Marianne Faithfull, la diva més incompresa del rock

Les dones i els dies, el programa que escolten els homes.

She'd never ride through Paris.

Ja l'heu reconegut de tots segur, Marian Faithfull amb aquesta cançó que ara jo estava buscant com una boja quants anys tenia aquesta cançó i és de l'any 74, així que té 52 anys aquesta cançó que és una meravella i avui la veritat és que ja fa un parell d'anys que es va morir Olga Ábalos, bona nit Bona nit Com estàs? Fa un parell d'anys que es va morir Marian Faithfull Es va morir concretament el 30 de gener del 2025. Doncs fa un any i una mica més, no? Sí, un any i mig, un any i mig, aproximadament. I ara, el Festival Inèdit de Barcelona, que em sembla que, si no m'equivoco, és a finals d'octubre. Sí, comença el 29 d'octubre fins al 8 de novembre. Sí, se'n recorden de la seva figura, passarà en un documental. Nosaltres sempre ens en recordem d'ella, perquè ens encanta aquesta dona. Sí, i ha sonat diverses vegades, eh? I tant, en aquest programa. I jo crec que hem buscat l'excusa per seguir parlant sempre de la Marianne Faithfull i no acabar-nos-la. A veure, pels que no sàpiguen res de Marianne Faithfull, què els diries?

Bé, primer de tot, que se'n vagin a veure el documental. Exacte. A fer la feina. Documental que es diu Broken English, que de fet és el documental que inaugura la propera edició de l'inèdit, i a més ve amb el segell de Jane Pollery i Ian Forsythe, que és aquella parella de productors i directors. Que van filmar també aquell documental tan, una mica esotèric, del Nick Cave, de 20.000 dies sobre la Terra, que sortia la Kylie Minogue i jugava una mica entre la ficció i el documental, etcètera. Doncs ja vagi anar a veure aquest documental.

Que són segell de qualitat. Sí, això mateix. I que volen fer un documental sobre la Marian Faithfull. Que se n'han explicat moltes coses i a veure quina mirada hi ha. Perquè al principi es va parlar molt d'elles sempre com una grupi.

Sí, el que passa és que el documental, i participa la mateixa Marianne Faithfull, d'alguna forma s'encarrega de jugar amb aquests mites i aquestes mirades esbiaixades sobre la seva figura, però alhora posant-hi crítica i posant-hi una pàtina de realitat, de dir, sí, vosaltres em veu encasallar com a grupi, però jo soc moltes més que vosaltres.

Com a grupi dels Stones i com a grupi de l'època dels 60, però aquesta senyora era família del Marques de Sade. O sigui que, jo no sé si en parlaran d'això del documental, no, no, ho dic de veritat, eh? És que és molt forta. He de dir, s'englava la Marian Faithfull, eh? És que té una història molt forta. No com nosaltres, era pedigrí del bo, eh? Tenia una història molt forta, Marian Faithfull. A veure, va, comencem. Explica'ns una mica, si vols comences per aquesta cançó, ens expliques una mica la seva història, per on anem.

Jo crec que podríem començar amb la cançó primer que la va donar a conèixer dintre de l'univers pop. La

cançó. Smiling faces I can see.

Olga Valós, la nostra dona de música, parlant avui de la Marianne Faithfull, qualsevol excusa és bona per reivindicar aquesta cantant, aquesta músic fantàstica, i ara ho dèiem, això, no?, de que es coneixia com a grupi, o fan, en aquella època dels 60, perquè va tenir una història.

Va ser parella de Mick Jagger durant, jo diria que durant 5 anys, aproximadament, fins a. Té mèrit, eh, això? Sí. Encara no es feia transfusions de sang. Fins a 1970 van ser parella. La va descobrir el que va ser llavors el mànager dels Stones, l'Andrew Luke Oldman, i de fet aquest Oldman li va dir "Escolta'm, tinc una cançó signada o escrita per un tal Mick Jagger i Keith Richards que crec que t'encaixaria molt bé a tu". Li va passar la cançó i aquí va sortir aquest primer single que es diu "As Tears Go By" i d'alguna forma és la seva carta de presentació. I llavors, clar, aquí entra de ple en el món del pop, el món de la nit, tot el món de la premsa fritot rosa, dels tabloides britànics. Que van afilar les plomes perquè així com tothom venerava els Stones diguem que ningú acabava de perdonar-li a Marian Faithfull que a més tenia aquella mirada angelical aquella melena rosa era com una model era guapíssima que estigués emparellada amb Mick Jagger i a més ho va fer després de tenir un fill amb un altre home i de deixar aquest home precisament per Mick Jagger.

És que no es pot perdonar aquestes coses.

I sobretot hi va haver un episodi molt rocambolès que va ser. Va haver una redada policial l'any 67 a casa de Keith Richards i van detenir els Stones, els van posar a la garjola durant un dia o dos i amb qui la premsa britànica es va. Aferrissar. Aferrissar més. No amb els Stones, sinó amb Marianne Faithfull. I això va marcar un punt d'inflexió a la seva trajectòria. I ella, a partir dels anys 70, després de deixar-ho a Mick Jagger, no va saber superar tota aquesta pressió mediàtica i va tenir un període d'addiccions a l'heroïna molt fort.

Sí, de fet, em sembla que fins i tot va viure al carrer una temporada, és a dir, va tindre una història tràgica.

Però si et sembla, anem a escoltar una mica més de Marianne Faithfull.

Les dones i els dies, a contracorrent des que vam néixer.

Cançons preciosas, eh? Totes les de Marianne Faithfull, perquè té aquesta veu trencada. Que jo crec que és marca de la casa i que és una meravella.

Sí, és que a partir d'aquest disc de l'any 1979, que va publicar el Broken English, que de fet aquesta cançó que escoltem és d'aquest àlbum, ja la veu és diferent. Ja li havien passat coses. Perquè és el que comentaves tu abans, va viure al carrer, va ser addicta a l'heroïna, fins i tot. Va perdre, degut a aquesta situació d'addicció, va perdre la custòdia del seu fill, va viure en la indigència i va patir anorèxia, també, durant uns anys. Però després va, com un au fènix, va aconseguir sobreposar-se a tot això. I va signar un dels discos que avui en dia i també amb el pas dels anys s'ha reivindicat com una de les seves grans obres.

Aquest Broken English del que sentim aquesta cançó. Sentim-la una miqueta més.

Parlem una mica de la seva història, perquè abans hem explicat alguna coseta, que si era família directa del marquès de Sade, però hi ha més coses a la seva biografia.

Sí, no? Sí, vull dir, de família, em refereixo que és d'Espany clave, aquesta dona. Ella és descendent directa d'una balonesa austríaca que es diu, de fet és la seva mare, que es diu Eva von Sacher-Massock, que de fet aquest nom compost és l'origen de la paraula masoquista. I és una branca familiar bastant peculiar perquè aquesta aristòcrata, aquesta Eva Bonsà, va ser ballarina abans de la Segona Guerra Mundial, va ser una dona com avançada al seu temps, però la Segona Guerra Mundial la va marcar moltíssim i aquesta situació també la va viure Marianne Faithfull perquè d'alguna forma veia com que la seva mare tenia molt potencial artístic però mentalment va quedar com molt tocada per la guerra. I jo crec que això. També la va marcar amb ella, amb aquesta dualitat de qui soc, què haig de fer a la vida, com puc expressar-me creativament i què se suposa que haig de fer pel meu llegat, pel meu ADN i què s'espera a la societat de mi.

I també per Anglaterra, que és aquesta societat també a vegades una mica classista. I que havia estat. Exacte, jo ho he dit així finet per si ens escolta algun anglès guapo, que ens truqui. Però la cosa és que sí, és una societat bastant classista. Havia estudiat en un convent, és a dir, havia tingut com la millor educació. I d'alguna manera no havia arribat o no havia

fet el que s'esperava d'ella. No, i a més quan va ser parella de Mick Jagger, d'alguna forma tot el que ella tenia a nivell creatiu, tot això va quedar tapat. Per ser la parella d'un Rolling Stone. Afortunadament va aconseguir sortir d'aquest pou dels anys 70, final dels 70 va publicar Broken English i a partir d'aquí va seguir gravant, se'n va anar a Nova York i allà va començar una altra carrera musical amb músics com, per exemple, Matt Reebot, Tom Waits, etc. Va començar a ser més acceptada o reivindicada fins i tot pels companys de professió. I també a fer pel·lícules, que és una cosa que també

durant tota la vida va fer d'actriu. Correcte. I era molt bona actriu.

¿Eres tu el que no te acuerdas de subir al cielo y mirar a la Tierra, caminando sin compañeros entre las estrellas que tienen un nacimiento diferente? Y siempre cambiando como un ojo desagradable que no encuentra un objeto valioso de su constancia.

Aquí un recitatiu també, perquè això ho feia ella, que a vegades cantava, parlava d'aquesta manera, amb aquesta densitat. Aquí es nota que ja estem parlant d'una dona més gran,

la veu ha canviat. Sí, és una dona ja en els seus anys 70, estem parlant ja de la Marianne Faithfull. Just abans de la pandèmia, on pel camí ha fet discos i col·laboracions amb gent com P.G. Harvey, amb Nick Drake, fins i tot amb Damon Albarn. Va fer un disc superbonic amb el Nick Cave, no? Sí, sí, i de fet gràcies a la connexió amb Nick Cave va conèixer també a Warren Ellis, que és el violinista que normalment treballa amb Nick Cave i junts vam fer un disc de Spoken Word, que és això que estem escoltant ara, on Marianne Faithfull recita, són lletres d'ella, amb la música de Warren Ellis i és un disc preciós, la veritat.

Enamorades estem de la Marianne Faithfull. Aquest és un disc, aquesta cançó que sentim es diu To the Moon, a la lluna, i no sé si ens volies explicar alguna cosa més d'aquest disc, no?

Que l'escoltem. Sí, que l'escoltem, perquè potser és un dels discos menys reivindicats de Marianne Faithfull, però aquí realment es veu com Marianne, com Faithfull, no només es limitava a un sol gènere musical, sinó que al llarg dels anys 80, dels 90 i ja cap als 2000, va intentar tocar tot tipus de gèneres musicals, des de l'electrònica, des del blues. Iba a fer cabaret alemany, oi? Cabaret alemany, una miqueta de jazz, també intentava aquell punk runner així amb la veu trencada, i també feia discos un pèl més experimentals com aquest amb Warren Ellis.

Doncs més cançons, i parlant de Marian Faithfull, que és una de les protagonistes d'aquest festival inèdit, que comença d'aquí un parell de setmanes, finals d'octubre.

I'm known by many different names. My good friend Will calls me Puck and Robin Goodfellow. I follow the gypsy fairy queen. I follow the gypsy fairy queen. She walks the length and breadth of England Singing her song and using her wand To help and heal the land and the creatures on it She's dressed in rags of moleskin.

I també jo crec que se la pot reivindicar com a lletrista, perquè aquesta cançó és preciosa. Està parlant d'aquesta fada, aquesta reina de les fades, gitana.

Mira, podria ser ella mateixa, també. A vegades Marianne Faithfull escriu molt sobre altres dones, escriu moltes històries, com cròniques de diferents situacions a través de les seves lletres. I d'alguna forma jo crec que hi ha un trosset d'ella en cada una d'aquestes lletres i ella no deixa de ser aquesta fada que també ha aconseguit sobreviure a aquesta vida tan intensa i aquí ja l'escoltem l'any 2018 en una de les seves darreres gravacions cantant o intentant. Intentant articular d'una forma una mica més cantàbil, per dir-ho així, perquè ja li costava els darrers anys posar-se davant d'un micròfon i també cantar.

De fet, el 2020, que deies, va ser hospitalitzada pel coronavirus, problemes respiratoris, recordem les seves últimes entrevistes també amb el típic tub de respiració, etcètera, quan ja estava bastant fumuda. Per això val la pena, jo crec, parlar d'ella amb justícia i a veure si aquest documental ho fa. Per cert, que recordem el nom del documental però ho fem amb música.

Som als 70, dèiem això que aquest documental es diu Broken English, aquest documental que podem veure a final d'aquest mes al Festival Inèdit, que en tenim moltes ganes. Moltíssimes. I acabem amb aquesta cançó d'aquesta dona que sempre ens té el cor robat i que ens fascina, aquesta Marianne Faithfull, que per cert, banda sonora de The Americans, seria meravellosa, que has de veure en reclinatori.

Mira, doncs m'hauré de comprar, bueno.

Tinc un reclinatori que fa temps que no utilitzo a casa. Doncs escolta, te la recomano moltíssim, perquè a més és la història d'una parella, que són dos espies russos de l'època de la Guerra Freda, que es fan passar pels teus veïns del costat, m'explico. Molt bé. I res, hi ha una banda sonora deliciosa, i una de les cançons que hi surt és aquesta, Broken English, per si a algú li sona, que sé que mireu molt la tele. Olga Avalos, escolta'm, com sempre un gust. Igualment. Moltes gràcies. Adéu. Merci, bona nit. Adéu. Doncs sabem que mireu molt la tele, però no ho feu gaire. Escolteu la ràdio cada dia a les 11 de la nit. Escolteu les dones i els dies. Aquest programa que fem, Roser Pereira Moraga, Celia Forment, Mireia Isard, Albert Castellví, Helena Miquel, Josep Maria Campillo i qui us ha parlat, Montse Virgili. Demà, quina il·lusió, festa major. Ens visitarà l'actriu i dramaturga Míriam Muclès, un dels noms de moda del teatre català. Va inaugurar el Festival Grec, ha guanyat el Premi Revelació, els Premis de la Crítica, la Bade la. La veiem cada tarda, com si fos ahir, i demà serà amb nosaltres, aquí a les dones i als dies, a les 11 de la nit, fent-vos companyia pel cap de setmana. Què més bonic us pot passar a la vida? Bona nit.

What are you?