Maria Vicente: "L'or al campionat d'Espanya em dona confiança de cara a l'Europeu"

Hola, bona tarda.

I enhorabona per l'actuació aquest cap de setmana als Campionats d'Espanya d'Atletisme. Marxes contenta, entenc, eh?

Sí, sí, sí, la veritat que molt contenta. Moltes gràcies per comptar amb mi. I la veritat és que sí, o sigui, ha estat uns terres mesos molt complicats per mi. I poder anar allà a gaudir sobretot de la competició ha estat un gust molt gran.

Campiona d'Espanya de tatló per segon any consecutiu és el tercer or estatal de la teva carrera. Què representa? I més, tenint en compte, ara ho deies, ara ho comentarem, que vens d'on vens, què representa per tu la fita d'aquest cap de setmana?

Doncs sobretot és la confiança que tinc en mi mateixa, en el meu grup, en el treball que estem fent, que òbviament no estem on ens agradaria, perquè sí que és veritat que somiem en coses més grans, però sí que de dir, ostres, anem pel bon camí, estem treballant bé i encara queden unes setmanes d'entrenament de cara a l'europeu i crec que puc fer allà un millor paper.

Vas lesionar el 2024 el tendó d'Aquiles i en aquests últims dos anys, si em permets l'expressió, entenc que han estat una mica un calvari. Hi ha els i baixos de poder ser-hi, de no ser-hi, de recuperacions. M'imagino que l'hora d'aquest cap de setmana és una demostració que d'alguna manera estàs preparada per tornar a competir al màxim nivell. Sí, com dius,

ha estat un parell d'anys d'alts i baixos. Al final, una recuperació d'un tendó de quiles és llarga i és dura. El metge ja em va dir, o sigui, tu estaràs bé, però el tendó com a tal no tornarà a agafar la mateixa força, la mateixa dinàmica i, a més, fins a un any. O sigui, que encara seguim treballant. I bé, estic bé ara mateix, puc dir que estic sana, que és el més important per mi ara mateix, i amb moltes ganes de seguir lluitant, de seguir entrenant i de poder anar millorant dia a dia.

El tendó el tens bé, de la lesió tu et consideres completament recuperada.

Sí, sí, sí. O sigui, aquest any no he estat patint pel tendó d'Aquiles, sinó pel Junoi, perquè al final torno a començar un altre cop amb tot. No només faig una prova, sinó que en faig set. I bueno, tornar a les mateixes sensacions, la mateixa força i tot, ha estat complicat per mi. I n'he anat fent compensacions i l'any passat vaig acabar una mica fastidiada el genoll, però ara mateix, després d'haver renunciat a les competicions de l'hivern per poder estar bé i fer una bona recuperació, ara puc dir que estic bé. Em falten mesos d'entrenament, però això no és res més que treballar i tot el que estigui a la meva mà ho donaré.

Com vas viure, Maria, aquest període de lesions que m'imagino que no devia ser fàcil, no?

No, no és fàcil perquè surts d'una gran lesió que sí que saps que durarà molt temps i es va a poc a poc i de més, però després sempre van sortint petites cosetes que no et deixen acabar de gaudir de la teva tornada, de les coses que vols. I no és fàcil, no és fàcil. Però, bueno, jo sento que a l'esport, vulguis o no, sempre hi ha petites coses, s'ha d'aprendre a conviure amb això i ho estic intentant portar de la millor manera possible.

Diumenge parlàvem amb la Sara Gallego, al Club de la Mitjanit, aquí a Catalunya Ràdio, i ens explicava que compartiu habitació, heu compartit habitació i que. Que sou bones companyes, bones amigues i que d'alguna manera, no sé si perquè ella també ha passat per un cas semblant al teu, si d'alguna manera heu pogut ser còmplices l'una de l'altra del moment viscut.

Sí, sí, sí. Com diu sempre, estem al mateix club, estem a Nike i sempre estem juntes a l'habitació. La Sara és una de les meves millors amigues del món de l'atletisme des que vaig començar. I, bueno, jo ho he passat malament, ella també. Hem sabut tornar i no tornar-nos per vençudes, treballar pels nostres objectius. I la veritat és que veure ella. Aconseguint grans coses em fa molt i molt feliç i bueno, confio també en que en algun moment em tocarà a mi.

És un reforç també, entenc, de cara al futur immediat perquè teniu a la volta de la cantonada el campionat

d'Europa, oi? Sí, sí, sí, d'aquí dues setmanes ja comença i bueno, com et dic, estic molt contenta de poder haver acabat sencera, de tindre aquestes dues setmanes per entrenar i millorar. Una mica les proves tècniques que crec que més m'han encantat aquest cap de setmana i amb moltes ganes d'anar allà, de gaudir i d'intentar lluitar per una marca personal que pugui estar més a prop.

Molt bé. És la Maria Vicente, que ha estat campiona d'Espanya, de Tatló, l'atleta de Tatló, per segon any consecutiu. Que, per cert, Maria, et vas quedar res de batre el teu propi rècord d'Espanya. Sí.

Sí, sí, sí, sí que és veritat que la primera jornada, les primeres quatre proves, vaig anar molt bé. El segon dia se'm va fer una mica més dur, sí que és veritat que les condicions meteorològiques no eren molt bones i, bueno, amb tot el vent que hi feia, la javelina se'm va torçar una mica i ja havia de fer marca personal 800 i ho veia molt difícil, com et dic, perquè feia moltíssim vent a la contrarrecta, era sortia a morir i no em veia capaç en aquell moment. Vaig decidir intentar sortir a. A revalidar el títol, a intentar ser campiona d'Espanya i bueno, doncs em guardo aquesta bala per posar una guinda al pastel allà a l'europeu d'aquí dues setmanes. Molt bé.

Una de les nostres grans atletes, la Maria Vicenta, a qui desitgem moltíssima sort a cara al Campionat d'Europa i reiterem l'enhorabona, Maria. Moltíssimes gràcies. Una abraçada. Adeu.