Manu Guix interpreta "L'Empordà"

Vinga, recta final del programa, anem a marcar el telèfon del Jordi, que el dia 7, d'aquí 5 dies, farà 48 anys. Si diu Xiripipi, s'emportarà una llengonissa ral de vinyó fresca i tendra. Cana el telèfon del Jordi.

A veure si l'agafa. Jordi. Hola. Bon dia, com estàs? Bé. Sí? Sí. Això és bo. No? Hola. Sí, dic que això és bo, no, Jordi? Sí, sí. Diu que el dia 7 fas 48 anys. Sí, correcte. No, 48, no. Ah, no? No. Quants en fas, quants en fas? 49. 40. Truqueu de. Ets en Ricard? Sí. Truquem de Catalunya Ràdio, en directe, ara mateix. I et truquem de part de l'Elna, de l'Arlet i la Merche, que diu que t'estimen molt i et volen dedicar a aquesta cançó de Manu Guix.

Nascut entre blaners i caquers, molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa pots estar segur. Quan més vell, més tocat de l'ala, sempre deia que a la matinada es mataria. Però cap al migdia anava bé en tu. Que no té pressa, ningú l'espera allà dalt. I en el inferno li interessa molt més bonic l'Empordà.

Aquesta és la cançó, la versió de l'Empordà, de Sopa de Cabra, que t'ha dedicat Manu Gui. Jordi, què et sembla? Molt bé, merci. Algun missatge per a la teva família? Bueno, que les estimo molt, que són la meva vida, i que estic orgullós d'elles. Que bé, t'han portat un any menys, per tant, mira, escolta, tot això que també. Sí, perfecta, perfecta. Ja pots celebrar, ja pots dir que en fas 48, que t'ha colat, Jordi. Una abraçada, que vagi molt bé. Igualment. Adéu.