María Pombo troba el seu gat

Que no surti d'aquí.

Són les 6 de la tarda, Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Avui per l'exclusió digital i, evidentment, pel podcast, per la compareixença de Puigdemont a aquesta hora. Per tant, som l'alternativa a l'actualitat política, ara mateix. És una actualitat molt diferent, la nostra. Exacte, que no deixa de ser actualitat. Ho tenim tot, eh?

Perfecte. Vaig a comunicar a l'Instagram que no estem en directe, que la gent no s'espanti. Bueno, en directe estem. El que passa és que no sonem a l'antena. Exacte. Avisa a tothom. Què posaràs? Una història de la Melero? No, estic buscant el meme aquest del Carles Puigdemont dibuixat per les Kardashian. Ah! Dibujo. A veure si el trobo.

No és tan fàcil. Un cop jo el vaig voler buscar, la filla Northwest va dibuixar Carles Puigdemont, que dibuixa tots els membres de la família, i l'Àngel és Carles Puigdemont, és veritat. Bé, us vaig informar. El de la Melero reaccionant a les eleccions també és molt bo, eh? Uf, molt. I clar, i ara queda molt bé, també.

Bé, passa un minut de les 6, abans de res, com cada dia, passem pel WhatsApp del programa, el 677 27 10 58, perquè tenim oients que ahir ens van fer de corresponsals, i ens diuen, bona nit, Guillas, som les corresponsals de la manifestació de Barcelona per l'habitatge, No hem vist l'Enric Auquer, com ens esperàvem, però hem vist altres perfectes, com les bessones Farelo, la Musca i la Greta, també el Pau Serrasolses, l'Elisabet Casanovas, entre d'altres, del ninxul barceloní. Ah, i no ens volem deixar el més perfecte de tots, el gran Jaume Miranda. Seguirem molt pendents de les vagues i també dels famosos. Mil gràcies pel programa. I tot i que les nostres corresponsals no se'l van trobar, Enric Auquer sí que va fitxar a la manifestació. Evidentment, evidentment. Perquè si no voldria dir que està malalt o que en passa alguna de molt grossa. De molt i molt grossa. Ell va ser a la manifestació pel dret a l'habitatge d'ahir al véspera a Barcelona. I no només això, sinó que va parlar amb els companys de l'altra ciutat.

Cinco, m'he estat vinguent a totes les manis i a totes les concentracions que es van fent. Per defensar l'habitatge a la meva ciutat. Estar aquí, donar la cara, posar el cos i ho seguirem fent amb el que vagi vinguent fins que això canvi. Això no ve de dalt, ve d'aquí, ve de baix, ve de nosaltres, de la determinació de les persones que sortim amb energia per defensar els nostres drets i l'habitatge és un dels drets fonamentals que hem de preservar i hem de lluitar per ell. Així que a tope!

Ell absolutament entregat amb la causa. Entenc que es presenta el 29N. Com a mínim, no? Perquè parla com un polític. Molt bé, ell s'ho pren molt seriosament, està genial. Com ens deien aquestes oients,

també hi havia la mosca i també va passar pels micròfons de l'altra ciutat.

Vinc bàsicament perquè qualsevol persona que visqui aquí es dona compte que des de fa anys estem patint molt les coses dels joguers i jo dic des d'una posició privilegiada, però és que ja no et puc dir, la gent del meu voltant, amics. Moltíssima gent del meu barri que s'ha d'anar. Ara estem en un molt bon moment de consciència. Crec que cada cop la gent, grans, joves, s'adonen que tenim molta força.

És més mona. La mosca és que. Mira, jo l'anyoro perquè ara fa molt que no la veiem. I mira, no només això, sinó que també fa. És a dir, nosaltres a títol personal fa molt que no la veiem, però és veritat que també fa molt que no treu música, fa molt que no està activa. S'ha agafat aquests mesos com de descans. Està tornant a aparèixer molt als mitjans, eh? I no només això, sinó que aquests caps de setmana ha explicat que portava molts dies fent música, que havia col·laborat amb moltíssima gent, ha llogat una casa, jo he entès, a la muntanya, per on ja ha passat la Wineta, que és la seva parella, però no només això, sinó que també ja ha passat Ciutat, ja ha passat en Guillem Gisbert, ja ha passat la Maria Jaume, vull dir-te que han fet allà una colla impressionant de gent fent música.

Segur que vindrà un gran any perquè també actuarà el Primavera Sound 2027. Sí, sí, jo crec que serà un molt bon any. Venen mesos forts a Can Muixca.

Jo crec que ella ja s'estava fent la música a sobre, que ja no podia més, de descansar, es deu haver anat inspirant i.

Tinc unes ganes que t'ho digui. A veure com serà, perquè l'última era d'inspiració purament brasilera, o sigui que molta curiositat per saber què l'ha inspirat.

Estàs loco? Està treballant amb molta gent, no?, pel que tu dius.

Moltíssima gent. Estàs loco què? Estàs loco? Amb K, un dels primers temes de la Irma. Va ser un clàssic instantani? Un clàssic contemporani passa poques vegades mentre l'artista encara era viva. Però realment tu el reescoltes avui dia? No ha envellit ni una nota. És espectacular el que va fer la Irma i a més sent tan i tan petita. La que també estem pendent que torni, parlant una mica d'aquestes artistes que van aparèixer en el panorama català en el mateix moment, és la Julieta, que ja m'espero asseguda, perquè fa mil anys que no treu res, també. Marxen totes alhora. Van a veure el Barça el cap de setmana, amb en Víctor, el seu nòvio engegner.

I que costa molt aguantar com està fent la mosca, que normalment tens cert èxit en algun moment de la vida, llavors desapareix, i no sé si és el cas de la Julieta, aquest. Que dolent que ets. No, però és veritat.

Ho ha dit així com qui no vol la cosa, qui està mig desconectada. Sí, se n'anà a m'ordinador i això vol dir que se'm despisto i que estic

mirant roba per internet. No, venien altres noms també que tampoc cal aquí anar dient, de gent que té el seu moment, que triomfa, que és un fenomen i que costa molt llavors mantenir-se

a dalt de tot i seguir tenint èxit. No, però deixar de treure música momentàniament no vol dir que hagis deixat de tenir èxit, vol dir al revés, que tens el privilegi de deixar de treballar, vull dir, de deixar de facturar i poder treballar en un projecte que valgui la pena, que tu coincidiris, que té sentit, que va alineat amb qui ets. El pitjor és fer un disc molt bo.

Perquè el següent, què? Tens la pressió del. Sí, sí. Com un llibre, com un best-seller, no? Llavors, a veure què escrius per igualar-ho. Parlem de divas.

Ens escriuen ullets que

han anat al concert de Shakira i que han viscut l'experiència completa del Macondo Park. Ens diuen, hola, estic escoltant el programa on parleu del Macondo Park. Jo vaig ser-hi el dissabte 26. Sincerament, va ser una experiència horrorosa.

Ai, no, no, aviam, feia pinta. El Macondo Park, des del primer moment, fotia una mala pinta que flipes. A les 5 de la tarda hi

havia una gentada horrible i quasi infernals. El carnaval era molt cutre. L'única paradeta que valia la pena era la de la crema solar gratis, perquè cardava un sol i una calor. En fi, el xou brutal, però l'embolcall decepcionant.

L'embolcall sent el Macondo Park, que és un recinte de 200.000 metres. Bé, ja feia pinta. També quan una cosa és efímera A mi el Macondo Park em produeix un jomo. De fet, ja vam comentar que la nostra productora, Carla Bardest, hi va anar també al concert de Shakira i em va insistir molt d'anar-hi i jo li deia, tia, és que a mi només em produeix jomo. Jo veig aquests espais tan grossos, tanta gent.

A mi el concert FOMO sí, pensa sí, però que és tota la parafernàlia prèvia. I això que ens ho podríem repensar perquè has vist que hi ha una nova data de concert de la Shakira el dia 12.

A mi no sé què m'està passant, petit moment de confessió, en realitat a vosaltres ja us ho havia compartit, però bé, que és que cada vegada aquestes coses amb tanta aglomeració, de veritat, o sigui, em genera com una mena d'angoixa. No vull fer servir ni la paraula fòbia ni la paraula ansietat perquè em semblen massa grosses, però sí com un neguit innecessari. Vull dir, jo m'ho passo bé en un concert a la Polo, és el meu màxim. Doncs a mi m'emociona anar a llocs amb grans concerts que no facin el mateix. Si tens entrades per l'oreja de Van Gogh. I estic patint. I no és broma, ho cancelaria ara mateix. Doncs ven-les. No ho vendré perquè només vaig amb dos amics, seria un lleig molí molt gros, deixant-los allà sols. I a Ocas, a Ocas hi vas o no? A Ocas no hi vaig, estaré grav I de veritat penso, gràcies a Déu, perquè un Estadi, 60.000, m'atabala, no vull. Prefereixo estar al cotxe i posar-me una cançó d'en Josep, és que no vull. Ai, jo m'ho passo molt bé, tinc unes ganes de concert, jo. Com sí. Sempre representem tota la societat. Tota la societat. Sí, sí, sí. Perquè hi ha molta gent que li passa, que no vol anar a concerts de tantes dimensions. I et puc entendre, eh?

Bueno, és que és normal, és que, clar, estem parlant que anirem a un concert de 50.000 persones, i els accessos seran complicats,

l'entrada i la sortida sempre és molt complicada. Per mi el cabró rock que són 30.000 persones ja és, o sigui, ja no vull tornar-hi mai més, saps? I el Primavera Sound, aquest any passat, m'ho vaig passar malament. Aquest any ja aniré només a veure la Irma, i ja està.

Agafes i te'n vas, de seguida. Per evitar aglomeracions. Amb les 6 i 9 minuts,

hem de parlar de Rosalia, també. Bé, un mica.

Perquè la catalana ha fet un moviment que no sé si alimenta el pàlpit que ens explicaves tu divendres, Juli.

Mira, jo no sé si l'alimenta o el disminueix. És un debat interessant. El cas és que Rosalía va publicar fa uns dies un TikTok on ensenyava un modelet de la col·lecció de Jonathan Anderson que ha fet a Dior, així rosa, com amb uns pètals, un modelet que ja es veu que li agradava molt i molt. I de fons sonava una cançó de la Batguia, el que és Fashion Killa. I la Batguia li va comentar, etc. I a mi això em va despertar una sensació a l'estómac, una llavor. Alguna cosa em deia que podia ser que la col·laboració inevitable entre aquestes dues artistes catalanes estigués a la cantonada.

El cas és que ara la Rosalía ha esborrat aquest pictòfilo a publicar. Seguiu amb aquesta guerra tu i ella. Marta, no és. És que jo no entenc genuinament per què és. O sigui, evidentment descarto l'opció per motius claríssims que tingui res a veure amb nosaltres. Però penso que és que sí que farà una col·laboració i li ha fet com a angúnia que es faci tan evident, no només per mi, sinó per internet, que ja va despertar molta rumorologia, que no es va agradar, perquè de vegades passa això, que et posen un contingut i dius, oi, aquest Instastory, i les borres, i l'únic que ha passat és que no t'has vist prou guapa. Prou guapa.

Habitualment ella això, d'esborrar?

No, potser ho fa com a moviment també, com a part de l'estratègia per alimentar aquestes especulacions, perquè sempre s'ha parlat d'una possible col·labo de Batguial i Rosalia i mai han fet res per esborrar les coses del mapa, diguéssim, digital. Aleshores em sorprèn que ella faci aquest moviment, és com bé dius, perquè potser ja no se sent gaire orgullosa del TikTok en si, o perquè forma part d'una estratègia i que això vol dir que aquesta col·labo es va confirmant mica en mica.

I també recordo que en va publicar dos ensenyant el modelet des de la mateixa ubicació, que es notava que havia estat provant diferents cançons, que s'havia agradat amb aquest vestit. Poder li va semblar que tenir-ne dos vestida igual era massa.

Però em sembla massa calculat per la imatge almenys que transmet la Rosalía a xarxes, que és una cosa com despreocupada, que si ho penjo perquè em ve de gust. Res, res. Res calculadíssim, eh?

Home, evidentment, i més amb un artista com la Rosalía, però és que la teva companya d'institut amb 100 seguidors, que també sembla que mira, ha fet aquesta foto sense

voler i l'ha publicada sense voler. Bueno, et recordo. No sempre, per exemple, amb el Mundial ella va tenir una polèmica amb tot un país, amb Argentina, perquè havia fet ripost de no sé què i perquè no s'ho havia mirat gaire bé, o sigui que de vegades sí que foten alguna relliscada, que és per pecar de ser massa espontània, digue-li així. Poder sí, no sé. Jo realment, de veritat,

no sé per on agafar-ho, no ho entenc gens, però tant de bo sigui perquè la col·laboració està al caure, perquè a mi això em donaria. Estic en un moment delicat personal. Per què? Jo et veig bé. Bueno, Marta, hi ha moments de tot i estic delicada. Però avui o ahir? Ai, vull dir. Demà. Jo ja veig que demà serà el dia. Volia dir, és avui o fa ja bastant temps? Bueno, no sé, fa bastant. És que estic com molt bé i al mateix temps, quan estàs molt bé també fa cosa, perquè penses, ostres, això no sé si ho podrem sostenir en el temps. Entens? Que tant amunt, tant amunt. Com el que dèiem del llibre bo. Com quan fas un llibre que és un best-seller, que penses, aviam el següent, doncs aviam demà si estarem tan bé com avui. Ah, ja. Ja es barreja, no sé, la feina. Últimament em veig com l'estíker aquell de l'ocellet, així molt. També això importa, saps? Quan et dediques a algo que al final la teva imatge té tant de pes. Bueno, estàs treballant molt. Jo penso que això també. Sí, sempre cansa, però vaja. Res, que veurem què passa, però a mi s'ho duraria personalment anys de vida, i espero que si fins ara el xantatge no havia sigut suficient, que la Rosalia i l'Alba els arribi, que jo, sí que en aquest moment delicat, i digui, mira, saps què, l'acceptem ara, quan jo te'l feia a tu estava malament, i ara quan tu li fas a la Rosalia i a l'Abad, ja l'està bé, per començar és un xantatge molt més fluix el meu que el que tu em feies, i per acabar, la Rosalia no té el meu número de telèfon, i per tant, no som amigues, i en canvi, que jo sàpiga, tu tens el meu. Molt bé, doncs fins aquí la. Hola, Roger. Què tal?

Mira, avui tancarem una carpeta que de fet fa bastants dies que arrosseguem i això vol dir que tenim molt bones notícies a Can Pombo, Marta.

Sí, família, perquè després de més d'una setmana d'angoixa i molt patiment. Us hem de dir que la Maria Pombo ha trobat el seu gat, ha trobat en Pluto.

Ai, mira, me n'alegro genuinament. Ha costat, ha costat, però mira. Sempre torna, o sigui, no sempre,

però massa molt que els gats tornen, eh? Jo m'esperava el pitjor, eh? Jo m'ho temia, eh? Ai, mira, no. Que bé que no, de veritat, bones notícies. Doncs mira, va ser ahir a la nit cap a les 10, que la família ens ho va fer saber en una publicació, que va, que a mi, de ser dels posts amb més likes de la Maria, m'ho podeu revisar quants en té? Quan ho he mirat cap al migdia en tenia més de 340.000. Que ella aquestes xifres no les sol fer, a no ser que hi hagi una notícia d'embaràs o de naixement, tu penses, he anat molt avall, eh? El de la tercera filla en té 400.000, per comparar-ho una mica, vull dir que està gairebé al mateix nivell. Ho heu vist o no? A mi m'està carregant

aquest internet que tinc. Ah no, mira, jo si no.

És un vídeo amb el seu marit, en Pablo Castellano, que agafen el gat, amb una música de Nadal de fons molt forta, que fa impossible del tot sentir què diuen, però amb unes cares d'absoluta felicitat.

¡Ay, Dios mío, que ploraré porque la pombo ha trobat el gat!

¡Ay, Dios mío, que ploraré porque la pombo ha trobat el gat! És que 372.000 ya. 372.000 malgrades. Estic en un moment ben delicat. També te la podria pelar la pombo. I el gat no vola internet, sempre. Fixa't, fixa't que me la pela bastant la pombo, però fins i tot et diria que me la suen més els gats i tot això. Realment representem tota la societat, perquè a mi m'importa moltíssim. I jo no, vull dir que entenc perfectament

la gent que l'encanten, però a mi realment és que no I ja està. Podeu imaginar-vos també la de comentaris que ha rebut aquest vídeo. Tothom celebrant la bona notícia. Fins i tot la Dulceida li escrivia quina alegria a la Maria. Like també de l'Aura Escanes, que són coses, trobo, prou remarcables tenint en compte les tensions que hi ha hagut entre elles els últims anys. Però és que això passa també, que de vegades quan passen coses importants i bones notícies així, les desevidences del passat queden enrere. Queden enrere i fas com un reset. Momentani, no sempre queda definitiu. A tot això la Maria Pombo va trobar en Pluto el gat i al cap d'una hora havia de ser a l'aeroport per viatjar cap a Xile, o sigui que li va anar de ben poc que potser no es produeix aquesta retrobada. I llavors va ser des d'allà, des de Barajas, que ens va narrar la crònica de com havia anat tot plegat. Amb menció especial a un compte de fans de les Pombo perquè sense elles no ho haurien aconseguit.

Todo básicamente es gracias a Noticiero Pombo. Bueno, a mucha gente, pero en especial a Noticiero Pombo, que desde el día uno que dije que habíamos perdido a Pluto, no sabéis cómo se ha movilizado. Creo un Instagram de buscando a Pluto, con todos los detalles de Pluto, recibiendo todos los mensajes, filtrándolos. Todos los días me mandaban Plutos, básicamente. Y decía, no, no, no, ese no es, ese no es. Y entonces ya las dos, en plan, no, porque tiene tres manchas en la oreja y tiene un corte y tiene las patas más largas. Mira, se me ha dado esta chacha, vete. Y ella. Me ponían lo peor. Y de repente me escribe Esperanza Hoy en mayúsculas en plan Meriteremos a Pluto.

Ah, jo segueixo Noticiero Pombo. Jo també. I són molt actives. 50.000 seguidors gairebé. I a més a més sembla que algú de la família de les Pombo, perquè s'ha d'estar com una cabra, perquè és el sant del Pepín. I hi ha una publicació amb 20 fotografies del Pepín quan era jove i quan era nen que dic, dona, treta aquest contingut.

És aquest tipus de fandom que de vegades penses que més valdria marcar molta distància i no relacionar-te amb ell, també perquè, segons com, de vegades hi ha tanta intensitat. Fa mal rotllo. Fa mal rotllo, cada vegada saben on vius, etcètera, etcètera, amb massa detalls de la teva vida. Doncs bé, la Maria Pombo rep el missatge i de seguida veu que aquell sí, aquell sí que era en Pluto.

Nada más ver la foto digo, es Pluto, es Pluto, o sea, está mucho más delgado, pero es Pluto. Es que no tengo ningún tipo de duda, no he tenido que contar manchas, ni ver ojos, ni absolutamente nada, era Pluto. Y le digo, dime dónde está, por favor, porque voy ya. Y me dice, está en esta calle, literalmente, mi calle, dos casas para arriba. Y me dice, no está la chica, está trabajando, hasta las 8 no llega. Hemos tenido que esperar hasta las 8 que viniese la chica, que era como francesa, que no hablaba mucho español, y os juro que ha debido flipar porque estábamos los dos llorando, o sea, yo desde luego llorando, nerviosísima, sin mirarla, y entonces dice, lo malo es que no lo tengo, tenemos que esperar a ver si viene.

Sí, la història va adquirint cert dramatisme i certa tensió, eh? Molta incertesa, clar. Havien d'esperar perquè aquella veïna francesa sí que havia vist el gat diverses vegades perquè havia anat passejant-se pel seu jardí els últims dies, però no l'havia acollit a casa. És com que el saludava quan passava pel jardí. Doncs al final, bones notícies, tot i que el retrobament no va ser tan de pel·lícula com ens podríem imaginar.

Entonces nos hemos ido por el jardín en plan Pluto. Se ha quedado así debajo del set mirándonos. Es verdad que no ha intentado huir ni esconderse más. Se ha quedado como quieto diciendo, cogedme ya, porque estoy en puro shock. Le hemos cogido, estaba súper tenso. Y yo, thank you, thank you, thank you, thank you so much. Tienes una vecina forever. Todo lo que necesites.

El gat en general és menys agraït que el gos, en aquest sentit.

Però es veu que és tan i tan carinyós aquest gat, amb la Maria, sobretot. Bé, la Pomba ho explica amb aquesta joia. Una cosa, nois, tants osees que diu. Saps el típic tòpic? Parla fatal, pobrissona. Bueno, no només això, sinó A mi sempre m'havien dit que les pijes castellanes deien molt a l'oceà. I es feia com a l'oceà, oceà. I jo mai ho havia vist, de veritat. I aquesta vegada, sí. N'he hagut d'editar moltíssims. Doncs bé, la Pomba ho explicava tot amb aquesta joia. Jo feia temps que no la veia així de contenta. També per ser justos, feia temps que no la veia tan trencada com quan va anunciar-nos que en Pluto s'havia perdut, així que ja ens n'alegrem nosaltres. I com de desagraïts l'infern és ple, i ella és molt creient, el que va fer tot seguit d'explicar-nos la crònica és donar les gràcies a una llista molt llarga de gent que l'havia ajudat a trobar-lo, també a nosaltres. També a nosaltres ens va donar les gràcies el nostre granet de sorra no el que no surti d'aquí som per lo que cal també podria haver fet perquè et recordo que hi ha una relació teixida i tots de la família tu amb el papi tens una molt bona relació les vaig conèixer totes estic a punt de ser una filla més doncs ens va donar les gràcies la pombo a tots els mitjans per fer-nos ressò de la notícia però sobretot les gràcies a la seva família a les amistats i també a les seves seguidores.

Os quiero tanto a mis hermanas, importantísimos, que cada vez que les decía, chicas, podéis ir a esta casa que está más cerca de vuestra casa, o podéis ir aquí, que yo no estoy cerca, iban mi hermana Marta, que ha estado ahí conectando con el más allá para encontrar a Pluto, que me regaló un curso con una medium de estas que conecta con gatos. Tanta gente, por favor, ojalá no se me olvide nadie, pero a mis amigos, es que de verdad, nunca más me dejéis decir. Que tengo muchos haters, porque no es verdad, no es verdad, o sea, la suerte que tengo, más quisieran muchos, así que gracias, os amo, gracias.

Parlo a títol personal, crec que és compatible tenir molta sort amb tenir molts haters. Absolutament. I tenir molta gent que t'estima, però també molta gent que et critica la mínima que pot. I crec que és el cas de la Maria Pombo.

I crec que hi ha molta mena de haters. Hi ha el hater, diguéssim, malvat, que se n'hagués alegrat que la Maria hagués perdut el gat. Sí. Però crec que és la minoria i crec que hi ha molt hater que pot criticar coses que fa la Maria i que evidentment no voldria que amb ella

com a persona li passés res de dolent. I que potser fins i tot ha regalat un like ben gran en aquesta publicació. Final feliç, doncs. I és molt fort l'impacte que ha tingut aquesta història, que fins i tot ahir en Roger Carandell, que és una persona que no connecta gaire amb la trama en general, amb cap de les trames d'aquest programa, i que no ha tingut tampoc mai mascota, Doncs aquest tio ens va passar el vídeo de la bona notícia ahir al grup de WhatsApp dient a dormir tots tranquils avui, gràcies a Déu, bones notícies.

Bueno, perquè era un tema que arrossegàvem ja i que el tens a dins, no? Tu hi pensaves abans d'anar a dormir, no? A veure si avui troben A veure com explicarem. Ara ja ho puc dir perquè al final ha acabat bé. Veus, tu també et pensaves lo pitjor. No, dic, a veure si l'han atropellat aquest gat o ha tingut algun accident. La Maria s'ho pensava. No, va, hi pot passar. Perquè tu en veus molts per la carretera que malauradament acaben atropellats.

Però jo també conec moltíssims casos de gent que ha tingut aquest ensurt, que el gat desapareix, però que és veritat que els gats també tenen aquesta cosa, que moltes vegades es queden pels voltants de casa teva, fotent voltes, en casa del guant, com desubicats.

Mira, en aquest cas era només de dues cases. I que passa molt que un dia fins i tot tornen ells. O sigui, conec moltíssims casos. Tant de bo sigui la majoria de casos. Doncs ara a veure com s'adapta en Pluto una altra vegada a casa, perquè segur que deu haver patit. I de moment en Pablo ens ensenyava com el gat tornava a dormir al llit amb els nens. Aquí no obrirem aquest maló, ens quedarem aquí. I haurem de veure també com conviuen amb l'altre gatet que la família, recordem, acaba d'adoptar i que encara no ens han presentat formalment. Per tant,

seguirem parlant de gats i de pombos, entenc, en el futur. No gaire més. Ara serà famós aquest gat.

L'ensenyaran encara més com a celebritat. Doncs que ensenyi el gat. Almenys sí que el pot ensenyar. Menys nens, més gat.

Bé, passa en. Mira, ara m'he encallat. Un quart i mig de set. O set minuts i dos quarts. Set minuts i dos quarts també seria una bona solució. I a aquesta hora ens hem d'anar fins a la Ciutat de la Justícia. On aquest matí, i sense que se sabés prèviament, Shakira i Gerard Piqué han estat citats al jutjat de primera instància número 18 de família per revisar el règim de visites dels seus fills. Es veu que la Shakira ha arribat directament de Madrid, no té concert fins divendres, i ha entrat acompanyada per la seva advocada, i en Piqué ho ha fet amb el seu advocat especialitzat en litigis familiars. El motiu d'aquesta nova visita als jutjats. Oi, eh. Ostres. El que ve a dir és que no sempre haurien de ser els nens, els que viatgen, i proposa que sigui Piqué i també els seus familiars, els que es desplacin en alguns moments fins a Miami. No acaba de ser pràctic

viure ben bé a l'altra banda del món. Molt complicat. A veure, sí que sap greu, a part la canalla, que sigui sempre ella, però, ostres, també és renunciar als seus orígens,

a les seves arrels. Absolutament. Quan venen aquí no és només per veure els avis, és per venir a la terra que no només els avis creixen, sinó que formen part de la seva identitat. Absolutament. Bé, tots aquests detalls

els sabem perquè l'equip legal de Shakira ha fet un comunicat detallant la petició que han fet arribar primer Gerard Piqué i que ara haurà de resoldre el jutge perquè les dues parts no s'han posat d'acord i per això estaven a la Ciutat de la Justícia i serà el senyor jutge el que decidirà.

Un moviment molt inesperat, no? Sí, sí, a mi m'ha sorprès moltíssim.

O sigui, Shakira l'hem tinguda a Barcelona avui. Ella fotent bolos i mentrestant gestionant això. Que no ho podeu portar ella, clar, però.

Tampoc no sabem amb quina freqüència es veuen Piqué i els nens. Això és una cosa que mai hem sabut. I tampoc queda gaire clar què vol dir que també hauria de viatjar Piqué cap allà. O sigui, de quin percentatge estem parlant d'aquestes trobades, quantes haurien de ser allà i quantes aquí, no? Tot això. Jo crec que hi ha algun

detall que podem llegir entre línies en aquest comunicat que a mi també m'ha sorprès molt. Ah, que hi ha comunicat. És a dir, l'equip legal de Shakira ha fet un comunicat detallant la petició que li havia fet a Gerard Piqué. Jo entenc que és un moviment que fan. Perquè a la premsa no traslladar-se una mica quines són les peticions que ha fet Shakira. En el moment en què se

sap que s'està en aquest procés, gairebé és millor explicar-ho tu que no pas que la gent es faci pel·lícules.

Llavors, s'ha publicat un comunicat avui a mig matí, aquest migdia. Un comunicat que us l'heu d'imaginar com una nota de premsa, fins i tot té un titular gran, que diu Shakira demana que l'esforç no sigui només dels nens. Llavors aquí hi ha quatre punts que llegeixo literalment traduts al català. Diu, en relació amb el procediment que se celebra avui a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, la representació legal de Shakira vol expressar el següent. La solicitud no pretén reduir el temps que els nens comparteixen amb el seu pare. L'objectiu és que l'esforç dels desplaçaments entre Miami i Barcelona no recaigui únicament en ells, els nens, sinó que sigui compartit. Es proposa que, en els períodes de vacances de pocs dies, sigui el pare qui viatgi a Miami, evitant que els menors realitzin viatges transatlàntics de curta estancia amb el desajust horari que comporta. Jo crec que va bastant en aquest sentit de que si hi ha quatre dies de festa, els nens no s'hagin de cascar dos dies de bon per anar només quatre dies a Catalunya. I que en aquests casos, que sigui pique qui s'hi desplace.

Aquí sempre s'ha de mirar el benestar dels menors, o sigui, amb coses així de família, s'ha de mirar què és el que convé més a les criatures. Unes criatures que ja no són tant, vull dir que tenen 13 i 11 anys, com acabo de mirar, que d'aquí poc podran decidir també.

I el que tu deies Marta, que tot recau en el benestar dels nens i l'últim punt d'aquest comunicat diu d'aquesta manera els nens poden mantenir durant més temps la seva rutina escolar, social i familiar. És la manera de protegir el seu benestar emocional, físic i acadèmic. Però clar,

això implica que en realitat en el fons el que està demanant Shakira és que els nens només vinguin aquí a l'estiu. Quan tinguin molts dies. Clar, aquí seria molt interessant saber si els nens. Jo entenc que en Piqué també estigui tocat amb això. Home, ha de ser molt difícil.

I que no sé fins a quin punt el jutge voldrà escoltar els nens de si realment estan molt cansats perquè són nens grans i ja poden dir si estan esgotats.

Fins i tot un procés d'anàlisi psicològica d'aquests nens. Segurament és una conversa que espero i desitjo que hagin tingut amb el seu pare també. Vull dir que això no és només una cosa que es troba Piqué de sorpresa de cop i volta amb advocats. O sigui, això li ha vingut. Almenys ell podia olorar-ho. No ho sé. El que sí que és cert

és que no es posen d'acord i queixa aquí i per això la cosa ha acabat a la Ciutat de la Justícia. Bé, dit això, ara farem una pausa i de seguida saludarem en Víctor Navarro.

A Catalunya Ràdio. Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Monteré.

Activia Kèfir.

Víctor Navarro, molt bona tarda. Bona tarda als tres. Que bé que vinguis aquí a l'estudi presencialment. Gràcies. Abans de la pluja, no arriba encara, però bueno. No sé com ho tenim.

La Gemma Puig ha dit abans, Clara, potser ja ha caducat això, però que seria més cap al vespre a Barcelona. De tota manera, hi ha molta part del territori on sí que està. Que sí, que fa estona, que està plovent i davant. Em sento una mica de treva també el temps.

No, està sent escandalós.

Aniràs oques, gràcies, Víctor, avui m'ho demanaven. Saps què, mira, he fet una cosa, com jo us escoltava l'altre dia, i dèieu, potser apareix Aitana, llavors jo no m'hi sumo, jo no m'hi sumo, vau dir això, no, jo crec? Sí. Tampoc seria estrany, no, que li tornés el favor de l'estadi de l'Aitana. Jo no m'hi sumo aquí com si fos un fan d'Aquidocas, gràcies a. Vull dir, conec tres cançons, tampoc vull ser aquí com.

Però és que tu, Víctor, perdona, tu el que ets és un fan dels fenòmens. I això no t'ho pot discutir ningú, ni ningú pot discutir. Ets un periodista i un cronista. que sigui un fenomen aquests concerts d'Aquidocas.

Doncs mira, m'han ofert entrades i tal, alguns perquè ara estan en rebent de bastantes entrades, jo crec perquè la gent va comprar fa un any i ara jo crec que tenen altres plans o ha passat no sé què. Bueno, i llavors jo he dit, veurem. Llavors jo he intentat preguntar als de la promotora, dic, escolta una cosa, jo no ho diré públicament, però viseu-me el dia que va a Itana, perquè si ja m'ho faig per anar aquell dia directament, ja que està, perquè a Itana sí que la segueixo més. I encara no m'ho saben dir i em diuen que ho veuen difícil, que vaig a Itana, però bueno, que m'ho consulten.

Què està fent l'Aitana? Té un perfil molt baix, ara, eh? Home, jo crec que és a República Dominicana. Tu creus que no t'acompanya en Plex a gravar? Sí. I, de fet, saps què faré? T'ho comprovaré. No en parlem més. Com ho podràs saber? Per això m'han dit lo de difícil.

Tenim contactes a tot arreu. Ah, ja sé quin. Molt bé. Molt bé, Juli.

Doncs això. Doncs si no va a Aitana, ja.

Tots poca broma si és a Barcelona i no és a la República Dominicana.

A veure, és veritat que Ocas Grasses no ha tirat mai de grans sorpreses de convidats, eh? Als grans concerts que ha fet.

Tens raó. I en un comiat, potser vols fer una cosa com més teva, sense col·laboracions. No ho sé.

I més algú que ni tan sols ha col·laborat amb tu. Altra cosa seria portar-hi la Julieta, o amb l'Ilam i personatges amb qui ja. Sí, però clar.

I llavors ja anirà en funció de la gent, si Aitana no va, si està a República Dominicana, doncs no ho sé. No hi aniràs. En principi no, perquè tampoc conec tres cançons, no m'hi vull sumar com si jo fos aquí el fan, no sé, al final. Vols deixar espai pels fans, de veritat.

Estem parlant d'això com si fos apropiació cultural anar a un concert de Casablanca sense saber-te les cançons i no passa res, eh?

Ja ho sé, per això, ja en funció de la gent, si algun dia. És que no tens interès, ja està. No, però si algun dia hi ha un pla així de nit que em ve de gust, dic, mira, doncs sí, aquesta nit va a anar al concert amb amics, si conec a alguns que hi vagin, doncs anem allà i ho passem bé. No, no, si no et volíem jutjar, era només una pregunta per si anaves. No, bueno, però jo he fet un treball d'investigació per saber.

Escolta'm, aquesta setmana hem sabut que Gerard Piqué i Ballanos són socis d'un nou negoci.

Mira, mira, mira. Pues está quedando un poco avalada, ¿eh? ¿Qué dices? Pero mira esto. Tú escúchame, tú a lo tuyo. No critiques, tú a lo tuyo, por favor. Te lo pido, por favor, ¿vale? De verdad, pienso que te han quedado avaladas. Qué pisao eres. Que te han quedado mal. Qué pisao, Dios mío.

Aquest és un spot que han compartit en els seus perfils Instagram, porta 275.000 magrades, i una mica de què va aquest nou negoci, que tu potser ja coneixies d'abans, a mi sí que m'ha vingut una mica de nou.

Sí, jo recordo que Gerard Piqué ja era inversor de Pleix. Que realment no serve a la marca, és una marca que van crear, que a més m'ho he mirat, Jaume Beitran, Juan Humbert i Adrià Colomines, de Barcelona, té seu aquí, és una start-up, té menys de 10 treballadors, i aquesta empresa la van crear el 2024, ja fa un any Gerard Piqué entra com a inversor, ja recordo aquell moment, fan una ronda d'inversió d'un milió d'euros i entra com a inversor, i ara han fet una altra ronda, i gairebé han posat 4 milions d'euros. I ja està Ibai Llanos allà. O sigui, realment, la gent suposo que s'imaginava, però realment no és l'empresa de Gerard Piqué i d'Ibai Llanos, no és les seves xocolatines o el que sigui, aquestes boletes, no són seves, sinó que són de tres nois o tres homes de Barcelona i ells entren com a inversors i llavors, clar, com a reclam, fan aquest vídeo i surten com a cara d'aquest projecte que veiem, si ho veiem en vídeo. I aquestes xocolatines, què tenen d'especial?

No ho sé, és que no les he provat. Són sense sucre, no?

Són boletes cruixents, diuen ells, i amb metlles banyades en xocolata, amb un gust increïble, sense sucres.

Afegits, que això sabem sempre com funciona. És la típica trampa, però entenc que és un

dels I la moda de font de proteïnes, que ara tot va molt.

Pregunta-li allò si vol tenir proteïna o no, perquè no cal que tot tingui proteïna. Un iogurt i un pla de proteïna.

Vinga, què vol dir tanta proteïna? També el Marc Gasol i el Rudi Fernández en el seu dia, també, quan Gerard Piqué entra com a inversor, fa un any, també entren a aquella ronda d'inversió. I ara ha entrat, i veient-nos que, evidentment, és Gerard Piqué qui l'hi haurà dit, perquè si era inversor l'hi haurà dit, escolta, fan una nova ronda, anem a fer-ho. I ja, per exemple, el supermercat que tenim aquí al davant, en teoria aquí hi ha aquestes. La Maller. Sí, la Maller. I em diuen que aviat, si no és imminent, s'obrirà al Carrefour també. Per tant, distribueixen a Mallé i Carrefour. Sí, i més supermercats, però així de no, jo he preguntat i m'han dit.

Estan al costat de la xocolata de Nandu Jovany, que té barretes energètiques a Mallé.

Li baia el gegant, per això són amics. Jo pensava que s'havien distanciat.

No, simplement, o sigui, es van distanciar quan a l'empresa, o sigui, l'empresa sí que tenien, que estaven junts, i la van separar, perquè hi va i fa el seu camí, Gerard Piqué el seu, en Cosmos, això sí, Gerard Piqué estava també amb temes de la velada i de més, ho van separar, però ells tenen una amistat, o sigui, molt bona, des de que van crear. Des de que van crear la Kings League, des d'aquella vegada que van entrar allà al sud directe. I de què deuen parlar?

Tu creus que parlen només com de negocis o també

s'expliquen coses personals? Jo crec que de futbol, o sigui, estic segur, parlant de coses que estan passant a l'actualitat del món del futbol, si Mbappé marca o no marca o és criticat, si.

De política jo crec que deuen parlar fins i tot, que l'Ibai es va posicionar, al contrari que el Xoques, en posició contrària al Xoques sobre el tema de l'habitatge.

En el seu directe, crec que va ser, fa aquest cap de setmana, no? O el dilluns, en el seu directe, es va pronunciar sobre el tema de la vivenda. I s'ho passa a quatre, amb les parelles? T'en consta algun? Jo crec. Abans, potser. Bueno, segur que es van veure. No sé si. Ibai encara està amb la seva nòvia històrica. Sí, sí, sí. I Gerard molt bé amb la Clara, avui dia estan els quatre, tots bé, però sí, sí, segueixen i queden, i a més, és veritat que Piquet aquesta vessant, que contínuament està pensant en invertir en coses, en crear coses, formats, empreses i a més, i llavors està tot el dia maquinant, tot el dia pensant en aquestes coses. I llavors això ja estic segur que va ser ell qui li va dir a Ibai dins de les moltes reunions que deuen tenir doncs escolta anem a fer això però que ha d'anar a sopar per exemple la Kingsleek va néixer aquí al sushi el sushi 99 que està aquí al costat un sopar que en qualsevol moment es truquen escolta anem a sopar que t'he de comentar una cosa i la Kingsleek va néixer allà estava l'Sporcito i algun streamer més i que aquests deuen ser només alguns dels negocis

que coneixem perquè tenim molts diners i pels que dius van invertint a diferents llocs.

No en pisos, en el cas de l'Ibai, almenys. És el que ell va dir, que ell no inverteix en totxo.

No, realment, i jo crec que ara Gerard Piqué, no sé si en el passat ho ha fet, però que jo sàpiga, no ho sé. És més de coses d'empresa, però moltes vegades quan parlem, per exemple, de tugeis o de vicio, que marques així d'aquí, que tenen inversors, han tingut a Leo Messi, Sergi Roberto, o sigui, això és habitual.

En Gerària no ho fa ni per O sigui, evidentment que ho fa per guanyar diners, no? Però jo li veig com aquesta inquietud de nen petit, que té ganes de passar-s'ho bé. O sigui, que ho fa perquè s'avorreix com un ostre i, per tant, vol crear coses, no només. Que li agrada ser empresari.

Exacte. Totalment. I ell ja pensava en això quan era jugador. O sigui, els últims anys de jugador, ell ja estava pensant en aquestes coses, realment. O sigui, ja pensava que algun dia volia tenir un club, que si volia invertir en no sé què, fer una nova competició, tot això, ja ho tenia en ment, ja ho feia, ja tenia inversions, va crear un videojoc. Bueno, sí, sí. Crec que a l'inici sí que es va ficar en el tema de pisos, crec que a l'inici, és que jo recordo una immobiliària, però ara no, ara crec que no. Però crec que a l'inici sí que ho va fer quan era jugador, que molts jugadors ho fan, això, la veritat.

He vist, sense parar, un vídeo de l'Ibai que s'ha fet viral, que ha anat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Això és veritat o és fake news? Sí, sí, és real. Quina edat per anar-hi? Al grau de periodisme. Sí, i ha anat allà. Això és la típica cosa que fas de favor, eh? És la típica cosa que algú et demana i vas a.

Que ell mateix ho ha compartit a les seves xarxes, al seu compte de Twitter, per tant, ja li dono, o sigui, abans de preguntar ja ho he vist, ja li dono la necessitat. I jo crec que és un Ibai ara que també està fent més coses, igual que el vídeo de l'altre dia parlant del tema de l'habitatge i tot, que no és habitual anar, i ho va fer i a més va estar molt bé, dient que al final tu somnies en ser un CEO, un director general, o en ser jugador, i no pot ser que ara sigui un somni també tenir un pis, doncs a part d'això, no sé, el veig fent altres inquietuds, també està en aquest club de futbol ja, de futbol 11, el Ronin, i el veig amb més inquietuds, i això de la universitat, no sé, no m'ha sorprès, que és un Ibai, bueno, que fa, vol fer més coses. Però és el mem del dia que et saltes classe i apareix Ibai Llanos en una xerrada, eh? I s'ha parlat d'aquesta que porta com una camisa o una d'això que. Sí, de màniga curta, no com crop top. Sí, que és molt més petita, no? Que diuen, és una talla menys o alguna cosa així, perquè li queda petita amb la samarreta que porta sota, no? Es veu com la diferència, no ho sé. Ara m'ho miro. És que és instal·ladíssima. Està apostant per la moda. Sí, sí, està apostant per la moda.

Basteix molt de més estudis. M'encantaria, gira inesperat, i Baellano és convidat, i ell volent-hi anar, perquè aquest és el tema també, de sobte a una Fashion Week, però rotllo, una Fashion Week de París, ell en la desfilada de Dior.

Estaria bé. O amb una marca. Una marca de roba. Li hauran proposat segurament. També em sabria greu

que fos ara que és perquè ha perdut pes. Vull dir que si les marques només volen col·laborar amb ell per una qüestió de pes,

llavors també seria un bon retrat de quina societat vivim. Absolutament. Jo ho deia més que no m'imagino que ell se'l veu amb zero inquietud per aquest estigmat. M'encantaria que ara de sobte li interessés aquest univers.

És molt la dessuadora ara d'AM Studios, el veus molt amb aquestes peces de roba. I això que deies de les marques, l'única marca que es va apropar així i que hagi arribat a un acord, Nike, quan va fer el canvi físic, li van dir, escolta, o sigui, com a imatge mundial, o almenys a nivell de l'estat, del teu canvi físic, de promoure l'esport, de promoure una vida saludable, doncs, volem vestir-te i volem que siguis imatge, i ell és imatge de Nike, també. Ah, vale, o sigui, va acceptar. Sí, sí, va acceptar, va acceptar, sí, sí. Per una basta, imagino. Segurament segurament, segurament i ja ho lioneja això a Gerard Piqué perquè també és de Nike i per ser aquest vídeo que deies, crec que si relova 300.000 magradas es pagaven a la velada en Piqué i l'Ibai sí, però entenc que no entra ells jo crec que serà que buscaran un combat cada entenc si acaba pagant a la velada per

mi entrarem en una nova fase seva del seu capítol com a famosa el llibre de famosa i en negatiu, eh?

Sí, la Gracia suposo que seria un Gerard Piqué i Quer Casillas, potser. I un Ibai Llanos, no sé, contra un altre streamer així conegut, imagino. Però s'arribarà, no? Uns 300.000? Sí, perquè ja. Has dit això? Jo entenc que sí. A veure. Jo és que, clar,

quan ho vaig veure al vídeo. Té més likes la pombo amb el Pluto,

eh? Funciona. És una història molt. Una història humana. Oh, havia pensat que aquesta història feia tant per tu, Víctor. Sí. És un gran amant dels fenòmens i de les històries.

Però tu saps una cosa que jo no sabía? O sigui, jo vaig veure el vídeo i llavors vaig dir, hòstia, això és molt emotiu, la gent s'està tornant boja, que ha passat alguna cosa. Llavors vaig haver de

fer una investigació de què havia passat. La recerca que havia passat amb en Plutó. La recerca. 276.000, sí. I va, i en piquem.

Està allà, ja. Doncs això. Molt bé. La Clara està bé? Està bé, està bé, sí, sí. Perfecte. Per Barcelona estan, bueno, amunt i avall van. Sí, sí, seguint l'Andorra, que també és president de l'Andorra, llavors va on juga l'Andorra, allà estan. Bé, 4 minuts i tres quarts.

Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda, com esteu?

Estic molt content de trobar-me amb en Víctor, perquè dit això, no saps que mai apareix. Això no passa normalment.

Considero molt poc i quedeu molt bé junts.

No sé si és un exemple molt esgarrat, però series un poc com en Golum en el sentit que apareixes cada tant. És veritat, és veritat.

Sempre fa il·lusió, a mi en Golum m'agrada molt. És veritat que no coincidim perquè ja ens posen en

dies indiferents. I perquè tu ens tens, com dirien els castellans, a dos veles.

No, diu que sí a tot. Sempre passo coses, sempre estic pendent. M'ha agradat molt que estiguessis de suport aquest cap de setmana en el tema aeroport, amb Juliana i família.

Ah, sí, exacte. Ens hem trobat a l'aeroport de Palma, que no sé si és el millor lloc. Allò sí que és una cova de gòlum.

Allò va ser tremendo i trobar-te va ser com veure una escletxa de llum. Jaume, tenim novetats a l'oreja de Van Gogh. Para que las palabras como parte al

porvenir.

Bé, i de l'oreja de Van Gogh ara fa mesos que s'ha retrobat amb sa seva vocalista original, Namaya Montero, i pareix que els està anant genial, a pesar de totes ses queixes vocals de sa cantanta maya i etcètera. De fet, aquests dies han anunciat gira de festivals estatals durant s'estiu del 2027, entre els quals per set aniran en es festival Sons del Món dia 24 de juliol a Roses, per si esteu interessades. Roses a Roses, que la gent ja feia la broma. Marta, estàs tan per damunt de tothom. No, i això és copiar. És copiat, eh? Marta, tu no ho diguis. No ho diguis perquè jo t'anava abraçada. Que citi la broma, que no tothom ho fa sempre. Jo me les quede, ses bromes. Moltes bromes que faig aquí les he robat a Twitter, ja t'ho dic ara.

Bé, també han pregonat, tornant a l'oreja de Van Gogh, han pregonat l'ampliació del tour per un dels països on sempre han tingut més èxit, que és Mèxic.

Los conciertos en España están yendo espectacularmente bien, pero una gira de la Horeja Van Gogh no es una gira sin pasaportes.

Sí, es necesario. México, nos vemos el próximo verano. Bé, Mésic, ja els atenen. Però la cosa no acaba aquí, perquè a l'oreja de Van Gogh han confirmat que tindran, atenció, una peli musical basada en els seus hits.

Pot anar molt bé o pot anar molt malament, no? Sí, aquesta pel·lícula. És una qüestió d'extrems, no?

Sí, sí, tal qual. Jo crec que anirà fatal. Jo tinc moltes preguntes. Què vol dir una pel·lícula? Serà el nostre Mamma Mia. Clar, però vol dir. Sí, no ho hagués dit millor.

Qui la protagonitzarà? Això encara no se sap. Jo entenc que hi haurà una història que no té res a veure amb l'oreja de Van Gogh, actors que no tenen res a veure, és a dir, de sobte un Carlos Cuevas enamorat-se de la Diana Gómez, i de sobte aquest factor musical de Mamma Mia que es miraran i diran. Ina, que era un buen momento I l'altra. Es un art, explicar una història així.

Cantaran els actors i les actrius.

Jo entenc que sí. Jo crec que va una mica per aquí, una mica com les Espanyes van fer aquesta a l'altre lado de la cama, que eren hits variats, no d'un únic grup, era una mica aquesta cosa, no? Ja estan preparant aquesta producció cinematogràfica, on de fet, com tu dius, Juliana, les cançons de sa banda basca seran es fil narratiu, un poc a s'estil com tu també has dit, mama mia, amb cançons d'ava, o també es musical de Hoy no me puedo levantar, amb els hits de Mecano, això seria una versió teatral, i d'ara també ho faran amb l'oreja de Van Gogh, i el títol de sa peli serà Puedes contar conmigo. No és broma, que és un bon títol. M'agrada, funciona. A més, és un títol molt emblemàtic de sa banda. Incluso sa que no els ha escoltat gaire sap quines, no?

Tot i que és molt millor el nom del seu disc, lo que té contentment, respecte a Fies la dormida. Tot i que entenc que no cabia a la portada

de la pel·lícula. Mira, jo sóc fan de l'oreja de Van Gogh i mai me'n recordo de com se diu aquest àlbum, perquè és molt complicat. He de fer diverses voltes en el cervell. Em sembla preciós aquest títol. No acaba d'enganxar, no? L'has de pensar dues vegades abans de dir-lo. Jo crec que enganxa molt,

precisament pel fet de ser tan llarg, com una poesia. Ho dic i ja veig la, exacte, és un haiku, i jo ja veig la Maya estirada així en el llitet com està a la portada, amb el disc al costat del disc anterior en la tauleta de nit, boníssim. I una margalida, no? Un goig, està molt bé. Minimalisme. Sí.

Bé, el projecte l'han confirmat la pròpia banda a través d'un post d'Instagram, i sabem que Puedes contar conmigo, el film, ja està en fase d'escriptura, com era d'esperar, serà un musical romàntic, desvinculat de les vides de la Maya Montero i la banda, ja ho dèieu aquí, És a dir, serà una història d'amor aliena en els integrants de l'oreja. I el director de sa peli crec que vos pot agradar. Ella és en Fernando González Molina, director d'àmplia trajectòria en multitud de gèneres i creador de grans blockbusters de la darrera dècada. Recentment ha estrenat Cronos. Ah, mires ell, vale. Sí, inspirada en els atemptats de les Rambles de Barcelona del 2017 i que per cert funciona bastant bé de taquilla. I la peli que has vist? No l'he vist. Jo tampoc. Has rebut també molta crítica, eh?

Sí. Hola, Víctor. Hi ha persones que diuen, això és veritat que passa, em depèn de quina producció, que hi havia com una aspiració molt Hollywood, diguéssim, i que podés notar que hi ha menys pressupost. No l'he vist, eh, jo? Jo dic coses que he vist

que la gent deia. A mi la trama em fa massa angúnia com per mirar una peli. Això també. Això és opinió personal. Jo crec que està tractat amb molta sensibilitat. Segurament, segurament, però cadascú té la vivència que va tenir.

Jo, a més, també el que em passa és que, com que només fa 9 anys dels atemptats, els entenc com molt presents i no necessito un relat ficcionat, ara mateix. Potser ho veuré d'aquí 10, no ho sé. Bé, vos he de dir que també aquest director, Fernando González Molina, també ha liderat altres projectes com sa sèrie Los Hombres de Paco, el thriller El Guardián Invisible, sa comèdia Fuga de Cerebros 1 i 2, increïble, el drama romàntic Palmera sent la nieve, oh, atenció, 3 metros sobre el cielo.

Palmeras en la nieve és una pel·lícula molt especial per la cultura pop, perquè és on es van conèixer Mario Casas i Berta Vázquez. Sí, van ser parella durant molt de temps. Berta Vázquez, també ex de Setangana. Van ser ex o només es van embolicar quan ella estava amb la Rosalía?

Hi ha unes fotos a les roques d'una platja enrotllant-se de valent.

Exgris com a mínim. Sí, això sí. Això vol dir que en Mario Casas sortirà a la A? Puedes contar conmigo?

Si vos hi fixau en Fernando González Molina, ha dirigit grans èxits d'en Mario Casas. M'agradaria pensar que ell serà l'estrella de. Més de mitja filmografia de Mario Casas. Mario Casas li deu una panera de Nadal cada any.

Però en Mario no l'hem sentit cantar mai, diria.

O sí? Jo diria que no. Mario Casas cantando. Ell va fer de cantant, tipo Ricky Martin, en una peli que se deia Mi gran noche, de Nalets de la Iglesia. Cantava ell? Jo crec que no, crec que feia Playback. Que ho va fer incre. És que Mario Casas de comèdia és molt bon actor. Més que d'un thriller, potser, no? A mi és que els thrillers ja de base no m'interessen massa, és molt policial. Sóc escarp amb els policiats, saps?

Sí, però o policia o aquesta cosa, no? Bueno, és que en té tantes, ell. Clar, ha fet de tot.

Bueno, sa pel·lícula aquella de molt lluny també estava increïble per mi, que era un drama. Ah, sí. Intimista, increïble. Que era amb en David Verdaguer, efectivament. Sí, en David Verdaguer feia un petit paper de quatre frases, però sempre ven tirades perquè en David Verdaguer és millor.

Sempre fent aquest personatge així com una mica de persona disgustada amb la vida. Sí, com un punt desmenjat, també.

I és fort perquè és pessimista sempre sa seva energia i jo sempre el vull basar. És que a mi en David Verdaguer m'agrada molt. És veritat,

i gràcies a ell ets aquí, no?

Sí, en David Verdaguer m'ha aconseguit aquesta feina.

Sí, és de les meves persones preferides, David Verdaguer. Sí, sí. Amb diferència, a més et diré.

Bé, vos he de dir que en Fernando González Molina apunta maneres amb aquest projecte de, puedes contar conmigo, de film, perquè ha dit que sa peli tendrà un estil similar a La La Land. A mi això m'agura bones coses. I com vos deia, està en procés de preproducció, però a sa banda ja s'ha declarat molt fan d'aquest projecte, on per cert també són productors executius. Per tant, també tindran un cert poder de decisió conforme al projecte. De fet, sa banda ha declarat això a un comunicat. Veure que ses nostres cançons tenen una nova vida és un somni per a nosaltres. Sempre hem contat històries a través de sa música i saber que ara aquestes històries inspiraran un univers visual i narratiu tan gran ens omple d'il·lusió. Que parlin amb la Leire, també, que forma part d'aquesta història. Doncs estaria molt bé. Bueno, molta gent reia a Twitter que la Leire, més enllà de cantant, és actriu. Que de cop ella sigui l'actriu del projecte. Seria genial. A mi m'agora una Anamena. No? Anamena, cantant con Aguda. Ah, que l'Anamena sigui actriu de la. Sí, perquè evidentment I ses pistes són clares.

Però llavors Mario Casas no, perquè l'he excunyat i ella no. Seria estrany. Seria molt estrany.

Molt bé, doncs ens ho apuntem per quan surti la pel·lícula, que m'imagino mínim dos anys, perquè s'hi estan escrivint.

Encara s'ha d'estrenar la pel·lícula d'Orques Assassines d'en Joan Travolta. Tenim moltes coses pendents. Ai, amb en Mel, és veritat. Sí, sí, gran cinema. Xerreu molt de la bola negra i les Orques Assassines. No, no, no, ens esperem al més important. Escolta, i el Woody Allen, com va la seva gravació per Madrid? Avui comencen a rodar el 6 d'octubre, en principi. Estarem atentes, clar que això passa a Madrid, llavors no ho he vist en el carrer quan venia a peu, però estarem atentes perquè en Peter Vives. Absolutament, sí. Jaume, moltes gràcies.

Víctor, torna aviat. A les Terres de l'Ebre, que plou allà, que molta precaució. Som les pluges. Que serveixes per tothom,

del temps, d'actualitat.