Mary Wollstonecraft, la novel·lista oblidada del protofeminisme

Necesitàvem en aquest programa una mica de classicisme, de senyores clàssiques, perquè lo clàssic si és clàssic és per alguna cosa, és perquè és bo. Exacte. I estàs d'acord o no? I estic molt d'acord. Antonia Carrepons, ja l'heu coneguda amb aquesta veu que la caracteritza. Radiofònica. Radiofònica, trencada, de terrassa. Exacte. Es nota, eh? Aquest accent de terrassa es nota. Sí, sí, l'aire de Sant Llorenç, de la muntanya. Escolta, avui, com sempre, aquesta dona ve un cop al mes a parlar-nos de literatura clàssica que no ens hauríem de perdre, de figures importants, i avui vens amb una que m'agrada molt. Però va, et deixo que ho expliquis tu. Que venguis al peix.

A veure, avui parlarem d'una icona del feminisme. Molt coneguda com a icona del feminisme, que a més va escriure dues novel·les molt bones que no recorda ningú i que no llegeix ningú. Tot molt bo, però no la llegeix ningú ni se'n recorda ningú. Exacte, jo per això és que la vull reivindicar, perquè és una dona, perquè és feminista i perquè és una gran novel·lista. Oblidada, pobreta meva.

Escolta, quin misteri, em diràs qui és? Perquè, no sé, clar, Virginia Woolf, no ens en recordem d'ella.

Sí, d'ella ens en recordem. Us donaré una pista. És una dona del segle XVIII que va viure els canvis de la Revolució Francesa, que té una vida apassionant i dolorosa, però que resulta que la gent la coneix sobretot per una cosa que no va fer ella, que és una cosa que passa molt a les dones. Resulta que tothom la coneix perquè la seva filla, Mary Shelley, va escriure Frankenstein. I d'aquesta sí que tothom se'n recorda.

Bueno, ja passa també amb les dones, que a vegades coneixem més la biografia amb qui s'han casat, els fills que han tingut, que amb la seva pròpia història. Sembla que les hem d'explicar sempre a través dels altres. Doncs, a part de ser la mare de Mary Shelley, l'autora de Frankenstein, la Mary Wollstonecraft va fer moltes coses, oi que sí?

Oh, i tant. Doncs, va fer moltíssimes coses. La més important, per la que és coneguda, és perquè és una icona del feminisme. Resulta que aquesta senyora.

Estàs venent molt, però en aquella època encara no existia el feminisme. No. Bé, però del proto-feminisme, una mica sí que existia. Tot això ho fas per fer-me la pilota,

ja t'estic veient. Sí, dona, clar. El feminisme com a moviment apareix amb la Revolució Francesa i aquesta senyora viu la Revolució Francesa. I quatre anys després de la Revolució va publicar un llibre que va ser molt important i que tothom coneix i que ningú no s'ha llegit, que es diu Vindicació dels drets de la dona. És un llibre important perquè reclama el dret a l'educació de les dones, el dret a poder exercir les mateixes professions que els homes, i el dret a tenir els mateixos drets fonamentals.

I clar, això és curiós perquè això era el segle XVIII, que a vegades ens pensem que tots ens ho vam inventar ahir,

oi? No, clar, no, no. Les coses normalment tenen una història i aquesta història acostuma a ser bastant, bastant antiga. Ella, tots aquests drets, els reivindica aferrissadament i diu que s'haurien d'aconseguir en un context de justícia social i en una societat igualitària. Encara estem esperant ara, eh? Bé, estem al XXI. Exacte. Exacte, o sigui que ja ho veieu que és molt moderna.

Molt moderna, i escolta, ara acabàvem de dir que a les dones sempre s'explica la seva vida privada, però sí que ens interessaria una mica saber com va ser el seu món i també. Com va viure, perquè ara potser seria molt més fàcil ser feminista i parlar dels drets de les dones, però en aquell moment no ho era tant.

Exacte, la cosa tenia la seva dificultat, i a més aquí hi ha una història que té una mica de marro, que això a mi ja m'agrada. La Mary Wollstonecraft era una noia d'idees molt clares, amb tendència a la melancolia, però de caràcter molt fort.

Escolta, perdona, pregunta. D'aquesta informació, tu com ho saps? Perquè, clar, del segle XVIII, que era melancòlica i de caràcter fort, això t'ho has inventat tu o no? No, nena, això ho he llegit. No, és que m'ha fet gràcia.

A veure, jo abans de venir aquí al programa em documento

i em llegeixo totes les biografies i llibres i m'ho he llegit tot. Em fa gràcia aquest nivell de coneixement sobre ella. Una cosa és que em diguis que va néixer a Polà Frugell, però l'altra que em diguis

que tenia tendència. Sí, perquè tal com li va anar la vida, hi ha gent que ha arribat a aquestes conclusions. Això ho he llegit. Bé, Era una noia amb aquestes característiques, melancòlica però de caràcter fort i amb les idees clares, que era la gran de set germans, però la mare tenia predilecció pel fill mascle, ves quina cosa. I el pare era una joia, perquè era maltractador i es gastava els diners a la lleugera. Per tant, la Mary Wollstonecraft va buscar una mica de consol i de confort en les amistats. D'adolescent va tenir una amiga molt amiga, però molt amiga, que es deia Fanny Blot. Bé, suposo que es deu dir Fanny Blot. El que tu vulguis. Sí, bé. Era una noia distingida, molt intel·ligent, però pobra, i la Mary la va voler ajudar sempre.

Perquè entenc que la Mary Wollstonecraft era de familiar de Casa Bona.

Bueno, era normaleta, no era rica, però estàvem bé. Si podies estudiar en aquella època i tot això, estaves bé. Sí, l'altra era més pobra. I la Fanny, què li passava? Doncs que la Fanny estava malalta de tuberculosi, pobra noia, i se'n va anar a Lisboa, allà es va casar. I la Mary la va acompanyar pel casament i resulta que la va veure morir. Això ho explica en una de les seves dues novel·les, que es diu Maria, una ficció. Però fixeu-vos si era una dona d'empenta que amb dues germanes i aquesta amiga, la Fanny Blot, va fundar una escola per educar-hi les nenes quan ella tenia 25 anys. Mare meva! Per tant, és una dona d'idees clares i que les posa en pràctica.

Les dones i els dies el millor que t'ha passat des del 2019 i a mi el millor que m'ha passat des del 2026 és que l'Antònia Carrapons vingui un cop al mes i ens posi en òrbita aquestes dones magnífiques

a mi també és el millor que m'ha passat des del 2026 venir aquí a aquest

programa és una pilotera, us adoneu, no? Ens l'estimem, ens l'estimem. Pensa que hi ha molta gent de Sabadell en aquest programa, vull dir, estàs en minoria aquí, com a Terrasenca. Sí, sí, però bé, jo molt estimo la gent de Sabadell. Jo també. Escolta'm, Mari Wollstonecraft, parlàvem d'aquesta dona i parlàvem de les seves amistats, però també ens agrada saber, la seva vida d'amor també va ser prou atzerosa, no?

Sí, és atzerosa i molt moderna. Que sapiguem, la Wollstonecraft va tenir tres grans històries d'amor. Potser en va tenir més, però aquesta se les va guardar per ella i, per tant, jo no les he llegit. Les que sé són les següents. La primera és que es va enamorar d'un pintor suís que es deia Henry Fuseli, que era pintor i escriptor, bisexual i casat. Llavors, la Mary Wollstonecraft va tenir la gran idea que podien conviure tots tres, el matrimoni Fuseli i ella. Evidentment, el Fuseli s'hi va negar. Molt moderna, per l'època. La dona del Fuseli s'hi va negar, evidentment, i el Fuseli va abandonar la Mary Wollstonecraft. Llavors ella, que estava trista, una mica per oblidar Fuseli, una altra mica per veure els efectes de la Revolució Francesa, se'n va anar a París. Allà va conèixer un aventurer americà un poc a solta, per dir-ho clar, que es deia. Ja ens has fet el resum, eh? Sí, exacte, així acabem.

Un poc a solta, un poc a vergonya. Estàs a la campanya a l'Ajuntament? Perdona. És que si no ho dic, revento.

Digues, digues, va. Doncs aquest paio es deia Gilbert Imlay. I què li passava amb l'aventurer aquest americà? Doncs bé, es van embolicar, van tenir una vida intensa, van viatjar a Escandinàvia, van tenir una filla, no es van casar mai, perquè ella totes les històries d'amor les va viure al marge del matrimoni, que això té mèrit, al segle XVIII, però en aquest cas ella es feia passar per la senyora Imlay per legitimar la filla. Ell la va abandonar i ella va tornar a Londres. I allà va viure la tercera història d'amor, que és, diguéssim, potser la més important per la història de la literatura, segur, perquè es va embolicar amb el filòsof anarquista William Godwin, amb qui va tenir una filla. Quan la parella ja s'havia trencat, es van casar per legitimar la filla. Clar, perquè en aquell moment, imagina't, no? Exacte. I la nena aquesta va néixer, es deia Mary, i amb els anys a venir, aquesta nena es va enamorar del poeta Shilley i va escriure la novel·la que l'ha fet famosa, que és Frankenstein.

Per això es deia Mary Shelley perquè en aquell moment agafaves el cognom del marit cosa que podem dir que Mary Wollstonecraft ella sempre va estar amb el seu cognom ella

va morir de part de septicèmia pocs dies després del part pobra dona. Això vols dir la Mary Wollstonecraft,

que de seguida va tenir la Mary Shelley, va morir. Podríem dir que no va veure l'èxit de la seva filla, mai. No, ni el van sumar. Molta desgràcia, però també molta diversió i molta vida lliure. La veritat és que m'està agradant bastant aquesta biografia.

Sí, hi ha encara una altra desgràcia que és molt bonica. Bueno, bonica no, és dramàtica, però té el seu punt còmic, que és que es va intentar suïcidar dues vegades. Una va prendre l'auden, que és un opià, sí que prenia molta gent, i l'altra es va llençar el támasi. I aquesta és la que té un punt. A veure, explica'm com li veus el sentit de l'humor. De poètic, sí, perquè com que abans duien aquells vestits tan amples i vaporosos i pesats, doncs quan es va tirar l'aigua se li va inflar la faldilla i un home que passava per allà la va veure sorar i la va salvar. Per tant, ella, el que és bonic d'això és que va acceptar el seu destí perquè no es va tornar a intentar suïcidar mai més. Que fort, eh? Sí.

La seva vida és de novela. És de novela, és de novela, sí. Escolta, si volem llegir llibres de la Mary Wollstonecraft, ens recomanaves el del principi, el dels drets, però després ens has parlat d'una ficció i

també n'hi ha d'altres, oi? Ella va escriure dues noveles. Una es diu Maria, una ficció, i l'altra es diu Mary o el món contra les dones. I són dues noveles molt interessants en què defensa les seves idees feministes. I que ara, al seu moment, la devien despalletar, oi? Exacte, exacte. Hi havia una escriptora que avui en dia no coneix ningú, que es deia Hannah Moore, que va arribar a afirmar que la novela aquesta, la segona, la que ha esmentat la segona, Mary o el món contra les dones, era. Una vindicació de l'adulteri fent un joc amb allò de la vindicació dels drets de la dona va dir això tu no ets una enamorada

per això deixa'm que ho digui jo perquè si no quedaràs una mica malament. De què? Enamorada del Voltaire? No, també, suposo. Vull dir, com a persona lliure, escolta'm, el que tu vulguis. Però de la Mary Wollstonecraft. Per això a Calcarrer, a la teva editorial, l'has editada.

Exacte, perquè jo trobo que és una escriptora boníssima, que la llegeixes i tu prens partit per aquells personatges, per aquells personatges femenins que són les veritables protagonistes.

I escolta, una cosa que m'interessa molt, perquè la gent quan els hi dius clàssics se'ls hi posa allò, se'ls hi cauen els cabells o els perden pel camí. És llegidora? És a dir, encara que l'hagis editat tu, eh? Ara, siguem sincera i amb amor. És llegidora? No és difícil?

No, es llegeix molt bé i, a més, com que et presenta tan bé els personatges i veus el patiment que tenen, tu de seguida prens partit. I quan veus les desgràcies que passen als personatges, pateixes amb ella. I com que és una gran narradora i la traducció de l'Esther Tallada és esplèndida, Tu llegeixes, i pateixes, i gaudeixes, perquè dius, ostres, tu, és que quina llengua, i quines frases, i quines situacions. I té una cosa que a mi m'agrada molt, que és molt moderna, segle XVIII, finals del segle XVIII. En una de les seves novel·les, en la Maria o el món, ai, Mary o el món contra les dones, En aquesta explica la sexualitat del matrimoni i explica que, com que les obligaven a casar-se de jovenetes, la Mary sent repugnància física pel seu marit.

I això costa molt de llegir-ho, sobretot. Ara també, jo crec, i costa molt en aquella època. No s'hagués entès quan a més estàs parlant en

primera persona. Exacte. És que jo trobo que, de veritat, que això ho llegim en una novel·la d'avui en dia i diem, ostres, que valenta. Sí, però clar, en una novel·la del segle XVIII que expliqui això,

sobretot en aquella època que a més està fent casar bastant amb els cosins i amb els familiars i amb el no sé què. Escolta, per acabar, frases de la Mary Wollstonecraft que em recomanes i que són contundents i reivindicatives.

Doncs mira, n'hi ha una que la Maria diu. Sé massa bé que les dones sempre tenen les de perdre si és la llei qui té l'última paraula. Això, no em digueu que no és actualíssim, això. I un altre, que diu la Meri, diu, treballaré, faré el que calgui abans que viure com una esclava.

Fantàstic. Quin final. Mary Wollstonecraft, llegiu-la a Calcarrer, on vulgueu, també, si podeu. Llegi en anglès, tu, endavant, Barça. Home, i tant, i tant. Nosaltres no us negarem mai el camí. No, no, no. Llegiu-la, que no us empenedirem. Exacte. Antònia, què repons? Vols posar-te damunt la taula? Doncs vinga, va. Per dir-ho a Catalunya, això? Ara ho faig, ara m'hi enfilo. Vinga, moltes gràcies. Fins aviat. Gràcies. Antonia Carrepons, un gust, com sempre. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. M'encanta venir a veure't aquí. Ai, ai, ai. Sort que ve un cop al mes i no en treu tot el protagonisme, aquesta.

Nosaltres ho deixem aquí, aquest programa que hem fet, Roser Pereira Moraga, Celi Forment, Mireia Isard, Albert Castellví, Helena Miquel, Pau Roca, avui no hi és, Josep Maria Campillo, li enviem una versada molt gran, i qui us ha parlat, Montse Virgili. Demà coneixerem la història de viatgeres que van desafiar el seu destí i van decidir sortir de casa i emprendre llargs viatges. Això quan no existien els enoracs de Goretex. Això serà demà a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio. Bona nit.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Alabama, Arkansas I do love my mom and pop Not the way that I do love you Holy moly, me oh my You're the apple of my eye Girl, I've never met someone like you Man oh man, you're my best friend I scream it to the nothingness There ain't nothing that I need.

I'll follow you into the park, through the jungle, through the dark I've never loved one like you Boats and boats and waterfalls, alleyways and payphone calls I've been everywhere with you. Home is wherever I'm with you. Let me come home. Home is wherever I'm with you. Alabama, Arkansas. I do love my mama and pa. ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal!