez, lògicament, és un gran candidat i és una persona que sap fer. Viu la campanya i la té molt ben preparada, tot el contrari segurament d'Alberto Núñez Fejó. I per tant, poden haver-hi moviments durant aquest mes i mig que queda, però la foto finish d'avui, a mi em sembla que dona una majoria relativament còmoda a la coalició PP-Vox. En cap cas em sembla que PP hagi de millorar les seves expectatives electorals, potser en teoria o sembla que les podria empitjorar però Vox sembla que sí que obtindria molt bons resultats electorals una mica la línia també d'aquesta onada reaccionària d'extrema dreta tan perillosa que veiem a la resta d'Europa i per tant, a mi em sembla a mi se'm fa difícil tenim present que la majoria absoluta està amb 175 diputats, les enquestes els donen alguna forquilla per sobre moltes d'elles de 190 diputats a mi se'm fa difícil pensar. La foto finish pugui ser la que dibuixa el film. Campanya, eh? I Pedro Sánchez té una campanya al cap i segur que podrà retallar. Si serà prou, no ho sé. I després, evidentment, hi ha tota la banda aquesta, tot l'aspecte de la coalició o la no coalició d'esquerres, que això, evidentment, des d'un punt de vista de la translació de vots en escons, on tot això evidentment perjudicarà l'esquerra, l'esquerra del PSOE.

Doncs és el Marquín Joan, que és professor d'Essència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. A vosaltres, bona tarda.