María Pombo, acusada de plagi

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremous i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Un quart de set de la tarda. Juliana Canet, com estàs? Molt bé, Roger, i tu? I Marta Montaner, com estàs? Jo prou bé, i tu, Roger, com estàs? No, també molt bé, però és que em fa gràcia perquè la Juliana, sempre que li dic com estàs, fa com una veu de bona nena, just quan comencem el programa. Jo molt bé, i tu, Roger? I fa tres segons acaba de fotre un crit. Una brama de cérvol. Una brama com de l'equip de futbol, la Mele, aquella abans de sortir, una jaca.

Bé, perquè saps què passa? Que nosaltres passem tantes hores junts que de vegades ens n'oblidem que d'aquestes hores n'hi ha que són en directe. Llavors, a mi, si abans no hi ha una prèvia d'ànims, una prèvia de canviar de xip. Vols composar les piles del personal d'energia. Jo necessito. Però ho faig per mi, el que passa que ja m'agrada incloure'ls, també, saps? Llavors, una mica de cridar, d'arribar. Fa això exactament cada dia.

I llavors diu, Juliana, bona tarda, i et fa, bona tarda, Roger. Què tal? I dius, bueno, ara és una noia tímida. En fi. Escolta'm, anem al 677 27 10 58, que tenim uns quants missatges que hem de repassar. Per exemple, aquest que ens diu, hola, perfectes, avui us escric per primera vegada perquè m'han fet una enquesta per l'EGM, que és l'estudi general de mitjans que formen les audiències de la ràdio. Arriba la castanyada, mare meva.

Vigilin pel carrer. Hi ha senyors i senyores

amb llibretes demanant quina ràdio escolteu. Diu, tot i que em feia una mandra tremenda, li he respost per poder dir que escolto el que no surti cada dia. Així que la propera vegada que surtin les dades, ja sabeu que com a mínim una persona és real. Que vagi bé el programa.

Bé, jo estimo aquesta perfecta per haver-nos defensat i sobretot perquè el fet que ella hagi dit que ens escolta segurament ens sumarà 150.000 oients.

Vull dir que molt bé. És un tema estadístic.

Però que és veritat que el nostre programa hi ha molta gent que el consumeix com a podcast. Llavors, ens aniria molt bé que si alguna vegada us truquen de l'EGM, que poguéssiu dir que sí que escolteu la ràdio, perquè al final, sobretot, som un programa de ràdio.

Encara que l'escolteu per Spotify, és un programa que s'emet a

Catalunya Ràdio. I si ho dieu, doncs I que és el que no sortia d'aquí. I penseu que com més informació dongueu sobre el nostre programa, més punts hi haurà. Funciona així, l'estadística, que té collons la cosa.

És que és heavy, eh? Clar, tu dius que no surti d'aquí a. Juliana Canet, Marta Montaner, Roger Carandell. Podem rebentar les audiències, eh? No, podem tardar-nos mig milió de drets. Línia, eh? Potser línia, si dius això.

Quants habitants té Catalunya, ara mateix? Cap als 8 milions. 8, no, ja els ha superat, no? Ha superat els 8 milions. Perquè sou una idea, les trucades dels EGM normalment truquen a 40.000 persones. Tal qual. A mi em costa d'entendre com trucant 40.000 persones tu pots decidir que escolten 8 milions de persones al món. Hi haurà gent que et dirà, no, és que l'estadística funciona així. A mi me l'han d'explicar molt a poc a poc perquè no l'entenc. Jo la vaig suspendre a la Uni, per exemple. Tu vas fer Estadística a la Uni?

Sí. Mono.

Sí, sí. És que Roger a la Uni devia ser tan mono.

Però a Periodisme. Sí, a la Universitat de Vic hi havia Estadística 1 i Estadística 2. Està bé perquè l'anàlisi de dades i tot això és important. No vaig arribar ni a

l'1,5 d'Estadística. Tu no en vas fer, Marta, a la Uni? Jo ho vaig fer perquè també. És a dir, jo vaig fer a Estadística, però també perquè a la Pompeu et fan fer Periodisme amb una mica d'algun altre grau. I jo vaig fer Ciències Polítiques i a Ciències Polítiques estudies Estadística.

Clar, encaixa bastant. A veure. A mi, per lo que sigui filologia clàssica, no en troben altamània en estadística. Gràcies a Déu. Bé, un altre missatge que ens envien. Catalana. He dit filologia clàssica. I tots, sí. Perfecte. Endavant. Soc experta de sobte en l'Odissea.

Doncs sí, sí que ho ets.

Bona nit, perfectes. Suposo que ens va escriure un missatge a les 3 de la matinada. Diu. Com sempre, simpaticíssim i amb un somriure, tot i que fos una mica tard. La Mònica creu estar preparant alguna cosa. Ha representat aquesta segona temporada de la sèrie sobre Opus.

L'Opus D, versió Homes. És una bestialitat. La primera a mi em va. Em va encantar a mi. Aquests quatre episodis que estan disponibles a HBO, que va dirigir la Mònica Terribas. I tenim unes ganes amb les meves germanes de veure la segona temporada d'Homes. Clar, ara no sé què està gravant amb en

Pep Guardiola. Jo diria que res d'aquesta temàtica.

Jo crec que deu estar amb una temàtica nova. Però bé, tot el que fa la Mònica a casa mirem de principi fit, faci el que faci.

Em vaig trobar l'altre dia la Mònica, jo anava amb un cosí i va ser estranyíssim. O sigui, et va veure en acció. No, no, vaig presentar. Clar, o sigui, la Mònica va conèixer aquest cosí abans que qualsevol persona de la meva família. Cosa que per mi va ser un honor, perquè la Mònica per mi. És molt important tenir el seu vistiplau de les persones que t'envolten. Jo li vaig veure un mig somriure com volent dir m'agrada amb qui vas acompanyar i jo vaig dir ja està. Ja està, no necessito més.

Ho veu d'una hora lluny tot. Ella està de tornada de tots. Bé, passen cinc minuts d'un quart. A tot això i al vespre, la revista Hola va celebrar els premis Gen H a la plaça de Toros, les ventes de Madrid. Són uns premis que, segons la revista, distingeixen les deu personalitats joves més influents del moment. I perquè us en feu una idea, entre la llista de guardonats hi havia influencers com la Marta Díaz, la Rorro o la Inés García, que és la parella de la Mindiamal, a qui de seguida sentirem i comentarem el seu discurs d'agraïment. Abans, però, us haig de dir que entre els nominats hi teníem un català, un català que la temporada passada va passar per aquest estudi, que de fet ara mencionàvem amb en Garriga, que és l'Oriol Cardona, que va venir amb la seva parella, la Maia, a Verasturi. Ell va ser nominat al Premi Esport i Superació i es va emportar aquest premi.

Ah, sí? Et vas ben obsessionar

amb ells la temporada passada? Ells m'encantaven, ells dos.

És com quan de vegades quedes amb algú que t'has descarregat per internet, que després presencialment, quan desvirtualitzes. Sigui per gestualitat, per mons, perquè de vegades no tens res a dir-te. Jo els tenia idealitzats. No hi va haver la química que esperàvem, això és així, i no és pas dolent.

No, no és gens dolent, ja està. A veure, més enllà d'això, el més rellevant de la gala va ser el discurs d'agraïment que va fer la Inés García. Una Inés que va començar dient que li feia molta vergonya parlar en públic, cosa que no es va notar a gens, li feia vergonya, i que, a més a més, va explicar que ella estava vivint un somni.

Y nada, yo no me quiero enrollar, que es muy breve, porque me da muchísima vergüenza hablar en público. Lo mío es solo de la cámara, grabarme en casa, tranquilamente, y simplemente. Yo me acuerdo de la Inés de hace unos años que tengo ahí a mi madre y yo le decía todo el rato a mi madre, mamá yo quiero ser modelo, mamá yo me quiero dedicar a las redes, mamá yo quiero salir en la tele, mamá en las pantallas me ponía sus tacones, sus pañuelos. Pues el destino, si es para ti, es para ti y no hay quien te lo quite. Así que la Inés del pasado estaría súper orgullosa de sí misma y la Inés del presente muchísimo más. Así que muchísimas gracias otra vez a Lola.

Ella tenia molt clar que de gran volia ser presentadora de tele, que volia sortir a les pantalles, o que segurament volia ser famosa. Sí. La seva aspiració.

Home, sí, ella parla obertament de que volia ser famosa, perquè en el moment on dius, tot està bé. Qualsevol cosa que porti exposició pública. M'encanta comunicar, m'encanta explicar històries, m'encanta actuar. No ho jutjo, eh? Talons i sortir a les pantalles. Jo prefereixo la gent que va així de cara, que diu, avui volia ser famosa. Volia ser famosa, aviam com va. I ho ha aconseguit. Bueno, la fama, tu ja saps com ho deia la Rosalía i com ho han cantat tots els artistes. És malament, la fama. Si no aconsegueixes avui, demà, mai saps. I tampoc sé, perdó, però ja posats, tampoc sé fins quin punt aquesta fama que de vegades poder et penses que la necessites i que et farà feliç, a l'hora de la veritat, et fa sentir realitzat, quan ja fa un temps que la tens i ja tens els diners i ja. Poder arribar a un punt que també necessites aspirar a alguna cosa més, que jo crec que ella ho farà i ja trobarà el seu camí superjova.

O si et compensa aquesta fama, perquè si t'han de criticar per cada mal possible partit que fa el teu nòvio.

Clar, ella està molt a l'inici d'aquesta fama i popularitat, però sí que ja li han caigut algunes crítiques de moment. I parlant del seu nòvio, en aquest discurs també li va voler agrair a l'Emilia Mal que estigui al seu costat.

Y agradecerle a mis padres, a mi familia, que es mi mayor apoyo. A mis hermanos, que me han enseñado que hay que pelearlo todo y pelearse con todos. A mis amigos, que siempre están ahí apoyándome. También a mi pareja, que es la persona que me ha enseñado a creer en mí misma.

Ella d'aquí no se n'anirà. I una Inés García, que ella ja era creadora de contingut i ja tenia seguidors. Però clar, abans que es fes pública, sortíem en la Miniamal, ella era una creadora d'uns 40-50.000 seguidors i està a punt d'arribar als 5.000.000. És una barbaritat. Això en menys de mig any, pràcticament.

Si mires les col·laboracions que comença a fer, que són amb marques d'alta costura, un Chanel o un Dior, no sé. Un salt de descomunal. Descomunal. Fa un any l'hi haguessis dit i. És que hauria al·lucinat, ella. Hauria flipat. Aquí sí que la paraula catapulta la fama. Home, aquí sí, eh?

La compro absoluta. Aquí no ens discutirem, eh? Aquí no ens discutirem com hem morat, eh? En absolut. Però és veritat que fa un any encara estaven parlant, jo crec, just dels rumors de ruptura entre la Nicki Nicole i la Milla Mal. O sigui, ha plogut d'una manera. És que, escolta, tu fas un moment, te'nques un segon els ulls. I tot està diferent. És com quan nosaltres estem 24 hores sense veure'ns. No es pot? Bé.

És que ha canviat molt tot en un any. Ha canviat molt tot. Tot. Tot. Què? Tot. Passen. No, falten cinc minuts per dos quarts. No et posis nerviosa. No, jo, si ja. No ho tinc tot igual. No ho tens tot igual. No tot. No tot, eh?

És veritat, aquesta cara quanta atrapallaria. És que. La Marta.

La Marta fa uns dies, canviant de tema, ens va confessar al grup de WhatsApp del programa que les trobava molt a faltar. I Marta, l'actualitat t'ho ha regalat. Avui sí que podem parlar de l'espombo.

De fet, Roger, parlarem, encara més bones notícies, del meu subtema preferit quan toca obrir la carpeta de l'espombo, que és les polèmiques de la Maria.

M'encanta que Déu realment t'ha fet un regal, perquè és que jo vaig veure la Marta desesperada al grup de WhatsApp demanant Espanya. És que necessito. Estic farta ja.

Era un crit d'ajuda. Un moment, matisem les paraules. Necessito Espanya, va dir. A veure, un moment. Marta, t'ho puc buscar? Jo sé que vaig dir això. Tu ja ho vas dir dient, perdoneu el que comentaré. Una cosa són els codis que tinc amb vosaltres i l'altra és el que tinc jo amb l'audiència. Llavors, ara està regiverse en les meves paraules. No, l'audiència t'entén. Jo el que volia dir és que, ja m'està bé, l'Arnau París, de Masterchef. També, també, de cuina. I de cuina. Va sortir amb el Sergé, és veritat, i comença allà. Ja m'està bé l'Arnau París i la seva parella, i la Rais. Però de tant en tant ja m'agrada, una mica de Melissa, m'agrada una mica de Pombo, m'agrada. T'ha vingut tot de cop. La Itana cada dia ha sortit aquesta setmana. Sí, però que notava que les coses estaven massa tranquil·les. I aquesta setmana, en canvi, hem tingut un allau de notícies,

una onada d'Espanya, si vols dir-li així. Gràcies a Déu. Espanya sempre serà allà quan la necessitis.

Espanya estava descansant, però ara la colonització. No acabo de quedar gaire bé, però bé. A mi les polèmiques de la Maria Pombo em donen anys de vida, al contrari que a ella, que probablement li resten anys de vida. Llavors, la temporada passada va ser un 10 en aquest sentit, perquè us recordo que fa un any estàvem omplint programes cada dia amb aquella polèmica dels llibres de la Maria Pombo. Una polèmica que, també recordem-ho, va acabar desembocant en la ruptura d'amistat, fins ara, amb la Laura Escanes. Però bé, parlem del conflicte que està passant a data d'avui, setembre del 2026, perquè és una polèmica que té a veure amb joies. Esmorzar amb diamants. Diamants no pica tant en la Maria perquè ho ha de vendre a les seves seguidores i aleshores diamants no et pot acabar de vendre. Però bé, ella fa anys que col·labora amb una marca de joies que es diu Agatha i algun cop n'hem parlat aquí al programa perquè una de les col·leccions que van fer plegats va ser aquella dels aneguets, que és una línia. Molt pensada per mares, perquè simbolitzava, és com la maternitat, els aneguets petitons simbolitzaven els fills, i recordo que un cop en vam parlar perquè la Lucía, que és la germana gran de les Pombo, va posar-se aquest culleret dels aneguets i la gent de seguida va associar aquesta joia amb un embaràs, i ella encara no ho estava i va dir que tant de bo, etcètera, etcètera. Que, per cert, no ho hem actualitzat, però la Lucía ja ens va parir. I tant i tant contenta amb la Lola. Amb la Lola, i tot fantàstic. Però bé, tornant a la Maria i a les joies. Aquesta nova col·lecció que ha llançat la Pombo amb Agatha és com l'evolució d'aquests aneguets, perquè el penjoll és un ou, un ou de joia, com un ou de Pasqua, doncs un ou de joia, i el pots triar de color blanc o de color dourat, així com petitonet i amb uns cristallets brillants incrustats. Aquesta peça, ho podeu consultar a la web d'Agatha, costa uns 35 euros. Mira. I dius, fins aquí, doncs bé, em pot agradar o no, però aquí està, no? Es pot comprar. Tu t'agrada o què? Jo no me la compraria. No? Doncs ho traiem de la llista de regals, ja ho havíem comprat.

Però no ho demano perquè es pot tornar. Ja teníem el regal de cara al maig. Un moment d'anar fent la carta al rei, si voleu, eh? Amb l'inici de la tardor. Bueno, saps què vam fer nosaltres l'altre dia, que en Roger era davant, amb la meva colla d'amics? Què? Ja vam agafar casa per Cap d'Any. No vull generar estrès. Veus com la gent ja. Està molt bona, s'està pensant tot molt. Però s'ha d'anar sempre d'hora amb tot. Jo al Cap d'Any ja estic parlant de què fotrem a l'estiu. Si és que no. Que si no et quedes. Tot és caríssim, no arribes. Això és veritat, no es pot degustar el moment, eh? No. L'estat. No, clar que no pots. Ni res. Dius, bon any nou, i ja estàs allà mirant el. L'estiu, per el juliol. Quan estan els vols.

Doncs bé, tornant als ous. I les tres, eh? Els ous de la Pombo.

Doncs bé, en Roger avui. No, tornant als ous de la poma. En Roger avui. És que abans ja. Sí, n'està tenint de molt bones, eh? Sempre queda com en segon o tercer pla, però. Ell sempre fa els millors comentaris. Portem molts dies parlant de l'Arnau i la Rais. Comentari d'en Roger, la Rais. Només així, saps? La Rais. T'agrada, la Rais? Sí. No, ho dius per dir algo.

No, perquè, hòstia, has dit les Reis i dic. Les Reis, tio. Veus? És que mira. Sí, sí. N'he pensat gaire més, eh? Pues les Reis, hòstia.

És maca, les Reis. Sí. Elles desprenen una energia, no?

I a part, com que no ens coneixem. No, Marta, nosaltres tenim. No, jo avui he demanat. No parla de l'Arnau i les Reis, que me'ls estimo molt, però que ja. No puc més, els ous de la Pombo. Doncs aquí els tenim, a la web d'Àgata. Però us haig de dir, aquí, la polèmica, que hi ha una altra marca de joies que es diu About Theodore, que també té uns ous de joia a la seva col·lecció.

No fotem, això és acollonant. No hi ha res hi ha propi. Aquests ous, per començar. Són diferents.

Em recorden els ous d'allà del Museu de l'Igualtat. De Fabergé, que són uns ous molt mítics, peces històriques, i és veritat que els ous són una inspiració bastant recurrent en el món de la joieria, en el món de l'art, els ous de Pasqua, etcètera. És que fa molta festa un ou, eh? No ho sembla, però fa festa. Un ou? I la forma és molt bonica. És que sembla una joia

en si mateix quan te'ls compres al mercat. Un ou així ben parit. I el concepte és maco, també. I quan l'obres hi ha vegades surten dos ovells.

Uf, uf, uf. Això passa molt poques vegades. Sí, eh? Has de pensar en desig quan passa això.

Sí, ho fas. A mi fa molt que no em passa, eh? A mi m'ha passat màxim un parell de cops a la vida i ni desig ni merda, és la truita més grossa i endavant.

Doncs bé, tornant al plagi, presumpte plagi, i és curiós que els ous d'aquesta marca, Avalciador, siguin realment molt semblants els ous de la Pombo. Sí que són ben iguals, eh? Jo us convido que entreu al seu web, About Ciodo, et recordo. Heu de cercar el producte que és Charm Huevo Alina i en trobareu quatre de models. Un de dourat, un de blanc. Curiosament, els dos amb brillantets i els mateixos colors que els de la Pombo. I aquí també se n'ha estirat una mica més i en tenen de blaus turquesa i de negres. Et diré que l'únic que els diferencia a banda d'aquests dos colors més és el preu, que és bastant més alt, gairebé el doble, 60 euros. Que són idèntics. Això és el pitjor que pots fer, eh, per això, quan fas plagi. Vull dir, perquè si a sobre ho poses més barat. Reventes, clar, ho reventes tot. El cas és que ara se'ns desperten moltes preguntes. Home, i tant. Què va ser abans? O la gallina, no? Literal. No ho pogués dir millor.

Què va ser abans? Tu no vagis rient, Marc Andreu. Marc Andreu, bona tarda. En Marc Andreu ja ha vingut a riure. L'altre dia vam tenir una convidada a l'estudi que ens va cridar l'atenció perquè en Marc Andreu només va entrar a riure i després aquesta persona que mai ens havia escoltat va dir I en Marc de què treballa? I per què ha entrat? Quina convidada va ser?

Una convidada que va venir amb el tema.

Una convidada que va venir amb el tema. És veritat que és difícil de definir la feina de Marc Andreu. Bé, què va ser abans? Deia l'ou o la gallina, la pombo o aquesta altra marca? Qui va copiar qui? Tenim algunes respostes.

De fet, qui les té no és el que no surti d'aquí, perquè últimament no donem abast amb la investigació i fem el que podem. És que l'equip som això, eh? És el que veieu i es troba molt a faltar en Pau Esparc en moments com aquest i espero que vingui aviat. Qui té les respostes és el programa El verano

se mueve de Telecinco. Sin embargo, lo que renace aquí es la continua acusación a María Pombo por supuestamente plagiar el diseño de este accesorio en forma de huevo a otra marca. No es la primera vez que María Pombo se inspira en un diseño y le cambia alguna cosita para hacer lo suyo. Con este vestido pasó lo mismo. Fue un supuesto plagio al que María solo habría cambiado el color.

Ells la setmana passada ja van tractar el tema i van recordar altres presumptes plagis de la Maria Pombo, de quan tenia aquella marca de roba que va acabar tancant, que es deia Neym de Bran i després Tipi. Doncs bé, per mi, el més important en tot això,

perdona, és que la Maria no plagiarà, segur, perquè la Maria de tot això. Posa la cara i ja està. No n'ha fet res, la Maria li va arribar el disseny. Poder va dir, mai, m'encanten ara el món dels ous de Pasqua.

Màxim, però això a la vida d'una influencer són moltes reunions, eh? Reunions amunt i avall amb aquesta gent cada vegada que treus una col·lecció, eh? Que després no sé quin paper té activament en el procés de creació i de disseny, però bé. Els d'Albera, no sé, Moeve, saben qui plagia qui. Pero no se sabe cuál es anterior y cuál es posterior.

El anterior es el de la otra marca. Yo he hablado con la marca a la que supuestamente María Pombo habría plagiado este tipo de huevo. Y lo que me dicen es que ellas sí que consideran que podría ser un plagio, que han puesto todo esto en manos de sus abogados y que está claro, y lo voy a leer textualmente, que los huevos es una inspiración vintage. Pero el mismo color que sea el collar, las circonitas incrustadas y el tamaño, pues obviamente nos hace sospechar de que hay un posible plagio. Repito, lo han puesto en manos de sus abogados y verán que harán. Com la

cosa acabi, els tribunals no saben el que t'estan donant aquestes gendertes. Per mi mai hi ha hagut res igual. A no ser que contempli la imatge de la Shakira compareixent a l'audiència de Barcelona, tota de color rosa.

Sí, no n'hem tingut gaires de judicis. Vam tenir a Itàlia. La Chiara,

però per mi quedava tan lluny, el personatge, també, tot. Tindrem pombo si això passa. La Chiara, que per mi és de la família, fa molt que no parlem d'ella. Ha dit que vol tenir més fills,

així, si pogués somiar, que li agradaria tenir-ne tres. L'exmerit que va tenir. Si el seu exmerit amb qui vam tenir tota aquella història ja ha estat pare. Ah, que la Chiara va anar amb la Shakira, justament. Sí. Al concert. És que si hem de parlar de la Shakira i de tota. De desfilada. De la urterada que està propiciant, bé. Tremendo. No, ja en parlarem. Ah, sí? És que tampoc ens interessa gaire, eh? La Shakira, zero, misero. M'encanta la seva música, eh? Però aquí saparo de veritat l'obra de l'autor últimament, perquè m'encanta l'obra, l'autor em fa mandra. Ja. A veure, tornant al plagi.

Aquest presumpte plagi no seria l'únic problema que té la Pombo amb aquestes joies, perquè us haig de dir que també està rebent queixes per la qualitat de les peces.

También hay otra polémica, porque más allá de esto, lo que también acusan a María Pombo es que la calidad de sus joyitas no es muy buena. De hecho, los famosos patos, ya hay varios usuarios que los han comprado y que hablan de que se ponen feas y que para lo que cuesta, que son 35 euros, no salen muy rentables.

M'encanta aquest programa. Se ponen feas.

Mira, sempre el verano se mueve. Clar, jo penso, el verano s'ha acabado ja, perquè és que avui comença la tardor, aleshores. No sé si segueix. Si s'ha acabat Marc Andreu, com a experta. Quan acaba el programa? Ara ja, que ha començat la tardor. Aquesta setmana ha començat la nova temporada. Llavors, s'ha acabat aquest programa. Quina llàstima. Perquè parlava de les coses que a mi m'interessen. El verà no se dejó de mover, nena. Ja no se mueve, nena. En canvi, el tot es mou, allà està. Amb la Melero. Molt mala audiència últimament.

No, home, no. Jo he vist audiències i hi ha dies de molt bona audiència. Hi ha dies de molt dolenta perquè, no ho dic, pobre Melero, és que Mañaneros està portant tant i tant i hi ha dies que duplica l'audiència. Jo penso que això és puntual, eh? Ja, però és que el dia aquell

puntual no hi ha qui et tregui el disgust. No sempre es pot estar allà dalt de tot. Igualment, segueixen fent un bon programa i crec que tenen,

per norma general, bona audiència. Fan un gran programa i, a part, l'únic que pot passar quan no va bé l'audiència és que et renovis, que facis el programa encara millor, que et motivis, vull dir, que endavant amb tot.

Però bé, com veieu, la Pombo torna a estar a l'ordre del dia i ella ja està a uns nivells de famosa, que és allò que els reporters l'esperen a l'aeroport cada vegada que fa un viatge per treure-li declaracions. I aquest cap de setmana passat vam tenir les seves primeres paraules davant de les acusacions de plagi als micròfons de l'agència G3.

Ha comentado que una firma de joyas ha dicho que supuestamente tú has plagiado uno de los diseños para la firma con la que tú trabajas. Sí. ¿Tú conocías el otro diseño?

Se sent fatal, un chivarra increïble, però bàsicament el que ens ve a dir la Maria és que ella està tranquil·la, que la seva col·lecció volia dir. No me'n recordo quines paraules i quins conceptes abstractes fa servir, i que ja està, que màxima confiança, màgata, i que ja estan. I que l'ou és una forma clàssica, no? Sí, que és una tradició, és una cosa vintage, històrica. Ganes que torni en pau és part de veritat, eh? Doncs, crec que aviat tindré bones notícies.

Exclusiva? Jo diria que en 15 dies màxim està assegut en aquest estiu. Això sí que és una bona notícia. Per què fots aigua al viar?

No ho sé, no ho sé. Ja ho veurem. Què has dit? Ja ho veurem.

Jo he parlat amb ell fa 24 hores. El senyor Trescat ens el roba, perquè aquí no estic pendent del que va passar. Pau Espar, que era un treballador, company nostre genial, que de sobte no passa res, però el van fitxar a Trescat. Que està genial i que ens n'alegrem moltíssim perquè evidentment les condicions com a interns són molt millor que les nostres per tant, alegria màxima i ara resulta que no pot treballar aquí que no sé quina és la incompatibilitat si se suposa que som Trescat és que és el nom de la marca, som Trescat primera persona del plural, som Trescat doncs quin hauria de ser el problema? que en Pau es persegueix ara mateix aquí al meu costat? jo no m'acabo d'entendre senyor Trescat, doni'ns explicacions perquè de veritat que no s'entén de cap de les maneres.

I perdoneu, però el verà no se sigue moviendo, que ho acabo de veure i no ha acabat. Ah, segueix, mira.

Sí, potser ja canviaran el nom, però. Fem una pausa i de seguida, Marc Andreu, t'hem de llegir un WhatsApp dirigit a tu, que ens ha arribat aquesta tarda.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

5 minuts i tres quarts. Et llegeixo Marc Andreu al WhatsApp que hem rebut aquesta tarda. I la Marta t'ampliarà informació, perquè em consta que ha estat xatejant amb aquesta persona. Hola, estimades guilles. Avui he vist passar en Marc Andreu pel bon preu un treball. I, noi, quina planta. Quin saber està. Té raó amb tot. I quin tros d'home. Quin tros d'home. Sí, sí, sí. Jo soc el Xercute. I no és pas la primer cop que el veig passar per davant neu.

Aquest tipus de whatsapps, Roger, estan escrits perquè et funcionin a tu. I és real, eh? Sí, sí, sí.

I cada vegada està més d'un guapo pujat. Jo no dic res, eh? Però si aquest noiet necessita algú que li talli el pernil ben finet, aquí em té. Marc Andreu. Tan finet que es trenqui, eh?

Ell no sap que tu vens del mateix sector.

Això t'emociona especialment. Marc Andreu, si estàs escoltant això. Ja saps on trobar-me.

I la persona, el charcuter, m'ha confessat que està confós de tants nervis a l'hora d'escriure'ns i que ens volia dir que l'altre dia vaig veure Marc Andreu Noa avui. O sigui que eres tu, Marc Andreu Noa, un altre calb. Perquè a part hem contrastat quin bon preu volia dir i és el teu. És el de la Sagrera.

No, era per mantenir-lo anonimat. No, el de la Sagrera o el de Nou Barri. Que va a Rinoa. Pot ser qualsevol de Barcelona, volia dir. Jo sempre que vull dir Barcelona em sospito.

Marc Andreu, te'n pica la taula, m'estàs destruixant el micròfon. Marc Andreu, amb lo famós que ets últimament, hi haurà allau de fans en el Bombrou de la Sagrera. Bé, doncs. Saps que ara, per obligació, en el programa, hauràs de tenir una cita amb el xarcuter.

No, passes i saludes. Passes i saludes. Jo no hi compro a la xarcuteria, més o més. Però ell no està dient que vull que em compre.

Ah, sí que t'ha dit que vol tallar el pernil, és veritat. Bueno, era una manera de dir que vol apropar-se a tu.

Però sí que el làctics està al costat,

llavors haig de passar per davant sí o sí. També és veritat que ell potser ens hauria de passar una mica de descripció, aquest xarcuter. De cip, sí, de què?

De com és ell o algun detall. Parlant de descripcions físiques i de buscadors, en Roger encara està buscant la noia de qui es va enamorar a la plaça. Com era, com era? Septum, ulls clars, morena, caballó una mica curtet. Uau. No, no, era heavy.

Hem de parlar, si voleu, d'una de les noves sèries de ficció que ha estrenat TV3 últimament, que és Gènesi.

És aquesta sèrie de sis

episodis que explica la trajectòria professional i personal de Ferran Adrià i el seu lligam amb el restaurant El Bulli. Va estrenar aquest dilluns passat 21 amb els dos primers episodis, que realment van funcionar molt bé d'audiència. No l'has pogut veure encara, no, Juliana?

Jo ahir recordo que vau parlar de gènesis i vaig haver de preguntar què era. Jo sabia que existia aquesta sèrie d'en Carlos sobre el bulli. Me l'he de mirar, me la miraré. Trescat està fent molt de publicitat sobre. No, i que crec que és guai, vull dir que serà xula, segur, i que sí, sí. L'actor Miquel Fernández

interpreta el Ferran Adria i el germà del Ferran està encarnat per.

Sí que és veritat que

té aquest efecte en Carlos Cuevas que només el veus a ell quan surt a la sèrie i dius que fa Carlos Cuevas el bulli amb el Ferran Adrià al costat. Vull dir que costa una mica veure el personatge. Home, no, però si li encaixa molt, ell és bon actor. Sí, però que sempre té tanta presència en Carlos que em costa molt. Jo el veia i deia, és en Carlos. Bueno, Marc, perquè tu podés estar massa pendent d'altres coses. Una sèrie que va presentar el mateix dilluns al Festival de Sant Sebastià, mentre s'estrenava a Plataforma 3Cat, també, és una sèrie que també va rebre molts aplaudiments. De fet, al presentar-se al festival, els diferents actors van haver de passar per la catifa vermella i, per tant, van ser obligats a respondre algunes preguntes dels periodistes que els esperaven allà, d'acord? D'acord. En Carlos Cuevas, doncs, va haver de respondre algunes preguntes molt personals. I aquí com que ens agrada també treure una mica la part aquesta més íntima d'ells no és gens fàcil amb en Carlos Cuevas no li agrada gens però hi ha periodistes que es van atrevir a fer preguntes potser incòmodes ja sabeu que això no és freqüent en ell de respondre però a Sant Sebastià a Sant Sebastià Don Hosti. Ell va decidir tirarse a la piscina.

¿Qué plato te define a ti como actor?

Ostras, qué difícil. Para pensar. Diría algo como casero, algo tradicional y algo de mi tierra. Entonces te diría unos videos a la cazuela.

Us ha sorprès la resposta, suposo. I la pregunta és tot sorprenent, és meravellosa.

No entenc com no hem fet un especial. No entenc com pot ser que ara es faci el tot cost. És la pregunta que l'hauríem fet nosaltres, anant bé també. No, jo li hauria preguntat moltes altres coses. Si va conèixer en Ferran Adrià personalment, com va anar la relació amb ell, si era fan del Bulli, si tindria una cita al Bulli. Això és el màxim que apretaria.

Doncs els dilluns podeu veure Gènesis, aquests sis episodis, i després de l'emissió d'aquesta sèrie, també tenim una sèrie documental que es diu Chefs, noves generacions. Estan posats molt en la tabàtica cuina. Tres que has agafat el volant i han anat cap allà. Tot queda lligat. Dos xarcuters tenint

una cita menjant-se amb passants. Perdoneu, amb passants de continguts. No és zampants. Sí, sí, sí, zampants. O sigui, en castellà, per ser més corregit, si t'hi fixes, just abans de dir-ho. Endrapant. Endrapant aquests dos continguts sobre cuina, TV3, el dilluns.

Doncs aquest seria documental que es diu Xef, nova generació, són 30 minuts on expliquen les històries de diferents xefs joves que tenim aquí a Catalunya. El primer el coneixeu molt bé, de fet, aquest piano que senteu de fons, no l'està tocant el nostre estimat Carles, no? En Carles ha cedit el seu espai, aquí, a la Martina Puigverd.

L'inspiració em pot venir en moments tranquils, no? Com podria ser m'ajuda molt, crec, tocar el piano, perquè em fa concentrar tant, que realment no i ser tan concentrada tocant-lo que no puc compensar amb res més, llavors és veritat que allà no estaré segurament pensant en cap plat, però és un moment en el que, com que desconecto tant de sospites, m'he de concentrar en què fa la mare i l'esquerra, que llavors jo crec que. Entro, com que connecto molt amb mi mateixa, crec que a partir d'aquest moment poden sorgir nous plats, noves idees. Hòstia. Totalment.

És que passa això quan. No m'ho posaré, ja t'ho dic ara. No vull sentir aquest tall. És l'antipromoció, se m'ha fotut llarg de collons. Però així l'entens a ella, també, no?

Perquè te l'imagines cuinant allà sempre.

És això. Són 30 minuts de saber com la seva família ha construït les cols i tot el que això implica i els valors que transmeten. Són 10 episodis que estan a la plataforma 3cat. I parla de la seva vida personal? Aquest és el punt més personal que he trobat en el documental. El tocar el piano, que és una cosa que no coneixia. No? És veritat.

Bé, passen dos minuts de tres quarts a set de la tarda. Marina Porres, bona tarda. Bona tarda.

Estava en un pou de foscor total. Però què dius? Tu toques el piano?

Jo no toco el piano. M'encantaria, per això, si donaria tota una pàtina interessantíssima que no tinc, com Martina Puigvert, però no, no toco el piano. No. Bé, aquesta setmana,

que és la setmana del llibre en català, i que de fet vosaltres demà hi sereu, a les set de la tarda,

A les 7 de la tarda, a la caseta número 3. És Marina? Crec que sí. Un cop estàs allà, tot és molt fàcil de trobar. Més que res, que ens veureu a nosaltres, m'entens? Vull dir, tu passeja i ja ens acabaràs trobant. És el Llar de Triomf. I què fareu? Parlarem amb Marc Andreu sobre viure escrivint, sobre què vol dir escriure i per què escriuen els nostres autors.

Fantàstic. Doncs demà a partir de les 7 a la setmana de llibre. És gratuït, per cert. Sí, oberta a tothom. Bé, dit això, evidentment hem de parlar de literatura, avui també.

Sí, d'aquella manera. Volem parlar de literatura perquè tenim molt pendent comentar els últims llibres que l'Aitana ha ensenyat a Quarto Azul, la gira mundial que està fent. Ja hem explicat, hem estat explicant que en aquest Quarto Azul l'Aitana ha recreat l'habitació de la seva infància, l'escenari, la cambra on va néixer, i entre altres detalls de l'escenografia, Sempre hi ha un llibre amagat. Un llibre que després s'encarreguen de compartir des de l'Instagram de la gira del Quarto Azul, que per cert l'atre dia vaig chatejar amb ells perquè no ho havien actualitzat i els hi vaig picar el crostó. I et van contestar. Sí, ahora lo compartimos y lo ponemos a destacados. Dic gràcies. Parlant amb l'Aitana, parlant amb el seu equip. Vas mantenir el català? Obligat. Crec que no. Crec que ja els vaig contactar en castellà. Perquè el compte de Quarto Azul jo ja em vaig imaginar que no ho portava bé. Que ho faci la IA, que tradueixin tu. Sí, també és veritat. El fet és que l'Aitana fa això, que col·loca el llibre, i ella no vol que tampoc passi desapercebut aquest gest, perquè el fet de col·locar allà el llibre a l'escenari no és gratuït, és un instrument de màrqueting per dotar la gira d'una mica d'aquest xé intel·lectual, que no té, però vaja, ara està de moda i ho ha de fer. Sí, com sigui, aquí ja vam comentar abans d'acabar la temporada passada alguns dels títols escollits, que mai sabem que aquesta és l'altra. Si són llibres que ha escollit la Aitana o fa l'equip i la Aitana es troba el que es troba. Havíem comentat que va escollir, per exemple, Una cambra pròpia de Virginia Woolf o El meu any de repòs i relaxació de l'autista Mosfec. Llibres amb cert nivell literari que tenien un sentit i ara que la gira ha continuat tenim nous títols per comentar.

Jo crec que et diria que agafen, o sigui, agafen l'algoritme, els llibres que més es comenten, per xarxes i així, no cal haver-los llegit ningú, només que surtin més les cobertes, i ells diuen,

aquestes posarem a sobre. És que jo crec que no van pensar gaire bé aquesta estratègia o que no van planificar, més que res perquè hi ha molts concerts, a més a més. Vull dir que intentar que tot tingui un sentit una mica a nivell editorial de l'acció dels títols, una curadoria, és molt difícil. I més si ja no és els llibres que li agraden a la Aitana, que això és evident, perquè si fos els llibres que li agraden, mira, hi hauria aquesta línia, però clar.

Mira, comencem per un que es diu Dorayaki, que segur que a la llibreria l'heu venut bastant.

Venut, és d'aquests que t'agraden a tu, eh? Aquestes cobertes minimalistes, cosa japonesa.

Aquesta típica història japonesa de noi que se sent solíssim, que coneix a persona gran, que es dediquen a fer alguna cosa manual. I que llavors troben sentit a la vida gràcies a això, i canvies papereria per pastissets, per infusions, i funciona.

Només han de canviar el fons de les cobertes amb això, o sigui, de botiga han de posar una diferent cada vegada, és veritat.

Però hi ha com una moda molt, molt, molt. A tu t'agrada molt aquest llibre? A mi em va agradar, és primet i el vaig trobar molt emotiu. Creus que la Itana se l'ha llegit? Doncs jo crec que se'l podria haver llegit aquest perquè és un, vull dir, no la vull jutjar, però vull dir que és un llibre fàcil i que entra molt bé i que emociona.

Molt bé, si voleu podem passar pels llibres que va escollir pels concerts al Palau Sant Jordi a Barcelona.

Un d'ells era Patti Smith, que bàsicament és una picada d'ullet perquè Patti Smith, com sabeu, és una famosa cantant. De fet, és una icona i jo crec que el va posar de cantant a cantant. És l'ídol de la Rosalía que ella va explicar. Sí, és veritat. La il·lusió que la va fer conèixer, etcètera, etcètera. I Patti Smith en realitat no és el primer llibre que treu, sinó que té tota una sèrie de llibres, aquest és Uns marrecs, que és bàsicament com una mena d'autobiografia juvenil, perquè aquesta senyora, molt bé que fa, explica la seva història, perquè ser una estrella del rock dona molt de suc per explicar moltes històries. I la Itana ha dit, doncs som-hi, perquè això és el meu ram, no?

També és el llibre més famós de Pati Smith amb moltíssima diferència i és un llibre que ja es coneix més la portada que el que hi ha a l'interior. Vull dir, aquest sí que és un llibre objecte 100%. Absolutament. Com tots els que hi ha aquí de sac. I a Barcelona també va escollir Vincles Ferotges de la Vivian Gornic, que aquí a mi em va sorprendre una mica però si m'hi vaig fixar segueix havent-hi una mica la mateixa línia editorial que és llibres que podrien agradar a la Rosalia. Jo veig una intenció claríssima d'alguna manera assimilar-se al que ha fet la Rosalía Mlux, que va intentar fer una cosa com més intel·lectual. Ella ho intenta fer amb aquesta estratègia i posa un llibre de la Betty Smith i un llibre de Vivian Gornick, que és una de les autores preferides de la Pili, que ella ho ha explicat moltes vegades. Jo hi veig molt, això.

És una senyora fantàstica, Vivian Gornig, una escriptora que ha nascut als anys 30, viu a Nova York, va explicar en una entrevista que encara camina quilòmetres i quilòmetres cada dia, i a ella, bàsicament, li agrada explicar el que veu. Aquest de Vincles Ferotges deu ser el seu títol més famós, i ella sempre explica com la seva experiència com a dona que volia trencar una mica els esquemes durant la seva joventut. És una història que s'ha explicat moltes vegades. Quin és el seu mèrit? Que, clar, la senyora és dels anys 30, per tant, és de les pioneres i té molt de mèrit. A mi és una senyora que m'agrada bastant.

A més a més, nascuda al Bronx en un context com molt ferotge, realment. Tu creus que l'Aitana l'ha llegit? Potser sí, potser per sobre. Però són lleugerets o no, aquests llibres?

Bueno, la Vivi Angòrnica en realitat sí, és una crònica, o sigui, en realitat són com cròniques, ella et va explicant com el que li passava, la història de la seva família, que és un punt dura també, la història de la seva, o sigui, com el seu aprenentatge a la universitat, jo crec que sí que els pot haver llegit. Pobre, la jutgem molt en aquesta noia.

El que sí que segur és en castellà, no? Clar, jo la jutjo molt perquè la Itana els tenia allà tots aquests llibres, el seu quarto azul, en castellà, quan tots tenen, com hem estat comentant ara, traducció en català.

Sí, és que. A més, és que és una cosa absolutament opressiva. La Marina Porras no estava vivint un moment així. La Marina Porras és una tensió de porcs. Ha fet com un sobressalt, la Marina. Realment és una cosa tan provinciana, tan cutre, tan pensosa, de tant de fa dècades, de dir, estàs a Barcelona, hi ha una sèrie d'editorials, les edicions són molt més boniques en castellà, les traduccions són molt bones, o sigui, hi ha un sistema editorial que fa les coses superbé, Cal posar el castellà com per defecte, llavors fent tots aquests discursos hipòcrites sobre la llengua, és que és molt repugnant.

Clar, a mi em va desquadrar molt això, les declaracions d'intencions que va fer parlant, deixant anar sobre com s'estimava la llengua, el català, com d'important era per ella, i de sobte costa d'entendre que aquest discurs no vagi en coherència amb la decisió de no només no apostar per la literatura catalana, que això suposo que ja és demanar massa, sinó que a més els títols que has escollit tenen resulta traducció, el català i apostes per el castellà.

Clar, però és que a més això d'arribar a la literatura catalana no m'estranya, perquè clar, com hi arribes si tot el que llegeixes constantment tot és en castellà com per defecte, perquè no tens ni la consciència de dir si el llibre està en anglès, evidentment té una traducció en català i no cal que sempre vagi el castellà per defecte. Llavors, clar, és que aquesta noia viu molt lluny de tot això. En qualsevol cas, nosaltres estem zen,

no ens en penedirem per aquestes coses. No, no, no. Estem a la nostra loverera i el que farem és deixar senzillament alguna proposta per si a la propera ens fa cas i s'anima a triar la literatura catalana. La Britney de Manlleu és una. És una escriptora revelació. És que un dels llibres sí que va ser de la Britney Spears, no? Sí, jo volia fer alguna proposta per la etana de literatura catalana, però en Roger m'està traient. No, no, no, no.

No és cosa meva, però vull dir que. Quina en català? Llavors anem a Britney Spears en aquest minut que ens queda.

No cal ni fer-li. Jo, de veritat, em conformo en que posi totes les versions dels llibres en català. O sigui, jo crec que aquest primer passet ja pot fer cap a moltes altres coses.

Jo penso, si tu estàs fent això com a estratègia de màrqueting i el que vols també és agradar el públic català, perquè per això fas aquest discurs, per agradar el públic català, tu et claves. Algo tan senzill com la plaça del Diamant, no pot ser més senzill, ni més bàsic, ni més evident, ni més de primer nivell, i és que tothom està content. Sí, la gent ho compra. Bé, nana la Britney Spears ha sonat perquè, efectivament, com deia la Marta, va ser també, a mi aquest sí que m'encaixa molt i crec que és el més coherent, va ser un dels llibres escollits per la Itana de cara a la gira.

Home, aquest sí que se'l deu haver llegit, no? Perquè realment, jo crec que en realitat es pot aprendre molt, perquè, clar, la Britney és com una mena d'icona caiguda, no? És com una persona que en realitat era tan perfecta com representa que és la Itana ara, i va tenir la càrrega també de representar tanta gent i de ser un ídol, i llavors explica, clar, el que hi ha darrere, que és una història bastant tràgica, de moltes pressions i de molt drama. Que és el llibre de memòries, no?

Exacte. La mujer i que molta gent va traçar un paral·lelisme entre l'Aitana, amb tots els respectes,

i salvant les distàncies, però la relació amb la família. Ella negaria fins al final. Ella ho negaria. Imagina l'Aitana d'aquí 20 anys. Marina, moltíssimes gràcies. Torna aviat. Que vagi bé demà.

Moltes gràcies. Ens veiem la setmana del llibre.