Marga, sobre el cas Maricarmen: "Això li passarà a tothom. Estan buidant Barcelona, i les ciutats"

Marga, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Bé, molt bé, gràcies. Tu on vius? A Barcelona, al carrer Llançà, número 20. Això és el barri de Sant Antoni? No, Eixample, encara. Eixample Esquerra. I quants anys fa que hi vius, aquí? Des del 92, soc olímpica. Ets olímpica. I fa molts anys.

Tot una vida? Bueno, 33, 34, potser. Sí, per ahí va. I ara vius amb risc de perdre'l. Sí, bueno, des de fa dos anys i mig que estic en aquesta lluita. L'any 24 ho va comprar un fons d'inversió al nostre edifici, que era propietat de la família Fagiol, no tenien fills, llavors els hereus no van poder fer front, diguéssim, a la. A les taxes aquestes que han de pagar i van decidir vendre-ho a un fons d'inversió que volava per aquí feia anys i ja havia comprat altres edificis i aquest fons d'inversió va decidir que ens faria fora per fer negoci, diguéssim. Quants pisos hi ha aquí? 14. 14, i estan tots plens? No, a veure, de fet, dels 14, diguéssim, 12 són d'ús residencial i d'aquests ja han fet fora 6 veïnes. És a dir, quedem 6 veïnes.

Tu estàs pendent, tens un desnonament, una ordre de ser desnonada?

Sí, a veure, nosaltres vam rebre una ordre a l'abril del 25, una demanda per part de Nat. A veure, jo quan vaig rebre la carta que havia de deixar el pis, que em donaven 30 dies per deixar el pis, ja vaig buscar, diguéssim, recurs d'assessorament tant a nivell de sindicats com d'Ajuntament, etcètera. Llavors, vull dir, l'abogada va presentar un recurs dient que aquesta demanda no tenia camí. Perquè jo visc amb el meu pare, que té 93 anys, té una dependència, tinc informes de vulnerabilitat, tant econòmica com social, però tot això no va servir de res, el judici es va portar a terme. I aquest judici em va donar primer una data de desnonament del dia 2 de febrer, estem parlant de l'any passat, vam presentar un recurs, també es va acceptar, per qüestions sobretot de salut, que estem en una zona tensionada, que jo tenia dret a una pròrroga de 3 anys, tot això ho vam presentar dintre de tot el que marca el marc legal, però tot això també ens ho van tirar enrere, Em van posar una altra data d'esmorzament que era pel dia 29 d'abril, estem parlant ja d'aquest any, sí, clar, i també ho vam recórrer. Llavors, ara estic pendent que em cridin des de l'audiència, i aquest és el panorama actual. Perquè puc preguntar-te quan pagueu de lloguer i si heu pagat sempre? Una mica més de 600 euros. Pensa que jo vaig entrar aquí que pagava 45.000 pesetes. Clar, l'any 92 se m'ha fet una pujada de l'IPC i tot el que ha tingut. Que aplicar-me la llei, però penseu també que jo quan parlo del que jo pago de lloguer, com que jo això ho considerava casa per tota la vida, perquè sí que és veritat que ara, bueno, que hi ha una recondució tàcita d'aquest tipus de contracte, i que aquí en un principi vivia una família, la família Fagiol, que el seu pare va ser el que va dissenyar la papallona que tenim a dalt, I aquí vivia una comunitat i aquí la intenció dels propietaris era que la gent, les famílies, viurien. A l'ús seria residencial. En el moment que aquest escenari ha canviat ha sigut quan tots ens hem donat una.

Sí, en el moment que arriba, diguéssim, aquesta gran empresa. Aquest fons, i compra l'edifici i li dona una funció totalment desviaixada del propòsit inicial d'aquesta família

que havia construït l'edifici. I amb una falta de sensibilitat o de humanitat increïble, perquè nosaltres hem intentat negociar amb ells. Quan al cap de sis mesos, des del primer moment que ho vam demanar, vam seure amb dos dels seus abogats, pensa que jo em vaig tirar un farol i vaig dir a veure, quan us he de pagar per quedar-me aquí? I la resposta d'ells va ser en plan molt prepotent, vostè no dona el perfil. Què és el que volen? Gent de pas. Turistes, espacs, fer col·líbings, fer. Un ús totalment especulatiu del nostre edifici. I no és el primer que compren. Aquest és el DC, em sembla, edifici que compren a Barcelona i que fan el mateix que ens estan fent a nosaltres. Marga, tu no vius sola, oi? No, el meu pare, des de fa uns anys que viu amb mi, el meu pare té 93 anys, el meu pare té una dependència reconeguda, tinc informe de vulnerabilitat social, econòmica, però tot això és igual. La llei, els magistrats, emparen amb un fons d'inversió. Ells poden fer el que vulguin actualment. Jo, de fet, és que no sé com quedar-me aquí. I jo he recorregut a l'Ajuntament, he recorregut a la Generalitat, he recorregut a mitjans de comunicació. És a dir, què podem fer? Res. En principi, res. Vull dir, bueno, lluitar, que és el que estic fent jo fa dos anys i mig. Però penseu, per exemple, que d'aquí ja han marxat sis famílies i moltes d'elles ha sigut perquè, per exemple, no han tingut reconeguda una justícia gratuïta. Jo puc fer front treballant en un sou de teleoperadora amb un fons d'inversió que té un sèquit d'abogats que saben gestionar-ho bé de manera que jo no tinc aquests recursos. Jo pagaré a la meva abogada, pagaré al meu procurador i hauré de pagar els costos si la justícia no em dona la raó. És un afegit, però sí, sí, el meu pare viu aquí amb mi.

I Marga, què vas pensar quan vas veure la Mari Carmen sortint de casa seva a Madrid?

Em vaig sentir molt, molt, molt identificada. Empatitzo molt amb ella i amb totes les Mari Carmens que hi ha a Catalunya i a Espanya. Realment penso que s'ha sensibilitzat molt la societat, que ja tocava, perquè jo, per exemple, quan vaig vindre l'any 92, a l'edifici del costat, que ara és un hotel, estaven traient les famílies i. No vaig pensar i no penses que això t'hi pot tocar. És a dir, que no vull posar la por a tothom, però és que això li passarà a tothom. Estan buidant Barcelona i les grans ciutats. I ja no es tracta d'un problema de Barcelona, de Madrid. És un problema que està a Londres, que està a Roma, que està a Berlín, que està a tot arreu. Hi ha països que estan aplicant ja lleis. Per exemple, a Anglaterra s'està aplicant ja per part de la dreta. O extrema dreta, que tornin els contractes indefinits. A Berlín s'estan traient els edificis, els fons d'inversions. Vull dir, s'estan aplicant lleis que arriben una miqueta tard, però que arriben. I aquí haurien. De fer-ho ja. És a dir, anem tard, però encara hi ha famílies vivint a Barcelona. Per tant, ja no es tracta que siguis propietari o llogater, perquè el propietari es quedarà envoltat d'espacs, de gent de fora, i el barri perdrà la personalitat i la entitat que té per descomptat. Marga, moltes gràcies per acompanyar-nos avui. A vosaltres per fer la cobertura i som-hi, lluitem. Aconseguirem quedar-nos amb la nostra ciutat. Moltes gràcies a vosaltres. És la Marga Aguilar. Gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada. A vostè. Adéu, adéu.