Mai s'havia registrat un mar tan calent a l'Estartit: en Josep Pascual ens ho explica

Meteotemos.

Què tal, bona tarda, això és Meteotemps. Josep Pasqual és un dels meteoròlegs locals, una de les persones que més anys fa que observa, perquè és un observador meteorològic de forma, això, local, al temps, a l'Estartit. Però també, quan diem el temps, diem altres variables com és la temperatura de l'aigua del mar. Josep Pasqual, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Escolta'm, des de quin any prens mesures de forma regular?

Suposo, pel que has comentat, que et refereixes al mar, no? Sí. Doncs al mar vaig començar a fer ja alguna observació a l'estiu de l'any 1973, però no va ser fins l'any 1974, que ja el tinc complert, el dicomplert, vull dir que tinc observacions.

Tots els dies, bé tots els dies, totes les setmanes pràcticament.

Exactament, sí, en aquella època el que és el segle passat agafava de mitjana un cop per setmana la temperatura. Esclar, hem de tenir en compte que vaig amb una barqueta d'escassament 5 metres. I vaig en un lloc que està desprotegit perquè estigui, doncs, perquè sigui una temperatura, podríem dir, representativa, no, d'una platja que hi ha poc fons i que al llarg del dia pot canviar en funció del sol o si és al dematí o a la tarda. Allà, doncs. Esclar, vull dir que seria impossible anar-hi cada dia, ja no estaríem parlant perquè ja.

Se t'hagués emportat la barca i a tu i d'això. Tot i els pronòstics actuals, etcètera, algun cop t'han tingut que venir a buscar, oi?

Et refereixes a com està parant el motor? Per exemple, sí.

No, no, no, per meteorologia adversa estic convençut que no, perquè no coneix ningú millor el mar de la zona que tu, no? Però m'imagino que, clar, és que portes 52 anys de forma regular prenent les dades.

Sí, en total són uns 4.000 dies de sortida, sí. Uau, uau, uau, uau.

Déu-n'hi-do. Escolta'm, de l'aigua del mar dels anys 70 fins a l'aigua del mar d'aquesta dècada del segle XXI, el termòmetre s'ha disparat.

Sí, sí, exactament. Diguéssim, al principi hi havia les típiques oscilacions com una mena de cicles de diversos anys de pujada i de baixada, però ara, sobretot, els darrers 15 anys s'ha disparat força i especialment aquest estiu que ha estat bé, aquest estiu des de l'abril cap aquí, ha estat desmesurat.

Ha estat desmesurat amb rècords de temperatura elevada puntuals, però també mitjanes que surten de mar. I fer sortir de mar una mitjana vol dir persistència de la temperatura elevada.

Exactament. De fet, el mes de maig, la mitjana del maig, del juny i del juliol han estat. La segona o la tercera del mes respectiu més càlida, de valors mitjans a la superfície, però l'agost ha estat de 26, ara no recordo, 26 i mig em sembla, i això és 3 graus per sobre la mitjana climàtica. Que puntualment un dia tinguis 3 graus superior no seria massa notícia, però que de mitjana en tot un mes hi hagi aquests 3 graus de desviació és. És una cosa totalment atípica.

Que, evidentment, des de l'any 74 no havies vist mai una desviació d'aquesta mena, sigui a l'alça o a la baixa, en tot un mes.

Exactament, sí, sí, ha estat força descarat aquest mes d'agost. I el setembre va començar igual, però després cap a mitjans de setembre hi va haver una baixada i ara, doncs, la segona quinzena de setembre, doncs, hi ha hagut una altra pujada. De tota manera, aquests canvis, hem de pensar que aquí ja estem al nord del Cap de Begur, és a dir, estaríem dintre del Golf de Llor. El Golf de Llor té la particularitat que és com una. Exceptuant la zona del rec que hi ha al Cap de Creus i al Cap de Begur, que hi ha llocs de molta fundària, una part del Golf de Llor hi ha poca fundària. I llavors és una zona propícia perquè es pugui refredar més fàcilment el mar, si hi ha, no sé, 50, 60, 70 metres de fundària. I això especialment passa en situacions de tramuntana, però també hem de tenir en compte que els darrers anys estem observant com les tramuntanes no són ni tan intenses ni tan duradores com anys enrere.

No tan sols la temperatura s'ha disparat en superfície, sinó que ha pujat d'una forma alarmant a les zones més fondes, i això evidentment és encara més alarmant.

Sí, perquè, per exemple, la darrera, o la fundària més gran que tinc estudiada, són els 80 metres de fundària, i allà pràcticament ara és un grau més alt que fa 50 anys. Això vol dir que no només 80 metres està en grau per sobre, sinó que tot el gruix entre la superfície, que ja està un parell de graus per sobre la mitjana, parlem mitjana en general deixant de banda d'aquest estiu diguéssim doncs vol dir que tot aquest gruix ha pujat de temperatura i per sota els 80 metres segurament també però a mesura que anem a més fundària menys i hem de tenir en compte que el mar té una capacitat calorífica molt superior a la de l'aire és a dir, aproximadament. Si ens imaginem un metre quadrat de superfície de la terra o del mar, doncs l'aire que hi ha en aquest metre quadrat des de la superfície fins a l'estratosfera, la capacitat calorífica que té, en el mar, en aquest mateix metre quadrat, amb tres metres de gruix d'alçada, doncs té la mateixa capacitat calorífica. Doncs això vol dir que sort n'hi ha. Que els mars i oceans estan absorbint aquest excés de calor atmosfèric, però arribarà un moment que això ja no podrà anar més enllà.

Per tant, el que està clar és que els canvis observats en la circulació atmosfèrica, en els patrons. D'anticiclons, perturbacions, etcètera, que ja ens estan modificant el clima, no tan sols de casa nostra, sinó ho hem vist a molts indrets del món, al continent europeu en particular, doncs aquests canvis, en definitiva, van a més i aniran a molt més perquè aquesta bateria, podríem dir, amagada, que amagatzema calor, que són els mars i els oceans, estan ja canviant d'una manera important.

Sí, exactament. I a més a més hem de tenir en compte una cosa, i és que hi ha aquesta corrent oceànica, és a dir, tots els oceans mundials estan interconnectats, llavors a les zones polars hi ha aigües fredes que es desplomen cap al fons i això crea un corrent, uns quants quilòmetres de fundari als oceans, que es desplaça cap a altres zones. Aquestes mateixes aigües, amb el seu recorregut, acaben per sortir en zones tropicals i equatorials i en superfície retornen cap als pols, per exemple, al corrent del golf, que porta aigües temperades cap al nord. Doncs ara això s'està estudiant. De fet, conec una professora. Que periòdicament, que és l'Anna Sánchez Vidal, que ja fa alguns anys que va en un vaixell que estudia aquests corrents, no només a la superfície, sinó sobretot a nivells baixos entre Groenlàndia i Islàndia, i estan detectant que s'està frenant aquest corrent. Vol dir que aquesta mena de cinta transportadora de calor, si s'està frenant, els pols podrà, en un futur, haver-hi. Més fredor podríem dir, i a les zones equatorials i tropicals, doncs, més, temperatures més altes. Doncs bé,

hem fet un repàs de la temperatura de l'aigua del mar. En aquest punt, més de 4.000 observacions en 50 anys. Una barbaritat en sentit positiu. I probablement el punt d'estudi més potent i complet que hi ha de forma metòdica, com és en Josep Pasqual de tot el Mediterrani. Josep Pasqual, des de l'Estartit a la costa del Baix Empordà, Moltíssimes gràcies, una abraçada i per molts anys d'observacions i de comunicar científicament i amb humilitat la feina que fas, que és tan fonamental per conèixer què ha passat, què passa i què podrà passar.

Moltes gràcies a tu, Francesc, i a vosaltres per. Per interessar-se per aquestes dades i també a tota la gent que ens escolta.

Vinga, adeu-siau, una abraçada, per molts anys, sort. Adeu.