Macià, el mite de l'independentisme: cent anys dels fets de Prats de Molló

Avui, 4 de novembre, fa 100 anys dels fets de Prats de Molló, l'aixecament militar independentista de 1926 liderat per Francesc Macià per proclamar la República Catalana en plena dictadura de Primo de Rivera. L'operació, orquestrada des de l'exili a França, va ser un fracàs, però va servir per catapultar Francesc Macià com el gran referent del catalanisme i el va convertir en un mite de l'independentisme en projecció internacional. La Txell Vallespina ha parlat amb Giovanni Catini, professor d'Història de la Universitat de Barcelona. És autor de l'aixecament de Prats de Molló i del gran complot Qui va trair Macià? La trama italiana.

Francesc Macià, exiliat a la Catalunya del Nord, activa la via armada en resposta a la dictadura de Primo de Rivera, que a principis dels anys 20 reprimeix Catalunya, suprimeix la mancomunitat i prohibeix el català a l'escola i a les institucions. Aquest és el pla. Creu.

Exèrcit català que tenia com a objectiu travessar la frontera franco-espanyola per anar cap a Olot i aconseguir el suport de la guarnició militar d'Olot i amb això tenir un gruixut de joves catalans que haurien hagut de donar suport a aquest aixecament. Considerava que després hauria aconseguit complicitat a tota Catalunya i també dins de l'oposició a la dictadura de Primo Rivera al llarg de l'estat. Per irrompre Catalunya,

des del Vallespí, Francesc Macià compta amb uns 120 homes, entre ells una vintena d'antifeixistes italians vinculats a Ricciotti i Garibaldi, el suposat líder antifeixista italià que en realitat col·labora amb el règim dictatorial de Benito Mussolini. Però Macià no només té suport militar.

Comptava amb un sector més urbà, lligat a Barcelona al sindicat de la CNT, que s'havia de comprometre a organitzar una vaga general que havia d'ajudar que es pogués consolidar aquest moment d'inestabilitat de règim per poder enderrocar-lo i, en el cas de la sede de Francesc Macià, de proclamar la República Catalana.

L'operació de Prats de Molló fracassa perquè un dels homes de Garibaldi, Angelo Savorelli, alerta la policia francesa. Massí i els seus homes són detinguts i empresonats enmig d'acusacions de la Itàlia feixista contra França per acollir opositors al règim.

Servia a Mussolini per dir que França donava suport i aixopluc a terroristes. Estava donant protecció a uns exiliats italians que no eren exiliats, que no eren persones pacífiques, sinó que eren terroristes.

És aquesta dimensió internacional de la batalla diplomàtica i el ressò mediàtic del judici pels fets de Prats de Molló els que projecten al món la figura de Francesc Massé i la causa catalana. El gran altaveu és la premsa francesa que carrega la delació a Ricciotti Garibaldi i el presenta com un traïdor.

La dimensió de batalla diplomàtica és el gran element que ens ajuda a entendre per què Francesc Macià aconsegueix un èxit tan rodó de la premsa francesa i l'opinió pública francesa, perquè veu en Francesc Macià un cavaller de l'ideal, una persona molt recta, una persona insubornable, tot el contrari de Rizzotti i Garibaldi.

Per Macià, el fracàs militar es converteix en una victòria política.

Francesc Macià havia arribat als fets de pres de Molló amb unes divisions importants entre els seus homes i, en canvi, el fet d'acabar la presó pels seus ideals i el fet d'haver sigut traïcionat per, suposadament, Rizzotti, Garibaldi i per la premsa francesa aconsegueix un lideratge realment impensable i, de sobte, en dos mesos es transforma en la persona més creïble per liderar una oposició unitària a la dictadura de Primo Rivera. Els fets de Prats de Molló serveixen per crear aquest mite que el va portar, diríem, a la presidència de la República Catalana primer i Generalitat de Catalunya després, en aquell abril de 1931.