Mamadou Seydi: "Amb la mort de la Maricarmen veiem la realitat més crua del capitalisme"

Són les 9 i 8 minuts. El símbol de la Mari Carmen creix més a partir d'ara. Ha mort aquesta tarda la dona de 87 anys desnonada del seu pis de Madrid, on havia viscut 7 dècades, 70 anys. La dona que va donar nom al decret antidesnonaments. El seu cas es va convertir en un revulsiu del moviment pel dret a l'habitatge. La Mari Carmen ha mort a l'hospital, no a casa seva, a l'Hospital Gregorio Marañón, on estava ingressada des que la van fer fora de casa. Des d'allà van registrar aquest missatge.

No he logrado defender mi casa, pero sí he luchado para que los demás aprendan a luchar por la zona. Mi casa ha sido mi vida y ahora tengo que dejarla. Pero eso no significa que yo no vaya a seguir luchando.

Finalment els seus representants legals i el sindicat de llogateres van arribar a un acord amb el fons immobiliari propietari del seu pis perquè no hagués de pagar un lloguer massa elevat pels seus ingressos. L'acord no ha arribat a temps perquè la Mari Carmen no ha pogut tornar a casa i segur que les persones que li donaven suport es preguntaran avui o diran fins a quin punt ha influït en tot això, en la seva mort, tot el que havia passat aquests últims dies. Hi ha hagut reaccions, per exemple, a la Puerta del Sol, i busquem també si n'hi ha hagut avui a Plaça Catalunya, on també segueix una campada que en part té a veure amb Mari Carmen, perquè va ser a partir del seu desnonament també que la gent es va mobilitzar. A Plaça Catalunya hi tenim el Roger Santeló. Roger, bona nit. Hola, bona nit Manel. S'ha rebut, no sé si ha arribat aquí la notícia, i què diuen la gent acampada?

Sí, aquí a la plaça Catalunya de Barcelona ha arribat la notícia, fa escassament pocs minuts, enmig de sorpresa primer, però també indignació entre el mig miler de persones que hi ha aquí a la plaça Catalunya acampades. Per protestar a favor dels drets de l'habitatge de la societat. Ens acompanya en aquests moments Mamadou Seidi, que és portaveu de l'organització juvenil socialista OJTS, que és una de les entitats que dona suport aquí a la campada. Com s'ha rebut la notícia de la mort de la Mari Carmen a Plaça Catalunya? Bueno, s'ha rebut amb molta tristesa,

no?, perquè ens trobem amb una realitat, amb una realitat crua, amb una realitat que nosaltres ja coneixem, i és que davant dels beneficis, davant dels interessos capitalistes, nosaltres no comptem absolutament res, la classe treballadora, des de quan hem rebut aquí lo primer que ha estallat és que no són morts, són assassinats, són assassinats per un moment de crisi de l'habitatge, per un sistema que no és capaç de garantir un dret tan bàsic que és que cada persona tingui un lloc per on viure, no?, I clarament ens trobem amb una realitat, i crec que la mateixa Mari Carmen ho deia des del primer dia, que portava set anys amb una pistola a la nuca, set anys amb una pistola apuntant-la, i realment aquesta pistola, tard o a dia d'avui, hem vist que s'ha fet efectiva i s'ha acabat. S'ha confirmat aquesta mort i aquest assassinat que ha generat aquest sistema de barbàrie, aquest assassinat que ha generat aquestes polítiques d'habitatge i aquest assassinat que han generat aquests partits polítics que en última instància, en cap moment, s'atreveixen a tocar els beneficis de capitalistes però sí que s'atreveixen a veure com ha mort la gent de la nostra classe. Ara parlem de Mari Carmen, però nosaltres aquí hem tingut el suïcidi, que no és un suïcidi, sinó que és un assassinat també de la nostra companya, la Olga, i ens trobem en un moment on veiem la realitat més crua del capitalisme, perquè la misèria, la mort, no és res més que el destí final de la misèria en la que ens situa aquest

sistema capitalista. Clar, entenc que ara estàs parlant amb amadures de la indignació, però a nivell emotiu, com us ha deixat el cos després de tot aquest esclat que hi ha hagut aquests darrers dies a nivell emocional?

Ens deixa amb una tristor i ens deixa amb una sensació de ràbia, com podeu entendre, quasi bé de voler aixafar-ho tot, però també entenem que tenim una responsabilitat. Hem sentit les paraules de la Mari Carmen, que lluitéssim pels nostres drets, que lluitéssim perquè cada persona pogués tenir un habitatge, i que lluitéssim, que la classe treballadora s'havia d'organitzar, i és el que portarem a terme. És el que ens deia en cada vídeo que sortia ella, sempre ens deia que. El seu cas no era únicament el seu cas, sinó que era el cas de totes aquelles persones que es veuen que aquest sistema de misèria, que aquest sistema capitalista, que veuen com els partits polítics que són còmplices, tots ells no són i ni volen ser capaços de treure l'habitatge del mercat i que nosaltres havíem de lluitar i havíem de construir un idiotzó, havíem de construir un horitzó socialista, que és el que pensem nosaltres com a organització, per poder treure l'habitatge del mercat. I per tant, amb aquesta ràbia, amb aquesta impotència, és amb la que seguirem aquí acampades i és amb la que seguirem reivindicant i lluitant perquè en algun moment l'habitatge sigui universal, gratuït i de qualitat. Doncs amb aquesta declaració

d'intencions des de l'Organització Juvenil Socialista de mantenir aquesta acampada hem sabut com s'ha rebut aquesta notícia aquí a Plaça Catalunya repetim primer de tot sorpresa pel que ha succeït però sobretot molta indignació respecte a com ha acabat el final Mari Carmen i les seves vivències en aquestes últimes setmanes arran del que ha generat en relació amb el moviment de l'habitatge arreu d'Espanya. Gràcies.