
Marc Castellnou: "La pagesia que està patint és la mateixa que dona la cara per apagar els incendis"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
I a aquesta hora saludem en Marc Castellnou, cap del GRAF, el grup d'accions forestals dels Bombers de Catalunya, expert en l'anàlisi de focs forestals. Bon dia.
Hola, bon dia.
Marc, acabes de tornar d'allà on cremen els incendis de Madrid i Ávila. Primer de tot, quina radiografia en fas?
Bé, l'incendi és un incendi immens. Són diversos incendis que s'han ajuntat. Són quasi 80.000 hectàrees ara. Ahir es va controlar el flanc que anava cap a Madrid, que és una mica el que hauria pogut entrar cap a, diguéssim, dins de la capital, amb molts problemes d'urbanitzacions, barris i polígons. L'escenari pitjor i això es va controlar. I queda el flanc descendent de la Serra de Gredos a l'abans del Teotar, que diguéssim que era la tercera prioritat, que és el que ara s'està controlant. L'anàlisi és positiva avui, especialment, ha anat bé i avui acabarà d'anar bé i l'any següent és per poder mirar, aconseguir, pensar en estabilitzar l'incendi. Tenim un episodi molt dur a nivell meteorològic, tota la península està igual, inclòs França, Europa Occidental, i la possibilitat de treballar cap a una serra que faci quasi 2.000 metres en tot l'entorn urbà de Madrid és una combinació molt complexa.
Com a expert, creus que aquesta estabilització de la que parlaves podria arribar en les properes hores o encara és molt aviat?
És aviat per parlar-ho, sobretot perquè hi ha molts problemes de gent, però la fina és saber poder treballar en aquesta direcció. I és, tot i que Madrid va millor, diguéssim, ara tenint en compte el seu risc a tot el que és el litoral mediterrani, la problemàtica en el que és Europa Occidental continua i no li veiem un final. Ara hi entrem perquè
també tenim aquests incendis a França. Entenc que ja has tornat. Quina està la teva feina, exactament, allà? Informar, recomanar, dissenyar, analitzar?
No, la dispositiu a nivell europeu, se dona suport els uns a l'altre, llavors la situació el dia 23 era una mica complexa, hi havia tres incendis que s'havien d'ajuntar i aquests incendis podien generar piroconvexió, és a dir, generar tempestes de foc, i llavors el que es fa en aquestes situacions és constituir equips de suport amb gent de la resta dels dispositius. Llavors la nostra funció ha sigut aquesta, o sigui, analitzar tota la situació de piroconvexió, la formació dels pirocúmuls, i començar a posar una mica d'ordre a l'estratègia. Pensa que quan tens un cos de bombers, ja sigui català, ja sigui madrileny, ja sigui francès, que està ficat de ple dins el seu incendi, i si ajuntem incendis que venen de fora, llavors necessites algú que pugui pensar en el cap fred, perquè bàsicament tu estàs molt ficat emocionalment dins l'emergència.
I entenc que el fet de traslladar-se fins allà és que aquesta col·laboració sigui més ràpida?
La col·laboració ha de ser ràpida, ha de ser més ràpida que el que avança l'incendi. Són equips que treballen molt així, si no és una anomalia, ja fa gairebé una dècada que treballem així, perquè en certa situació fa temps que la veiem vindre. Treballem així ajudant internacionalment, però entre nosaltres dins de la península ibérica també treballem.
Em referia al fet de traslladar-se físicament fins a Madrid. En tot cas, aquest és un incendi, com vostè deia, molt gros. La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ho deia també fa unes hores, que és una situació inèdita, mai vista, i els experts forestals parlen que aquest foc, com d'altres ja, són focs fora de la capacitat d'extinció. Quan diem que un foc està fora de la capacitat d'extinció, a què ens referim exactament?
Referim que l'incendi té una velocitat superior a la que el sistema d'extinció pot desplegar sobre el territori, I sobretot que té una intensitat que fa impossible que una persona humana equipada amb un equip de bombers pugui treballar sense rebre cremades de segon grau a la pell. O sigui, són incendis que la intensitat de l'incendi i la velocitat fan impossible l'extinció. No és un tema de recursos. No és un tema de, en fi, que hi hagi més recursos i ho podrem apagar. No. És un tema d'una incapacitat. Vital de poder treballar davant d'aquests fronts de flames.
Entenc que també ve tot plegat dels canvis de clima i de tot plegat que estem vivint. De fet, Marc Castellnou, amb qui estem conversant a aquesta hora, el Tot es Pot Parlar, porta molt temps avisant en moltes entrevistes que ha fet que Europa tindria incendis desbocats. Ho estem veient també aquests dies a França. Deia que cap massís, cap serralada s'escaparia de les flames i ho estem veient. Estem en un punt de no retorn?
Vam creuar el punt de no retorn al 2025. L'any passat va ser clau. Amb un punt on els nostres ecosistemes no poden aguantar el clima, tindrem incendis grans i els nostres ecosistemes regeneraran. Però bàsicament estem patint aquesta renovació dels nostres ecosistemes perquè ja no poden viure en el clima que estan vivint. Ells van néixer en un clima que no és el que tenim. Per tant, les perturbacions estan fent forats, estan canviant aquests boscos. No és el final, seguirem tenint boscos, però l'escenari climàtic ha canviat i detrás de l'escenari climàtic està canviant l'escenari forestal, està canviant el nostre paisatge. El nostre continent està canviant d'empresa. I això ho hem de tenir clar. Les flames són la part visible d'aquest canvi.
Canvien els focs, canvien també les emergències, per tant també no sé si hem de canviar aquesta coordinació internacional que deia entre països, que ja l'estan enfortint, que fa molt de temps que treballen així, però si aquesta és l'única part que podem canviar o reforçar.
La part que hem de canviar és la part com la societat percep i com la societat viu. El territori. Fa molt temps que parlem, tenim una responsabilitat molt seriosa en com tenim el nostre paisatge, com el gestionem, com hi invertim. El que no podem fer és viure d'esquena al món rural, és viure d'esquena al paisatge on vivim. Nosaltres no vivim en una ciutat i l'entorn no mos afecta per a res, només la fem servir per anar i desbarallar. O vivim arrelats en un territori o no podem formar part d'aquest territori. Això és el que ens està passant. Cal que, com a societat, entenguem que el que estem veient a nivell d'incendis és la punteta del iceberg de tots els canvis que tindrem. I cal que canviem la manera com vivim en aquest territori i com consumim en aquest territori. És un tema que portem molt temps parlant-ne, però, com a societat, hasta que no mos apretem contra la paret no ens n'anem content. La cooperació internacional de mitjans d'extinció fa temps que funciona. Estem treballant així, estem treballant per poder defensar la societat i poder defensar els interessos de la societat, però cal fer un replanteig de polítiques. No podem seguir vivint en polítiques a l'esquena dels ecosistemes, a l'esquena d'un país que està sota l'impacte brutal d'un terrorisme.
I segurament la imatge que ens deixen els intensos i agressius incendis d'aquest estiu del 2026 ajudarà a seguir aquest camí que marca Marc Castellnou, cap del GRAF, el Grup d'Accions Forestals dels Bombers de Catalunya, expert en l'anàlisi de focs forestals. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. I tant, i tant. Si em permeteu,
aquest estiu una de les imatges més clares que hem vist, i és una imatge que hem vist molt clar a Catalunya, ha sigut tot el món rural, tota la patria volcada en apagar aquests incendis. Però aquesta pagesia és la mateixa que estem fent polítiques que no viuen de cara. El món urbà, mos patim molt perquè aquest país està perdent boscos, se nos estan cremant, i no volem veure aquest incendi de centenars de milles d'hectàrees, però seguixen la pagesia, que és la que econòmicament està patint més, la que està donant la cara. Jo crec que és una imatge que parla de qui necessitem treballar en aquest país. I que no hem de mirar tant els hidroavions, els helicòpters, no hem de mirar aquests sectors, aquests pagesos que segueixen mantenint el mosaic amb el qual nosaltres apaguem incendis. L'incendi de Madrid avui també s'està apagant en part amb un mosaic agrícola quan està arribant a la plana. Jo crec que és la imatge i crec que és el missatge que hem de tenir.
Per tant, entenc que demana també més polítiques per ajudar a la pagesia del nostre país.
Bueno, la pagesia és la que està aguantant aquest país. Per tant, demano polítiques coherents de retorn al que a nivell de seguretat per tots la pagesia està portant i que.
Ara sí, Marc Castellnou, cap del GRAF, el grup d'accions forestals dels bombers de Catalunya i expert en l'anàlisi de focs forestals. Sempre paraules sàvies per entendre per què ens estan afectant tant i tant aquests focs. Gràcies.