Martínez: "Fumar a les terrasses pot augmentar la probabilitat d'atacs asmàtics d'altres persones"

També volíem parlar de tabac, de la nova llei antitabac que s'ha aprovat al Consell de Ministres, que és veritat que encara haurà de passar pel Congrés, però si rep llum verda tal com està ara, la idea és ampliar els espais on no es pot fumar. Connectem amb la redacció del matí, amb la Maria Fernández Noguera. Maria, què tal, com estàs? Bon dia. Bon dia. On estarà prohibit fumar, Maria, si això tira endavant?

No estarà permès en terrasses de bars i restaurants, platges i piscines i altres instal·lacions esportives, tampoc en campus universitaris, zones de transport públic, els parcs nacionals, ni tampoc els espectacles i concerts que es facin a l'aire lliure, incluent-hi el teatre, el cinema i altres esdeveniments. I tampoc es podrà fumar a menys de 15 metres d'edificis públics, centres sanitaris, educatius, socials, esportius, culturals o d'investigació, així com museus, biblioteques i parcs o recintes infantils.

Aquesta és l'ampliació de les restriccions, però hi ha altres novetats en aquesta llei, Maria.

I tant, es prohibeix fumar als menors amb multes de fins a 600 euros que hauran de pagar els pares i el tabac s'equipararà a altres productes com els ciarrets electrònics o els vapejadors. Tindran les mateixes limitacions de consum previstes per al tabac en els espais on està prohibit fumar. I a més a més, també es posen més límits a la publicitat. Gràcies, Maria. Fins ara.

Saludem a aquesta hora la Cristina Martínez, que és la cap de la unitat de control del tabac de l'Institut Català d'Oncologia. Doctora Martínez, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Com li sona tot això?

Són mesures molt esperades. Fa més de 16 anys que la nostra llei no s'actualitza i en el marc del que ha passat en totes les tendències del consum de tabac hem tingut l'erupció de nous productes i una llei que va ser un pas important, reduir el consum de tabac en bars i en restaurants, però aquesta mesura, que va ser molt important per reduir l'exposició, no s'ha traduït en una reducció de la prevalença de consum de tabac a nivell d'Espanya o de Catalunya, i encara tenim una prevalença de les més altes de tot Europa, al voltant del 21-22%. Per tant, aquestes mesures no fan més que enfortir totes les mesures que són basades en la evidència per reduir el consum de tabac a nivell poblacional i millorar la salut poblacional tenint una nova exposició d'una gent que és tòxic i que mata. Per tant, pel que sabem o pel que

han investigat al voltant de mesures semblants i restriccions semblants, aquestes iniciatives funcionen perquè la gent fumi menys? O menys gent fumi?

Absolutament, absolutament. Les mesures de reducció dels llocs en els quals es poden fumar, és a dir, reducció dels espais, el que fomenten, per una banda, és la reducció lleugera de la prevalença, sobretot a l'inici, fomenten que les persones que fumen, doncs, que incrementin la seva audació per deixar de fumar, per tant, redueix la prevalença, però no només això amb els que ja són fumadors, sinó també hi ha un efecte molt important en la desnormalització i fa que la gent jove vegi no fumar com una normalitat. I en aquests moments passa tot el contrari, es veu fumar com quelcom integrat a la nostra societat. Això sumat també en que aquesta llei té un element important que és equiparar aquests nous productes que han sorgit en els últims anys en el mercat que contenen nicotina i que són tan pressionisats per la salut com els de combustible, doncs fa evidentment que estem esperant aquesta llei perquè evidentment la llei que tenim ara està obsoleta. I no afronta la realitat del que és el tabaquisme aquí a Catalunya i aquí a Espanya. És important això que deia.

Per tant, el fet que s'equipari el tabac amb els vapejadors, parlant en plata, és positiu. Absolutament.

De fet, la joventut actualment el que comença el seu consum de tabac o el consum de productes que tenen nicotines i que són addictius és a través de cigarretes electròniques que les veuen més atractives, pensen que és més inocu, que realment hi ha una estratègia de màrqueting a través dels saboritzants que tenen aquests productes i que també es venen o es promocionen a través de les xarxes socials. Que és quelcom que aquesta llei també està regulant perquè la gent jove ja no consulta els mateixos mitjans de comunicació que fem nosaltres, no utilitza ni la ràdio, ni la televisió, ni la premsa escrita. Ells ho fan tot a través de les xarxes socials. Si limitem la publicitat i la promoció a través d'aquestes xarxes socials. Si regulem el que els instagramers o les persones influencers recomanen, evidentment reduirem la possibilitat que els joves s'inicien aquesta adicció de la nicotina, sigui a través de les cigarreretes electròniques, les bossetes de nicotina o els altres productes més antics com la cigarreta convencional.

Això s'equipar una mica el que havíem fet anys enrere a les pel·lícules. A les pel·lícules va haver-hi molt de temps que no només veies els personatges fumar, sinó que era sexy, era mulava, parlant clar. L'equivalent avui és això que deia vostè ara, les xarxes socials, d'eliminar aquest contingut progressivament o eliminar-lo del tot, vaja.

La indústria del tabac ven un producte que és altament adictiu i si no fos adictiu la gent no el consumiria. El que també ha venut és valors a través del marketing. Antigament, amb el cowboy de. De Malboro o bé amb la dona sofisticada que fumava cigarretes electròniques. Això està una mica obsolet per a la gent d'avui dia. Per tant, el que hem de fer és un altre tipus de marketing que enganxi més a la gent jove i amb els canals que utilitza la gent jove. Per tant, què hem de fer? Hem d'estar preparats amb el que passa en la realitat i tenim una llei molt obsoleta. Tenim una llei que no inclou els productes que han entrat últimament al mercat i, a més a més, no inclou tampoc els mitjans. I això pel que fa a la publicitat i pel que fa als productes. Però també la proposta de llei que redueix els espais en els quals es pot consumir és una passa importantíssima per a la salut pública perquè redueix lleugerament la prevalença a curta mini i redueix molt l'exposició a nivell poblacional d'aquest agent que és tòxic i que produeix malalties. Pensem, per exemple, una cosa en les terrasses, el fet que una persona amb problemes respiratoris estigui inhalant per uns preus minuts aquest fumament del tabac pot incrementar les seves possibilitats de tenir un atac asmàtic. O una embarassada que es tengui en una terrassa, o un nen petit també, tenen els pulmons molt més petits, respiren molts metres ràpidament i acumulen més quantitat d'aquest fum que és noció. Altres països, per posar un exemple, on tenen llés integrals, un dels efectes més importants que s'evita a nivell poblacional, és la reducció de malalties cardiovasculars i fins i tot reducció de malalties generals respiratòries i cardiovasculars en les persones que treballen en aquests ambients. Perquè recordem que tot i que per nosaltres la majoria és un lloc de lleure, hi ha persones que treballen en una terrassa o que treballen en un lloc en el qual es fuma.

La Cristina Martínez és la cap de la unitat de control de tabac de l'Institut Català d'Oncologia. Doctora Martínez, moltíssimes gràcies, que tingui molt bon dia. Igualment, moltes gràcies. Alicia, com ho veus?

A veure, jo crec que és una mesura que és una mica al final de la normalització del tabac a la nostra societat. O sigui, realment és una mesura que va molt enllà. Jo crec que allò de les terrasses és com. Però, bé, bàsicament, permet llavors fumar a casa i lliurement pel carrer. Vull dir que és realment un canvi molt radical, també en el sentit de les multes a menors que seran pels pares d'aquests menors que fumen, que això sí que em sembla més de difícil aplicació. Però sí que sembla que anem a un canvi radical com el que vau viure, suposo, el 2006 amb el moment de deixar de veure la gent fumar als interiors. Serà un canvi molt radical. Jo entenc que això és molt necessari per temes de salut pública, perquè això. Entenem que el tabaquisme és com una lacra socialment. Ara, és veritat. Que a mi, a nivell de salut, m'interessa més l'esquerra que amplia drets i amplia el sector sanitari, que no pas l'esquerra que prohibeix. Què vull dir en aquest sentit? M'interessa molt més la Mònica García fent el Pla Veo, que és aquest de les ulleres gratuïtes amb menors de 18 anys, o m'interessa molt més el dentista públic que va crear l'Ajuntament de Barcelona, que no aquesta idea de la prohibició. Bueno, els metges t'ho diuen, no? És necessari, doncs hem d'anar cap allà, doncs escolta, hem d'anar cap allà. Doncs bé, no?

El que més greu m'ha sabut és el canvi que veu viure el 2005, que és una manera de dir-me gran, molt elegant, per part de la vida, però que consti que és completament cert. Vull dir, jo recordo que quan es fumava als avions. És a dir, ho veus des d'ara i penses, però en quin moment m'han acceptat la marranada aquella que poguessis fumar al seient de darrere dels avions. Eva.

Des d'en Humphrey Bogart i la Lauren Bacall fumant en pantalla, que allò era súper sexy, jo el 2005 no fumava i ara he de dir que ara fumo. O sigui que no soc un gran exemple de com ha funcionat. Tu has anat al revés, diguem. Jo sí, jo és que a vegades soc una persona una mica fora del sistema, a vegades ja m'ho reconec a mi mateixa. A veure, jo crec que malgrat això, i que em costarà, per exemple, a mi, i parlo a nivell personal, perquè al final som 20% de la població, em costarà molt, diguéssim, anar a fer un cafè en una terrassa i no poder fumar, però crec que a aquesta mesura l'actualització de la llei és absolutament necessària. És necessària perquè, bé, jo ja no vaig entendre aquell moment perquè sí que es permetia fumar els menors. O sigui, és una cosa que em va semblar una grandiosa incoherència. A més, està parlant de menors, perquè aquí cadascú al final, amb la seva vida, pot fer el que li doni la gana, entenc, no? Igual que s'haurien de posar mesures, i se'n posen però molt petites, i s'han posat per eliminar l'excés de sucres i adulterants que té el menjar, no?, i que causen obesitat. Dit això, era molt necessari actualitzar-la, perquè és veritat el que ja ens han dit els tècnics, que el tema dels vapejadors fa faradats. Jo no vaig gaire a vals de nit, però hi vaig anar molt recentment, i clar, hi havia allò prohibit cigarretes, d'acord, ja sortirem fora, no? Però és que quan vaig entrar, la pista de vall era un núvol de vapejadors, que a més és que gairebé em vaig marejar, no? Perquè a més tots tenen gustos diferents. Per tant, hem d'abordar aquestes noves formes de consum. I crec que la pressió funciona. Vaig tenir la sort d'estar al Japó l'any passat i, clar, allà potser molta gent no ho sap, però crec que potser segurament deu ser el país més restritit del món perquè no es pot fumar ni tan sols en l'espai públic, tan sols al carrer, no? I realment la pressió ambiental acaba sorgint efecte perquè això ho fas no només perquè et prohibeixin, sinó perquè tu no tens referents al costat que fumen, no? Igual que abans hi havia el Humphrey Bogart, però ara no veus absolutament ningú, no? Per tant, aquestes polítiques sí que funcionen. Ara bé, a mi em preocupa gairebé igual, diria, la contaminació ambiental, perquè al final li estem dient a algú, escolta, no fumis una cigarreteta en espais oberts, parlo, en espais oberts, a la platja o a la muntanya o on d'allò, i resulta que la contaminació i la qualitat de l'aire causen entre 3.500 i 5.000 morts anuals a Catalunya, no?, I això és perquè no hi ha transport públic eficient. Per tant, tu a vegades quan t'acostes a Barcelona, fa faradat Barcelona, perquè la veus coberta d'un núvol tòxic impressionant i saps que ara vas a respirar allò. Per tant, molt bé això, però crec que fan falta mesures per millorar la qualitat de l'aire de la salut pública molt més dures contra el tema de la contaminació. I això només es fa millorant el transport públic, que és el gran emissor de contaminants a les zones urbanes.

Jo et diré que crec que no es pot estar repicant ni anant a la processó perquè la sensació que tinc és que és un gran negoci per a l'administració. És a dir, si tu realment vols acabar amb el tabaquisme, que no deixa de ser una addicció i que deriva en malalties molt, molt, molt greus, no fas que una l'impost passi de 0,47 euros a 0,69 euros, que és un augment del 47%, perquè aquest és el 47%, és el que et dirà la ministra des del consejo de ministros, no? I semblarà que ha pujat moltíssim, però en realitat estem parlant d'una cosa irrisòria, una cosa irrisòria que ha fet rècord de recaptació per a l'administració amb més de 7.300 milions d'euros, a més a més. Es va inventar un nou impost, que estic molt a favor, que és el del líquid per fumar, que és el dels vapejadors, perquè hi ha un nou producte, per tant anem a gravar-lo també, però tinc la sensació que tot i que és veritat que estan aconseguint que hi hagi menys persones que fumin tabac, però sí que hi ha més joves vapejant, però és veritat que hi ha una salut pública millor, no deixa d'haver-hi el negoci. Si tu vols acabar amb el negoci, realment el que fas és gravar de veritat i també segurament mesures, si no recordo malament, em sembla que és el Regne Unit, que ja han posat data pel final del tabac. Sí, és el Regne Unit.

El que passa que el tema del gravat, al final, és com un dels autopistes. Resulta que els que sí tenen diners poden fumar fins que els consiguis un demà. O sigui, a mi les mesures que fan discriminació per ingressos no em semblen bé. En tot cas, han de ser horitzontals per a tothom.

Sí, però aleshores també aniríem, ara que l'Alicia havia obert un altre meló, que és aquest en relació a les polítiques públiques, de vinga, dentista gratis, ulleres gratis, resulta que tot. Això és diferent. No, no, sí, sí, però tot sense importar la renda. I aleshores tenim un dels països amb la distribució de renda més deficitària i més ineficient segons organismes com la OCDE. Jo et diré com he començat, és a dir, el que no pot ser és que el teu missatge no l'acompanyi de decisions que estiguin avalades en memòries i que et diguin que efectivament això acabarà amb el tabaquisme. Perquè aleshores, un cop més, tenim una administració que el que està fent és negoci amb la salut de la gent.

Ara vaig tot, Joan, però per al·lusions, Alicia, això que comentava ara la Itor.

No, jo crec que a hores d'ara no hem de justificar per què necessitem un dentista com a part del sistema públic, igual que necessitem cardiòlegs, neuròlegs i tot el tipus de sanitat. Jo crec que tenim ara mateix un sistema públic que té tres potes fluixes, que és el tema de la visió, l'òptica, el dentista i el fisioterapeuta, que són temes que no estan coberts per la salut pública i que, evidentment, tenen una afectació. Molt gran sobre la població i que, per tant, evidentment, hem d'avançar cap a la gratuïtat d'aquests serveis. Perquè entrem, si volem, en un debat fiscal, però el que ha de ser redistributiu per classe és la fiscalitat. Els serveis públics han de poder ser universals, igual que l'educació, la salut i, per tant, evidentment, que han de poder ser gratuïts. I si una petita menció sobre el consum de tabac. Hi ha una correlació entre la classe social i el consum de tabac. Un 20% de la classe alta fuma i, en canvi, un 33% de la classe baixa fuma. I això, a mesura que vas veient els canvis de percentil de renta, hi ha una correlació absoluta. Per tant, és veritat que la cosa impositiva, bé, afecta més a la classe treballadora. Per tant, són temes a tenir en compte a l'hora de fer grans augments impositius i, més important, en aquest sentit, és més igualitari. Mesures prohibitives que afecten a tothom que no impositives que, per tant, als rics, com tu dius, no hi ha com una afectació.

Joan, digues, Joan, perdona.

Amb això del negoci que deia el Borja, és molt interessant el fet de què passarà als aeroports. Per exemple, quan un viatge a Canàries i entra a un aeroport, al Duty Free el primer que es troba són grans expositors de tabac. És a dir, i te'ls oferten amb grans cartells, amb grans ofertes. No recordo ara en altres aeroports on, per exemple, els impostos són els mateixos, Barcelona, qualsevol aeroport de la península, no tinc clara si també s'oferta el tabac pels turistes estrangers com es fa a Canàries. Però tu vas a qualsevol aeroport de Canàries i el primer que trobes són grans expositors de "escolti'm, aquí tenim tabac més barat, compri'l". I llavors, a mi em sembla molt bé la mesura, és a dir, crec que és de les millors coses que han fet els governs al llarg dels anys i a Catalunya va ser una feina per la que va lluitar molt l'exconsellera Marina Geli. Va treballar moltíssim perquè això fos així, però han de predicar amb l'exemple, també, eh? Ho dic perquè prohibir el fumar al lloc de treball em sembla meravellós. A Madrid hi ha algun company. Que aquí ens faríem creus, però hi ha algun company que a les tertúlies de ràdio està amb el bàper, que a mi a vegades em toca al costat i dic, a veure, pots sortir a fora o pots no fumar directament, és a dir, no està 15 minuts a la

tertúlia assegut al seu lloc sense fumar. Ho dic perquè al Congrés dels Diputats, al pati del Congrés dels Diputats, els mateixos que estan legislant això, Els mateixos que aprovaran en unes setmanes la prohibició, el canvi de regulació per prohibir-ho més, són els primers que se posen al costat del pati del Congrés amb el cigar a fumar. Per tant, si ho prohibim a tot arreu, prohibim-ho també. En espais com el pati del Congrés dels Diputats, que és el millor lloc on donar exemple, perquè és que, a més a més, molts cops, és veritat que és per molts cafeters, això, eh? Però molts cops tens l'imatge en directe que et dona la senyal, quan hi ha un ple important, del pati del Congrés I hi ha més gent a fora que a dins. I et trobes, sí, i diré, abans era Ábalos i Pachi López. Eren els dos tipis que sempre estaven amb el cigar al pati. Ábalos ja no hi és per motius obvis i Pachi López està intentant deixar de fumar. El nom que volem és el del tertulià, eh? No el dels polítics. El diré perquè és el Jaime González que més havies treballat amb mi. I a la redacció quan havia convertit-me en ell feia el mateix fins que li van prohibir. I ara hi ha polítics, per exemple, la Teresa Jordà o l'Arnau Ramírez, per posar noms de polítics catalans, que si mireu les imatges us els veureu cada dia

al pati del Congrés amb el cigar a la mà. És a dir, i molesta molt. Quan tu estàs treballant, quan estàs. Ja sabem que nosaltres al pati del Congrés anem a buscar informació. Si veiem un polític allà, si està fumant ens votarem allà amb ell a veure si ens dona alguna informació

i et menges tot el seu fum. Escolta, però s'ha de tenir clar que això és una addicció i, per tant, hi ha més d'un milió de catalans que són addictes al tabac i, per tant, jo crec que més enllà de la prohibició, que reitero, estic d'acord amb l'actualització de la llei, s'ha de pensar què es fa amb els fumadors. Perquè és a dir, no n'hi ha prou a dir mira, no, i ja et buscaràs la vida perquè l'únic que farà la gent serà allunyar-se per tant, juntament amb això s'han de posar més programes per erradicar el tabaquisme o sigui, més programes sanitaris perquè si no, m'assembla també una certa discriminació cap a la gent que fuma i que de fet fuma perquè té una addicció.