Mals resultats a les escoles: pandèmia, pantalles i IA en serien els motius

Saludem Francesc Pedró, que és catedràtic de Polítiques Educatives de la Universitat Pompeu Fabra i que ha estat responsable de Polítiques Educatives de l'UNESCO i analista de l'OCDE. Senyor Pedró, bona tarda. Molt bona tarda. Aquests resultats de les proves que s'han fet a l'estat espanyol són especialment dolents? Què és el que està passant? Hi ha alguna raó que pugui explicar aquesta davallada general, però especialment a l'estat espanyol?

En primer lloc, la davallada, com heu explicat molt bé, és generalitzada i és una davallada que ja s'alvirava a partir de l'any 2015, que ha estat molt afectada per la pandèmia. Cal recordar que l'examen PISA no és un examen sobre el que els alumnes de 15 anys han après al curs, sinó que és pràcticament un examen generalitzat. De tot el que han après al llarg de la seva vida. Per tant, és evident que la parada d'un any o un curs acadèmic o dos cursos acadèmics en alguns països encara tindrà, diguem-ne, efectes que es deixaran sentir molt probablement també en el proper estudi PISA d'aquí quatre anys. En segon lloc, hi ha un fenomen també molt important, que és el que podríem anomenar la creixent afecció per les pantalles, la digitalització, les xarxes socials i darrerament la intel·ligència artificial. És evident que la competència lectora ha quedat molt afectada per justament el fet que cada vegada més les xarxes socials ens presenten informació que va canviant cada cinc minuts i per tant ens eduquen a prestar atenció canviant de tema molt ràpidament. No calgui dir que això és contrari a l'adquisició de les competències lectores, que en el fons són transversals. Un alumne no pot entendre bé un enunciat de ciències o de matemàtiques si no domina prou bé el que podríem anomenar la comprensió lectora. Justament això crec que és un dels factors més importants, però n'hi ha encara un altre, i és justament el que podríem dir la pèrdua de la cultura de l'esforç. És curiós constatar com una vegada més els països que surten més amunt en els rànquings són els països asiàtics, com ara Japó, Corea del Sud i algunes demarcacions xineses, llocs on el respecte per l'autoritat. La disciplina, l'autodisciplina i sobretot la cultura de l'esforç hi són presents. De fet, hi són molt presents també en els emigrants procedents d'aquests països que van a d'altres països, com ara, per exemple, Europa. Curiosament, són valors que van molt bé a l'escola tradicional, però que a la majoria de països europeus estan en crisi. I això jo diria que explica bona part dels resultats també. Quan se'ls pregunta als alumnes de 15 anys, se'ls ha preguntat enguany si han dedicat prou esforç a resoldre el mateix exercici de pisa, diuen obertament, ho confesen ells, que no tant com seria necessari. Per tant, no pot haver-hi millor demostració que aquesta cultura de l'esforç està en crisi. Quan apareixen dades com aquesta,

llavors tothom s'exclama i tothom posa el crit al cel i llavors comencen a aparèixer que si tot és culpa de les pantalles o que si tot és culpa de les noves tendències de l'educació. Segurament les conclusions tan contundents mai no són encertades, però en aquest cas tenen una part de raó, és a dir, les pantalles i aquestes noves modes d'aprendre o d'ensenyar tenen molt a veure en aquesta davallada de resultats.

Sens dubte, jo crec que ho has explicat molt bé. Sens dubte hi ha una lluita per captar l'atenció, en aquest cas, del jove. I és evident que les pantalles surten amb molt d'avantatge respecte de la cultura escolar tradicional. Però la paradoxa és que justament les prohibicions no són el camí. El que cal fer és justament acompanyar els alumnes en el descobriment i la formació de les competències digitals que els han de permetre sobreviure en uns mercats laborals i en unes societats cada cop més marcades justament per la intel·ligència artificial. Aleshores, crec que el que cal és probablement fer un moviment de doble pinça. Per una banda, necessitem invertir molt més en promoure la passió per la lectura, deixem que ho expressi així, i per una altra, hem d'acompanyar els alumnes en el desenvolupament de les seves competències digitals, perquè, de fet, seran les que marcaran el seu futur.

I com es fa això? Perquè els que tenim adolescents a casa sabem la dificultat que tenim per fer-los llegir, perquè, escolta'm, és que, tot i que de petits els hi hagis intentat inculcar, eh?

I tant, i tant. Jo crec que és una feina extremadament difícil i que justament ens ha d'ajudar a valorar més el paper estratègic que té l'escola. De fet, voldria recordar que aquests resultats tan dolents en competència lectora ja es van començar a veure en un examen semblant, que es diu PILS, que en realitat mesura la competència lectora dels alumnes de primària. I allà ja es va veure, si parant de fa molt pocs anys, com estava en crisi. Molt probablement s'ha de començar ben aviat, com aquell que diu el jardí d'infants, a inculcar aquesta passió per la lectura i dedicar molt més temps en termes curriculars justament a les activitats de lectoescriptura.

Avui sentíem la ministra d'Educació espanyola, per exemple, que deia que estaven estudiant tornar les lectures obligatòries. Això és un bon camí? Sí.

No té per què ser dolent, és a dir, que siguin obligatòries en el sentit que els títols són triats per l'administració competent pot ser discutible, però que cal llegir és evident que només s'aprèn a llegir i a dominar les competències de la lectoescriptura, i sabem perfectament que com més llegeixes, millor escrius, i com millor escrius, millor t'expreses oralment també, practicant, i això vol dir dedicar més espai a la lectura, fins i tot diria a la lectura en veu alta, des de ben petits. Ara, per exemple,

llegíem que el govern noruec ha decidit desconnectar directament tota la tecnologia de les aules per la davallada que han tingut en les proves. Aquestes reaccions tan contundents van en la bona línia o s'ha de buscar una mica el punt mig?

Jo penso que una cosa és modular l'ús de la tecnologia. Cal pensar que tots nosaltres, vostè mateix, jo mateix, a la butxaca tenim un dispositiu. Per tant, inevitablement formen part del nostre món i la funció de l'educació també escolar és preparar els joves per viure en el món en el que els ha tocat. Per tant, desconexió total jo no diria. El que sí diria és que cal modular molt la presència de les pantalles justament a l'escola. A Nova York, per exemple, han decidit obertament prescindir de la intel·ligència artificial durant un període d'edat molt important, durant tota l'escola primària, i segurament és una bona decisió. De la mateixa manera que no acceptem que un infant de 10 anys es posi a conduir un automòbil, hem d'establir també els límits d'allò que en una determinada societat ens sembla raonable. I en aquest sentit, potser acabar d'una vegada per totes amb la presència digital no és el bon camí. El bon camí és modular-ho i sobretot acompanyar els alumnes. Allò que no aprenguin a l'escola amb això, difícilment ho aprendran en un altre lloc.

Més aviat ho desaprendran. L'impacte de la intel·ligència artificial ja es veu en aquests resultats o ho veurem més endavant? Perquè avui també a través de les xarxes socials algú deia, fixeu-vos que qui més baixa és el que ja s'ha acostumat a fer, els resums en la intel·ligència artificial ja no resumeixen. Es poden treure aquestes conclusions tan ràpid o encara hem d'esperar més?

Diguem-ne que l'estudi PISA no és un estudi experimental, intentaré explicar-me bé. No és un estudi que permeti establir relacions de causalitat. Per tant, veiem uns resultats i aleshores inferim les causes que hi pot haver al darrere. El que sí que observem és que existeix una enorme correlació, que no causalitat, entre un ús intensiu de la intel·ligència artificial i, efectivament, la pèrdua d'habilitats en lectoescriptura. Això és així. Nosaltres anomenem això l'efecte de la delegació cognitiva. És a dir, l'infant, l'alumne, delega en l'aplicació d'intel·ligència artificial l'esforç que hauria de fer per aprendre. I el resultat, òbviament, és que ell no apren.

I l'última. Ja sabem que aquesta vegada les dades de Catalunya no es poden comparar perquè hi va haver una errada atribuïda, a més a més, des del Ministeri i reconeguda també al Departament d'Educació. Si haguéssim pogut fer les proves com toca, els resultats de Catalunya suposem que haguessin estat en la mateixa línia. Per tant, la de Vallada a Catalunya també hagués estat la mateixa de l'estat espanyol o de bona part d'Europa.

Home, jo no pretenc ser l'oracle de Delfos, però el que és evident és que l'exclusió d'un alumne de cada quatre, adjudicat com incapaç d'interpretar correctament els anunciats de la prova, demostra que efectivament els resultats que hem obtingut d'aquesta mostra sesgada i no representativa, a la força, estan a l'alça. Per tant, si haguéssim inclòs aquest 23% d'alumnes que han estat exclosos, evidentment ens hauríem quedat, si fa no fa, intueixo, com hauria de ser, però insisteixo, això és més, podríem dir, un judici basat en la intuïció que no pas una certesa. És Francesc Pedró, és catedràtic de

Polítiques Educatives de la Pompeu Fabra i ha estat responsable de Polítiques Educatives de l'UNESCO i analista de l'OCDE. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda.

Ha estat un plaer, gràcies a vosaltres. Gràcies.