Marc Amorós: "La IA ja fabrica metges que no existeixen per vendre'ns falsos remeis"

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, què tal? Com esteu? Benvinguts una setmana més al Món de Demà. L'inici del programa d'avui ens porta fins a les urgències d'un hospital dels Estats Units. Estan ingressant d'urgències un home de 60 anys amb al·lucinacions auditives i visuals.

Té molta set, diu que el seu veí l'està enverinant. El pacient no tenia antecedents psiquiàtrics ni mèdics. No prenia cap medicament i les seves constants vitals i el seu examen neurològic eren normals. No sabíem què li passava.

L'home estava força alterat durant les primeres 24 hores a l'hospital. Va intentar fugir i va patir paranoies. No deixava de dir que el seu veí l'estava enverinant.

El pacient tenia molta set. Ens va dir que ell mateix destilava l'aigua cada dia i que seguia una dieta alimentària molt severa.

Els metges van aconseguir estabilitzar-lo i va ser aleshores quan va explicar que recentment li havia sortit acné a la cara, que tenia insomni i pèrdues de coordinació i que se sentia molt cansat

i que cada vegada tenia més i més set. Els símptomes ens deien que podia patir bromisme. Ens va sorprendre. És una malaltia que la gent no té des del segle XIX.

El bruisme és una intoxicació que es produeix quan algú pren massa bromur de sodi. Les anàlisis que li vam fer a l'home van confirmar-ho. Els seus nivells de bromur

eren 200 vegades superiors als estàndards. Quan ho vam descobrir, vam preguntar-li si havia estat prenent bromur de sodi. Ens va dir que portava tres mesos prenent-se'l com a substitutiu de la sal.

Quan els metges van qüestionar-lo sobre qui li havia recomanat substituir la sal per brumur de sodi, la resposta de l'home va ser aquesta.

M'ho va dir el xat GPT. Li vaig preguntar com eliminar la sal de la dieta i em va dir que la substituís per brumur de sodi.

El xat GPT no el va advertir que el brumur de sodi a partir de certes quantitats és tòxic i per això va acabar a l'hospital. Aquesta història és, oients, real i real. Ara bé, no tots els consells ni tots els metges que circulen per les xarxes socials ho són. Vosaltres heu consultat mai la intel·ligència artificial com si fos un metge? Faríeu cas del que us digués? Benvinguts al Món de Demà. Comencem a revolucionar-nos.

Avui el Revolució 4.0. Obrirem el mode fake amb el Marc Amorós i parlarem de la gran quantitat de falsos metges fets amb intel·ligència artificial que tenen més de 1.000 milions de visualitzacions a les xarxes socials. Parlarem de les 67 mesures que el Govern de la Generalitat ha aprovat per millorar el benestar digital dels menors. I al final del programa descobrirem una energia que mou a Catalunya més de 400 milions d'euros en negoci. Parlarem de l'hidrogen renovable amb el Pau Bosch, investigador principal de l'àrea de sistemes bioelectroquímics de l'Eitat.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

La intel·ligència artificial augmenta la quantitat de contingut fals que circula per les xarxes socials. Un estudi de Newsword revela que el ritme al qual la IA difon informació falsa quasi s'ha duplicat en un any. No només són notícies falses, són imatges, vídeos o fins i tot persones que no existeixen en el món real, que estan generats amb intel·ligència artificial i que ens donen consells, per exemple, a oients de salut o d'alimentació, com si fossin metges o nutricionistes. El problema és que no ho són i que molta de la informació que difonen és falsa. Avui ens enditsem en el Moda Fake amb el Marc Amorós, periodista especialitzat en desinformació en aquest tema perquè ens preocupa, ens preocupa molt. Què tal, Marc? Com estàs? Molt bé, hola. Què tal? Explica'ns a veure aquest fenomen. Falsos metges fets a Mia donant-nos consells de salut, també falsos. Què està passant, no? És una bogeria. És un fenomen,

és un fenomen a xarxes socials, acumula quasi dos milions de visualitzacions, funciona a Instagram, funciona a TikTok, també a YouTube, tenen mil canals a YouTube, per exemple, i els seus vídeos donen tot tipus de consells sobre salut, els podem trobar, a més a més, traduïts en més de 30 idiomes diferents. Mira, per ajudar-vos a entendre de què va aquest fenomen, us he portat alguns exemples. Aquest que sentirem, no sé si t'ha arribat, és un vídeo d'una tal doctora Laura Mendoza. Atents al que diu sobre l'Alzheimer.

¿Te has parado a pensar que la diferencia entre recordar el rostro de tus hijos dentro de 20 años o ir perdiendo poco a poco la memoria podría depender de algo tan sencillo como una fruta?

Què, l'havies escoltat, aquest o no? No, no, però estic flipant. El vídeo dura 33 minuts, no és un short, eh? O sigui, 33 minuts. Afirma que si menges 6 fruites concretes, les especifica en el vídeo, durant 30 dies reduiràs el risc d'Alzheimer en un 73%. Quin perill que estigui això a la xarxa, eh? La primera és molt xula, però no és cert. No hi ha cap evidència científica. A més, aquesta doctora no existeix. És un personatge, una persona generada amb intel·ligència artificial. Vols escoltar un altre exemple? Aquest és en anglès. Un doctor que es fa dir Richard Benn. Diu això.

Bueno, diu que no és una teoria, això que dirà en el vídeo, diu que en 24 hores és possible eliminar qualsevol rastre de càncer en una persona. Compte, eh? Eliminar el càncer en 24 hores. Són espectacular, lògicament, és una gran promesa, però no és veritat, ni tan sols tampoc és ell real, està fet amb intel·ligència artificial. Hi ha un estudi de maldita PUNES, que és un dels verificadors reals, que a nivell espanyol funcionen, ha identificat 1.043 canals de YouTube amb falsos metges com aquests, difonen informació falsa sobre malalties, sobre qüestions relacionades amb la salut. Té molt perill. Són canals que tenen quasi 25 milions de subscriptors i els seus vídeos van ja per les 2.000 milions de reproduccions. Això ens preocupa perquè

jo crec que al final els hauran de tancar, perquè no sé com es regularà.

Els tanquen molt ràpid, quan els detecten els tanquen, però en generen més, generen d'altres personatges o falsos doctors fets a miar.

Ens preguntem per què ho fan, són persones fetes a miar, que no existeixen, Marc, però que algú les crea. Quins interessos hi ha al darrere de la creació d'aquests falsos metges d'interessos econòmics?

Sí, bàsicament. Bàsicament, ja darrere de tot aquest vídeo són negocis, són persones que es creen amb intenció de seduir molta gent amb aquestes falses promeses i després allà hi penja. I penja un negoci, un negoci que pot ser de subscripció, subscriu-te a aquests vídeos, sabràs més coses, tindràs més revelacions, i també hi ha negocis que pengen directament de la venda de productes, bé sigui alguna pòssima o algun suposat remei mèdic, o també llibres, llibres que recopilen aquests consells o aquestes suposades teràpies. Déu-n'hi-do,

però de vídeos amb falsos consellers de salut ja fa temps que en veiem per les xarxes socials. Què hi ha de nou ara? Que són fets a Mia?

Sí, això és una novetat i també la gran producció que tenen. És a dir, hi ha una gran quantitat de falsos metges que estan apareixent. Sabem que 3 de cada 4 falsos metges que veiem ara a xarxes socials són d'aquest tipus. És a dir, han estat creats amb intel·ligència artificial entre l'any passat i aquest any. Per exemple, la creació d'aquests vídeos ara està vivint un boom, un boom exponencial. De fet, l'estudi que mencionàvem de Maldita Ponés diu que el 77% dels canals on surten aquests falsos metges han estat creats aquest any o l'any passat. Per tant, és un boom bastant recent.

Que fort, perquè amb el Marc hem començat a parlar de fake news, ara hem de parlar de vídeos de fake news fets per metges d'intel·ligència artificial que són falsos, és a dir, és un fenomen a més mundial ja,

no Marc? Sí, ho és, és un fenomen mundial, estan traduïts a més de 30 idiomes, els mateixos metges, amb els mateixos missatges, s'han detectat visualitzacions a més de 50 països diferents, és un fenomen que està com deia, no funcionant, a YouTube, a Facebook, a Instagram, a TikTok. A Instagram, per exemple, aquest estudi de mal dit apunés ha localitzat 25 comptes d'aquests falsos metges. Tenen 3 milions i mig de seguidors i 400.000 visualitzacions. És una barbaritat. A més, el 64%, diu l'estudi de tots aquests falsos metges, venen productes relacionats amb la salut.

La gent se n'ho creu. Nosaltres ho estem analitzant, però és que molta gent s'ho creu. És a dir, persones grans que estan mirant Instagram es creuen el que diuen aquestes intel·ligències artificials falses.

Sí, s'ho creuen perquè transmeten una falsa autoritat. I aquest és el, diguéssim, el ganxo, no? L'am que tenen, no? Les que la gent, com que els veuen vestits de metges o en un entorn mèdic, els dona, diguéssim, aquest príncipe d'autoritat que no tenen, perquè són missatges falsos distribuïts o dit per persones que no existeixen i que, per tant, no entenen ni idea de medicina.

Clar. A mi em passa, eh? Quan els he vist he dit, és veritat o és de mentida? I també em va passar fins i tot l'altre dia, veient un monjugodista que estava i també era fet amb intel·ligència artificial, eh? O sigui que persones vestides com a metges fa que augmentin les seves possibilitats de ser preses com a reals i això és un risc perillós. Per tant, sempre millor investigar, Marc Amorós, una mica, qui és el metge aquest que em diu això per xarxes socials. A banda de falsos metges, també circulen vídeos protagonitzats per persones fetes a Mia que ens expliquen remeis tradicionals. Qui és la tieta Reme? No la coneixes, la tieta Remy? No, jo coneixia el Remy Raméis.

No sé si la coneixies, el Remy Raméis. Doncs més o menys la tieta Remy fa una mica el mateix. S'ha fet molt viral, sobretot a TikTok. És una senyora gran, d'aspecte molt entranyable, molt afable, molt agradable, molt amable. Dóna consells d'alimentació saludable. Va, sentim-la.

Vierte agua hirviendo sobre el pollo crudo. Si sale espuma blanca y espesa, eso es lo que le han inyectado.

A veure, el que diu no és cert, però aquest vídeo ja té més de dos milions i mig de visualitzacions. És un fenomen, la tieta Remé. En aquest vídeo que ara sentireu, la Remé està davant de dos maniquís femenins. Un d'ells jueix uns pits arrogats i caiguts, l'altre mostra uns pits rodons i formosos. Escolteu què recomana la tieta Remé.

Si tus pechos se ven como calcetines desinflados y quieres que luzcan como a los 20, nadie te va a decir esto. Excepto yo. Lo que estás viendo es atrofia del tejido mamario. Tu médico te dirá que es solo envejecimiento y te dará un sostén más fuerte. Pero un sostén solo apoya por fuera y no arregla lo que pasa por dentro. Déjame enseñarte lo que de verdad funciona. Primero, toma un vaso de agua tibia. Añade cúrcuma, jengibre picado, una pizca de cayena, una pizca de sal rosa del Himalaya, y exprime medio limón. Tot és molt detallat, eh?

Ha de ser sal rosa de l'Himalaya, cúrcuma, gingebre, cayena, mitja llimona. Que ho trobes de seguida, això, eh? Sí, home, t'ho veus i, alejó, vinga, els pits que t'aniran cap amunt.

I qui diu que amb això es pugen els pits?

Això el diu la tieta Reme, però hem de tenir en compte que la tieta Reme no existeix. És una persona feta a Mia que està difonent una sèrie de remeis que tampoc tenen cap evidència científica. La Reme és només un exemple, eh? També existeix un tal Paco del Campo, que té més d'un milió de seguidors o molts d'altres que circulen per xarxes.

I aquest nom, això que estem parlant, aquests vídeos ja tenen, fets per persones falses, ja tenen un nom, que és IASLOP, és correcte?

Sí, IASLOP, o IASLOP en anglès, és la generació massiva de vídeos de baixa qualitat però d'aparença realista que es fan amb intel·ligència artificial. Són vídeos que busquen clics, que busquen ingressos per publicitat els és igual si el que diuen és cert o no és cert, només busquen, diguem-ne, ninxos de mercat on els seus discursos trobin gent interessada en escoltar-los, per tant en visualitzar-los i per tant en compartir-los. Molt bé, Marc,

ara m'agradaria que escoltéssim aquesta història.

Hola, soc la Aitana, i sí, ja ho sé, tinc la pell perfecta, el cabell perfecte, i literalment zero por la gravetat.

Ella és la Aitana López, és catalana, porta els cabells d'un color rosa suau, té 27 anys, és escorpí, model. El seu amor platònic és Jacob Elordi i té 400.000 seguidors a Instagram. La Aitana s'ha convertit en una influencer que genera entre 4.000 i 10.000 euros al mes en col·laboracions publicitàries i continguts exclusius. El més curiós de la Aitana és que no és real. Però no t'enganyis,

tot això és mentida, ni tan sols existeixo. Sí, ho has sentit bé. Soc una model creada per intel·ligència artificial. Una cara feta de codi.

L'Aitana López és una persona feta amb intel·ligència artificial per l'agència The Cluesless. La van crear a mitjans del 2023 i des d'aleshores triomfa a les xarxes socials. Darrere de l'Aitana hi ha un equip d'11 persones que s'encarreguen de donar-li vida.

¿Por qué te crearon? Pues me crearon porque el mundo necesitaba algo nuevo realmente. Vine a demostrar que el futuro, lo de hasta aquí, y además en un mundo de influencers donde nada es completamente real, yo soy una IA y no lo escondo.

Què és veritat i què és mentida? Avui ens ho preguntem al Marc Amorós. Clar, és que jo ja estic veient, ja no sé què creure'm, de veritat. Jo no sé si coneixies aquesta història, però ja no en crec res. Mira,

aquesta precisament no la conec, però m'ha fet recordar una altra. Als Estats Units va haver-hi una influencer que formava part del moviment MAGA, moviment d'adhesió a Trump. Deia que era seguidora de Trump, es deia Emily Hart, va estar activa a Instagram fins fa poc. Deia que era infermera, que publicava en els seus vídeos imatges de roba amb bikini, pescava el gel, bevia cervesa, portava armes, tot molt maga, diguéssim. Va haver-hi una revista als Estats Units, la revista Wired, va esbrinar que no existia, que era una persona també feta amb intel·ligència artificial, i allà es va destapar qui era el seu creador. El seu creador no era ni nord-americà, era un estudiant de medicina que vivia a l'Índia. Déu n'hi do.

Escolta, Marc, jo, clar, amb tots aquests vídeos ho tindran ara més difícil, almenys a Europa, perquè el nou reglament d'intel·ligència artificial obligarà a etiquetar tot el contingut generat amb intel·ligència artificial. Clar, aquests no etiquetaran res.

Bueno, a veure, això és així des del 2 d'agost, però diu la llei, o el reglament, millor dit, és que és tot el contingut que es consideri un dit fake. És a dir, un dit fake és un vídeo fals fet amb intel·ligència artificial que suplanta la identitat d'una persona real, com si agafessin la teva imatge i et fessin fer o dir una cosa que tu no has fet. Aquí generarien un dit fake. Què passa si la persona que veiem en el vídeo no suplanta ningú real? És una persona feta a Mia que no suplanta la identitat de ningú. Ho considerem un dit fake o no ho considerem un dit fake? Clar, si no ho considerem un dit fake, el reglament no obligarà a etiquetar-ho com a intel·ligència artificial i, per tant, seguirà en difonència aquest tipus de vídeos amb el perill que comporten.

No sé si la policia s'està estudiant tot això i si faran alguna cosa. Segurament alguns tanquen, però el control de tot això, Marc, és difícil, no? És molt complicat. Molt bé. Escolta, Marc Amorós, t'he de felicitar. Ah, sí? Gràcies. Perquè m'han dit que acabes de publicar la versió. No, per la secció també, que està molt bé. Per la secció que està molt bé. Però també per la versió actualitzada del teu primer llibre sobre fake news i desinformació. És la versió del 2026, correcte?

Sí, va ser el primer llibre que es va publicar a Espanya sobre fake news. El vam publicar el 2018, el vaig escriure el 16 i el 17. Aleshores no sabíem què passaria amb les fake news, ni tampoc amb la desinformació, el fenomen començava, tothom començava a parlar de fake news, de postveritat, no sabíem si seria una cosa passatgera, doncs mira, estava Trump aleshores postulant-se com a president, va tenir una primera presidència, va marxar, va entrar Biden, van pensar que això de les fake news ja s'acabava, Però mira, va entrar una pandèmia, un augment de l'ultradet arreu del món i ara la intel·ligència artificial, les fake news continuen aquí, segueixen estant entre nosaltres. Del primer llibre se'n van fer tres edicions, ara l'editorial me l'ha demanat fer una edició actualitzada per incorporar, entre altres coses, tot l'escenari de la desinformació amb la intel·ligència artificial i la que havíem de publicar, o sigui que està ara a llibreries. Molt bé.

Per tant, recomanem aquest llibre del Marc Amorós. I una cosa que m'ha cridat l'atenció del llibre és que hi ha afegit un quadern de passatemps, sí? Sí, sí, sí.

Al final del llibre hem afegit un quadern de passatemps per poder jugar a endevinar notícies falses i notícies reals. I hem fet altre tipus de passatemps. M'he inventat un passatran-palabra que em fa molta gràcia. Passatran-palabra? Sí. Quina creativitat que té el Marc Amorós, eh? És com el rosco de passapalabra, però dedicat a Trump. I aquest és el primer dels passatemps que hi ha en el joc.

Ah, sí? Molt bé. Podem fer alguns o no? Ara podem jugar una mica, sí? Bueno, mira, si.

A tu t'agrada molt utilitzar les frases cèlebres en el programa, he escoltat que acabes els programes sempre citant alguna. He fet un joc que precisament juga a intentar endevinar si una cita cèlebre és d'un personatge real o si és una cita inventada. A xarxes hi ha moltes cites que s'atribueixen a autors o a pensadors o a artistes que són falses, que no les han dites mai, però circulen i la gent les pren com a certes. Algunes aquí per cel·lència. Va, juguem una mica. La primera frase cèlebre és de Woody Allen. Diu així, l'evolució demostra que venim del mico, el qual explica moltes reunions familiars. Fals, no. Tu creus que això no ho va dir? No. No, tens raó, no ho va dir. És una cita inventada que circula per xarxes. Va, una altra. El Quixot va dir ladran, Sancho, señal que cabalgamos. No. És fals. És fals? També en certes, és fals. Home, em vaig llegir el Quixot, eh? I no recordava la frase.

Jo, quina era l'època en què ens vam llegir? El segon de Boop o tercer de Boop? Sí, per això. Sí, sí, segon, tercer de Boop. Jo me l'he llegit tot, el Quixot. Tercer de Boop, diria que era. Tercer de Boop? Sí, sí, pot ser que sí. Home, i me'n recordo que no ho van dir. Que llarg era, eh? Què més, què més? És divertit, a veure. Va, una altra.

Arroso a Senegar ha dit Franco va ser un heroi que va salvar Espanya del comunisme. Fals. També és fals. No coneix els personatges, no coneix Franco. Segurament no, segurament no, però a la xarxa d'aquesta cita circula en forma de mem i és bastant, diguem-ne, viral.

Quanta escombraria, és a dir, hi hauria d'haver un camió de l'escombraria que comencés a recollir tota l'escombraria que hi ha a les xarxes que estem fent a internet. És una passada, Marc, perquè al final tot el que estem explicant avui, de les fake news o dels vídeos. Que són de mentida, és que hi ha molta escombreria.

Hi ha molta quantitat de soroll, diguéssim. És que escombreria és soroll. Hi ha molt soroll a xarxes socials. La desinformació, un dels objectius que persegueix és contaminar l'ecosistema informatiu per precisament instal·lar-nos en aquesta confusió que no sapiguem diferenciar què és en real del que és fals. Quan això ens passa, Bueno, hi ha gent que reacciona allullant-se de les notícies, veiem en els estudis que hi ha un percentatge cada cop més gran de gent que passa de la informació, que diu no m'interessa, no vull saber res, i hi ha un altre comportament que és. Tenir la tendència a creure la informació que confirma allò que ja pensem. I això també és un altre perill perquè al final la informació, sigui real o sigui falsa, ens ajuda a prendre decisions. I si la informació que rebem està contaminada o adulterada o no és informativa, les decisions que prenem en conseqüència poden ser equivocades.

Per això demanem que s'escoltin el Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio, que el que fem és contrastar molt bé les notícies, no? Tens alguna frase més? Va, una de Salvador Dalí.

T'agradava Salvador Dalí o no? Sí, molt. M'agrada molt Dalí. Vinga, va. Doncs va dir Dalí. Em vaig quedar amb unes ganes boges de tornar-me a casar amb la meva dona. Això amb la gala,

no sé si ho ha dit A veure. És que, clar, estava molt enamorat de la gala.

I això és un sí. Això què vol dir? Que ho va dir-ho o que no ho va dir? Sí que ho va dir. Oh, molt bé! I no estava pactat, eh? Digues la veritat, amorós. No sabia les frases. De fet, no sabíem ni que jugaríem a res. Per tant, en el llibre també faig un altre joc que és endevinar notícies científiques. Jugar a ciència certa o a ciència falsa. Vols que te'n faci alguna? A veure, sí, tenim uns minuts més, no? Doncs va, diu, escolta, un estudi de la Universitat de Pensilvània demostra que el twerking elimina la sang estancada i els quistes fibrosos de l'úter de les dones. Torna'm ara a repetir. Un estudi de la Universitat de Pensilvània demostra que el twerking elimina la sang estancada i els quistos fibrosos de l'úter de les dones.

És una mica complicada, és una mica complicada, però a veure, què podria dir? Veritat, mentida. No ho sé, explica-m'ho això.

Vinga, t'ho resol jo. Això és fals, l'estudi de Pennsylvania aquest no existeix, però la notícia sí que funciona amb molta viralitat. Va, te'n dono un altre. Un altre? Va, menjar-se un hot dog escursa l'esperança de vida en uns 36 minuts segons un estudi de la Universitat de Michigan. Això s'ha dit? Qui ho ha dit, això? La Universitat de Michigan ha fet un estudi que diu que menjar-se un hot dog escursa l'esperança

de vida en uns 36 minuts. Això és mentida? Mentida. Sí?

Ho creus? Què? Pues sí, és mentida. És mentida per sort, perquè si no. Estaríem tots morts. Sí, conec d'algú que ja ho tindria bastant fumut. Va, una tercera, a veure si aquesta també l'encertes. Els nadons que prenen llet materna del pit de la seva mare ho fan durant més estona i amb més quantitat si la mare menja tall. Mentida. Doncs mira, aquí no. Aquí t'he de dir que és veritat. Aquest estudi s'ha fet i ha demostrat que si la mare menja all, es veu que el nadó s'enganxa més al pit i durant més estona, per tant, menja més llet materna. No sé què li deu trobar en l'all al nadó. Que fa que es quedi més enganxat. Caminando.

I per acabar, també tenim una altra sorpresa, no?

Bueno, si vols més sorpreses, he fet més jocs en el llibre. M'he inventat un creuat conspiranoic amb la cara d'Elon Musk, que per mi és com la cara visible de la conspiranoia en aquest món. Si vols, intentes a veure si endevines alguna. Tot són teories conspiranoiques, eh? Per tant, has de pensar en això. Mira, aquesta descripció diu que. Diuen que ho són Elon Musk, el rei Carles III d'Anglaterra i la cantant Katy Perry. Però hi ha lletres o no? No, ara t'has de pensar, quina teoria conspiranoica diu que Elon Musk, el rei Carles d'Anglaterra i la cantant Katy Perry són què? No? gurús no, gurús ho són no seria conspiranoic això són reptilians hi ha una teoria que diu que són reptilians també Obama per exemple també diuen que ho és és una de les teories conspiranoiques que funcionen hi ha una altra que diu que. Hi ha una teoria conspiranoica que diu que va haver una pelicula que es va fer perquè apareguessin cada vegada que algú busqués informació sobre Walt Disney congelat a xarxes socials o als buscadors de Google. Tu buscaves Walt Disney congelat i et sortia aquella pelicula. Això és el que diu la teoria conspiranoica. Quina pelicula és?

Una pista, sisplau, una pista, perquè no és fàcil.

És de Disney, la pel·lícula, i també haurà de congelar coses.

Ah, de Frozen. Frozen, correcte. Ah, molt bé. Escolta, m'ho poses difícil, eh? Bé, molt interessant avui la secció de Marc Amorós. Les fake news tenen molts tentacles dins de la societat. Ho veiem cada dia que parlem amb el Marc i descobrim totes les noves maneres de la desinformació. S'inventa per ficar-les al nostre dia a dia i a les nostres converses i ens preocupa molt. Jo crec que un dia també ho hem de parlar amb la. Com ho estan treballant des de la policia tot el que està passant amb la IA? És un tema que crec que se'n parlarà. Perquè cada vegada hi ha més escombraria, més notícia falsa. L'escombraria del carrer la recullen, la recullen els camions, en canvi l'escombraria que queda a internet i que queda a les xarxes queda allà i no se sap si és de veritat o de mentida. Molt bé, gràcies Marc Amorós, fins una altra. A tu, fins una altra.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Xantal Llevina. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

El Govern acaba d'aprovar les primeres 67 mesures del model català de benestar digital de la infància i l'adolescència, un paquet que inclou des de l'elaboració d'una futura llei de benestar digital fins al cribatge dels hàbits digitals a les consultes de pediatria. Les mesures també contemplen formació a les famílies, mesures als centres educatius i un nou model d'atenció a les addiccions vinculades als entorns digitals. És un tema que preocupa molta gent, també ens preocupa com a programa, sobretot els pares i mares de nens i nenes menors d'edat. I avui volem parlar-ne amb l'Adriana Margarit, coordinadora del programa Benestar Digital per la Infància i l'Adolescència de la Direcció General de Societat Digital. Què tal? Molt bé. I també la Luisa Conejos, subdirectora general d'Addiccions de la Secretaria de Salut Pública. Què tal? Bona nit. A veure, estem preocupats, Adriana. Començo amb tu, no? Què aproveu aquestes 67 mesures? Vol dir que des del govern considereu que tenim un problema pel benestar digital dels menors, com ho veieu vosaltres?

Sí, exacte. Estem en una situació en què. Ja no deixem de posar la mirada només en els infants i els adolescents que tenen aquesta relació amb les tecnologies digitals que els podrien afectar, sinó que també hem de mirar potser en la població en general, no només els pares, els familiars, els professionals, sinó com a comunitat, com a societat, com ho estem fent i ara és aquest moment que estem de reflexió col·lectiva. Per poder una mica endreçar i reorganitzar-nos perquè això no impacti negativament. És a dir, sí que és veritat que els infants i adolescents, si mirem les dades de l'enquesta de Salut de Catalunya, veiem que quasi el 40% passen més de dues hores a les pantalles pel que s'accedeix el temps. Però també hauríem de mirar la dinàmica familiar que tenen, en quina comunitat i quina societat tenen per poder revertir-ho. Clar, quan parlem de dinastia digital, parlem d'addicció, també parlem de més coses. Parlem al final de l'equilibri, de l'equilibri que podem tenir amb aquestes tecnologies digitals i en el nostre dia a dia, és a dir. Com afecta, per exemple, amb els hàbits saludables? M'està afectant? L'ús de la tecnologia digital fa que descansem menys? Que descansem pitjor? Estem deixant de fer activitat física? Estem deixant de fer, o sí, que no sigui pantalles? O m'està afectant amb el benestar emocional? Doncs aquest equilibri es desequilibra i perdem aquest benestar digital.

Luisa, com a subdirectora general d'addiccions de l'UALDEU, quin grau estan els menors catalans enganxats al mòbil? Un és poc i deu és molt, eh?

Sí, sí. Pues depende, depende. Es una pregunta una miqueta complexa. Bueno, sembla que es fácil, pero es complexa de contestar. Porque, como ahora estaba comentando la compañera, no solamente es el tiempo o el uso específico pertinente en este caso de un móvil, sino que tiene que ver con el momento evolutivo de la persona, con las características de personalidad de la persona. Amb el seu acompanyament, com és el seu entorn familiar, educatiu, contextual, etc. Sí que és veritat que el que hem detectat, hi ha un ús molt generalitzat del mòbil, és un ús que a primària, pràcticament més de la meitat dels joves tenen mòbil, i a secundària, la ESO, pràcticament la totalitat, un 90 i pico per cent d'adolescents ja tenen mòbil, i per tant és un ús molt generalitzat i un ús que comporta una porta molt oberta si no tenim les suficients capacitats digitals que tenen a veure amb capacitat crítica, amb capacitat de discernir en quins continguts són bons per mi, els que no, capacitat de gestió d'aquesta regulació que suposa moltes vegades l'accés a uns continguts que comporten un ús molt intensiu de xarxes socials, etc. Per tant, La resposta no és fàcil, depèn del moment evolutiu. Nosaltres, en la guia que hem editat ara recentment, la guia de recomanacions per una digitalització en salut més conscient, el que proposem és retardar al màxim, entre les edats d'11 a 15 anys, retrasar al màxim l'ús de telèfons intel·ligents, en aquest cas.

A partir de quin moment podem començar a parlar d'un problema d'ús problemàtic pel mòbil a part d'un menor? Com ho podem detectar, els pares i mares?

Ho podem detectar a partir que veiem que hi ha tota una sèrie de comportaments en què la persona, si tu li treus el mòbil, la persona està més ansiosa, més nerviosa, està molt focalitzada en l'ús d'aquest mòbil, en deixar de fer coses que són del seu interès o de la seva responsabilitat, com els estudis o quedar amb amics, etcètera.

Clar, hem normalitzat massa aviat que un nen o una nena tingui un telèfon, un smartphone, què en penseu?

Sí, segurament sí. Segurament sí hem normalitzat molt i per això el que comentava ara recentment. L'Adriana, hem de posar en qüestió tota una sèrie d'hàbits que tenen a veure amb el conjunt de la societat i els adults també ens hem de qüestionar. Aquest ús que estem fent de les tecnologies digitals, entre elles, evidentment, el mòbil. En la guia parlen molt de com podem constituir-nos com a adults de referència digital per als nostres fills i filles i per les persones que estem acompanyant en el seu procés educatiu. I seria molt important que els adults i el conjunt de la societat ens planteéssim aquest ús que estem fent generalitzat i veure quina relació mantenim per aquest benestar digital. Ja m'agradaria també subratllar que aquest benestar digital és un balanç entre l'oportunitat que significa aquestes tecnologies i els riscos, els riscos amb els que d'alguna manera afrontem en aquest ús, si ho fem de manera temprana, sense una capacitat per fer-ho, sense l'acompanyament necessari, etcètera.

El govern preveu implantar entre el 27 i el 28 un cribatge dels hàbits digitals de 0 a 15 anys en pediatria que permetria explorar usos i riscos d'addicció, possibles senyals d'alarma. Què li preguntarà el pediatra a un nen? Exactament? Sí,

en aquest moment ja tenim el protocol Creixent Salut en pediatria i hi ha diferents preguntes que es fan a la família o a l'infant, a l'adolescent, en diferents moments de la seva etapa evolutiva, perquè no és el mateix el que pots explorar als dos anys o als tres anys que el que pots explorar quan tens ja 14, que seria l'última etapa. Edad en la que estàs en seguiment del pediatra i en aquest moment ja hi ha una sèrie de preguntes que tenen a veure amb el temps, amb el temps que dediques a ús de diferents pantalles, amb la relació que tens, si és una relació en la que te ves abocat, a estar allí com a molt subjecte i deixes de fer altres coses que són importants en el teu moment, Té a veure amb aquest tipus de preguntes. I sí que és veritat que a partir d'ara el que estem treballant és en la construcció d'unes proves específiques per poder detectar aquestes situacions que tenen a veure ja més amb aquests usos problemàtics o usos addictius. I amb aquest sí que se farà un cribatge específicament per detectar aquestes addiccions.

Adriana, molt important aquest document que planteja el Govern. Mesures per reforçar alternatives a les pantalles. Activitat esportiva, lectura. La política del benestar digital ofereix una vida atractiva fora de les pantalles.

Exacte. Quan parlem del benestar digital vol dir, en part, no deixar de fer les altres coses que necessitem per viure i tenir uns bons avis sablares en el nostre dia a dia. L'activitat física, de fet, en aquesta etapa de 3 a 14 anys, també les enquestes ens diuen que només el 33% de la població fa l'hora recomanada diària d'activitat física. Per tant, sabem que si el que volem és cuidar aquest benestar digital, que disminueixin el temps d'usar les noves tecnologies, hem de donar alternatives, com per exemple l'activitat esportiva. I de fet, és una de les mesures que proposa el Departament d'Esports d'oferir. A activitats esportives en els centres escolars per cicle. Per tant, sí, és un punt a treballar. I l'altra, que les famílies donem

exemple als pares i les mares, no, Luisa? Perquè a vegades també els pares. És veritat que els pares treballem amb el mòbil, i a veure, no estem amb el mòbil a la xarxa, sinó que contestem mails, però clar, els fills ens veuen. Hi ha famílies que arriben massa tard, no, a Salut, quan el problema és molt greu.

Sí, jo, per d'endavant, el que vull dir és que les famílies fan i fem tot el que puguem i més. Vull dir que des d'aquí el meu reconeixement, però sí que és veritat que també s'ha parlat molt però de manera molt diversa i jo crec que amb aquest treball que estem fent el que hem aconseguit és tenir unes referències clares, unes recomanacions clares també per a les famílies segons evidentment el moment en què estan transitant amb el seu fill, les seves diferents edats, moment evolutiu, situació, etc. Tenim tot un consens a través de lo que és la societat pediàtrica catalana, espanyola i americana i hem arribat a tota una sèrie de conclusions que podem trajar a les famílies perquè puguin fer la seva feina d'una manera amb més suport. Ja previst també dintre d'aquestes mesures unes formacions específiques per famílies, un acompanyament a famílies. Formació també pel que són el context educatiu, de professorat, també de persones que estan monitors, que estan en el temps de lleure. I també volia destacar una dada, una informació de suport també, que les famílies tenen la línia verda, que poden trucar en qualsevol moment.

Que si n'ha de fer-se un truc? Sí. A mesura que el govern els ha de fer-se un truc, és una altra campanya, eh?

Sí. Sí, la línia verda està específicament perquè si alguna família té dubtes en relació al meu fill, no sé si passa massa temps, està molt enganxat, no surt de l'habitació, no vol dinar, jo què sé, li estic dient coses, que se m'ocorren de coses que ens han arribat per part de les famílies, la trobo molt angoixada si li trec el mòbil o li apago l'ordinador, etc., etc., si volen fer consultes per poder ser orientades envers la situació que està plantejant la seva filosofia, pot trucar a la Línea Verda al 900 900 540, és gratuït, totalment gratuït, i allà la poden orientar específicament en aquest tipus de situació.

Línea Verda, jo crec que s'ha donat més a conèixer aquest telèfon, perquè la gent, i també una campanya, fes un truc. Una xarxa, qui me l'explica?

Aquesta campanya surt d'aquesta necessitat que moltes vegades les famílies tenen la percepció d'inseguretat o en aquest moment que el seu fill o filla pot estar incomunicat en algun dels trajectes. És una percepció, però aquesta percepció fa que entreguin el mòbil segurament a unes edats més aviat del que tocaria. Una de les mesures que proposa és fer-se un truc, que és que l'infant o l'adolescent pugui fer una trucada des d'un establiment de la seva comunitat. Imagina que des que surts de l'escola i que te'n vas a fer l'estat escolar o l'activitat que tens aquella tarda, i necessites contactar amb la teva família, doncs podries entrar en un d'aquests establiments que s'ha anat derivant en aquesta campanya i pots contactar. Per tant, ajudaríem a que hi hagués un motiu menys per tenir el mòbil.

Molt bé. Per tant, menors, adolescents, el president de la Generalitat ha plantejat que cap plataforma digital ni multinacional tecnològica estigui per damunt de cap infant. És veritat que ens preocupa i és un tema que amb la IA encara ens preocuparà. Què li hauríem d'ensenyar a un adolescent perquè pugui utilitzar una IA sense convertir-la en una crossa per pensar, em diries, també?

Al final, arriba l'ús d'aquesta tecnologia quan ets un adolescent, t'ha d'arribar ja en una etapa en què has pogut anar madurant i has anat adquirint la competència digital, que al final és saber fer un ús segur. Saludable, sostenible, crític i ser conscient de com el fas servir. Per tant, ha d'arribar quan ja hem acompanyat en aquest procés com altres coses de la tecnologia digital.

Molt bé, doncs, titular final, què diríem? Que sobretot hem de vigilar una mica més, no? Famílies, escoles, menors, tothom ha de vigilar i les pantalles una mica de pausa,

no? Sí, per mi la paraula seria prudència. Prudència. Prudència de la població adulta respecte als menors en el sentit en què a veure què deleguem a les tecnologies digitals, a com s'utilitzen. És a dir, no en aspecte negatiu, sinó tecnologies digitals sí. Però ha d'haver-hi un acompanyament perquè ho sàpiguen fer servir amb uns límits clars.

Sí, frase final en aquesta mateixa línia, més consciència de la nostra relació com a adults també de les tecnologies per ser realment uns bons referents digitals i davant de qualsevol senyal d'alerta, sisplau, que contactin amb la línia verda, com he comentat abans, o amb qualsevol servei de salut. Al seu metge o metgessa de família, pediatra, sense cap mena de dubte. Molt bé.

Doncs gràcies per venir al Revolució Explicar. Una abraçada, gràcies. Gràcies a vosaltres.

A Catalunya Ràdio i 3CAT, Revolució 4.0, amb Chantal Llevina. El món de les bones idees. Revolució 4.0.

El món de les energies també viu un repte passional. L'ecosistema de l'hidrogen, per exemple, ja genera a Catalunya un negoci de 426 milions d'euros amb la participació de 140 empreses al llarg de la seva cadena de valor. Totes creen més de 1.300 llocs de treball. Avui en volem parlar i entrar al laboratori de la part més sostenible d'aquesta energia, l'hidrogen renovable, i ho farem amb un investigador, és el Pau Bosch. Que és investigador principal de l'àrea de Sistemas Bioelectroquímics de l'Eitat.

Què tal, Pau? A veure, avui hem d'explicar de manera molt fàcil la revolució. Què és l'hidrogen renovable? Estem parlant d'una energia neta. Per què estàs important pel nostre futur? Què em diries?

L'hidrogen renovable és una energia neta sempre i quan l'obtinguem a partir d'electricitat renovable, a partir de fotovoltaica, a partir d'eòlica. El que fem per obtenir aquest hidrogen renovable és. Agafem l'aigua i separem aquesta aigua. L'aigua té hidrogen i oxigen i separem aquesta aigua mitjançant electricitat renovable per obtenir hidrogen. I és capdalt per descarbonitzar l'economia i molts sectors que actualment emeten emissions de CO2 i podem utilitzar aquest hidrogen per fer els mateixos processos sense emetre tant de CO2.

Tu avui vols proposar-nos, mirar una mica més enllà i preguntar-nos amb què fabriquem les tecnologies que fan possible aquest hidrogen, no? Quin és aquest problema ocult dels materials?

Sí, com he dit, la màquina per produir l'hidrogen es diu electroitzador. Com es diu? Electroitzador. I bàsicament l'electroitzador té dos electrodes, un positiu i un negatiu. Aquests electrodes són els que el càtode, diguem, és el que agafa els electrons i produeix l'hidrogen. Un dels electrolitzadors, bé, són comercials, actualment aquestes màquines ja funcionen a nivell industrial, però sempre el que hem de fer és millorar-los i sobretot les limitacions que actualment tenen, doncs superar-les. Les principals limitacions per mi des del punt de vista són dos, una és l'eficiència, hem de fer que aquestes màquines siguin més eficients, perquè de 100 que posem d'electricitat, al final, en forma d'energia, al final n'obtenim 60.

Ara jo crec que, Pau, perquè la gent sàpiga, l'hidrogen renovable, posa'm exemples on el podem utilitzar.

L'hidrogen renovable, actualment, l'hidrogen actualment se n'utilitza molt. A on? Per exemple, a Catalunya en produïm cada hora, a Tarragona, a la petroquímia, en petroquímica en produeixen 8 tones l'hora, o sigui, unes 150 tonelades d'hidrogen. Però on el fem servir? Actualment es fa servir en la indústria petroquímica en les refineries per als combustibles fòssils refinar-los. I purificar-los per obtenir el final gasolina o obtenir químics que després fan servir les indústries. L'hidrogen ja s'utilitzen 100 milions de tonelades l'any a nivell mundial, molt. El problema és que aquest hidrogen ve dels combustibles fòssils. Agafem el gas natural i fem hidrogen. I és l'hidrogen gris, perquè cada tonelada d'hidrogen emetem 10 de diòxid de carboni. L'hidrogen renovable actualment és un 2% d'aquests 100 milions de tonelades, o sigui, el que hem de fer és canviar aquest hidrogen gris per l'hidrogen renovable.

Avui no és fàcil parlar de l'hidrogen renovable. Jo sempre dic que ho entenguem tots, perquè amb el canvi climàtic, amb com estem vivint, també fins i tot la situació del temps que ens preocupa i de com està canviant la nostra vida, el nostre ecosistema, haurem de treballar només amb l'hidrogen, em diries, no? També. I explica'm, esteu també treballant vosaltres en marxa, eh? En projectes com Promisers o XSIT, sí? Sí, correcte.

En el projecte Promisers el que volem és. Aquests electrolitzadors tenen, perquè funcionen bé, utilitzem unes membranes que tenen compostos florats. Ara els compostos florats. Ara m'he perdut, eh? Explica'm-ho més fàcil. Ah. Els electrolitzadors tenen diferents parts dins la màquina perquè pugui funcionar l'electrolitzador. Una d'aquestes parts són les membranes, que les membranes al final podem veure com un plàstic. És un plàstic més avançat, però és un plàstic. I actualment aquests plàstics estan fets de polimes que tenen fluor, com el Teflon, que és una marca comercial, i aquests polimes que tenen fluor a nivell europeu es volen eliminar. Els pifes, que ara estan de moda, que es volen eliminar perquè són molt bons els polímers i els plàstics que tenen flúor perquè són molt resistents, treballen molt bé, són molt resistents. Però precisament perquè són tan resistents després s'acumulen, els microplàstics que tenen flúor s'acumulen en la natura i per tant s'han d'eliminar a mica a mica aquests polímers. Plàstics que tenen flúor. I en el promatge, precisament, el que estem fent és això. Els electrolitzadors utilitzen aquests tipus de plàstics i els estem intentant canviar les membranes que utilitzen aquests polímers per altres tipus de polímers que no tenen el flúor, per fer-los medioambientalment millors. I sobretot, després, quan s'acaba el temps de vida d'aquell electrolitzador, que el desmantellament i la recuperació dels materials. No emetin, no tinguin un impacte medioambiental.

Pau, s'acosta l'hivern i tornem a sentir parlar de crisi energètica a Europa. Fins a quin punt desenvolupar hidrogen i materials sostenibles pot ajudar també a construir una cadena de valor europea menys dependent a tercers països? I també em diries la teva visió com a investigador davant d'aquest canvi climàtic, com creus que hem d'actuar?

És clau, l'hidrogen serà clau. L'hidrogen combinat amb altres tecnologies, però l'hidrogen serà clau. Primerament, l'hidrogen el podem produir aquí, el podem produir autòctonament, per tant, deixem de dependre de comprar combustibles a tercers. Això a nivell de sobirania energètica és molt important, que podem fer els nostres combustibles, els nostres vectors energètics, aquí en situ. I l'altre també això ajuda a nivellar els preus. No tindrem tanta volatilitat de preus perquè si l'electricitat que utilitzem és renovable és més constant en el temps i per tant l'hidrogen renovable també serà més constant.

I treballarem amb hidrogen i també quines més, no? Amb el canvi climàtic, quines altres destacaries?

Jo sempre dic que primerament tot el que es pugui electrificar s'ha d'electrificar. Si vols posar un exemple en els vehicles. Els cotxes de bateries són els més eficients tenen més de l'energia que posem a l'energia que fa anar les rodes tenen més un 75% d'eficiència per tant tot el que es pugui electrificar s'ha d'electrificar però hi ha altres sectors que no es poden electrificar. Com per exemple els processos industrials d'alta temperatura que ara fan servir gas natural, doncs podrem a mica a mica anar canviant aquest gas natural que s'utilitza en els processos industrials d'alta temperatura per hidrogen verd. O en els vehicles, les bateries tenen el problema actualment que pesen molt i per camions fets anar per bateries, no és el més sostenible, perquè, per exemple, un camió, un tràiler de 40 tones, serien unes bateries de 4 tones, pesarien molt. En canvi, amb hidrogen, un vehicle de pila de combustible d'hidrogen, el pes per propulsar aquell vehicle es redueix més de la meitat, menys de 2 tones.

Molt bé, Pau, doncs és clar que en el futur el món de l'energia serà verd o no serà. Per tant, la transició energètica cap a energies renovables i netes com l'hidrogen tindran un paper essencial i ara bé hem d'aconseguir-ho fent que tots els materials i processos per fer aquesta energia siguin segurs i eficients. Avui el Pau Bosch de l'Eitat ens ha explicat, molt important, amb aquesta situació de canvi climàtic que vivim, com hem d'utilitzar l'hidrogen. I em quedo amb aquest titular, que jo crec que avui ens hem de saber tots. L'hidrogen serà clau per al futur dels propers anys. Ja en parlarem, ja en parlarem. Com parlem de la IA, doncs ara també en parlarem molt més. De l'hidrogen, moltes gràcies, Pau. Moltes gràcies.

Ui, gens, ara sí acabem el programa avui amb una frase del creador de la Wikipedia, Jimmy Walls, i diu així, tothom té alguna cosa per ensenyar i tothom té alguna cosa per aprendre. Nosaltres també tenim moltes coses per aprendre per poder-vos ensenyar com serà el món de demà. Moltes gràcies a l'equip, molt important, al realitzador tècnic, Nil Hernández, Clàudia Crua, Marc Amorós, Jordi Pí i Gerard Gil. I moltes gràcies també a les veus de Carles Dabó, Helena Miquel, Nil Mia i Albert Banyà, que han sonat al llarg del programa. Gràcies, oients, abraçada.

We spent a lifetime running but we can't go anywhere We spent a lifetime waiting for a revolution.

¡Un saludo!