Mar Reguant: "A França, anunciar retallades seria una bomba de rellotgeria"

22 minuts i arribarem a les 11 de la nit. En aquest Catalunya Nits ja hem explicat que a França algunes ciutats viuen la segona nit de toc de queda després dels aldarulls greus del cap de setmana. Per dissabte diversos col·lectius han convocat una manifestació i avui el govern francès ja ha anunciat que desplegarà l'exèrcit per donar suport a la policia. Tal com hem explicat aquests dies, els ànims estan molt encesos en unes protestes que van començar pel malestar dels estudiants i que han derivat en una revolta social generalitzada contra el govern d'Emmanuel Macron pel deteriorament dels serveis públics i l'asfixiant encariment de la vida. A aquesta hora saludem l'economista Marc Raguant, amb qui queda 15 dies, ja ho sabeu, desgranem l'economia en conceptes i que, de fet, va arribar a ser assessora del govern Macron. Marc, bona nit. Bona nit. No sé com et mires tot el que està passant a França aquests dies. Bueno, amb una certa preocupació,

perquè és bastant, està bastant, és difícil veure com arreglar-ho, diguéssim.

Mira, anem a pas a pas, perquè hem preparat un guió que creiem que, en fi, que l'has preparat tu també, que és molt, molt aclaridor. Comencem per aquest concepte del que ens vols parlar avui, el dèficit públic.

Sí, avui parlarem del dèficit públic. És bastant intuitiu, és el que es gasta el govern per sobre de les seves possibilitats cada any. I en parlarem amb el tema francès, precisament per entendre fins a quin punt aquestes mesures socials que se li demanen a Macron o a qui vingui després, fins a quin punt es poden arribar a permetre, donat que ja estem en una situació una mica delicada.

Ara deies, apuntaves què és el dèficit i com es diferencia del deute.

Doncs el dèficit és el que ens gastem cada any per sobre de les nostres possibilitats. A vegades hi ha superàvit, tot i que això no és gaire comú. I el deute és el que s'ha anat acumulant. Tot aquest dèficit que es va acumulant s'aconsegueix amb unes promeses d'un pagament d'interessos i es va acumulant. Llavors el deute és el que et queda per pagar i els interessos que cada any has de pagar sobre aquest deute. Molt bé. Normalment no es paga el deute, però es van pagant els interessos sobre el deute. França, de quin punt parteix? Doncs ara està amb records bastant històrics, diria, que potser el més alt. La projecció és del 120%, més o menys, aquest any. I això es considera molt alt. Durant temps agafava el 100% del PIB de deute com un límit. Ara ja hi ha països que el sobrepassen, però el 120% és molt alt. I el dèficit també està previst molt alt, per sobre del 5% aquest any. O sigui que per això hi ha hagut aquestes propostes de mesures restrictives, de retallades, i en canvi el que li demana la gent en aquestes propostes és al revés de retallades,

més expansió. Clar, per tant, sense anunciar cap mesura nova, diríem que ja necessita demanar diners per tirar endavant. Qui els hi deixa aquests diners?

Això, com dèiem, molt relacionat amb el deute, es fa amb aquests bons del que se'n diu els bons de l'Estat, el tresor. S'emeten uns bons que prometen un rendiment a un interès. El que passa és que ara, a dia d'avui, aquest interès cada vegada és més alt perquè aquest nou dèficit la gent diu, escolta, tens protestes, estàs amb uns dèficits històrics, amb uns deutes històrics, doncs ara et demano que em compensis amb un tipus d'interès més alt. I és el que estem tenint a dia d'avui en el cas francès.

¿És en aquest moment en què apareix aquest concepte de la prima de risc?

Sí, la primera risc, ho vam fer servir molt durant la crisi financera del que seria el 2008 fins al 2012, és el que en diem, quan ho fem servir en aquest context, es fa servir en moltes maneres, però en aquest context és quan un país paga per sobre la resta de països europeus. Sovint posem Alemanya com a exemple perquè és normalment el que paga un tipus d'interès més alt. Si per endeutar-se Alemanya ha de pagar un 3%, quan ha de pagar França, no? I a dia d'avui França ha de pagar 1,5 més. Ha de pagar, en lloc de 3%, França paga 4,5%. Això és molt semblant a les hipoteques que paga la gent a casa. I com pot entendre tothom, pagar 3% amb una hipoteca o pagar 4,5% amb una hipoteca. És molt diferent. I aquesta és la diferència a dia d'avui.

I entenem que, clar, estem parlant de l'eurozona, països, per tant, que es comparen, tot i tenir la mateixa moneda. França paga més perquè té més deute?

Exacte. La gent veu que aquest dèficit acumulat de cada any, que cada any és negatiu i bastant gran, amb un deute cada vegada creixent, per falta de creixement també. És un dels països que està patint més estagnació dins de la Unió. Llavors, aquesta conjuntura de protestes, de dèficit cada any, de deute que va creixent cada any fa que hi hagi una pèrdua de confiança i sí que és veritat que fa que tota la zona euro en certa manera pugui trontollar-ne una mica. És semblant, però sense ser tan extrem, el que va passar durant la crisi de fa uns anys.

Esclar, com més pagues interessos, menys marge tens per altres coses. I demanar més et costarà més. Exacte. Tot es va complicant. França està en la situació de no poder gastar més?

A veure, s'ha d'arribar a proposar mesures molt extremes. Hi ha fins i tot economistes francesos o polítics francesos que han arribat a dir a condonar part del deute francès. No és aquesta la situació en la qual estem. Tot i que els indicadors són dolents i aquesta prima de risc no ha reaccionat bé a aquestes protestes, però sí que vol dir que el posa en un moment delicat en què això, el públic, la gent, està descontenta. Malgrat ser un país amb una gran despesa per càpita pública, la gent té la sensació que no els arriba de la manera que toca. I és això, ja gasta molt per càpita a França. Senzillament hi ha aquesta sensació que no hi ha una prosperitat compartida. I hi ha algunes altres propostes, per exemple, que van en la línia de posar taxes molt més altes als ultrarics, per treure diners que no siguin fent dèficit.

Clar. Si avui pugen els interessos, Mar, França ja paga més per tot el seu deute?

No, això no és com, diguéssim, un interès variable que te'l canvien i t'afecta tot el deute. És en el deute cada metre nou. O sigui, si hi ha d'emetre més bons o alguns ja han vençut i els ha de refinançar, imagina que són bons a 10 anys i ja han vençut. Normalment no els pagues quan vencen, els tornes a emetre amb el tipus d'interès d'aquell moment. I tots aquests bons que arribin a terme o els que hagin de fer nous vindran amb aquests costos més alts que es van acumulant.

Ara estic pensant en Grècia, Mar. Ens hem de preocupar com ens vam preocupar amb Grècia?

Doncs el 2009 Grècia tenia una prima de risc semblant a la que té França avui, que era d'uns 140 punts, 150 punts, això quedé a l'1,5%. Però és veritat que es va enfilar molt de pressa en pocs mesos a 2,5% i fins i tot a 5% i 6%. O sigui que quan tot va petar hi havia un diferencial molt, molt més alt. A més a més, en aquell moment el dèficit de cada any, el que gastem cada any, era del 15% del PIB a Grècia. O sigui que la situació era una mica més complicada, però vol dir que no. Que hem de vigilar, que hem de vigilar, perquè el tema grec va escalar bastant ràpid.

Clar, en aquest escenari, que el coneixem, que ens pot ressonar, és quan es comencen a anunciar retallades. No sé si és la solució.

Clar, ara mateix, part de la protesta i el malestar social ha sigut per retallades, llavors seria com una bomba de rellotgeria, afegir més llenya al foc, I si hi ha encara més protesta social, encara més malestar, segurament això també afectaria la primera risc i no li aniria bé. El que cal ara mateix és un pla creïble de mesures que puguin, en certa manera, reconduir aquesta despesa pública, que ja és molt elevada, però a veure si la poden reconduir per trobar més suport social. Sense que això comporti grans despeses que realment ara mateix el dèficit i el deute ja estan a màxims. El problema és que políticament la política franca va com a tot arreu i no sembla pas que vagi per la banda de repensar l'estat del benestar i trobar aquest acord.

Esclar, estem parlant amb en Raúl de França, però una última pregunta, Mar. Si posem el focus en Espanya, el govern preveu un dèficit públic del 2,4% aquest any. Són prou diferents els escenaris de França i d'Espanya?

Són molt diferents, no només perquè el dèficit és molt menor, però també perquè aquí a Espanya el creixement és similar a aquest dèficit. I vol dir que el deute no creix. De fet, Espanya ha aconseguit mantenir el deute al 100% del PIB en els últims anys, malgrat que durant el Covid, com tota la resta d'estats, ha fet una gran despesa pública que el va pujar molt més amunt. La diferència de França és que no han pogut recuperar-se del Covid, han continuat amb una economia molt estancada, un descontentament social elevat, i amb un dèficit que els ha requerit aquesta despesa que realment s'està acumulant. En canvi, aquí anem més bé. Anem més bé. Ens quedem amb això.

Gràcies, Marraguan. Fins aviat. Vale. Bona nit. Adéu.