Marcos Franz, en Gerard de "Merlí": "Mentre rodava la sèrie vivia una relació de manipulació"

Dos quarts de sis de la tarda ara tenim una persona que per molts és una d'aquelles cares conegudes que si més no, com a mínim et sonen que les ubiques. Que dius, home, aquest ha estat en una sèrie de moda, haurà passat una vida fantàstica i s'ho haurà passat molt bé, o potser no, o potser també tenen dies de tot, aquestes estrelles. Doncs no sé si ens hi hem plantejat mai que persones que tenen sembla una vida marcada per l'èxit, la fama, fins i tot els diners, arriba un dia en el que estan en un pou i no ho sabem. I això és el que ens explica un actor molt conegut a casa nostra, i fora de casa nostra, com és el Marcos Franz. Marcos, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Bé, força bé, força bé. Cuando dejé de ser yo. És el llibre que has escrit, una història, per resumir-ho d'alguna manera, de manipulació, de supervivència, una mica de trauma. Sí. I et diria una cosa, ens deixa, quan ho llegim, descolocats una mica. Ja. Perquè a tu t'associa tothom, potser per desgràcia teva, a vegades fins i tot llegint el llibre, amb una sèrie d'èxit com és Marlí, i et poses a llegir això i dius, a veure un moment, però com arriba aquí?

Vas passar-ho molt malament. Sí, vaig passar-ho molt malament, durant el rodatge de Marlí i després, especialment el rodatge de Marlí la segona temporada, vull dir, allà estava molt al pou, la veritat, sí. Per què has decidit explicar-ho ara? Perquè han passat ja uns quants anys. Sí, perquè, bé, vaig començar teràpia el 2023, aproximadament, porto ja uns anys, I he aconseguit eliminar, bé, bastant de soroll mental, vull dir, ara tinc més confiança en mi, he perdut la vergonya i la por a aquest tema que m'ha passat, i he dit, mira, vaig a escriure sobre això.

No es tracta ara de desvelar una mica tot el llibre, però perquè la gent entengui què et va passar, com ho expliques, Tulló? Quan ho has d'explicar fàcil una mica perquè la gent entengui què et va passar, tu com ho expliques?

Doncs, bé, abans de merlí, vull dir. Uns mesos enrere vaig conèixer una persona que, bé, suposadament ens estàvem fent amics, tot anava molt bé, però mica en mica, bé, jo sense adonar-me'n em vaig ficar dins d'una relació de manipulació totalment. Manipulació, no només una relació tòxica de control, que també, òbviament, sinó. Una persona que em va posar al cap idees que bé, que et poden posar en una secta. Vull dir, a una secta perfectament et poden posar certes idees. Aquesta persona va jugar amb la meva ment i em va distorsionar tota la realitat que coneixia fins ara.

Quan vas llegant el llibre, d'entrada penses ara, potser és algú del món, d'aquesta indústria de l'audiovisual, no és algú que està posat en tot això.

No, no és cap actor, ni director, ni productor, ni músic, ni ningú de la fràndula, no, no. I aquesta persona què creus que buscava en tu? Realment va aconseguir que jo li convidés a coses, li pagués coses. També bé, al llibre en parlem amb profunditat, però crec que aquesta persona tenia un desig de connexió molt profund i és una persona que em va pillar. Vull dir, tenia. Estava molt sola, vull dir, hi ha moltes coses, sí. I això ho has superat o ho estàs superant a través de la teràpia? Ho he superat, puc dir que ho he superat, sí. Almenys la part més forta, la part on m'estava posant a un lloc molt fosc, sí, l'he superat, sí. Encara segueixo treballant a teràpia perquè m'agrada molt, vull dir, em sento molt còmode a teràpia i encara segueixo descobrint moltes coses de mi. Això és un altre tema, però crec que tothom hauria d'admirar-se a fer teràpia, clar.

Tu estaves triomfant fent una sèrie i mentrestant tenies aquesta persona que et manipulava que et tenia controlat i que no et permetia ni gaudir de l'èxit, ni gaudir de la teva vida ni gaudir de res perquè estaves pràcticament sotmès a aquesta persona

i això el teu entorn ho veia? Poca gent. Sí que, per exemple, a Marlí, l'Adrián Grosser, que ens vam fer molt amics, sí que ho veia. I m'advertia, em deia, Marcos, et veig que t'estàs apagant, et veig malament, vigila'm aquest tio, no em fa gràcia. Però jo ja estava molt ficat. Però no era una relació de parella? No, no, no. Era amistat, diguem. Però més que amistat, semblava més la relació d'un mestre amb un deixeble, la veritat.

I quan Adriana et deia això, tu ho entenies, no ho entenies? Creies que t'estava atacant

fins i tot un amic teu? No, no, no. Hi havia alguna cosa dins meu que em deia, sí, això que em dius em ressona bé, Adri, sí, gràcies, però necessito estar dins del món d'aquesta persona, necessito que m'expliqui com funciona el món, com funciono jo. Com funciona absolutament tot.

O sigui, senties que depenies que aquesta persona et guiés i et digués com havies de fer les coses i que et digués com havies de viure la vida, pràcticament. Absolutament, sí.

I com es trenca amb això? No sé com vaig arribar a trencar. Jo li dic instint de supervivència. Va ser com una espècie d'instint gairebé primitiu. Vull dir, jo m'estava ofegant, portava quatre anys amb aquesta persona. Vam acabar els rodatges de Merlí i tot, van passar anys. I hi va haver algun instint meu que va dir, no puc més, m'estic ofegant. I vaig tallar amb ell, vaig bloquejar-lo a tot arreu. Però clar, a partir d'allà no es va solucionar tot, encara que deixés de banda aquesta persona, tot això seguia aquí. No has sabut res més d'aquesta persona? T'ha intentat buscar, t'ha trobat d'alguna manera? No, per sort no, el vaig bloquejar i ell tampoc va buscar els meus amics, tot i que tenia el seu WhatsApp i tot, no va fer res. Crec que va pillar el missatge i va dir, millor no m'apropo més.

I tot això va passar mentre aquesta sintonia entrava a totes les cases de Catalunya. Clar, és un dels fenòmens més bèsties que ha tingut la televisió a casa nostra, això de Merlí. No sé com vivies tu aquesta dualitat de dir, estic en el producte més exitós i no soc capaç de gaudir-ho, o sí que ho podies gaudir

d'alguna manera? Alguns moments sí, sobretot cap a la tercera temporada ja vaig començar a gaudir-ho una mica més. I sí, em notava millor com a actor, també estava una mica més connectat. Però sí que les dues primeres temporades, bé, no hi era.

Però has arribat fins i tot a odiar la sèrie Merlí? Amb allò de, ah, tu ets el de Merlí. Te n'has cansat d'aquesta frase? De que et pareixin així en un local, pel carrer, on fos? Sí, sí. O sigui, si us troba Marcos Franz, no li digueu, ah, ets el de Merlí. No, no, a dies d'ara. Si no sabeu el nom, busqueu-lo, busqueu-lo, i li dieu Marcos.

No, no, a dies d'ara estic súper còmoda amb això, però en aquell moment, és que relacionava la sèrie amb com estava jo en aquell moment, i és una etapa vital que la veig gris completament i borrosa.

És a dir, en certa manera t'has hagut de reconciliar una miqueta amb Marley.

Sí, sí, i ara ja m'he reconciliat força, sí.

Com es diu en filosofia quan tot et va fatal i la vida és una puta merda? Egocentrisme adolescent recalcitrant. He penjat d'una tia que està a favor de les corredes de toros.

El llibre expliques que has anat construint personatges tu mateix per supervivència. Sí, això és un altre tema.

Què vol dir això? Doncs jo tenia molta por que la gent veiés que jo estava molt ficat en totes aquestes creences. Tenia molta por que la gent veiés que era un tio fosc. Turbi, distant, i deia, vaig a inventar-me personatges socials, vaig a O sigui,

tu sorties pel món i et creaves com un altre Marcos. Sí, sí, exacte. I quins Marcos hi havia? Com eres amb aquestes diferents versions teves?

Bé, doncs, divertit, espontani, despreocupat, que no estava pensant en totes aquestes coses que m'havia ficat aquest tio. Cínic, també, inclús, sí. I clar, tot això era una càrrega molt bèstia, que al final havia de petar per algun lloc.

Bé, de fet, en el llibre expliques algun episodi a la Polo amb algunes fans que no reacciones bé. Sí,

se me'n va anar l'olla en un moment. Vaig agafar-li el mòbil d'una i el vaig llançar cap al final de la sala. I això era perquè estaves en aquest punt que no sabies on. Estava amb tot el que m'havia ficat aquest tio al cap, sumat al fanatisme adolescent català d'aquell moment.

És que ho vau petar tan fort que la part no dolenta, no?

Sí, ens perseguien i tot, era una bogeria. Llavors, clar, jo estava amb una ansietat bestial. I això sumat a alcohol, a polo, vull dir, fatal.

I això ara amb els anys que han passat que tu ja has sortit una mica del pou més profund com ho vius? encara et paren tant pel carrer, encara ets el de Merlí pel carrer i com és la reacció ara?

jo crec que seré el de Merlí sempre bé, potser fas altres coses després que et canvien el personatge però de moment encara és el que ha quedat més a l'imaginari però igualment això ho vam dir amb l'Adrien encara que jo, jo què sé, fos el prota de Spiderman. Ah mira, Spiderman és el de Merlí, no? Exacte, mira, el Gerard de Merlí, clar, vull dir, crec que no m'ho trauré mai de sobre i no passa res. I ara ja no et molesta això. No, gens, però quina era la pregunta que m'havies fet al principi?

No, si això ara encara et passa i si ara ja ho

pots viure en positiu, diguem. Sí, encara em paren, però és diferent, vull dir, no ens persegueixen pel carrer, no hi ha fanatisme adolescent. La cosa s'ha calmat. Els adolescents ja són més adults, vull dir, la cosa ha canviat, sí.

Escolta'm, amb tot això, amb aquest procés de recuperació, no sé si la feina també se n'ha vist ressentida i ara vols reprendre el camí, perquè tu havies arribat a fer moltes coses, Nightfall, t'havien vist a The Young Pop, vull dir que feies moltes coses, tenies molt èxit, i ara no sé si has hagut de fer una mica de remuntada, també, en això.

Sí, vaig acabar tan cremat que vaig fer un parón d'uns anys, però sí, ja he tornat i estic superbé. De fet, ara. Just he acabat la pel·lícula, el biopic de Sau, del grup Sau, Els de Sau. Ah! Sí, surto fent de Ramon Altimir, el pianista, sí. No sé si surtarà a finals de desembre, no tinc ni idea. Doncs mira, no ho sé, ara ho mirarem, a veure quan surt això d'Els de Sau. Sí, sí, crec que encara no hi ha data oficial, però queda poc.

No farem espòilers de quan surt, però en tot cas ja estàs reenganxat una mica a la que havia de ser la teva vida i que la vas perdre una mica pel camí. Sí, jo penso que sí, totalment, sí. Eh. I per tant és un camí, i el que expliques al llibre, és un camí de recuperació. De recuperació, sí. I no sé si també és un missatge per la gent que està a vegades en pous, de dir, escolta'm, la teràpia ajuda molt i t'ajuda a trobar les eines que potser sol no tindràs.

Exacte, sí. A veure, jo penso que tothom hauria de fer teràpia perquè tothom, vull dir, pot estar en un punt que no es coneix o no sap per què fa les coses que fa o per què cau en certes dinàmiques repetidament, no? Patrons que. No sé per què sempre hi cau, vull dir, ens hem de conèixer, no? Al final, teràpia ajuda moltíssim. I en especial, bé, penso que aquest llibre pot ajudar persones que no només hagin caigut en relacions de manipulació fins a aquest punt, com el meu, però una relació tòxica, una relació amb una persona que et manipula, et controla, etcètera, ostres, teràpia pot ajudar moltíssim a sortir d'aquesta relació i a no tornar a caure. En relacions similars, clar, i moltes més coses, clar.

Doncs és el Marcos Frans, personatge estimadíssim per Catalunya i que, cuando dejé de ser jo, el seu llibre, explica una història fosca, una història complicada, angoixant, diria, fins i tot, però que té aquest punt d'intentar ser una mica optimistes i que te'n pots sortir si treballes i trobes les eines necessàries. Marcos, gràcies per acompanyar-nos aquesta tarda. Que tinguis molta sort i estem pendents d'això de Sau. Ho hem trobat? Quan surt? No ho tenim. Marcos, moltes gràcies. Que amb una pausa arriba el Marc Andreu.