Mascó, Pineda i Llàcer i els pets davant la parella

És un quart de dotze. I a aquesta hora arriba Elisenda Pineda, Àngel Llàcer i Judit Pascó. Bon dia. Bon dia. Comencem per tu amb el dilema, Àngel.

Sí? Jo? Sí. Al final és molt català el tema que jo he de tractar. Que jo l'he explicat ara una mica a la Pineda i la Pineda diu que és apassionant aquest tema. És apassionant, m'encanta. Jo el trobo horrible, però. Vos que la Pineda s'apassiona

fàcilment, eh? No, perquè defineixen les persones en temes com aquest. Som-hi? Defineixen les persones. Endavant amb el dilema. Exacte.

Tinc un problema jo molt gros, que és quan estàs al llit amb algú o compartint l'espai íntim amb algú, a casa, al sofà, per allò que vulguis, la intimitat, la intimitat amb algú. Jo tinc, em costa molt d'esforç, molt eh, que em fa com mal cap amunt, que em puja perquè ho aguanto al pet. Aguantar-te, 100%. No pots aguantar. No, o sigui, si no m'aguanto, m'aguanto. No, no, no he sentit mai ningú tirar-me un pet. Però allò que et ve el pet i fas, ai, ara em fotré aquest pet amb un gust. I fas, no. Llavors et comença a fer com un mal que et puja fins a dalt.

Bueno, és que és molt dolent per la salut. Sí, sí, sí, i tant. Sí, home, aguantar-se els gasos és terrible. És molt mal. És això que dius, que et puja fins al pulmó.

Sí, sí, sí. I aleshores, clar, ja m'ha sortit la pineda dient-me, i ja n'estudis, que diuen que en tirar-se els pets en parella o no sé què, estan molt bé. Entre 12 i 25 pets ens hem de tirar cada dia. Cada dia, és veritat. Entre quants? 12 i 25. Jo no arribo a aquesta xifra, ni de conya. Per salut digestiva. Jo depèn.

De més? No, no, de menys.

Del que menges. Sí, també. Si estàs a alta muntanya, et fa tirar més pets.

A l'any són entre 4.000 i 9.000 pets. Clar, no, i caminar va molt bé. Jo soc d'aquell que camina el pet caminador. Ah, sí, que vas deixant anar.

Ai, sí, no es nota tant. I no us agafa. Quan fas pujada. Sobra una mica.

Bueno, però no parlem d'això, parlem de la intimitat. I també surt amb més facilitat. Vosaltres, que teniu parelles de fa molts, molts anys. Sí. Ai, la Judit ja fa.

És que és un tema que qui ens estigui escoltant pensarà que és una tonteria, però no ho és. No ho és. Planteja-ho, planteja-ho.

Jo ho he plantejat. I ara vosaltres. Si tirar-se per davant la parella sí o no? Clar, és que jo. Perfecte. Perdoneu, eh? Vinga, perfecte, ja ho has entès, doncs.

Home, sembla de molt mala educació, ja n'hem estat parlant una miqueta, però és veritat que poder-se'ls tirar també és un símbol que tens molta confiança i hi estàs molt a gust. Clar.

I que no li dones importància, tampoc.

A tu et tires per davant del teu marit?

No. Intento evitar-ho. Ho veus? Però si alguna vegada passa, perquè tens moltes ganes i perquè d'allò. Rius una estona, obres la finestra i ventiles, tampoc passa res. En canvi, jo no ho faria davant teu, Ricard. Davant teu no ho faria. Clar, depèn del nivell. I el pet per davant? Què vol dir el pet per darrere? Per les senyores, vols dir? Ah, però aquest és molt incontrolable.

Aquest no fa olor, fa soroll. Fa el mateix soroll. Sí, però costa molt de controlar, també, aquest.

No, no, aquest no te l'esperes. No parlem d'aquest. En podem parlar, eh?

Aquest és tot un tema. Perdoneu-me, però és la primera vegada a la meva vida que sento el pet per davant. El pet del cony.

Sí, clar, nen. Aviam, quan has parit, diverses vegades. Et queda allò com la gallina. No, escolta, guapo, de gallina res, gallino tu. Te gallino tu. Però et queda més flàcid, diguéssim.

Més obert, més flàcid, no? És el tema de. Aleshores, per allà,

si tu fas una posició. Per exemple, jo que faig ioga. Ioga, perro boca abajo. La piràmide si no tanques bé i no estàs ben apretadeta a consciència i et relaxes t'entra aire, no passa res que t'entri aire però quan et poses dret et poses dret, llavors surt i sembla que t'estis tirant un pet i no és un pet, simplement que ha entrat aire per allà és vaginal, llavors no fa mala olor però fa aquell soroll que fa vergonya i això també passa no hi ha problema perquè tu et mires a la dona en qüestió i li dius. Ja sé que surt de la vagina.

És de davant. El pet de davant.

El tema és que quan et passa aquest joveneta i et passa amb les teves primeres relacions sexuals, i no ho pots controlar, perquè evidentment ha entrat aire allà dins, i hi ha una lubricació i tot, i penses, ostres, aquesta persona que ara està tenint aquesta relació. Té un idó que hem d'estar parlant d'això.

Jo no m'hagués imaginat mai, us ho dic de veritat, que plantejaran aquest dilema que us he posat avui, que si hem parlat de pets vaginals. Nen, però acabes d'aprendre alguna cosa que no sabies. Sí, sí, molt útil. Hi ha gent que fabrica molt matar.

És veritat. Sí, però això és un problema, eh? Això és un problema gros. I no els hi fa pudor, eh? No pots fumar, eh? Els que fabriquen molt matà, no.

Home, depèn de l'estona que estigui aquell aire dins el teu cos.

Vols dir que la maceració és important, Judit? Molt important. Que la formigonera actui durant molt de temps és important, eh?

A la pregunta anem al timo, perquè ens enrotllem.

Ens tires més davant de la teva parella, sí o no?

Evitar-los, no? Jo els evito. Evitem-los, però si t'ha de fer mal o en tens moltes ganes,

home, doncs sí. Deixa't anar. No, jo no, mai, mai. Jo me'ls aguanto. El 100%, eh? I em puc trobar malament després. A més, que tinc un problema de restranyiment. Uf, mira. I és veritat que a mi el gas se m'activa si miro prestatgeria. Si jo vaig a un supermercat i estic buscant. No, t'entenc perfectament, Eliseta. La concentració. Jo no ho entenc. Què vols dir, s'atactiva?

Sí, sí, amb què? No sé per què.

L'estómac et fa com uns. Quina relació hi ha? Però de menjar. Va fent espai.

Que hi hagi menjar. O si hi ha productes de la llimpiatge, també. Com si fos prestatgeria. La mateixa. És mirar prestatgeria. Si jo vaig restret, abaixo el súper.

Vas a l'IKEA, l'IKEA és impossible.

Elena, però això és molt bo, perquè aquesta companya, tu ets, no sé, ets un llibre obert, tens una sabiduria del poble que jo la necessito, jo necessito conviure més amb tu. O sigui, si jo vaig amb tu al supermercat de compres I no he anat abans al lavabo. I no has anat, que vas restret habitualment.

Sí, és molt probable que et digui, Judit, aguanta'm el bolso, saps?

Però pet no va amb caca, eh, perquè no va lligat.

Depèn. La meva neboda, quan era petita. Però ajuda, eh, ajuda, eh. Jo crec que quan tens problema d'una cosa, el tens de tot.

En tot cas, sí i no. Molt bé. I tu, Àngel? No, jo no t'ho he explicat abans. Bueno, perdona, noi. Jo tenia una professora. No se pot dir res. Jo tenia una professora de ioga. No se pot dir res, últimament.

Jo tenia. Ai, perdona, no ho sé. Ai, sí, nens, esteu molt susceptibles.

Jo tenia una professora de ioga que em deia sempre que hem d'aprendre més dels animals. Els animals què fan? Tiren pets. Els animals se geuen a terra quan els dona la gana. Estiren el pet quan els ve ganes. Badallen quan volen badallar. Dormen quan volen dormir. Hem d'aprendre una miqueta més de la sabiduria animal.

Ja, però no tenen consciència les bèsties. Llavors, clar, ells fan. Tampoc treballen, eh, totes les bèsties. El teu dilema. Mira, el meu dilema, jo us puc avançar que qualsevol semblança que tinguin amb la realitat del tema que us porto és pura casualitat, d'acord? Us voldria posar una situació molt concreta sobre la taula. La mare d'uns fills. Sí. Una senyora que té, posem, dos, tres fills. Sí. I un d'aquests fills li diu un dia, mira, mare, amb la parella ens divorciem, ens separem. Sí. Però ja ho diré jo als meus germans quan trobi el moment.

Però si ja ens ho vas dir, no? No. No. No, no us ho vaig dir. Et sembla que us ho vaig dir? Sí. Aquí està.

Però no. Perquè et va dir que tenia ganes d'explicar-li això. Encara que digui que no té res a veure amb la realitat.

Res a veure amb la realitat. Però ara ho està fent pública. Exacte. I ara tornes una altra vegada a fer el mateix reuniment que vas fer el seu dia, Àngel. No passa res. Clar, aquesta senyora diu. Jo m'esperaré que tu ho comentis amb els teus germans, però passen moltes setmanes i aquesta persona no ho comenta amb els seus germans. A veure, perdona, però això ja n'hem parlat aquí a la ràdio, eh? No, no, no, no, no. Ho hem parlat pel guatxaco. Ho hem anat arrossegant en el guió, això. Ah, val, val, val.

Aquí públicament encara no ha tret el. No s'havia fet, no s'havia fet. No jugueu amb mi, eh? Ella vol cuidar el parc públicament. No saber què ha passat i què no ha passat.

Podria repetir cada setmana la mateixa secció. Aviam què. Jo, i jugar amb mi. Aviam què. No, no, pobres, que et desbuicaríem. No, aleshores, clar, passen les setmanes i aquesta persona no comunica als seus germans que s'ha separat. I clar, la mare segueix veient els germans d'aquesta persona i ha de mantenir aquest secret. Però clar, és un secret que diu, ostres, jo tenint aquesta informació, si passen moltes setmanes i no ho dic als germans, potser els germans, quan s'assabentin de tot això i que ha passat tant de temps sabent que jo era coneixedora d'això, es poden enfadar amb mi. Però si els hi dic i desvelo aquest secret, m'estic distraint en el fill que m'ha demanat que no digui res fins que ell ho comunique als seus germans. Hi ha un problema aquí, perquè facis el que facis, se't pot ofendre qualsevol dels fills.

Jo saps què faria? Jo aniria directe al personatge en qüestió i li diria perdona. Ho expliques tu o ho explico jo? Així, eh? Clar, el posaria entre l'espai i la paret. Li diria, ha passat més de dues setmanes, no ho has dit, jo em sento així, em trobo així, o ho dius tu o ho dic jo. O sigui, li diria. Exacte, encara que aquesta persona. No ho faria abans de no dir-li, perquè, clar. Encara que aquesta persona no hagi trobat el moment. Per què no ho expliques? Això és el que estic dient. Sense forçar-ho, ho dius tu, ho dic jo. Sense amenaça. Més suau, més suau, sí.

Clar, perquè el tema està que aquesta persona que s'està separant no veu els seus germans habitualment. I fer-ho per telèfon, comunicar-los aquesta notícia per telèfon, potser s'està esperant a veure'ls personalment, a tenir un dinar, a que la cosa. Jo no li vull l'Ernest. No, l'Ernest ja no vindrà més.

Aquestes coses semblants ens han passat, eh? Sí, eh? I és molt incòmoda. A més a més penses, hòstia, què pilotes estàs parant, no?

I més quan ets la mare de tots tres, perquè hi ha un vincle que dius, home, si és una altra persona no et genera aquest vincle

tan estrella. Si tu ets la mare, pots dir el que vulguis quan vulguis.

Sí, això, o sigui, et dona vol a papal, això.

Sí, clar. Perfecte. Home, però el fill t'acaba de demanar que no. Bueno, fill meu, mira, si vols, jo, per tu, m'espero que cap de setmana, però si dilluns torno a les dits dels teus germans,

jo en parlaré obertament. El Ricard m'ha dit que més suau, o no, o ultimátum.

Si tu no has parlat amb els teus germans dilluns, jo els diria normalment. No hi ha diferència, no? No, clar, vull dir, ja els diré jo, ja els diré jo. No, però els hi vull dir jo. Poses un dia al dilluns. Clar, vull dir que deu. Si no els hi dius dilluns, no d'això, ja està.

Llavors ho xerraré perquè a aquesta persona li vull, a dins d'aquesta informació, no? No, clar, perquè les mans ho han de saber i tu parles. Jo no ho diria, no ho diria. Aguantaries. Sí. Tot el que calgui. Saps què passa? Que després també fer-se la tonta de. Ai, doncs a mi m'ho va dir ahir, saps? Vull dir que aquesta és una altra opció. De fer veure que tu te n'has assabentat al mateix temps. Però, ostres, és que em passaria una barbaritat. Més si són fills meus.

Ara he dit això, però estic pensant que m'han passat coses d'aquestes semblants, però amb més rotllo, més amics, coses que veus de prop. I al final he callat bastant. No trobes el moment de com dir-ho. És molt delicat.

I perquè és una cosa que. Que ens vinculen aquella persona que s'està separant,

és la seva vida, també. Jo què n'he de fer? Jo he acabat callant. Però estàs incòmode, tens ganes de no trobar-te aquella persona, perquè no estàs bé, tens ganes d'avançar-t'ho.

O que se t'escapi, que potser se t'escapa d'una manera natural, de dir, hòstia, mira, ton germà em va trucar l'altre dia, està ben fotut, eh? I per què està fotut? Hòstia. Merda, he fet-ho la pota, saps? Vull dir, clar, en temes de família és complicat, això, no? Judit, el teu dilema.

El meu dilema és molt diferent. El meu dilema. Bueno, m'ha passat. M'ha passat alguna cosa semblant a això, va. Deixem-ho aquí. Per exemple, a veure. Ens vas servir de psicòlegs. És que ens vas servir de psicòlegs. Després em truquen els meus i em diuen, però què colla expliques a la ràdio? És igual, va, vaig directe al gra. Grup de coneguts i amics. He dit coneguts i amics, també amics d'amics, és a dir, no un grupet de cinc o sis íntims, eh? Un bon grup de gent, 40, i anem a sopar. No, 40 no, però un grup gran. Fem un sopar en un restaurant. Hi ha molta alegria, veig jo, vaig veient que hi ha molta alegria, demanant plats, l'entrecot més car. Empolles de bon vi, dones una ullada i dius, caram, hi ha qui està demanant el vi més car de la carta, però penses, va, un dia és un dia, potser no passa res, però també t'adones que hi ha sensibilitats diferents, gent diferent, gent que coneixes que a uns potser els anirà millor que a altres, etc.

El Ricard a mi sempre m'ho fa això, eh? Sempre m'ho fa, que sempre m'ho fa el Ricard. Que demana el bicar,

que jo sempre m'ho agafo aquell llit de 27, saps aquella camisa de 27? Si agafes un de 32, que no pugi de 30. Exacte. Però que n'hi ha de I

llavors el Ricard va i va, demana un, que llavors jo, com una raça, miro. 55, 75 euros. Per això m'estàs parlant de París,

que els vins valen això. Aquí no demano vins, depèn, depèn.

Som-hi. I depèn del dia, també. Atenció, a l'hora de pagar. Anem a l'hora de pagar, l'avui. Esteu celebrant alguna cosa? Això és un sopar. Normal, eh? No s'està celebrant, no és aniversari. No, el típic sopar abans de vacances,

de natals. Un sopar de gent. Amb el Ricard Ostrella

demanant un bid a 70 euros. A l'hora de pagar. Algú, quan dic algú, és algú. Algú diu. A parts iguals, eh? Ui! Epa! A parts iguals! Que tu per dins. Jo no sé, però vosaltres. Home, això també és un tema molt catalanet, eh? Tu parles de pets, jo parlo de pasta, de diners. És veritat, penses. Home, a parts iguals, a parts iguals. Pajaro, acabes de demanar tots els vins més cars, i clar. Però em semblarà que no volis a parts iguals. I jo al vespre em sento malament, un sopar fort, m'estic cuidant la dieta i tal, i acabo de demanar un sol plat. I tu, me foto les botes, o sigui, no he menjat ni postres, no sé si m'explico. Jo moltes vegades això, mira, quan em passa això. Plat únic sense postres és que has begut oli.

Quan em passa això, que jo ja veig que passarà això, jo ja arribo. El primer que dic és, jo només menjaré una amanida i la pagaré abans no feu el compte. Tu dius això? Això és molt ridícul. Clar, però quan dius. Sí, però és que, escolta'm, passes de pagar 12 euros a 42. Saps què vull dir, oi? Que no passa res, que un altre dia ja els pagaràs tu. Però vull dir, quan tu ja veus. És que això, com us dic, ja veus.

Si hi ha el Ricard o no hi ha el Ricard. Si hi ha el Ricard,

moltes vegades paga el Ricard. Perdona, i tu també. El tema és. El tema és, pagues igual o t'atreveixes a fer números mentals. Si us explico la meva vida, la meva, la meva personal, els dinars que jo faig sempre pago jo. Sempre. Els sopars, els dinars, siguem dos, deu, no sé quantos. Sempre pago jo. Per tothom? Per tothom. I si no tens aquest problema que acabo de plantejar? No, per no tenir-lo. Per no tenir-lo i perquè tinc quartos. Llavors sempre penso no sé què tal tal. Home, quan vaig a sopar és una cosa especial. No, i perquè l'Àngel és molt de demanar coses a ell, però després ho paga ell. Això no et passaria amb l'Àngel.

No, clar. Aquesta és la gran diferència. Jo també podria, si estic en un grup, M'he reduït, no 40 persones, no ho sé, però I et poses esplèndid, ja veus. Sí, però esplèndid de no esplèndid.

Que et toca a tu perquè és bonic, llavors. T'està parlant de que tu vas a sopar amb uns amics d'uns amics. Exacte, amics,

amics d'amics, coneguts. És que ja no hi diria jo, uns amics d'uns amics.

Perquè fa mitja mandra, però posem per cas que bé. Sí, però imagina que hi has d'anar, perquè estàs acompanyant

la teva parella, o perquè. Si són uns amics d'uns amics i no sé què i tal i tots riuen allà,

doncs pagaré el que s'hagi de pagar. I no diré res. Jo pagaré i no diré res, però fa rabieta i us estic plantejant aquest dilema perquè també tens dret. Jo a vegades ho he vist, això. Jo soc de les que he begut bon vi perquè m'agrada i tal, però he vist algú que potser no beu vi. No, pren postre, i ha demanat una pizza platònic, i llavors ho dic. Ho dic jo, però també pels altres. A mi em fa una mica vergonya, perquè ens diran, què rata que ets i tal. Tot i que em sembla injust, perquè sol ser que aquest que diu, eh, compartim, eh, és el que ha demanat.

Quan anem a dinar de Nadal, hi ha gent que no beu alcohol, li fem pagar també igual.

Però això s'ha de revisar. Es fan dos comptes, Judit. Es fan dos comptes. L'alcohol i el menjar. Això ho fan ara. Ah, sí, es pot separar? Sí, es pot separar. Quina gràcia. Si jo no bec alcohol, doncs, escolta'm, jo la part de l'alcohol no la pagaré perquè no he begut res.

Però una cosa, entre amics no passa res? O estem parlant de què és feina? Perquè això també estem parlant. Ara aquí us heu mirat, hi ha hagut complicitat d'un sopar de feina, això és un altre tema, és diferent, potser. Però jo estic parlant d'entre amics. O entre amics d'amics, va. Però gent simpàtica, eh? De bon rotllo, no estic parlant d'alguna cosa.

A la feina també n'hi ha, de gent simpàtica.

S'ha de poder dir tot a la vida, no? Una mica, s'ha de poder dir tot.

S'ha de poder dir tot, eh? A mi m'agradaria, però vas a fer coses.

Però jo crec que això, bàsicament el que fa pujar és la beguda. I les postres. Jo no he menjat una postre a la meva vida. Jo no he menjat una tarta de queso.

Una lionesa, una crema catalana, una cosa.

Llavors, jo quan dic que no vull postres, mira, aquest és un altre dilema. La gent diu, a compartir! I em fumaré a tres o quatre coses per anar fotent la cullera.

A mi em fa molt de fàstic això. Jo tampoc m'ho fixo. Estalvi un bucodental d'algú que no coneixes, saps? Ara vull treure un tema de restaurants.

Aquesta espuma la podíem canviar de tant en tant? Fa set anys que està aquí. És la mateixa, hi ha ADN de tot Catalunya.

Hi ha gent morta que ha parlat per aquesta espuma. Hi ha restes d'humans.

La meva és l'espuma, perquè ens entenguis, és l'espuma del micro que hauria de ser groga

i la meva ja té un col·locat. Hi ha Covid aquí.

Jo vaig fer la prova ahir. És que tu no en tens, d'espuma.

Ja sé el que és aquesta espuma de virus.

Ah, jo la m'ho atreviria a saber. Jo em vaig fer el Covid ahir, que feia temps que no me'l feia. Bueno, em feia des d'aleshores. Vas posar el pal, tot. A mi m'agrada. I què, què? Per què? Perquè em trobava malament. Bueno, em trobo malament, però no tinc ni Covid ni. Me'n he de reconèixer, està bé. Entre l'espuma i l'Àngel. És un matí, nano, que. Escolta'm, mira, Ricard. Mira, estira pets, no paga el sopar. Sense mascareta, malalt sense mascareta. No em tiro pets, perdona, ni em tiro pets i pago els sopars. Àngel, estàs malalt i vens sense mascareta. Hi ha una cosa. És que de veritat. No, perquè no tinc res a contagiar perquè m'he fet totes les proves. Estic encostipat, com la gent, encostipat del canvi de temps. Escolta'm una cosa. Hi ha una cosa que m'està començant a afectar dels restaurants, que no sé si us ho he dit ja, que és menjar amb els coberts del restaurant. Això us ho he explicat ja? No. Home, eh? Em començo a fer una mica de llullo. Perquè vaig veure la Naomi Campbell que va fer una bicicleta allà a París, que la va estar netejant i tot i tal. Això m'està passant a mi amb els coberts dels restaurants, perquè aquells coberts dels restaurants, tu et diuen, ai, no sé què tal tal.

No, però han passat per davant de vaixelles, amb unes temperatures altíssimes, està desinfectat, no has de patir. Va.

Home, el rentabaixer i els industrials molt probablement desinfectin més que nosaltres.

Quantes vegades has dit. Me'l pots canviar, sisplau? Vaig intentar comprar entrades del Petit Príncep l'altre dia i veig que això ja comença a estar bastant ple. Ara m'estàs parlant del Petit Príncep? No, perquè t'ho volia dir perquè la gent s'afanyi, perquè veig que això va bastant ràpid. És que el Petit Príncep va molt de pressa.

Sí, sí. A on es farà, Àngel? Al Paral·lel 62, com sempre. Entreu al PetitPríncepMusical.cat i podeu comprar les entrades.

Escolta, però per què m'has fet aquesta propaganda? No, perquè volia dir perquè s'està acabant i la gent es confia. Ai, és que fa molt Nadal i encara em cau molt lluny. La missió del Nadal. Però això és una cosa que és veritat, la gent es confia. Volen, eh? No, no. El dia que vull anar-hi no puc, ja. Jo estic assajant aquests dies.

Clar, perquè estàs preparant, hi ha gent que assaja pastorets i tu assages el petit príncep tot per Nadal. Tot per Nadal?

Tot s'ha d'anar assajant. Tretzena temporada. La temporada de la mala sort.

No, no diguis això. No, home, no.

I una cosa que us he de dir. L'altre dia el Ricard em va trucar just quan va acabar el programa. I què va passar, Ricard, quan em vas trucar? Just que em vas trucar. Que estava jo assajant el petit príncep. Què va passar? Si no me'n recordo, ara. Et vaig dir, acaba de passar una cosa i és la tretzena temporada. El va caure. El Benitós. Ah, sí. Què li va passar? Se li va trencar la. El mirall! El mirall. No! Són set anys, això.

Noia, no m'ho diguis, per favor! No, no hi heu de creure, amb aquestes coses. No,

tu ara has d'anar amb una persona. Ja no en queden, estic mirant un dia que volia anar-hi i mira, tampoc. Hi ha una persona que et passi.

T'han de passar llorer, ara, per aquí davant, saps?

És el 30 de temporada, és veritat, eh? I es va trencar un mirall i tot, i. I jo estic malalt, jo estic empiocat. Canto, eh? Tot anirà bé. Tot anirà bé. No, Elisenda Pineda, Àngel Llàcer, gràcies.