Mateo Valero: "La IA farà més intel·ligents els intel·ligents i sense xips no hi ha paradís"

Hola, què tal? Com esteu?

Benvinguts una setmana més al Món de Demà. Avui comencem a revolucionar-nos amb una història que mira al futur per ajudar-nos a arribar-hi millor. I és que avui ens visita un dels millors científics del nostre país, Mateo Valero. Barcelona 2026, la calor d'aquest últim estiu i els darrers episodis de pluges torrencials han posat de manifest que el clima està canviant.

Per què no construïm una altra terra? Això és impossible. Físicament sí, però podem crear un vessor digital de la terra.

Un vaso digital no serà una segona terra feta de pedra, aigua i atmosfera, ni tampoc una bola del món en una pantalla. La idea és que sigui una xarxa immensa de dades i càlculs.

Per què no representem matemàticament la nostra atmosfera, els oceans, la terra i el gel, els introduïm les lleis físiques que coneixem i a partir d'aquí anem calculant què passa quan les condicions canvien? És molt bona idea.

Podríem explorar diferents futurs possibles. Però això són moltes dades.

TerraO, són prop de 2.000 terabytes de dades. És com tenir plens 8.000 telèfons mòbils de 256 gigas. O com reproduir música sense parar a Spotify durant 400.000 anys sense repetir-ne cap. Amb els bessons digitals de la

Terra podrem estudiar i anticipar fenòmens extrems. Podrem provar diversos escenaris d'adaptació al canvi climàtic. És genial.

Podrem calcular com es mou l'aire, com circula la calor, com intercanvien energia l'atmosfera i els oceans.

Exacte, podrem entendre quines coses poden passar, per què poden passar i com canvien si nosaltres actuem d'una manera o d'una altra. Quina passada!

Aquesta història, oients, és una realitat gràcies als superordinadors capaços de processar un gran volum de dades. Són ordinadors tan potents que en una hora fan tota la feina que un portàtil fa en 46 anys. Aquest projecte de crear. Bessons Digitals de la Terra és una iniciativa europea. Es diu Destination Earth. I a Barcelona tenim un dels superordinadors que hi participen. Avui ho descobrirem. Vosaltres, què en penseu d'aquesta idea? Us agradaria poder calcular el vostre futur? Benvinguts al món de demà. Comencem a revolucionar-nos.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

Revolució!

Avui, al Revolució 4.0, parlarem de superordinadors i de com canviaran el nostre futur amb Mateo Valero, director de Barcelona Supercomputing Center. Descobrirem com s'investiga la creació de placentes artificials per a nadons prematurs amb l'Elisenda Bonet i l'Elisenda Aixarc de la startup Fetal Live. Amb l'Àlex Carballo viatjarem al futur dels mòbils i parlarem de com els agents d'intel·ligència artificial faran que els mòbils treballin per a nosaltres. I amb la guia Omar Corral de la Salle descobrirem per què serveix l'enginyeria i com ens ajuda a omplir el món de solucions.

Els superordinadors de què parlava en la nostra primera història del programa són capaços de fer en unes hores càlculs que el meu ordinador, per exemple, trigaria un munt d'anys a completar. Són superordinadors que necessiten una gran inversió però que ens ajuden a lluitar contra el canvi climàtic, a dissenyar noves medicines i fer que algun dia els avions puguin volar amb hidrogen. A Catalunya tenim un d'aquests superordinadors, es diu Marenostrum 5 i el trobem al Barcelona Supercomputing Center. Avui volem descobrir més coses d'aquest superordinador amb el científic que ha convertit Barcelona en una potència mundial de la supercomputació. És una de les grans figures mundials de l'arquitectura de computadors. És catedràtic de la Universitat Politécnica de Catalunya, ha publicat més de 700 articles científics i ha rebut alguns dels premis internacionals més prestigiosos del sector. És Mateo Valero i és el fundador i el director del Barcelona Computing Center. Com estàs? Molt bé. Com estàs? Molt bé. Molt contenta de veure't. Una mica constipat, però bueno. Ja et veig, una mica constipat. Escolta, abans de que parlem de superordinadors, com veus aquest moment de l'EIA en el que el món cada vegada és notícia, no? Més. Més noticias científicas sobre inteligencia artificial. ¿Está remut el món amb la inteligencia artificial como el meu?

Claro, está cambiando el mundo y yo me gustaría pensar que es para bien. O sea, está haciendo cosas muy, muy buenas, lo que pasa que a veces solamente se publican las muy, muy malas, ¿no? Es lo que pasa. Es más noticia, una noticia mala que una noticia buena, para según qué medios.

Jo dic per la gent que no sap de tecnologia, dic que la IA té una part bona i una altra dolenta, d'acord? I té coses que són perilloses i tu també ho has dit. Però si visis a posar un percentatge de la IA, és positiva? Quin percentatge hi negativa? Quin li posaries?

No hay porcentajes, es el uso. Mientras haya malvados y tiranos. Que tengan el poder de la IA podrán hacer lo que quieran, ¿entiendes? No es porcentaje. ¿Qué porcentaje hay de la energía nuclear? Al principio fue muy malo, mató mucha gente. Ahora no mata gente, cura gente. La inteligencia artificial está ayudando, por ejemplo, a la medicina muchísimo, ¿no? Desde el alfafol, todo esto. Yo soy optimista, siempre he sido optimista, y pienso en la buena voluntad de la gente, que es un instrumento más al servicio de la sociedad, de la humanidad. Muy bien.

¿Cómo le expliquemos a alguien que no lo sabe qué es exactamente un superordinador y por qué es tan importante? A ver, ¿qué me dirías?

Pues mira, un supercomputador es un ordenador que va muy rápido, ¿no? ¿Y por qué va muy rápido? Pues porque tiene muchos procesadores que trabajan conjuntamente. ¿Y cuántos procesadores? Si tú miras actualmente el número uno, que es chino, tiene 14 millones de procesadores. Luego puede hacer 14 millones de veces más operaciones que si tienes un procesador. ¿Y eso a qué se traduce? Pues más o menos 1.500 años. O sea, el supercomputador chino puede hacer en cuanto número de operaciones. Las que un procesador tardaría 1.500 años. Entonces, ¿qué pasa? Que además de tener esa potencia de cálculo, tienen mucha memoria, con lo cual puedes simular. Los supercomputadores lo que hacen son gemelos digitales, representaciones virtuales de la realidad. Y entonces puedes simular. Temas en los cuales la memoria, por ejemplo el cambio climático, necesita mucha memoria también. Que los datos estén en memoria, porque si los datos no están en memoria y tienen que ir al disco, estamos perdidos, tenemos un problema.

Mateu, ho hem explicat a l'inici del programa. Europa vol construir una rèplica digital de la Terra per assajar futurs possibles abans que arribin. I vosaltres a Barcelona, al Supercomputing Center, hi teniu un paper directe? Sí? Què esteu fent exactament en aquest sentit?

Bueno, somos codirectores del Destination Earth. M'imagino que tens accés a esto. Que es un género digital de tierra, mar, aire y polos. ¿Y qué pasa en este caso? Normalmente la ciencia avanza porque hay ideas, hay personas, hay laboratorios, están los computadores. Pero en este caso, tener algo con el cual poder predecir qué pasaría al planeta si, eso solamente lo dan los computadores. No hay un laboratorio donde se pueda experimentar en esto. Entonces, este es un género digital que que permite decir qué pasa, por ejemplo, si los chinos, en vez de quemar tanto carbón, dejaran de quemar carbón, cómo afectaría el CO2, qué pasa si hay estas guerras, qué pasa si talamos árboles, o sea, es un software que permite experimentar y permite dar información a la gente, a los políticos, para que tomen decisiones.

Per tant, amb aquesta rèplica digital de la Terra podem trobar solucions als problemes, al canvi climàtic, a la sequera, a malalties molt greus, sí?

Podemos saber qué le pasará al planeta si hacemos ciertas acciones o si dejamos de hacer otras. De acuerdo, eso es lo que permitirá.

A veure, quins problemes podem resoldre avui gràcies a la supercomputació, que fa 20 anys eren inabordables, no? Em diries quins són?

Hombre, inabordables, fíjate, que hace 20 años, la máquina más potente, porque hace 20 años, o hace 21, si quieres, hace 20 años, nosotros inauguramos el Barcelona Supercomputing Center con el primer computador, que hacía más o menos 10 elevado a 14 operaciones por segundo. Ahora hay computadores que hacen 10 elevado a 20. Luego, fíjate que la diferencia de cálculos es tremenda. ¿Qué no podrías hacer? Pues el destination net no lo podrías hacer porque los computadores no tenían memoria suficiente y porque además hubieran tardado años en hacer una simulación. ¿Qué no podrías hacer que no existía? El chat GPT. O sea, simular un avión de combate, simular un reactor de fusión. Todas aquellas aplicaciones que necesiten mucha memoria y muchísimo cálculo, hace 20 años no se podían hacer. Y cuando apareció el primer supercomputador, que lo hizo Semurker en el 75 o menos. Porque desde el 75, que aparece el primer supercomputador de Seymour Cray, los computadores han aumentado su velocidad por 10 elevado a 10, que es un número muy grande. Luego, yo diría, el supercomputador es un instrumento al servicio de la ciencia y la ingeniería que cada vez, al ser más potente y tener más memoria, nos permite ver cosas por primera vez. O ver cosas que veíamos borrosas y verlas mejor.

Abans has parlado una mica del chat GPT, ja saps que gràcies al novembre del 22 el chat GPT ha fet que la IA generativa la conegui tothom. Això és tan positiu que arribi a tanta gent per tu?

Vamos a ver. O perillós? Hay una cosa. Primero, o sea, se sacó muy pronto eso. Yo fui uno de los que me quejé de todo esto, ¿no? Pero que haya instrumentos como el chat GPT bien utilizados, Yo creo que hace a los inteligentes más inteligentes y mal utilizado hace a los no muy inteligentes más vagos. Es decir, es bueno cuando. La IA hace más inteligente a las personas inteligentes, ¿eh? Porque hay que utilizarla bien y entonces te ahorra mucho trabajo repetitivo y te da más tiempo para pensar. Es lo mismo, si me permites, cuando vas a un doctor, si ya tuvieran ya todos tus datos y tuvieras más tiempo del doctor para hablar con él, seguramente sería mejor. Entonces, permite muchas cosas. O sea, nosotros, por ejemplo, hacemos programas que nos llevan mucho tiempo. Diseñamos chips. Hacemos problemas que eran imposibles de resolver. Por ejemplo, uno de los trabajos que hacemos es, tú has volado mucho, ¿no? Las turbulencias. ¿Se pueden reducir los movimientos de las turbulencias? Sí. Haciendo agujeritos en las alas, metiendo aire, que dinámicamente, en función del tipo de turbulencia, te balancea mejor el avión. La inteligencia artificial está cambiando la forma de hacer investigación en los centros y nos está ayudando muchísimo a investigar.

Per tant, ens està canviant el món, el món està canviant amb la intel·ligència artificial. Mateo, perdona, em diuen que tenim una última hora.

Interrompem un moment l'emissió del programa Revolució 4.0 perquè tenim una notícia d'última hora que ens arriba directament des de la seu de les Nacions Unides, des de l'ONU, a Nova York. Corresponsal als Estats Units, Joan Termans.

Les Nacions Unides acaben de fer públic un comunicat on fan oficial que, per primera vegada, s'ha tastat un model d'intel·ligència artificial que ja és més intel·ligent que els humans. El model es diu Aurora. Joan, com sabem que aquesta Aurora és millor que nosaltres? El model Aurora ha superat amb èxit totes les proves d'intel·ligència humana establertes fins ara i ha demostrat una capacitat de raonament, aprenentatge i resolució de problemes superior a la dels millors experts humans en totes les disciplines avaluades.

Què passarà a partir d'ara? Quins són els següents passos?

Les Nacions Unides expliquen en aquest comunicat que els principals líders mundials es troben reunits per decidir si la desconnecten o si, en canvi, incorporarem a les nostres vides i decisions una intel·ligència artificial més intel·ligent que nosaltres.

Com ja d'haureu intuït aquesta notícia encara no real, Mateo, de moment és una invenció, una exageració, però, Mateo, algun dia la intel·ligència artificial arribarà a superar la intel·ligència humana? Què em diries? Bueno, bueno,

hay una parte del mensaje que es real. Y es de que muchas pruebas superan a los humanos. Por ejemplo, en reconocer radiografías. ¿Es superior en los humanos? ¿Es suficiente? No, no. Superior que. Pues que reconocer radiografías es mejor que el mejor humano y hay competiciones. O sea, la inteligencia artificial lo que está es siendo mejor que el humano en tareas repetitivas. Ahora, ¿será inteligente? Primero tenemos que definir qué es la inteligencia. Si pensamos que queremos que sea tan inteligente como somos nosotros, yo creo que las aproximaciones que hay ahora técnicas no lo permitirán. Si hay un cambio en la forma de hacer estos sistemas, ya veremos. Pero ahora lo único que hacen es contestar a cosas que no saben hacer. A que pertenecen, ni saben que contestan. El chat GPT, cuando tú le pones una pregunta, lo único que hace es buscar la siguiente palabra, y la siguiente palabra, y la siguiente palabra. Pero no sabe de qué va el rollo. Entonces, esto de la superinteligencia, ahora con esto de Trump.

Esto, Trump ha dicho esto, que la inteligencia artificial y entre di superinteligencia. ¿Tú qué diriges al superordinador si estás de acuerdo con Trump?

Bueno, es que la palabra superinteligencia tiene 200 años, o sea, no es ninguna novedad, ¿eh? Hubo alguien que llamó ultrainteligencia en algunos escritos, ¿sabes? Porque decían hace poco, no me acuerdo ahora el investigador, porque decía que iba a haber máquinas que iban a producir máquinas mucho más inteligentes que las máquinas. Si esto fuera así, se podrían reproducir y mejorar, ¿no? Pero hubo el Bostrom, que es un investigador que se caracteriza por eso, que ya en el primer libro ya decía, podría haber pronto máquinas. Superinteligentes, y al último libro le llamó superinteligencia, en el cual él se refiere un poco a lo que te decía antes, que puede haber sistemas más inteligentes, si se puede, porque no hay definición para inteligencia, que los humanos, pero que no tuvieran ni intuición, ni sentimientos, ni sentido común. ¿Es eso posible? Por el momento no.

Estamos muy lejos. La pregunta que et faig, darrerament ja hem sentit molts missatges abans d'apocalíptics que ens diuen que s'acabarà la humanitat. Abans hem explicat com els superdinadors poden ajudar-nos a calcular el futur. Bill Gates diu que en els propers 20 anys el món caurà en un gran caos. No sé què en penses. ¿Et preocupa el futur de la intel·ligència artificial? Tu ets positiu.

Bill Gates, si te refieres a lo que dijo en octubre hace poco, No dijo que iba a ser una cosa apocalíptica, sino que dijo sencillamente que va a cambiar muchos puestos de trabajo, va a poder ayudar si lo utilizamos bien. Y lo que no puede caer es en manos, digamos, de malvados. Eso es lo que dijo. No dijo que vendrá nada apocalíptico. No fue profeta ni cosas de estas. No ha dicho esto. Es un tío muy sensato. Y lo que ve Y no es la primera vez que dice el cambio de puesto de trabajo. Hace mucho tiempo. No ha dicho nada nuevo el Brigitte en esto. Un dels àmbits, abans ho deies,

en què la supercomputació pot tenir un impacte més tangible és la medicina. Que deies, la IA veu una radiografia d'un tumor, per exemple, abans, con un home. Podrem arribar a curar el càncer gràcies als superordinadors? És una pregunta important. Què en diries? En medicina, el supercomputador no

és més que una herramienta a servei de la ciència i l'enginyeria. Però per resoldre algun problema, alguns problemes, el computador és un home més. El supercomputador es uno más. Entonces, en el cáncer, si tú hablas con el doctor Tabernero, que da muchas charlas y me encanta, dice que hay muchos tipos de cáncer que se han curado y cada vez se curarán más. El supercomputador sí que es una herramienta básica porque permite, por ejemplo, ver la influencia de los genomas en el cáncer, la influencia de las radiografías. Lo que permite es analizar muchas entradas que tienen los médicos de los enfermos, no solamente para curar, lo importante es predecir. Se puede predecir muchas enfermedades porque no vienen de repente. Un infarto, salvo que tengas la muerte súbita, no te viene de repente. Un fallo de hígado no te viene de repente. Entonces, si tú vas monitorizando, tú haz una prueba. Si tienes los análisis de seis años de sangre, méteselos a uno, al Geminae, al Chagepetital, y verás qué análisis te hace. De cómo te va diciendo cómo va brucelando tu cuerpo. Y te da sugerencias, ojo con el riñón, porque analizo seis años, ojo con tal. Es decir, no solamente podrán curar que están curando, mírate el caso del COVID, si no hubiera sido por los supercomputadores, no estaría más, sino que lo importante es predecir para que no vengan las enfermedades. Y ahí sí que tiene un campo muy grande. Tu has dit,

en aquest cas també parlen de la intel·ligència artificial pot ajudar-nos a combatre el càncer, com estem dient avui en aquesta entrevista, Mateo Valero. I parlem de xips, perquè clar, dius Barcelona té un dels serveis tecnològics més potents d'Europa, els països més poderosos són els que tinguin més capacitat de computació. Sense xips no hi ha paradís. Com ho fem tot això? Sí, molt bé.

Nosotros esto de predecir, porque hemos hablado de curar cuando está la enfermedad de predecir, mira, nosotros una de las espinas que tenemos, monitoriza tu electrocardiograma, normalmente está bien, pero con el tiempo puede ir cambiando, y cuando ve ciertas cosas, lo manda a un sistema más potente, donde te va a mezclar esa información con análisis de tu genoma, y te va a predecir con una cierta probabilidad qué probabilidad tienes de tener un ictus a cierto tiempo. Eso es lo importante. Lo importante es predecir. Y por supuesto curar si viene la enfermedad. Viendo a los chips, toda esa inteligencia artificial se basa en ejecutar algoritmos que consumen muchas operaciones. Lo que decíamos, un supercomputador, entrenar a un modelo de estos de más de 10 elevado a 12 parámetros, que son los que hay ahora, 10 elevado a 13. Puede requerir 10 elevado a 26 operaciones, que es un número muy grande. Entonces necesitamos chips que sean muy potentes para poder hacer más operaciones, para poder hacer modelos más grandes, para poder responder más pronto a las preguntas. Y esta es la batalla que hay de estas empresas, que lo que quieren es. O sea, están invirtiendo cantidad de dinero para intentar quedarse solas, para que solamente haya mucha GPT, porque si te quedas solo tienes todo el mundo a tus pies. Y para ello se necesitan, por lo menos, chips muy rápidos.

¿Qué le falta a Europa para poder competir con las empresas tecnológicas de Estados Unidos y China? Tú lo sabes, que Europa se regula,

aquí solo regulamos y hay que competir. La inteligencia artificial es muy amplia. Si tú te refieres a cosas como el CGPT, hay una empresa francesa que se llama Mistral que lo tiene muy duro. Pero lo bueno de la inteligencia artificial es dedicarla a temas concretos, al cambio climático, a la medicina de precisión, a las administraciones, y ahí sí que podemos competir. Pero podemos competir con máquinas que compramos. No hay ningún supercomputador que tenga chips europeos. ¿Y por qué no? Porque cuando dices Europa, Europa no existe. Europa es un conjunto de países que cada uno se mira al ombligo y cada uno intenta llevarse el gato al agua. Si Europa cambiara, podríamos hacer lo que hacen en cualquier parte del mundo. Pero Europa no es un país. Es un conjunto de países que cada uno mira.

Nos falta una cumbre, ¿no?, para hablar toda Europa hablando de la inteligencia artificial. No, cumbres hay muchas. Pero a nivel político más elevado, ¿no? Sí,

faltan líderes como en la política. Líderes con visión, que tengan muy claro a nivel científico lo que hay que hacer, que está claro. Yo, por ejemplo, creo que lo tengo claro. Y luego es el apoyo económico de las naciones para hacerlo. No competir, colaborar. Y no que viene el tema de decir, vamos a hacer una foundry, una fábrica, y cada país de Europa quiere tener una en vez de decir no. Entre todos tenemos que tener una que es más que de sobras. Vamos a hacer un modelo como el ChagGPT, pues se divide en trozos y se hace. Vamos a hacer chips, podemos hacer chips igual que lo hacen en cualquier país. Necesitamos liderazgo, unión y recursos.

Parna Caban, tu vas néixer al Pament, un poble de Saragossa, i has acabat dirigint un dels grans centres europeus de supercomputació. Quan eres petit, t'hauries pensat que acabaries dedicant la vida a la tecnologia. I a tot el que estàs veient ara, suposo que t'assolpreix com avança la tecnologia tan ràpid i com ha canviat.

Pues sí, yo cuando estaba en el pueblo, lo único que no quería era salir, y me sacaron a los nueve años para ir a un internado. Cuando hice el internado, lo que no quería es irme de Zaragoza y me tuve que ir a Madrid a hacer telecom. Cuando vine aquí vi que todo lo que había estudiado telecom no lo utilizaba y aquí encontré un profesor que me dijo, mira, y me animó a hacer procesadores, que es una cosa que no había estudiado en la carrera. Entonces, a partir de ahí, pues ya vi que había una posibilidad de que los procesadores eran más rápidos, que podíamos hacer centros de supercomputación y poco a poco. Entonces, yo he sido uno más. En esta carrera, o en esta de eso, me han ayudado muchísima gente, esto no lo hace una persona. Y desde luego yo no lo pensaba ni lo pensaba ninguno. Mira, te comentaría una cosita. Cuando se inauguró el primer supercomputador en el BSEC, el Mare Nostrum en el 2004, todos los europeos dijeron, esto es una tormenta de la noche de verano, porque España no será capaz de aguantar los supercomputadores. Pues mira, Chantal, El supercomputador de Barcelona es el número uno, el centro nuestro es el número uno de Europa y uno de los tres mejores del mundo. La vida es así. Oye, Mateo,

quiero que vengas más al Revolución, porque nos falta tiempo. Yo aquí podríamos estar una hora, pero han pasado 20 minutos. Mateo Valero, fundador y director del Barcelona Supercomputing Center, gracias por hacernos reflexionar sobre la IA, y espero que tornis a venir al Revolución per pensar més. A la teva disposición. Nos has dejado titulares. Gracias, fins ara.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Chantal Llevin. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Al món neixen més de 15 milions de nens prematurs cada any segons dades de l'Organització Mundial de la Salut. Aproximadament és un de cada 10 naixements a tot el món. Tots aquests nens prematurs per sobreviure han de completar la gestació dins d'una incubadora. Però ara imaginem-nos que poguessin continuar. Desenvolupant-se en un entorn semblant a l'úter matern, és a dir, amb placentes artificials. Aquesta és la idea que impulsa FetaLife, una start-up biomèdica pionera a Europa, en el desenvolupament d'una incubadora líquida per augmentar la supervivència i reduir les seqüeles dels prematurs extrems.

I parlem amb les persones que estan al capdavant d'aquest projecte, l'Elisenda Bonet, CEO i la doctora Elisenda Char. Què tal, com esteu? Molt bé, molt bé. A veure, com explicaríeu exactament com funciona aquesta incubadora líquida? Qui ho explica?

Doncs aquesta incubadora líquida en realitat el que intenta és reproduir el mateix que passa dintre de la panxa, de l'úter matern. Per tant, el que fa és alimentar i oxigenar el bebè que ha nascut, aquest prematur extrem, a través del cordó umbilical. I a part, el protegim de l'entorn a través d'un sistema que permet que el fetus estigui a dintre d'un entorn líquid i protegit. En realitat, fem el mateix que passa a dintre de l'uter matern.

Molt bé. Expliqueu-me, aquesta empresa, Fetalife, neix des de fa més de cinc anys d'investigació i coneixement entre institucions, Hospital Clínic Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona?

Exacte. Nosaltres vam començar com un projecte d'investigació a l'Hospital Clínic i l'Hospital Sant Joan de Déu i després de molt bons resultats, el vehicle natural per fer que aquesta solució pugui arribar als pacients és crear un spin-off. És una empresa que té com a. Les institucions també són sòcies de la iniciativa i l'hem creat el 2025 justament per fer aquesta transferència d'aquest prototip que ja tenim, que hem fet servir en recerca, que pugui ser un dia aplicat als neonats.

Perquè m'han dit que heu fet proves amb ovelles. I heu aconseguit mantenir-te una viva durant 21 dies dins d'aquesta incubadora, correcte? Això és una fita, no?

Això és una gran fita. El que sí que, si nosaltres ho hem fet més vegades, realment hem sigut capaços de mantenir ovelles dins d'aquest sistema, més d'una. El que passa és que sí que aquesta una, va haver-hi una que sí que va rebre fins a 21 dies, que va ser com la nostra fita, la nostra supervivència màxima. Però hem sigut capaços de mantenir durant 7-14 dies altres animals.

Clar, i la pregunta que et faig, no? És a dir, fa més d'un any que l'ovella ja ha sortit de la vostra incubadora líquida, no? Aquesta ovella, com està? Ha presentat algun tipus de seqüeles o bé?

Doncs aquesta ovella, que ara ja fa quasi un any i mig que ha sortit, l'ovella Lidia Mgaia, és el nom que té, està bé, està en una granja, és una ovella com qualsevol de les altres. De fet, quan tenia 4 o 5 mesos li vam fer testos de comportament, a veure si s'havia sortit d'un laberint, i ho va fer igual que les seves altres amigues ovelles.

I ara això, heu situat els primers estudis humans, quan serà? Expliqueu-me les dates. Finals del 2028. A principis del 2029 ho veieu possible? I quin obstacle encara teniu per endarrerir l'inici dels estudis en humans?

Les dates, com bé dius, són a finals del 2028, a principis del 2029, i de fet depenen molt de la regulatòria. És a dir, ara el que estem fent és agafar aquest prototip i assegurar que tots els materials compleixin amb la MDR de producte sanitari per poder-hi ficar un humà. I a més a més estem assegurant que complim amb totes aquelles proves que se'ns reclamen des de regulatori, de biocompatibilitat, compatibilitat electromagnètica, entre d'altres. I aquests són els esculls que ens podem trobar, de fet, que en alguna d'aquestes proves sigui difícil tenir uns bons resultats, sobretot perquè són proves molt cares i necessitem una gran inversió per poder-les realitzar.

Clar, ara la pregunta, perquè vosaltres us dediqueu cada dia a això que em faig, és quina diferència hi ha entre una incubadora normal a la líquida, no? És a dir, hi ha incubadora de nadons convencionals que estan a l'hospital. La líquida, la diferència principal, que m'ho expliquis fàcil, amb què consisteix?

A veure, primer hem d'explicar què passa a una incubadora normal. Una incubadora normal simplement és un receptacle on et poses el bebè que ha nascut prematur, li mantens la temperatura i el mantens fent-lo respirar a través de, doncs a través de vegades d'un to per la boca, has de fer com un suport. Això seria com transformar un bebè prematur en un bebè que ha de començar a treballar els seus pulmons, el seu intestí, tot ha de treballar. La incubadora líquida, li diem així perquè segueix com incubant, és un canvi de paradigma completament. En lloc de fer treballar els pulmons, de fer treballar l'intestí, és a dir, en lloc d'aquest sigui com un neonat, mantenim la fisiologia dels fètus, és a dir, a través del cordó umbilical s'alimenta i s'oxigena. El que això permet és que els òrgans que són immadurs no hagin de treballar, segueix reproduint-se, segueix madurant com quan estava entre la panxa de la mare. I això no passa en una incubadora normal.

O sigui que a la líquida la mare hi participa?

No, no. I qui hi participa llavors? Doncs la pròpia incubadora. Nosaltres el que fem és aquest fetus que està dintre de la mare, l'hem de treure a través d'una cessària ara mateix i el passem a aquest sistema d'incubadora líquida. Allà està com en aquest impàs que és artificial, diguem. I allà és on es manté durant una tèmpora de permadura més i després ja passa a la inquadra normal, diríem. Seria com allargar la vida intrauterina.

Molt bé. Què demaneu? Perquè si imaginem que ens trobem d'aquí un temps i voleu que això funcioni fet a live, què espereu, què demaneu que passi?

Moltes coses per demanar. Del que estem demanant ara és sobretot aquest finançament i ens agradaria també que aquest camí regulatori que com sabeu tenim a Europa i creiem que en aquest cas és molt important que sigui exigent com és però que sí que a vegades es pugui accelerar en algunes coses. Però principalment demanem finançament, demanem que algú ens acompanyi en aquest punt que es podria considerar una mica el valle de la muerte de moltes start-ups. Al final nosaltres hem demostrat i hem validat que la tecnologia funciona amb models animals. Sabem que tindrà un impacte espectacular a la societat i això crec que la gent que hem parlat ningú en té cap dubte. El que passa és que fins que no fem aquest primer estudi en humans estem en un nivell de potencial riscos que veuen els inversors on fa molt difícil que inversors convencionals que no tenen una petita sensibilitat cap al tema vulguin invertir-hi perquè a nivell econòmic et surt molt més a compte invertir en un software que et donarà retorn d'aquí dos anys i nosaltres som molt més llarg termini. Molt bé. Per acabar,

en aquest cas, què em diries? El teu somni, Elisenda, a les dues Elisendes.

El meu somni? Doncs que això sigui una realitat. Jo, com a metge, cada dia m'enfronto a explicar-los a famílies que hem de treure el seu bebè abans d'hora i els riscos que té això, perquè és una situació que hem de fer i ara mateix no tinc una solució alternativa. Per tant, el meu somni és que això sigui una realitat i els pugui donar una esperança i una oportunitat a aquests nadadors prematurs extrems.

Doncs, escolta, us felicito per la feinada. Perquè quan expliques i veus això, ja ho hem provat una ovella, que sigui real, veniu aquí el 2028, espero que hi siguem i que ens expliqueu com va aquest procés i demano que a tota la gent, hi ha molts inversors en empreses i start-ups que es dediquen al món de la salut, espero que trobeu aquests business angels i que per tant aquesta idea es faci realitat. Moltes felicitats a l'Elisenda Bonet i l'Elisenda Eixar i espero que puguem salvar moltes vides. Muchas gracias. Les últimes revolucions que hem viscut al món dels telèfons mòbils han anat sempre lligades a qüestions de disseny o mida. Per exemple, ara tothom s'està centrant en els mòdils plegables, però la propera gran revolució s'enfoca a aconseguir que els mòbils facin coses i prenguin decisions per nosaltres, gràcies a agents autònoms d'intel·ligència artificial. Això passarà avui en parlarem amb l'Àlex Carballó, director de Podafont a Catalunya i Aragó. Què tal, com estàs? Bon dia, perfecte. Molt bé, escolta, parlarem d'agents d'intel·ligència artificial. Els mòbils fan coses, però prendran decisions per nosaltres. Tindrem més agents d'allà

dins del mòbil? Efectivament. De fet, és quelcom que ja està passant. Bàsicament, fins ara, tu el mòbil. Li feies preguntes, ell contestava i aquí es quedava i ara passem que els agents dia o el telèfon mòbil agafarà aquesta resposta i prendrà accions per si mateixa, és a dir, escriurà, gestionarà, reservarà, etc. Diguem que passem de la intel·ligència artificial que parla a la intel·ligència artificial que fa. Que fa, eh?

Per tant, passem de la IA que respon preguntes a una agenda IA que actua de manera autònoma. Torna a repetir totes les funcions que faran aquests agents?

Doncs pot fer bàsicament el que tu vulguis, perquè els oients ens entenguin. Bàsicament, una agenda IA què és? Jo crec que és important definir-ho, eh? És quelcom molt senzill i és bàsicament, una agenda IA té un objectiu a complir. Té accés a totes les eines que li permeten arribar a aquest objectiu i ell encadena accions fins a aconseguir-lo per si sol. Això vol dir una agenda IA, tan senzill com això. Per tant, una agenda IA tu l'hi definiràs fins on vols que arribi. Et pot fer compres, et pot escriure correus electrònics, et pot gestionar les vacances, etcètera, etcètera, etcètera.

Per tant, molta gent parla amb el xat GPT. La diferència entre tenir l'IA integrada en el mòbil i tenir una gent capaç de completar tasques de principi a fi. Correcte, Àlex? Correcte.

Mira, de fet, efectivament, l'IA generativa, tu has posat l'exemple del xat GPT, bàsicament és, deixa'm posar-te un exemple, és com tenir un assistent. Amb el que parles per telèfon. Vull dir, tu li fas una pregunta, ella et respon, penges el telèfon i aquí s'ha acabat la cosa. Una agendaïa va molt més enllà. És un assistent personal que treballa 24 per 7 mentre tu dorms. Aquesta és la cosa. Aquesta és la gràcia.

Mentre tu dors, la gent de intel·ligència artificial que tothom diu, quiero mis agentes. Efectivamente. Per tant, Apple, explica-me això amb els mòbils que tu coneixes. Apple, Google i Samsung estan incorporant cada vegada més intel·ligència. Què està fent cadascú en aquesta cursa? Tu, que domines,

qui porta la davantera? És una cursa apassionant, com quan hi ha grans novetats tecnològiques que tothom vol lluitar per arribar al primer. És interessant perquè, a més, tenen. Objectius o estratègies diferents, cosa que no és comú. Per exemple, jo et diria, Google és qui té les capacitats d'intel·ligència artificial més avançades del mercat a dia d'avui. Amb Gemini, eh? Sí. Bueno, no. Google, Gemini, diguem que. Sí, és curiós, però Gemini, el que ha fet Samsung, per això ho intento lligar amb Samsung, el que ha fet és integrar Gemini dintre de l'ecosistema que es diu Galaxy AI, que són les funcions d'intel·ligència artificial de Samsung, I aposten molt per l'agèntica multitasking, el que estàvem parlant fins ara. En canvi, Apple té una estratègia totalment diferent. Apple està apostant per la privadesa, per la privacitat. Què ha fet? El 90-95% de les tasques d'intel·ligència artificial s'executen dintre del terminal mòbil, no al núvol. M'explico. El que fa Apple, amb el seu Apple Intelligence, el que fa és processar totes les tasques d'intel·ligència artificial al xip del terminal. Això té conseqüències perquè al final la privacitat de les dades no surten del terminal. Mentre que quan tu fas una consulta a Gemini. Aquí, aquestes dades se'n van a l'altra punta de món, a un servidor, i tornen. Per tant, jo et diria, resum, Google el més avançat en capacitats, Samsung aposta pels agents multitasking i Apple per la privacitat.

Per tant, hi ha totes aquestes opcions. És molt interessant avui que expliques perquè és molt novetat, Àlex, i una de les grans novetats, també expliquem-la ja, on hi vais, és a dir, que s'executa directament el xip del mòbil sense enviar dades al núvol. És important tot això, que ho entengui, perquè no es fa,

si no tothom ho entén. És molt important. Per exemple, tu entres a Clot, per no dir XGPT, dintre del terminal mòbil. Tu li fas una consulta, aquesta consulta, No es queda el terminal mòbil. Se'n va a un servidor que té clau d'alguna part del món, la processa i t'envia la resposta. Per tant, les dades surten del teu terminal mòbil. En canvi, amb la IA on device, que es diu, aquestes dades es processen directament al xip del terminal i no surten del terminal. Clar, això té, per mi. Tres avantatges grans. Una és la rapidesa. Evidentment, si es processa en el terminal, per molt ràpida que sigui la connectivitat avui en dia, és més lent. Per tant, rapidesa. Segon, no necessites connexió a internet perquè es processa directament al terminal. I tercer, i la més important, és la privacitat. Estem parlant que una agenda IA. Et coneix probablement quasi millor que el teu entorn, perquè té accés a correu electrònic, calendari, finances, targetes de crèdit, geoposició. Per tant, jo soc dels que considero que aquesta informació

millor que no sortir del terminal. Jo tinc també agents d'IA. Ara et faré una pregunta, Àlex. Molt bé.

És una pregunta que pensava que no faria mai, però et pregunto. És a dir, això vol dir que pot arribar a haver-hi la fi de les aplicacions tal com les coneixem i que haurem de desinstal·lar apps per substituir-les per agents d'intel·ligència

artificial? O no, encara? La meva resposta és no. Encara no. Encara no. El que sí que començaràs a notar, Chantal, és que utilitzaràs diferent les aplicacions. M'explico. Ja et poso un exemple. Sí, és que m'ha vingut una idea al cap. Imagina't que. Te'n vas de vacances. Molt bé. Què és el que faries habitualment? Doncs entraries al cotxe, Obriries l'aplicació, un moment, de Spotify, posaries la música que t'agrada, després obriries el Google Maps i li posaries la ruta i probablement li enviaries la ubicació dinàmica per WhatsApp a un parent per saber per on vas. Això és el típic, el que fem tothom. En quatre dies tu faràs diferent i li diràs al mòbil, escolta'm, me'n vaig de vacances. I la gent sabrà la música que vols escoltar al principi. Et posarà el Google Maps automàticament i ja avisarà a qui tu hagis decidit.

I haurà comprat els viatges, l'avió, l'hotel, haurà comprat tot.

Mira, de fet, el tema de la gestió dels viatges per mi és el que més m'ha impressionat actualment, per això ja és una realitat. Poso un exemple, jo quan tinc un viatge a Madrid amb un client important, el meu agent parla directament amb l'agència de viatges de la meva companyia. Gestiona els vols fa comparatives per agafar el vol més barat em gestiona el taxi de quan arribo i quan surto i si faig nit em gestiona l'hotel això és una realitat i és bastant impressionant

jo estic flipant perquè crec que m'imagino que en lloc d'aplicacions tindrem el meu agent que compra vacances el meu agent que compra el supermercat poder agents que fan tasques

i probablement li posis noms. I li diràs, Joan, gestiona'm el viatge. Ah, per cert, Maria, fes-me la compra que m'he oblidat. Això passarà. Això passarà.

A tu què et sembla aquest? Perquè a mi em sembla molt bèstia. És a dir, fa il·lusió aquest futur? No sé si treu llocs de treball perquè tenir tots tants agents.

Mira, jo et diré. No ho sé. Sí, a mi em fa il·lusió una cosa que crec que és important i és que democratitza la tecnologia. És a dir. Jo crec que tenir un assistent personal fins ara era qüestió d'elits socials, és a dir, o tenies un poder adquisitiu o és molt difícil tenir un assistent personal, jo no entenc, eh? I la tecnologia democratitzarà un assistent personal 24x7. Tothom tindrà accés a un assistent virtual. Ara bé, hi ha dues coses que em preocupen. Una és la privacitat, ho hem comentat en aquest programa, i segon és la capacitat cognitiva de la gent. És a dir, podem arribar a un moment que deixem de raonar. I al final ho deixem tot en mans de la intel·ligència artificial. I per tant això és quelcom que a mi em preocupa i m'ocupa.

Per això deixem acabar amb la frase que avui em deia Mateo Valero, la intel·ligència artificial farà intel·ligent a la gent intel·ligent i en canvi la IA pot fer vaga, gandula a la gent que no ho és. Per tant, també hem de posar-hi la nostra part. Paraula de Mateo Valero. Molt interessant, m'ha agradat molt aquesta secció, Àlex Carballo, parlant del futur del mòbil, de com canvia, d'aquests agents d'intel·ligència artificial que substituyen les aplicacions. Estem parlant molt del futur avui, però anem cap aquí, el món de demà serà així. Gràcies, Àlex.

Revolució 4.0. El món de demà.

Dos dies. Els dissabtes, quan vulguis, a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Amb Chantal Llevina.

A nosaltres, aquí als Revolucions, ens encanta mirar sempre cap al món de demà, cap al futur, però de vegades mirar enrere ens permet veure com ha avançat la tecnologia. Per exemple, fa 60 anys el món era molt diferent. Ningú no imaginava que tindríem internet, telèfons mòbils o que parlaríem amb unes intel·ligències artificials i que ens ajudarien a fer feines diferents. Són sis dècades en què l'enginyeria ens ha portat cap aquí. Ara bé, tenim tots clar per què serveix? En parlem de seguida. I ho fem amb una dona a TIC que ens sap molt, és la doctora Guiomar Corral, directora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Salle Universitat Ramon Llull, que celebra aquests 60 anys d'història d'aquests estudis. Què tal, Guiomar, com estàs? Doncs molt bé i molt

contenta de celebrar aquests 60 anys. Clar que sí, eh?

Déu-n'hi-do com passa el temps, perquè són sis dècades que han estat marcades per moltes transformacions tecnològiques, que han estat claus per l'evolució de tots, de com ens comuniquem, com treballem, com vivim. Si haguessis de resumir aquests 60 anys en tres grans revolucions tecnològiques, quines series? Què em diries?

Doncs començaria per la primera, que va ser tota la revolució amb els microprocessadors i la microelectrònica, passant d'ordinadors que eren immensos només de grans corporacions al fet de poder tenir ara ordinadors en qualsevol de les cases. Estem parlant de fa més de 60 anys. Continuaria amb la internet, com no? Com ens ha canviat la vida, com ha fet que tothom es pugui connectar, que els dispositius es puguin connectar entre ells i, per tant, parlar de la capacitat de càlcul, la capacitat de connectar-nos i, continuant, no podria ser una altra amb la revolució de la intel·ligència artificial, que el que ha fet també és afegir una altra capa per sobre que permet automatitzar moltíssims dels processos que tenim actualment.

Clar, ha canviat moltíssim, no? És a dir, ha canviat tot i això també l'ha canviat la vida en un enginyer, no? Perquè com li explicaries a algú que no és enginyer per què ha servit i per què serveix l'enginyeria, no?

Doncs l'enginyeria serveix per resoldre reptes, reptes que poden donar solucions a moltes de les problemàtiques que existeixen actualment amb la societat. La paraula d'enginyeria ve d'enginy i per tant és desenvolupar aquest enginy i fer que sigui possible tot allò que amb noves tecnologies, amb tecnologies actuals o amb el que hagi de venir pugui donar solucions i resoldre els reptes d'una manera diferent.

I com canvia això a un jove que es plantegi estudiar enginyeria, però pensa que l'IA acabarà prenent la feina? Perquè, clar, ara l'IA sap programar una cosa que abans no passava, no? Per tant, canvia alguna cosa això alhora?

Si ens quedéssim amb la idea que un enginyer només programa, doncs potser sí que podríem pensar que hi ha aquí algun problema, però realment l'enginyer ha de ser capaç de fer servir aquesta eina que és ara l'IA com una altra eina més que l'ajudi a potenciar. I que per tant l'ajudi, és a dir, la IA pot fer moltes preguntes o pot donar moltes respostes però al final se li ha de fer les preguntes correctes i s'ha de tenir criteris, s'ha de tenir el sentit crític per tal de poder veure que realment allò que la IA està proporcionant és quelcom que realment és interessant, és cert i és útil.

L'enginyeria pot canviar la societat, però també pot generar nous problemes. Com es forma un enginyer per preguntar-se la tecnologia que funcionarà, què serà impactant en un futur? Com em diries?

Doncs primer amb una mirada transdisciplinar, és a dir, no quedant-se només amb la tecnologia per la tecnologia, sinó realment treballant colze a colze amb la resta de perfils diferents que es pot trobar en el món. Després també treballant molt, molt a colze amb aquelles entitats que realment, amb la societat que realment li està portant aquelles problemàtiques, aquells reptes, per tal que vegi que realment aquelles solucions tecnològiques no es queden amb la tecnologia per se, sinó amb quelcom que realment pot donar un benefici a la societat.

I got my money up and I can't let go I'm killing

every second till it sees my soul.

En aquest món on la tecnologia ja forma, jo crec, una de les parts més importants de la nostra vida, les competències humanes imprescindibles pels enginyers del futur. Em diries quines creus que seran aquestes competències que potser fa 60 anys no les necessitàvem, però ara sí, no? Em diries?

Sí, és el que comentava abans, precisament aquest humanisme tecnològic i aquest fet de poder ser capaç de treballar amb persones d'altres perfils completament diferents, amb equips interdisciplinars. La capacitat de comunicació també, que és quelcom que potser l'enginyer de fa temps no la tenia tan treballada. Però aquesta capacitat de comunicació, de treball en equip, d'empatia i seguint amb la rigorositat que han tingut els enginyers i enginyeres des de sempre. Poder-ho compartir tot per tal de, com deia, poder resoldre aquests reptes que tal la societat necessita resoldre.

Què em diries en aquest cas, Guiomar? Em diries quin és el talent que necessiten, sobretot? Conèixer molt bé aquesta nova tecnologia que cada vegada ens va canviant i què demanaran en aquest talent?

Doncs ha de ser un talent que tingui la capacitat de seguir aprenent al llarg de tota la seva vida. La tecnologia ha canviat en els últims 60 anys, però seguirà canviant en els propers 60 anys. Per tant, són persones que han de tenir aquesta curiositat, aquesta inquietud per seguir aprenent, per seguir formant-se i per seguir tenint ganes de canviar la societat, aplicant la tecnologia i treballant colze a colze amb la resta.

Molt bé. Per anar acabant, tu com veus també tot el món amb aquesta ia i com està canviant? A tu també et sorprèn?

Em sorprèn, però realment no és quelcom diferent al que haguem tingut altres revolucions prèviament. Ens hem d'acostumar, canviaran les formes de treballar, hem d'entendre que la IA ha de servir com un potenciador de les persones. Si la IA simplement fa allò que feien abans les persones, no evolucionarem. Però si els professionals adopten la IA i gràcies a la IA permeten augmentar les seves capacitats, permeten treballar molt millor, Això ajudarà que realment les feines siguin també útils i siguin alineades amb el que es necessita. I necessiten aquest esperit crític, evidentment, i no creure tot allò que surt, sinó treballar-ho conjuntament per millorar. Molt bé.

Doncs, escolta, aquests professionals són importants a la nostra societat, no? I han de ser, com altres professions, que no poden faltar. Per tant, necessitem aquests enginyers. I avui aprenent, no?, sobretot. Aquesta feina que troba solucions a grans problemes que tenim com a societat i això és imprescindible per definir també el futur que volem. Avui n'hem parlat amb la doctora Guiomar Corral, directora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Salle de la Universitat Ramon Llull i gràcies per fer-nos reflexionar quan parlem de les feines del futur doncs aquesta hi ha de ser però amb noves eines que cada vegada està canviant aquesta revolució tecnològica de l'allà. Gràcies per venir. Moltes gràcies.

A Catalunya Ràdio i 3CAT, Revolució 4.0, amb Chantal Llevina. El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Acabem el programa avui amb una frase que també és un desig, crec en l'enginy humà. Ho ha dit Denis Hassabis, l'actual director de Google DeepMind, premi Nobel de Química i un dels principals impulsors de la intel·ligència artificial. Creure en l'enginy humà comporta confiar en la nostra creativitat i també a la nostra capacitat d'adaptació. Tot plegat ens ajudarà a definir cap a on anem com a societat i així que confiem que el nostre enginy humà sabrà portar-nos cap a un futur encara millor.

Moltes gràcies, sobretot avui al nostre realitzador Campi, que ja el coneixem, un bé conegut del programa. Clàudia Crua, Genar Gil, Guillem Sainz, Jordi Pi, Marc Amorós. I gràcies a les veus de Carles Dabó, Albert, Mañà, Nilvia i Helena Miquel per posar veus al programa. Gràcies, oients. Seguim.

We spent a lifetime running but we can't run anymore We spent a lifetime waiting for a revolution.