Manu Guix interpreta "Estimar-te com la Terra"

Demarca el telèfon del Nadal, avui. Del Nadal? Sí. Ja és Nadal? La Nadal. Ah, la Nadal. No ho sé, ara ho descobrirem. Veio, hola. Hola, hola. Hola, hola. No sé si és el Nadal o la. Ah, ara sí. Nadal. Sí. Hola. Hola, hola. Com estàs? Hola, hola. Va bé. Va bé? Eh. Ara sí. Intentava escriure-me. Et truquem de Catalunya Ràdio. De part de les teves filles i la teva dona, perquè ahir va ser el teu aniversari i et volen dir que no perdis mai l'humor que et caracteritza i que t'estimen molt. I et dediquen aquesta cançó de Ginestà. Manu Guix.

Sé morir, sé viure. Sé fer pondre el meu sol. Sé fer mal, sóc de vidre. Sóc uspira, estela i carícia. Faig del drama tres muntanyes. Faig allò que tots esperen. Faig irroures, branques, tendres. Sóc el terra amb l'herba seca. És quan dormo que hi veig clar. És la brisa i la marea, és com taronges d'alcanar. Sóc tardors i primaveres, si m'ensorro fes marrones. No m'enterris a l'arena, si és delicte no guanyar. Jo no vull aquesta condemna, ni per lliure vull un país. I per seure una vorera, per somiar que véns amb mi, per no perdre'm la drecera, al meu pit un cor sencer, a l'estómac papallones, a les mans puig desverser.

Doncs aquesta és la cançó que dedica Manu Guix, interpretant Ginestà. Nadal, vols afegir alguna cosa? Sí. Va, digues, digues. Sí, moltes gràcies. Moltes gràcies cap a la teva dona i les teves filles. Súper, súper. Ha estat un rellau preciós. Fantàstic, Nadal. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu, adéu. Bon Nadal! I feliç any nou. No havia sentit mai ningú que es digués Nadal, eh? De cognom, sí. Home, sí, de cognom, sí. Has de dir-te Nadal-Nadal? Nadal-Nadal. Algú pot ser i deu ser, no? Sí, sí, sí. Nadal-Nadal. Nadal-Nadal-Nadal. Saps, allò? Molt bé. Nadal-Nadal-Nadal-Bascal, sí.