Marc Crosas: "Xavi Espart va ser el millor del Barça pel que fa als duels contra el PSG"

Sampiós Güell.

Ens estava escoltant des de fa uns minuts l'ésser del llum i estic segur que ell tindrà una mirada encara més positiva que alguns dels aspectes que hem trobat aquí. No tots són positius. Ni tots negatius, tampoc. No, no, no. I jo diria que la pràctica totalitat són veritat. Marc, bona tarda.

Bona tarda, què tal? El Miguel m'ha deixat una mica tocat, perquè en algunes coses estic molt d'acord i en altres no, però jo vaig quedar bastant tranquil del partit d'ahir. Entenc el resultat, entenc la setmana. Jo també estic tranquil, Marc.

El Miguel és que enganya, no ho sembla que estigui tranquil, però en realitat està tranquil.

La realitat del Barça, que tothom es diu, aquest partit serveix per saber on som. Doncs on som? 12 partits, hem guanyat 10 i hem perdut un. Si fos al revés, i haguéssim estat 10 partits no perdent, sense guanyar, i guanyes ahir. No per guanyar canvia la teua realitat. La teua realitat és que no has guanyat cap del 10.

Però jo ara que us escoltava, i estic totalment d'acord que per mi el PSG és el millor equip del món, i segurament s'enfrontava al que arribava o a l'equip que arribava en el millor moment en l'actualitat, que era el Barça, per números, per tot el que havia mostrat, també hem d'analitzar una mica tot el que va canviar Luis Enrique per enfrontar el Barça, eh? Perquè al final ahir no va ser un Paris Saint-Germain tan associatiu com estem acostumats, i va ser un Paris Saint-Germain molt més de duels, i els primers 20-25 minuts és el que busca, realment, ser molt agressiu, plantejar-te un partit constantment apretant a camp rival, que fins i tot jo recordo alguna semifinal de Champions contra l'Arsenal, on el Paris Saint-Germain esperava i després sortia el contraatac, sabia perfectament que si el Barça tenia la pilota a camp contrari, que després hi ha molts moments del partit, sobretot a la segona part, o en algun tram de la primera part on ho fa, el Paris Saint-Germain també pateix. I també hi ha una realitat, que és la que ens trobem ahir, que quan tu vols jugar el tu per tu en un equip com aquest, perquè fins i tot també Hansi Flick, ahir dèiem, amb Gordon, que potser no baixava tant, amb Lamine, que no baixava tant com ho fa habitualment, També plantejava aquest duel constant de 3 contra 3 de Gordon amb Marquinhos, de Pacho amb Rafinha i de Lamina amb Lucas. Quan tu jugues així has d'estar molt encertat i tot el que va generar el Barça en algun moment, que són 22 rematades del Paris Saint-Germain i 18 del Barça, no les acaba d'aprofitar i acabes pagant.

Marc, ara que parles de l'escenari de partit, hi ha un aspecte que a mi sí que em va deixar un punt fred pel contrast. Sempre parlem en positiu, perquè és així, de la pressió del Barça a primera línia. I jo ahir vaig veure molta diferència entre la pressió, sobretot de la que feia el PSG a la primera part, i la que va aconseguir exercir el Barça. Que és veritat que la segona part es va instal·lar en camp contrari, però aquella pressió que veiem, jo diria que gairebé cada partit, ahir la vaig trobar a faltar. Segurament perquè no podia.

Sí, però en general si analitzes l'onze del PSG, analitzes el del Barça, quants guanyadors de duels nats tens al Barça? És veritat. Perquè realment en tenim molt pocs. Potser a nivell ofensiu, clar que tens Lamine, tens Gordon, que t'ho poden fer, però fins i tot la primera jugada positiva a nivell ofensiu la fa Pedri amb una conducció. Després n'hi ha una de Gerard Martín, també molt bona. Quan tu planteges un partit de duels, has de proposar això. I a nivell defensiu, Covertzi ho és, perquè ho ha demostrat. Xavi Espart, per mi, és el millor, perquè fins i tot crec que doble en quant a duels a Joao Cancelo, que a Joao Cancelo ens hauríem de plantejar tot el que dona a nivell ofensiu, i ja sabem el que no dona a nivell defensiu, però està clar que aquí és on va acabar patint el Barça, i sobretot perquè ells ho tenien claríssim. Ells tampoc volien jugar massa des de darrere, eren molt més verticals, I aquí també crec que a nivell defensiu el Barça no va recuperar tant amunt, però tampoc va patir tant en una fase de construcció del PSG que era molt més vertical.

Ara l'has citat, jo crec que és una de les notes positives del partit. Xavi Esperal, lateral, tenia probablement l'examen més difícil de tots plegats amb Cabarets-Galli al davant i el va aconseguir aturar.

Sí, sí, sí, un nivell espectacular. I no només a nivell defensiu, perquè la primera acció que té és positiva, després n'hi ha una que a mi em va marcar molt, que és la típica de Carabasquelia, la segona part que retalla cap a dins i busca tirar, i li bloqueja un tir espectacular també, i acaba recuperant la pilota, però després és el que suma a nivell ofensiu, és un tio que a més a més s'entén perfectament amb la Mint perquè es coneixen molt bé a la banda. Tornant a parlar una mica de duels, l'únic duel que segurament guanya a nivell ofensiu Fermín el fan Vitinha i a partir d'aquí amb aquesta triangulació amb la Mint es genera l'acció de l'1 a 1. I també dins del pessimisme, perquè és una realitat, al final crec que el punt positiu, havíem parlat molt probablement de Joan Garcia, que si estava al nivell o no, si havia salvat algun partit o no. Al final només dels 12 partits hem deixat la porteria 0-4, però crec que hi fa una presentació d'aquestes de dir, bueno, avui potser l'equip no ha respost, però tens la tranquil·litat que a partir de març-abril tens un porter de garanties que quan el necessitis allà estarà. Per altra banda,

i jo estic d'acord amb tu, però per altra banda és difícil no pensar que te'n foten 4 i dos pals i el porter, si no és el millor, és el segon millor.

Bueno, per mi és el millor, per mi és el millor perquè és el que et manté dins del partit, i dins del pessimisme, perquè és una realitat, i sobretot també el Paris Saint-Germain.

Però el pessimisme tampoc, vaja, no sé quin estat d'ànim tens tu,

Marc, però. No, no, no, però pessimisme generalitzat de, hòstia, és que ens van generar moltes oportunitats, i el David no va estar a fi, i el Gordon no va estar a fi, i Rodri no va jugar, i Pedri va perdre moltes pilotes, és una realitat, però el Barça va estar dins del partit fins al minut 80. El Barça te l'empata. El Barça amb l'1-1 té la de Gabi. O sigui, els moments claus del partit, el Barça, i ho deia, em sembla, una mica el Miguel, no va tenir aquest control de partit que habitualment té. I que et dona Rodri, que havíem parlat la setmana passada del salt de qualitat que et dona. Jo crec que també aquí hi ha una elecció molt clara del que buscava Flicka en aquesta setmana i la prioritat del partit de diumenge.

Com a mig centre que vas ser, ahir a la TDT no ens posàvem d'acord si el partit de Bernal havia estat bo o no. Bernal tenia un paper dificilíssim, li tocava fer de Rodri, la pressió del PSG, a tu et va semblar suficient?

Jo crec que fa un partit correcte, però està clar. Al final jo torno una mica a això dels duels. Ahir el Barça no havia de guanyar el partit des de l'associació, sinó des de guanyar duels, des de les conduccions. Ahir, i crec que seré una mica políticament incorrecte, era un partit més per Frenkie de Jong que per Marc Bernal. Perquè Frenkie de Jong, això que no ens agrada, que en Barça aquestes conduccions que mai acaben, ahir és el que et generava, la superioritat sobretot, i això Marc Bernal està clar que no ho té, que és molt més associatiu, i que en algun moment del partit si es va sentar molt bé i teníem bé la pilota, però va faltar més control en general, jo no ho assenyalaria només Marc Bernal.

Pensant ja en el cap de setmana de cara a diumenge, ahir vam veure un senyor equipàs com és el PSG, sobre el Clàssic tens menys dubtes, no? Menys dubtes,

menys dubtes perquè és que jo, analitzant el Madrid, juga pitjor que l'any passat. I és molt dir. Ja no et dic el Madrid de Xavi Alonso, que crec que tenia alguns moments bastant brillants, sense tampoc ser perfecte ni molt menys, després està clar que l'acaben destrossant i probablement per nosaltres prenen la millor decisió, però per la seva realitat i per la seva actualitat la pitjor, que és fotre'l fora, però fins i tot pitjor que el d'Arbeloa. I al final és un equip molt individualista i jo crec. Sense saber-ho, però jo me la jugaria que Mourinho vindrà a no perdre 5-0. I el no perdre 5-0 probablement pot treure un 0-0, un 1-1, pot guanyar tranquil·lament, però no serà ni molt menys un equip propositiu.

Ara en parlarem d'aquest clàssic, però vaja, tinc pocs dubtes que el Madrid faria una rua amb un empat el diumenge al Camp. El Camp Nou, per cert. És un comentari que no té res a veure, però no paro de veure Ferran Torres en calçotets miri el partit que miri. No sé si ho han fet coincidir amb el PSG-Barça o què passa, però a més li queden bé. Això sí que ho té. Un creu notes. Bé, que miro al mirall i no és exactament la mateixa imatge. Però no és tot culpa dels casotets. Pel cabell, no? No, per això ho deia, que té aquesta sort, o que s'ho ha treballat. Escolta, aquest cos no te'l deuen regalar. Bé, el Marc sí, el Marc sí que podria competir en això.

Bueno, jo ho deia pel cabell. Pel cabell jo tampoc veig el mateix mirant que el Ferran.

Cadascú patim d'una banda o d'una altra. Marc, una abraçada. O de totes dues, una abraçada. Que vagi bé, Marc.