Matías Prats júnior: "Jo soc de l'Atlètic de Madrid, però, sobretot, soc un periodista independent"

Ens anem acostant a les 5, ens anem acostant a dissabte, ens anem acostant a diumenge. Tudel, tenim el clàssic a tocar, eh? Quins nervis. I no sé si a la setmana se'ns ha mig torçat la Marta. Estàs recuperat ja una mica? Sí, sí, ja està. Sí? Full recovery, ja. Gala Castelltor, bona tarda. Bona tarda. Més tard farem judici, però tu de l'1 al 10, de nervis, com vas? Ara fatal, un 7.

Ja? Sí, un 7. Podria estar un 10, que jo soc molt intensa. Un 7 és molt baix per mi.

Júlia Díaz de Saberlana, com estàs? Molt bé, aquí estem.

Avui no fem teràpia de grup. Avui no fem, potser dilluns l'haurem de fer aquí tots junts una altra vegada.

Deixa'm dir-te que la que vam fer l'altre dia a Mourinho torna a estar entre els àudios més escoltats de la setmana. Ens ha de pujar el sou.

Aprofita qualsevol oportunitat. Tu tens un rumb de clàssic? Tinc ganes de clàssic, sí.

Santi Balmes, Love of Lesbian, com estàs? Benvingut de nou. Bé, o sigui, ja saps què faig amb

el comandament a distància, amb la qual. Repetiràs la tècnica de baixar el volum quan ataqui el Madrid? Sempre. M'agrada molt aquesta tècnica. Sempre ho faig. A vegades no serveix de res, però com a mínim serveix, si marquen, doncs no escoltar tota la pandilla de que celebren el gol. I al contrari, si marca el Barça, llavors, o sigui, se s'avienta fins i tot. Hi ha un contrast sonorat. El meu conyat, que viu a Andorra.

Pau Serrasol, Segin Estar, com estàs? Molt bé, un plaer estar aquí amb vosaltres. Nerviós? Gens, gens, gens.

Oh, mira, algú que està tranquil. No, no, estic molt tranquil. Tinc plena confiança en aquest equip, estic chill del tot.

La Marta Montaner cada dia ens explica que algú li ha fotut la tarda en l'aire. Qui t'ha fotut la tarda en l'aire?

Ara fem veure que no hem parlat de futbol, vale? Mira, m'ha fotut la tarda en l'aire la tarda d'avui, Garriga.

Per què la tarda d'avui?

Si ja hem de començar. Exacte, portem 23 minuts de programa. Parlo de la tarda d'avui en general, però també la nit, el dia de demà, perquè l'espera s'està fent eterna. Els nervis! Ara ho has dit, ara sí.

Jo estic nerviosa i aquests nervis ahir no els tenia. Ahir? Però entre el rellotge que no avança i el meu algoritme de totes les xarxes socials que saps que està definitivament enverinat i podrit, jo no aixeco cap. Però ara qui apareix al teu algoritme? Doncs a banda dels habituals, i parlo d'Iker Jiménez i companyia, últimament no em paren de sortir vídeos d'aquest personatge. T'acabo les xerxes.

Vamos a meter cuatro al cásico. Estoy cabreado. Y vais a encabrear estos piernas. Me cago en la madre. Vamos a meter cuatro. No se meten la risita en que hagan esto. Llorando por la noche. Me cago en la madre. No me da que dar más. Cago en la leche.

Estaba tranquilo toda la noche. La risita, la gratita.

Si no he ganado nada. Si no he sabido que he ganado una Champions. Aprender a ganar Champions. Hablar con papá con respeto. Vais a reír. Que son unos perdedores, unos losers.

¿Qué urgen era Tomás Roncero, Santi?

O sigui, en realitat era una mica de tendresa.

Hi ha gent que la genera tendresa i és com entranyable.

Sí, és com veure de cop i volta un tio sortit d'una peli del Berlanga, del Verdugo o alguna cosa així. És com si no hagués passat el temps. A mi, o sigui, he après una miqueta a tolerar-lo i a abraçar-lo. Al final, la meva part més cristiana, no és que ho sigui, però tot el que vaig mamar de petit, abraça el teu enemic. Com una mascota, no? Sí, sí, com una mascota potser. Sí que em fa molta ràbia, molts tuits que fa ell són abominables. Però sí que he après a mirar-lo amb una O sigui, mirant aquella part Sancho Panza que té, no?, de seguir el seu estimat Quijote, que seria el Real Madrid en general. Fa por preguntar-li a la Júlia.

Jo és que passo d'ell i del seu rotllo, la veritat.

Bé, perfecte, millor això que segons quina cosa que podies haver dit.

I és que és un molt bon

company de nit quan perd el Madrid. Per tant, jo li tinc una simpatia especial i també em genera aquesta espècie de tendresa. Vull dir que li ha donat la volta al mitjó moltes vegades ja.

Un dia el podem portar a judici a

Tomàs Roncero. Mira, estaria molt bé. És que una persona en ple 2026 dient losers, tela. Que passa que és molt antiguo. Va, losers, tio, estem al 2026. I com s'ha de dir, llavors?

Aquí estem fets uns losers. Marta deia que el Madrid farà quatre gols al Barça, ho he sentit bé, això. Això ho deia el passat 8 d'octubre.

Imagina't! El 8 d'octubre. 8 d'octubre, que al Madrid no anava tan bé com el que ha passat els últims dies, perquè entre les victòries dels blancs de la Champions i el partit contra el Sevilla el tenim tan pujat, en Roncero. És que mira com arribava el plató d'en Pedrerola el dimecres. La semana del 4.

¿Cómo? La semana del 4. 4. 4 en la ICI. Cuatro Sevilla del señor Soria. Cuatro a la Roma. Y cuatro del PSG al Barça. Cambio climático. ¿Dónde estamos emitiendo? ¡En cuatro!

Ho van lligar bé, això.

¿Algú creu aquí que el Madrid pot sortir del Camp Nou sense fer cap gol? No sé per què em mires a mi. Algú veu el Madrid sortint del Camp Nou sense marcar? Perquè a mi em costa molt.

Ho veig complicat pel tema dels laterals. Aquí anem una mica curtets amb les lesions de l'Eric i el Koundé.

Però tampoc és important.

L'important és amb quants gols surt el Madrid encaixats. Part per part. Ara aquí parla ell, el Roncero, de marcar gols. Però pot ser un 4 del Barça. També pot ser un 4 del Barça. Perquè ell manté els 4 gols contra el Barça.

És que per ell tots són senyals. I tant de bo jo no tingués senyal de tele o d'internet. Perquè m'he hagut de menjar amb patates la seva intervenció sencera de dimecres, que van ser 3 minuts 20 de pur deliri. I si jo l'he vist 3 minuts 20 que se m'han fet eterns. Com li queden intactes les cordes vocals després de cada intervenció? És la seva feina, eh? I si jo ho he vist, em sap greu, però vosaltres també. La cosa funciona així. Estan vivint una.

Ayer les han puesto otra vez en el planeta Tierra y están enteros intentando autoconvencerse en lo que ya no creen. Ellos se veían que nos iban a golear. Y yo les conozco. Están en la intimidad, como les gusta a los catalanes, que tú eres catalán y culé. Jordi, no lo harán, ¿verdad? Jordi, no lo harán, ¿no? ¿Qué les conozco a estos?

Té un punt de raó que de dimecres cap aquí hem baixat una mica les expectatives?

Home, baixar a pistonada no vol dir. Vull dir, acabar amb aquesta especial paranoia derrotista que teníem fa uns anys. O sigui, no hem passat un punt set a l'altre. No, ni de bon tros.

Tu segueixes sent optimista, tot i la derrota del dimecres, que tampoc va ser un drama, però va ser una O sigui,

no va ser un drama, ja estàvem jugant contra el millor equip del món en l'actualitat, que és el Paris Saint-Germain, malgrat que ens foti molt, perquè. Exactament però jo crec que tinc el truc que és fer una hipnosi i amb aquests equips grans dir a tots, esteu jugant contra el Oviedo esteu jugant contra el Oviedo perquè sí que hi ha quelcom psíquic aquí hosti, és a País Sant Germen i em vaig alegrar l'altre dia que no va marcar Ferran Torres això és una de les coses m'hauria mort de la ràbia hauria estat terrible això com a mínim no va passar. Però amb el Madrid sí que m'agradaria que. Bé, vull dir, se li perdés el respecte quan li han perdut tants anys darrerament i ha anat perfecte. Però jo us dic una cosa, eh?

O sigui, ara que parlaves de confiança i la derrota del PSG al vestidor del Barça no ha afectat gens de cara. No hi ha crisi de confiança. Al contrari. Vull dir, les ganes que hi ha al

vestidor del Barça. Això és informació? Si em posa exclusiva, posa-me l'exclusiva.

Les ganes que tenen el bastidor del Barça que arribi a aquest clàssic, que estan intactes, tot i la derrota del PSG, és més. Ells segueixen amb la mateixa confiança per l'inici del joc que estan tenint i a més són molt conscients de l'oportunitat que tenen davant de fer mal al Madrid. Ara! Hem de tenir en compte que són jugadors que són la majoria de la masia, que ningú els ha d'explicar el que és jugar contra el Madrid, que són molt joves, i que per tant s'han fet un tip de veure per YouTube les grans nits del Barça de Guardiola al Madrid, el 5-0 del Camp Nou, i ells en volen una a casa, també.

Mira, mira, si encara el cagómetro l'haurà de posar Roncero, que és l'únic que li va faltar mencionar, Marta.

No, no, Garriga, el que només li faltava era posar-se a parlar en català. Com? Roncero parla en català? No, no, allà, el Chiringuito. Bé, ell es pensa que ho va fer.

¿Les has visto? Habla en catalán, dime en catalán.

¿Has visto al Demandé? ¿Has visto al Demandé? ¿Esto cómo le pega a ese? 19 años, se patea en la Minjamal. No lo hará aquí, ¿no? ¿Y el Mbappé? ¿El Kylian? ¿Por qué le ponen a las cuadras sin moverse? Oye, ¿y el Turco? ¿Por qué no fichamos al Turco, Deco? ¿Por qué no fichaste al Turco? Hostia, Jordi, a mí me estaré pensando de respeto a estos, ¿eh? Encima no está bien y ¿con quién nos metemos? ¡Cago en la mal!

Hi ha hagut un moment que he pensat, mira, però l'ha perdut de seguida. Si necessita millorar, eh?

M'ha recordat a Torrente parlant català amb aquell gag que va fer, molt divertit.

I Torrente ho feia millor i són declaracions que pensava que no sortirien mai de la meva boca. I sentíem una sardana de fons. Ah, mira, Laia, gràcies per fixar-t'hi. Perquè en Roncero, completament embuirat per aquest èxit del Madrid a la Champions, acaba ballant una sardana. Va con una sardana.

Podem acabar aquesta secció quan em digueu. La gala està a punt de marxar.

A escoltar vull de veritat dir coses que ni la IA faria. La IA diu, no es pot fer això. És que t'ho prohibeix perquè té límits, no com aquests. Límits ètics.

Ai, Déu meu.

Home, et dic una cosa, faria molta gràcia que el Barça guanyés el Madrid i ho celebrés fent una serrana. Home, estaria bé. Clar, i aquests vídeos del Chiringuito, d'aquests personatges més excèntrics. Això ho veuen. Això ho veuen, no? S'ho passen pel WhatsApp, no? Sí, sí, sí.

I els deu posar calents a la seva manera, però vull dir que ja els deu encigalar de cara a partits importants.

I si veus vídeos i veuen vídeos on critiquen la Mina, això amb la Mina encara li agrada més.

Barça té això, no, Júlia? Que és un equip que es deixa picar i que al picar-se els fa donar el millor.

Sí, jo crec que sí. A més, els últims partits contra el Real Madrid es veuen pujadets, no? I amb ganes d'anar a rebentar. I jo crec que per això, bueno, jo tinc molta confiança en diumenge.

Rafinha és un dels noms i has titular segur, no? Rafinha el diumenge, no?

Després de. Sens dubte, sens dubte. A mi l'única peça que em fa ballar una mica el cap és o Anthony Gordon o Adeyemi, crec que és la peça que pot allò ballar una mica.

Sí, no? Perquè tothom, des del primer partit, es va enamorar d'Anthony Gordon. Sí, però l'altre dia va estar una mica fluixet, allò, que no sabia molt bé cap on anava.

S'havia cansat tot el partit. Sí, sí, sí.

Que havia començat cansat. Ja, no, doncs no sé. Per què no el va canviar? Ja tenia gossos com en la mina. Ai, els gossos de la mina, tot preocupen molt, eh?

Coco y el copito, sí. Es diguen així. Adoptats. Compradets. Així que el tenim el Roncero eufòric.

Sí, però he decidit que no vull sentir més en Roncero. Enric, no el tiraré aquest tal d'en Roncero perquè estic farta. Saltem. Home, cinto èpica per animar una mica la cosa. Ara, ara. Vinga, va, som-hi, som-hi. Hi ha un cavaller blaugrana que ha reaparegut per salvar-nos d'aquesta eufòria blanca. Algú que ja estava retirat, algú amb molta experiència, que cavalca molt còmodament en aquest terreny. I algú que parlant molt clar es deu posar calent com un mi, com una prèvia així del clàssic. Estic parlant de Gerard Piqué. Què ha fet Piqué? No ha vist res? No ha dit gaire, però diuen que una imatge val més que mil paraules. I ell aquesta imatge l'ha imprès.

Jo te l'explico perquè entenc que pel soroll no sents res. Hem sentit un soroll mecànic. Tu intuïes que hi havia una impressora traient algun document. És un vídeo, això, que s'ha fet bastant viral i que en Piqué ha penjat el seu compte de TikTok i surt ell imprimint una foto, suposo que és una picada d'ulleta a Mourinho, de la seva imatge tan icònica fent així amb la maneta l'any 2010 per aquell 5-0 del Barça al Madrid.

Diumenge arriba aquest primer clàssic de la temporada, Flick contra Mourinho, Lamine contra Mbappé, amb el Barça líder de la Lliga, sense haver perdut cap partit, havent-los guanyat tots, plantant cara, i amb els laureanacs surten segons, diu la Laia Tudel, amb el ganivet a la boca.

Será una guerra, iremos a por todas. Un clásico siempre hay que ir al 100% y ahora tenemos la oportunidad de sacarle más puntos.

Aquest Xavi es part, eh? Aquest que acaba d'arribar i que ja ens té tots enamorats contra el Madrid de Josep Mourinho. Un personatge cada cop menys zen de com va arribar a principi de temporada i que ha recuperat el personatge d'inici de curs,

no, del curs de fa 10 anys. Decir que es un partido como los otros, obviamente, es mentir, es completamente fuera de la realidad. Ahí vamos. Todos estamos perdiendo 24 horas de reposo, pero ahí vamos.

Ja havia de deixar el comentari, eh? Sí, és etern perdedor, pobret. Està molt mal acostumat de. Perdedor que no l'usera, eh? No, ja no es pot dir, ja m'ha quedat claríssim. Jo crec que té l'espina clavada que no va poder derrotar mai el gran Barça de Guardiola.

Home, tinc ganes de veure demà el Camp Nou, encara que hagi canviat.

Com creieu que se'l rebrà Mourinho de massa? Serà l'objecte número 1? A mi m'agradaria que se'l tractés amb indiferència absoluta.

Home, però un lloc bé del teatre, això segur que es cantarà.

Sí, perquè al final acabem retroalimentant a la bèstia, no? Vull dir, i el Madrid se l'ha d'ignorar sempre, tota l'estona, en tot moment. Jo els ignoro. Si tu baixes hasta el volum de la tele. Exacte, però vull dir, tot això que està fent la Roncera, vull dir, maldita hemeroteca, com es digués, vull dir, si estiguessis veient tots els partits que ens ha fet el fanfa davant del Barça i després s'ha hagut de menjar. Vull dir, jo només dic que, i us lamento, perquè soc una persona gran, tant de bo que el Rafinha demà estigui al seu prime.

Gràcies. La Min sí que arriba bé,

tot i que a París li va costar, però va acabar fent un supergolàs. A tu, Mourinho, què et genera, Júlia?

Mira, t'he de dir que tampoc em cau tan malament, eh? Li vas agafar carinyo després de la teràpia. Sí, és que clar, el tenim al despatx bastants dies. No, però una bona xiulada s'emportarà. No sé si serà la persona que s'emportarà la major xiulada del Madrid. Ara no ho sé. No hi serà Vinicius. Clar, Vinicius no hi és. El Cugurella, però tampoc. Pel vestir de la cabells.

No, Cucurella. No. Bé. Però és que dels altres, no sé, va bé. La de Cucurella, per què? Per espanyol. Què vol dir que per què? Li pregunto si sí, per què.

M'ho estàs preguntant per què? Sí. Home, perquè és un jugador sortit de la Masia, que el Barça pot haver tingut un pretensió de fitxar-lo i ha decidit anar-se'n al Madrid. No, però el Barça no el va voler. Es que no el va a voler. Retiro aquesta part. És un jugador de la Masia que acaba al Madrid. El Barça no el vol? El fa fora de la Masia? Que se'n vagi el Chelsea, que ja estava. Se'n vagi el Milan, se'n vagi el Bayern, se'n vagi el United. Em sembla que la seva parella és merengue, no? Això et dona una mica d'excusa, però igualment. Escolta, que no la dic que li diguin pedres,

que el xiulin. No entendria que el xiulessin més a Cucurella que a Mbappé, per exemple. No ho entendria. És que Mbappé no ens ha fet res. És que no fa res Mbappé, no? No. Doncs amb la Min, jo no ho entendria.

No entenc la de la xiula de Cucurella. La part també de Rodri contra el Madrid. Que potser hi ha família de Cucurella escoltant-nos, això és un gag. Bona recollideta, bona recollideta. He pensat que tenim EGM aviat i com que és de la família Cucurella no ens dirà de nosaltres. Que a més és culer, la família Cucurella. Per això, que la família és del culer. No estic dient res que no l'hagin dit ja els seus familiars.

Però quina desgràcia per la família, doncs. Tenir un nen jugant al Madrid. I qui ho hauries més?

Jo con Corella, sens dubte. Però deia abans que també hi ha el morbo de Rodri enfrontant-se a l'equip al qual li va dir que no aquest estiu. Aquesta també és bona. Passa que això serà encara més divertit. Sí, sí, sí. Una motivació extra, segur.

El madridismo, si hay alguien que hace autocrítica y que se pega disparos cuando hay un mal resultado, no es el barcelonismo que pierde en París y que sale reforzado. El madridismo hay terremotos. Terremotos con cada derrota. Si el Real Madrid se pone a nueve puntos del Barcelona, en el madridismo no va a ser una semana de excusas de salimos reforzados. Es totalmente lo opuesto. Y yo ya te anticipo la excusa del barcelonismo si el Real Madrid tiene la suerte para ello, porque no tiene opción ninguna. La excusa va a ser el arbitraje, la presión del arbitraje. Hombre, ha surtido efecto.

Estan molt espantats, eh? Estan molt espantats. Què rius, Marta?

No, que és veritat, jo penso que sí. Que ja els va bé parlar d'àrbitres, perquè així no han de parlar de com han de jugar.

Tu no tens cap dubte, eh? Jo sempre soc molt confiada, per gran segur. Mira, afegirem a la conversa un periodista que ho veu des de Madrid i que últimament s'ha fet molt viral per les seves entradetes a la tele parlant, entre altres coses, del Barça. És Matías Prats Jr. Matías, bona tarda. Hola, bona tarda a tothom. Com esteu? Bueno, estem molt bé. No sé si ets conscient que aquí a Barcelona últimament t'has fet molt viral.

¿Sabes quién me lo comenta mucho? Mi amigo Tony Freixa. Me tiene mucho cariño y anoche coincidí con él de nuevo en el chiringuito y cada vez que hago un editorial sobre el Barça, pues ahí está echándome a los leones a toda la culerada. Pero luego tenemos buen trato personal, es un tío muy simpático, amable y buena gente. Pero soy consciente de que algunos de mis editoriales sí que han levantado ciertas ampollas en Cataluña.

¿Y lo de Negreira pa' cuándo? ¿Por qué el Barça juega siempre con el viento a favor? El Barça todavía no se ha examinado ante los mejores. Vamos, eso genera una mica de. ¡Tía!

¡Matías! Pero una cosa, si yo hago un editorial de 50 segundos y no ofendo a nadie, es que no he dicho nada. Tendré que picar un poquito, porque un día pico al Barça, otro día pico al Madrid, también le toco ahí las pelotillas al Atleti o al Betis o al Sevilla, intento repartir juego. Pero sinceramente, yo lo del viento a favor lo pienso. ¿Podemos decir que el árbitro se equivocó a favor del Barça el otro día en la cartuja? No. Pero sí que podemos decir que normalmente al Barça le favorecen las decisiones dudosas. Normalmente. Y eso para mí les da un extra que ni siquiera necesitan. Porque yo soy consciente de que ahora mismo el Barça es el mejor equipo de largo de la Liga.

Eso sí. ¿A Madrid el run-run es de más confianza después de la última semana que no fa 15 días?

Sin duda, yo creo que el madridismo se ha cargado de energía positiva con la victoria del Madrid en la Champions y la derrota del Barça en París, que era previsible, no porque el PSG sea mejor que el Barça, que ahora mismo lo es, sino porque yo creo que el Barça se tomó el partido. No demasiado en serio. Si no, Rodri no es suplente. Si no, Rafinha y Pedri no se van al banquillo en el 60. Si no, Valde no juega. Entonces, yo creo que es un poco tramposo el resultado de París unido a la goleada del Madrid ante un Leipzig muy, muy blandito, muy amable. Pero si me preguntas, oye, ¿están más confiados los madridistas ahora que hace una semana? Sí, sin duda. Creen que es posible la machada en el Camp Nou.

Eso va a ver cómo queda. Aquí a Barcelona ara tu t'has convertit en el madridista oficial, però no sé si t'ho puc preguntar, tu ets madridista, Matías?

Yo soy del Atleti. Yo soy del Atleti y además reconocido atlético desde hace muchos años que salí del armario y lo dije con absoluta naturalidad. Lo que pasa es que hay gente que me sitúa en la bancada madridista porque le he dado algunos palos al Barça. Pero sinceramente, ahora fuera de bromas, yo me considero un periodista bastante independiente, libre, que procuro atizar, entre comillas, a todos por igual. Y al Barça le he dado también mucho jabón. He sido el primero en rendirse al Barça.

Pero fa la sensación que fotre-li un pal al Barça dona més rendiment que donar-li un pal al Madrid, potser.

Bueno, al Madrid le ha atizado mucho también, lo que pasa es que os acordáis solo del Barça. Pero es cierto que yo sí que estoy un poco sensible con el asunto Negreira, porque creo que esto hay que resolverlo. Para un lado o para otro, que me digan si esto fue trampa, si esto es verdad.

Ya te lo digo yo, va a ser una cagada, pero no van a comprar cap árbitro. Siguiente tema.

Claro, bueno, pues eso. Entonces, a mí creo que hasta que no abordemos y cerremos ese asunto, creo que va a estar latente, ¿no? Incluso hay alguno que seguramente después de una sentencia seguirá recordando a Negreira. Pero yo creo que es importante y por eso lo suelo recordar de vez en cuando. No todos los días, ¿eh? No soy como mi compañero Juanma Rodríguez, que le preguntas, Juanma, ¿qué hora es? Negreira, ¿qué has comido? Negreira. Hasta ahí no llego, hasta ahí no llego. Pero te digo una cosa, yo soy un absoluto admirador del fútbol, del Barça, no de ahora, de toda la vida. Lo que pasa es que a mí me gusta también ejercer el periodismo deportivo de forma crítica, incisiva, y sí que a veces pues aprieto un poquito.

Doncs al Matías Prats que ens ates aquesta tarda y que t'agraïm el bon to i el fair play, Matías, una abraçada. Un abrazo grande, adiós. Mira, eh? És de l'Atlètic de Madrid. Bueno, sí. Bueno, el Pedrerol també és del Barça, se suposa, no? Això diuen. Si us lo creieu o no, ja és la vostra proporció.

Ara, aquesta capacitat que té el Madrid sempre de. Perquè ara et fan creure que sí que realment potser tenen alguna opció. Jo. Ja, ja ho sé. Tu, tu. Cagat. Jo. Cagondena. Ja, ja. No. I gairebé expulsió, molt bé. Aquí l'Enric ha estat ràpid.

Què creieu que passarà diumenge, Santi? Jo crec que guanyarem.

Però ara estava pensant en l'altra cosa. O sigui, perdona, és que ho vaig dir, però quin concepte ha de tenir el Madrid, per molt negreira que diguin, de si mateixos, que, per exemple, en el món de la música, i jo tinc bastant contacte amb gent del món de la música d'Espanya, diguem, Hi ha molt poc merengue declarat. Els fa vergonya? La majoria et diuen que són de l'Atleti de Madrid, també. O sigui, que si l'Eiva, Sabina, etcètera, etcètera O Julio Iglesias, que és metalidista. Clar, perquè a aquest ja no li importa res. Que pensin d'ell. Ell, però vull dir, els altres, els que són de Madrid i que t'ho reconeixen, de seguida estan en un fair play molt bèstia. Vull dir, és de, no, no, però reconozco el Barça, en aquest moment és el millor equip del món, però n'hi ha molt pocs. Es diu amb l'oca molt petita, amb la qual cosa penso que hi ha un cert complex de que realment ells saben que són el poder i que hi ha un madridisme sociològic.

I els periodistes esportius que existeixen molt, que tenen. Independencia de todos, són els que tenen la línia editorial més marcada i, qui sap si, subvencionada.

Exacte. Sí, sí, sí. Llavors, ho diuen per lo bajini tota l'estona, que són del Madrid, i això vol dir que hi ha un complex.

Si tu has estat a Madrid, sempre trobes més gent de l'Atlètic de Madrid que del Madrid.

Era molt curiós. Els taxistas sempre són de l'Atlètic de Madrid. Fins i tot a la sala de premsa del Madrid, no hi havia majoria de periodistes madridistes.

Es el voto silencioso, que se le diu.

Eran de l'Atlantic de Madrid, de l'Esporting de Gijón, del València, del Sevilla. És veritat que Madrid és una ciutat on hi ha gent de tota Espanya, treballant, de l'Oviedo. Però no hi havia tants madridistes. El Camp Nou. El 90% dels periodistes que treballen són del Barça. Això també era una cosa diferent. Bé, doncs, escolta, esperem que amb aquest optimista. Optimisme, tu també ets optimista? 5 a 3. Home, 5 a 3 seria un festival guapíssim, eh? Cautament optimista, eh? Cautament optimista. Catalanament optimista. Jo dic 5 a 1. Un 5 a 1. És que dilluns ens tornarem bojos aquí. 3 a 1. Ja va baixant una mica.

Jo? 4-2. 4-2. O sigui, tots victòries, eh? T'ho deus? Sí, victòria, victòria del Barça. 4-1. Doncs amb aquest optimisme. Ara un 2-1, em semblarà. Un 2-1, decepció absoluta. Una merda. Decepció absoluta. Som així, també. Exacte.

A veure, deixeu-me acabar per acabar a dir. Ginestà, teniu actuació el 7 de novembre. S'ha de. Ho desresmetàs? Això ja està ple fa temps. Exhaurit. Sí, sí, sí.

Hem posat a la venda un concert infantil a la sala Polo per nens i nenes i això quin dia és? és el dia 11 d'abril 11 d'abril, doncs encara tenim marge per comprar-ho queda mitja entrada ho vam treure ahir i queda la meitat d'entrades així que corre la gent quin èxit, molt bé quan tenim concert?

el 13 de març a Sant Jordi mira. Entrades a la venda. I el 14 de novembre a Lloret de Mar? Lloret del Mal. Molt bé.

I Love of Lesbian, que encara esteu amb aquest tram final de gira, no? Sí, correcte. Però fer dia a l'Hospitalet,

pot ser, i a l'Apollo, però està tot exaurit. Sí, sí, perquè ens va donar com per aquesta cosa romàntica de fer llocs petits, i que ens ho està recordant tothom pel carrer, i ei, molt bé, eh, saps?

Gràcies. Hi va haver llàgrimes aquí de gent que s'havia

quedat sense entrada. És veritat, sí, sí, són les foques grasses, vosaltres. Mira, a més, vau compartir escenari al boletell el dia de la Mercè. Doncs gràcies per venir. Tant de bo. El que inserti la porra li regalarem alguna cosa, no sé què, però alguna cosa. Sí, alguna cosa ens inventarem. Farem una pausa, anem a fer una mica de judici. Ara venim.