McNulty i Vollering, campions del món

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.

Benvinguts a Ràdio Volta. Aquí comença el programa número 191. Quin Mundial ens ha regalat Magnolti?

Come on, Jaime. Come on. Croca, croca, croca, croca. Come on, if you have the delay, you have nothing to lose. Come on, come on.

Radio Volta, el programa de ciclismo de Catalunya Radio.

Radio

Volta, amb Isaac Vilalta.

De fet, Brandon McNulty se l'ha regalat a ell mateix, amb la consecució del millor tirisat, però a nosaltres el Mundial ens l'han portat amb un llacet tots plegats. Des de McNulty a Follering, passant per FNPool, Vanderpool, Sex Ass, Cassia, Longo Borghini, Agilin Barry i la resta de joves. Ha estat un gran Mundial i que probablement identificarem, recordarem, per la cursa en ruta a elit masculina. Quina cursa! Quina cursa! I quines ganes de parlar-ne amb la fletxa. Estem ressacosos de Mundial i no volem curar-nos d'aquesta ressaca. Per sort ja tenim l'europeu de Ljubljana, a Eslovènia, a la cantonada, i a hores d'ara amb el gran dubte del que semblava impensable a dia d'avui. I participarà Tadej Pogacar? I atenció, perquè no és l'únic gran dubte que tenim en el moment de preparar aquest Radio Volta. Avui, durant el programa, sabreu a qui em refereixo. Tot i que aquestes són decisions, són dubtes, que s'aniran resolent amb el pas de les hores i potser quan ens escolteu ja està tot aclarit. Avui a Radio Volta, un programa molt mundial i amb un protagonista de molt nivell. El Fran Escolà, l'entrenador, el preparador de la Paula Blasi, la persona que millor coneix la Paula Ciclista. Què va passar a Montreal? Com està la Paula? Amb el seu futur contractual aclarit, i aquí obro parèntesi, potser quan escolteu aquest programa ja s'ha fet públic el seu fitxatge per Movistar, tanco parèntesi, deia que amb el seu futur contractual aclarit el que volem fer avui és analitzar el detall de la seva temporada. Què ha fallat? Què ha funcionat? On pot millorar? Saber, atenció, saber si pot arribar al nivell de Follering i Neviadoma. Tot això m'atreviria a dir que només ho sap una persona i avui, d'aquí uns minuts, l'hi preguntarem. Abans, però, ens posem al dia amb un resum sonor una mica més llarg del que és habitual, però, esclar, això és un Mundial. Esteu a punt? 3, 2, 1. Sintonitzem Radio Volta.

El Sons de la Semana.

Pues ahí

está, 500 metros. Atate bien o va a sacar algún amuleto. Benjamín Nogal se abrocha para proclamarse campeón del mundo. Era el gran favorito, lo ha hecho con una exhibición espectacular, histórica, inenarrable. No porque la estamos narrando, ¿no, Saúl? No digo increíble porque lo estamos viendo, pero espectacular, fantástica. Y ahora ya, que cada uno compare con quien compare o que crea donde va a poder llegar, pero este ya no se lo quita nadie. En el mismo año, campeón del mundo crono y ruta, y ojito, le queda el europeo en Eslovenia,

en un circuito. En Canadá, donde se está disputando este mundial. Vamos a ver quién se lo lleva casi cuatro horas de carrera. Está trajeando esa presión, la canadiense, la Donova, ha hecho un intento de arrancar, le quiere arrancar de lejos. Sí, y arranca de lejos

Isabela Holmgren, desde muy lejos, cuidado que se le puede hacer largo. La Donova le coge rueda, ahí va la eslovaca, vamos a ver que va a estar muy igualado y el repecho es largo. Parece que se lo va a llevar Victoria Ladonova. A ver, a ver, que esto se hace muy largo. Victoria Ladonova, que fue plata el año pasado, este año va a ser oro.

Victoria para Ladonova. 300 metros de la riva, 250 metros, el primer americano de la historia a devenir campeón del mundo. Espera, él ha ido, lo habéis dicho Jackie, a más de 60 kilómetros de la riva. Él ha distanciado a Egolm, se ha encontrado solo. Él ha visto el grupo. Sparfel regresa a 20 segundos, a 25 kilómetros de la llegada, ha resistido y va a imponerse con el doble de avance. Ashton Barry, campeón del mundo de esperanza 2026.

¡Sensacional!

Volering querría partir a Neviadoma, llega anche Longoborghini. El Royster con una gran gamba. ¡Qué finale a Montreal! No es aún dicho el último. Royster ha hecho una remontada asombrosa. Tiene la pérdida de empezar, de anticipar. Ahora empieza Nibia Doma con un voller en la rueda. Neviadoma contra Vollering. Neviadoma y Vollering y Pietro Longoborghini que a este punto deben probar a ganar una medalla. Y delante de Demi Vollering, renuncia Neviadoma y Vollering, campeonista del mundo. Este año ha ganado el Piantre, la Frecciavallone, la Liegi, el Giro d'Italia, el Tour de France y ahora también el Mundial. Una temporada increíble para Demi Nettor.

¡Magnolty ahora celebra! ¡Y miren lo que significa! ¡El hombre de Phoenix, Arizona! ¡Y la UCA vuelve a la cima! ¡Las estrellas y las estrellas se vuelven estrellas mariposas! ¡Brandon McNulty es el campeón mundial!

El oro va a ser para Brandon McNulty, al límite del esfuerzo. Mira hacia atrás, pero le quedan 200 metros y va a ganar el Mundial. Uno de los mejores mundiales de los últimos años. El espectáculo ha sido increíble. Gracias, gracias y gracias a todos los ciclistas por el día de hoy. Lo han dado todo. ¡Muchas gracias!

Radio Volta, amb Isaac Vilalta.

I ara us ho recupero tot del final cap a l'inici, de l'últim cap al primer. M'ha acabat amb aquest Brandon McNulty proclamant-se per sorpresa de tothom com a campió del món. Entrava amb gamba di legno, sense poder caminar gairebé, després d'aquests gairebé 300 quilòmetres amb moltíssim desnivell. Entrava a l'hotel de concentració de la selecció nord-americana on s'emportava aquesta ovació. Ovació també per Demi Follering. Quina temporada? Ara la repassarem. També noms destacats, el d'Ajalyn Barry, nascut a Girona, el nord-americà, també canadenc. Avui amb el Fletcher parlarem de la vida d'Ajalyn Barry i descobrirem alguns d'aquests detalls. La victòria de Victoria Clado Nova, a la sub-23 femenina, i en categoria júnior Benjamín Noval, l'astorià, i Alejandra Neira, la gallega. Abans us deia, avui parlarem molt de la victòria de Magnolti, però abans em vull aturar en la temporada de Demi Follering, de Deminator, com li diuen a la televisió italiana. Apunteu, Setmana Ciclista, Omloop, Tour de Flandes, Flecha Ballona, Liege, Giro d'Italia, Tour de França, amb tres victòries d'etapa, una segona posició i dues terceres, és a dir, de sis de les nou etapes, en sis de les nou etapes del Tour, va fer o primera o segona o tercera va guanyar la general i ara se'n porta al Mundial l'únic gran mallot que li faltava per cert, tot això al Mundial deixeu-me també fer un petit apunt perquè hi ha vida, més enllà del Mundial el tour de l'Ancaui a la segona etapa vull destacar, vull recordar la segona posició de l'Abel Balderstone i la tercera del Jan Castellón no és habitual tenir un català segon i un català tercer en una mateixa etapa. Ara s'acosten els europeus, i us recordo els catalans que hi seran, sobre el paper, perquè algun encara no està confirmat. Ara mateix la Federació Belga encara no ha fet oficial la llista, però hi seran el Joel Nicolau i el Pau Miquel, les grans novetats, Joel Nicolau i Pau Miquel, la Paula Blas i la Mireia Benita, el Matís Fankarkova. Segurament, l'Hector Martínez, la Lluna Jiménez i la Naya Torrent, que és novetat respecte del Mundial, com el Joel i el Pau. Va, ara sí, esteu a punt. Entrem al Territori Fletxa.

A Radio Volta, entrem al Territori Fletxa.

Joan Antoni, què tal? Com estàs? Què tal, Isaac? Bé, molt excitat encara, perquè ara quan estem gravant, que és al matí, reconec que. No sé, et passa a tu mateix, no? Que veus una cursa i. Va agafar-se quan treballes, no? Perquè jo no vaig treballar, però sí que hi havia el Mundial. I clar, de nit acabes i és que em vaig quedar fins la matinada amb el cap allà donant-li voltes, perquè va ser una cursa espectacular.

I tant, t'anava a dir, no sé, què em pots dir, perquè és que realment va ser preciosa, semblava decidida per alguns moments, però és que hi havia girs de guió constantment, plena d'alternances, i al final, el que vas avisar tu la setmana passada, atenció als favorits, que són aquest, aquest i aquest, però atenció a qualsevol altre que pot aparèixer un nom aquí que no ens esperem i que s'acabi important el títol. Sí, sí, sí, per mi era un recorregut

perfecte per això, no per un favorit. I deixa d'estar el fet del Pogacar o no, que sí que era un factor important, però el recorregut en si donava peu a això. Jo el que jo veia i sobretot el que es va veure a la cursa, o el que es veu normalment a Montreal, però clar, si li afegeixes més distància amb els millors corredors del món, Clar, el circuit donava moltes portes obertes i molts canvis de guió també, com has dit. Vaja, és el que m'esperava i al final el que va passar. Em sorprenia això, que molts anàlisis previs és que s'entraven molt en els favorits, que si Renko, que si Seixas del Toro, semblava que. Sobretot Renko o Seixas Seixas ha d'arribar sol però és que arribarà pas sol amb aquest recorregut era un recorregut dur però clar no hi havia el tipus de duresa perquè algú com ell ja es va veure que Montreal ja va atacar i no va ser capaç de marxar sol doncs el Mundial és que has d'esperar diferències era un recorregut molt difícil per sentenciar-ho. Bé, em va agradar molt, i al final això, hem de sorprendre d'això, que moltes prèvies gairebé no es contemplava, no tothom, però molta gent, vaja, és que donava el Mundial fet ja, abans de començar, i és que jo ho veig una cursa molt oberta, dels Mundials més oberts que hem viscut últimament.

Ara et preguntaré per McNulty, pel que va fer, però ja que ho has tret, dels favorits, clar, és que la sensació és que tampoc hi ha gaire res a retreure a cap dels homes importants. Sí que transmetien la sensació que la duresa passava a factura, de fet sexe es va acabar amb rampa, no?, aquell salt. Autoflagelat gairebé amb les declaracions dient que França no es mereixia un líder com ell perquè havia estat molt malament, home, tampoc n'hi ha per tant, però sí que la sensació és que ningú es va amagar. Potser tàcticament, podem discutir, sí, d'una manera o d'una altra, però van donar la cara a tots els favorits. És que era això,

era un dia que t'havia de donar l'aire, era un dia que no podies estar. Allà esperant. I de fet, molta gent deia, no, no, el Remco s'està esperant, el que ha de fer és esperar-se. Sí, vale, però és que si t'esperes gaire, l'altra gent. És que, inclús, el meu company Javier Ares, en un moment va dir, no, si és un acelerón ja l'escoge. Sí, home, clar, i dos acelerons. L'escoge, però després ha de guanyar el Mundial. Era un Mundial que la situació era aquesta. Ho dic perquè compensava molta gent. Era una situació que era un Mundial que sí, que tu podies tornar a jugar a la pilota, per dir-ho d'alguna manera. El podies tenir perdut i podies tornar-hi a jugar. Però que el tornar-hi a jugar. És que era tornar a començar de zero. M'entens? O sigui, no és que. No era una situació d'aquí de dir, no, aquests han marxat, els agafo i els guanyo. No, no, no. Tu els agafes i els altres encara tenen opcions de guanyar, d'acord? O sigui, tu et poses al nivell dels altres. Clar, m'ha encantat molt i de fet molta gent. Ostres, han passat poques hores, eh? Però et diuen la cursa dels últims deu anys. O sigui, és que va ser una cursa espectacular. O sigui. D'aquelles que et treuen el somn, perquè clar, és que acaba i acaba de nit i dius, ostres, és carregador, no? Perquè li dones voltes al cap i bueno, tornant a, no sé, no sé per on vol seguir, però el McNulty, per mi, és que tot l'equip, també, no va haver-hi un atac on la selecció americana no hi estigués present. Exactament, sí, sí, totalment. No va haver-hi ni un tall. Clar, això. Això és que podia haver guanyat un o l'altre. Quan veus que l'altra selecció era diferent, tots per un, o el del Tor no tenia selecció, que és el que vam parlar també. A veure, sí, és favorit, però és que no té equip. I és que és un Mundial que has de tenir equip, has de tenir gent, perquè sol.

Perdona un segon, has de tenir equip que això deixa per terra la teoria que corre sense auricular, sense ràdio, que es competeix en solitari. No, no, l'equip ahir ho va demostrar als Estats Units, és importantíssim.

Clar, però és que allò de la ràdio, en un Mundial i en un recorregut aquell que tens contacte visual també amb els corredors, a aquest nivell la gent sap llegir la cursa, en altres nivells potser no, però en aquest nivell, amb avingudes amples, amb aquests tipus de circuit final, és molt difícil que se t'escapi. En tot moment, més o menys, els corredors estaven. El cas del que estava pesant al Mundial. O sigui que, bueno. Vaja, aquí pas, actuació dels americans, en aquest sentit, sempre presents, i amb un home, amb el McNulty, que clar. És que té aquesta capacitat d'anar en solitari també, però en aquest recorregut.

Ara m'has fet pensar en una cosa. Volia fer una pregunta que no sé si serà la pregunta que ens donarà totes les respostes. Per què va guanyar McNulty? Perquè per darrere, abans ho dèiem, ningú es va amagar. Era una cursa en què, malgrat no tenir ràdio, es veien les referències, hi havia les referències visuals. Hi va haver un moment, em sembla que era amb Pete Koch, no sé si hi havia Mauro Smith i també Jorge Ensona Roda, que el van arribar a tenir allà a tocar, però per què va guanyar McNulty? Per la seva tenacitat de no donar-se mai per vençut, perquè darrere no van acabar de doblar en el moment decisiu, per què va guanyar? A veure, sí, clar, no hem d'oblidar que

és una cursa d'un dia de 270 quilòmetres, llavors aquesta distància, jo sempre ho dic, en les curses d'un dia, i d'això ho hem parlat molts cops, Isaac, Quan tu veus dos metres i dius, ja està agafat, bueno, són encara dos metres, deu metres, en un Mundial de 270 encara et pot servir, perquè la probabilitat que la gent que està, el que hem dit abans, o sigui, tu pots tallar el forat, però és que a tu també et passa una factura enorme tallar aquell forat, en aquell recorregut, perquè tu en un recorregut que poder. Ets molt superior a l'escalada o en certs terrenys, dius, vale, jo aquí sé que, mira, que tinc el meu avantatge. Però aquí és que, clar, l'avantatge, li podies treure profit en poc moment, perquè després t'havia de donar l'aire. Per tant, que estaves tan bé, no? Llavors, per què va guanyar el mal últim? Primer, l'oportunisme. L'oportunisme de saber fer l'atac en el moment oportú. Que això clar, t'ha de sortir, en aquest sentit també la sort que li sortís, que ningú reaccioni immediatament, que et doni aquest marge, que després inclús generes una situació que per darrere se t'apropen, però també s'aturen, perquè diuen, ostres, clar, jo sí, la gent que s'apropava no s'apropava sola, llavors clar, tu t'apropes i t'endur gent a roda, i aquí. S'inicia l'interrogant, d'acord, què faig? perquè és que sí és que estic perdent també per què va guanyar? per aquests dos motius que he dit abans i sobretot perquè és un motoràs, perquè és una maca. Que té aquesta capacitat de guanyar en solitari. Mira com va guanyar a l'Slimbarri, també, no? O sigui. Aquest me'l guardava, te l'anava a treure, aquest. Sortint-se del guió. És que és gent que s'ha sortit una miqueta del guió i has de creure en aquest tipus de cursa que pots sortir del guió, no? Però vaja, no ho sé, moltes coses. Tàctiques de Bèlgica diferents i. En fi, no ho sé. El Van Der Poel. És que hi havia un moment, Isaac, que hi havia el Van Der Poel, el Simons i el Ben Hilli també, no? I el Roglic. Però bueno, Van Der Poel i Simons. Dos bojos que es mouen a setanta i pico de l'arribada, o no, o més lluny, que es van moure, no? Sí, a noventa, em sembla que era noventa. Noventa. Clar, dius, vale, és que també ha guanyat el Magnolí per les bogerades d'altres. Clar, al Magnulti també li van fer la cursa al seu company i al Van Der Poel. O sigui, són bujerades que la cursa, clar, l'endureixen. I això al Magnulti, un tipus dur, un home de fons, és que li va perfecte.

Em va molt bé tota l'explicació que has fet de McNulty per no acceptar que el vencedor va ser el que es coneix com un underdog, perquè no és exactament un underdog, sinó que és un tio que té molt més, potser no brilla tant, perquè sempre està acostumat a treballar durant la temporada amb Tadej Pogacar i companyia, potser no formava part dels favorits, però sense cap mena de dubte. És cert, també, que va ser una cursa amb una barreja explosiva, amb molts aliments que vam posar allà a un ull bullint, i això va convertir en una jornada preciosa. Per cert, has tret el nom de la Jolín Barri, aquest el tenia guardat. Campió del món sub-23, un tio, un nano, nascut a Girona, que viu a Girona, que ha passat moltes èpoques a Girona, tot i haver tingut nacionalitat canadenca, nacionalitat nord-americana, i que tu coneixes molt bé, eh?

Bueno, et va faltar entrevistar-lo al podcast.

No, no, tens tota la raó. I a més a més vaig estar dubtant, però em va venir al cap una qüestió. El vaig veure, que a més ho vam parlar tu i jo, en un aperir-lo bé, el vaig veure quan ell va arribar a la prova júnior i vam estar parlant. I primer que ell no parla el català, el castellà el parla amb prou feines, i en aquell moment ell em va dir que sí, que havia nascut a Girona, que a més a més tenia moltes ganes de tornar-se a instal·lar a Girona, però que havia passat bona part de la seva vida fora de Girona. Aleshores, a diferència dels Frank Karkova, que sí que han fet tota la vida aquí a Catalunya. Doncs mira, també és una qüestió molt personal i vaig considerar que potser, mira, al final els sentiments ballen cap a una banda i cap a l'altra i són molt personals. Però sí, sí, vaig tenir el dubte i em va venir al cap aquesta conversa la Peri Robert, per tant sí que el podem posar una miqueta en aquest sac, eh?

Sí, sí, però bueno, un petit apunt, eh? Poder a la diferència de totes les barques. Va, que encore bé. Es nota que és un tipus d'expatriat que poder ser crescut en una zona on tu tens la probabilitat d'integrar-te més en la cultura d'on estàs és més gran. A Girona, i això és un tema molt interessant que donaria per un altre programa, però, clar, molta comunitat de ciclista nord-americà o estranger que s'instal·la a Girona, sí, li dona molt a Girona, però al final ells tenen el seu grupet, els nens van a les escoles internacionals, Bueno, o sigui, no acaben d'integrar-se. Sí, una mica, però no acaben d'entrar-se a la cultura d'allà on t'abans, no? Que això és un tema A veure, la meva dona és anglesa, les meves noies nenes han nascut a Anglaterra també, és diferent perquè jo em sento d'aquí, però sí que faig l'esforç perquè vaig a una escola internacional d'aquí i et trobes amb moltes famílies. D'això, internacionals, que opten també per això, perquè diuen, no, inclús amb pares anglesos, que aquí a casa de fels hi ha escoles internacionals i angleses molt bones, però no, no, és que jo m'estimo que adquireixin a aquestes edats de primària la cultura d'aquí, no d'un altre lloc internacional, o sigui, això és superimportant a aquestes edats, no? Però, o sigui, és que és una diferència molt notable, per això amb els Mark Bangenkofer, i amb el barri, que el barri sí va créixer A veure, va estar molts anys a Girona, i ha nascut allà, però clar. En qui s'ha relacionat, no? Quin tipus de cultura, en quina cultura s'ha integrat aquells anys a Girona, no? Això és un tema molt interessant, que dona per molt. Clar, però ell,

el que sí que no sé quants anys va estar vivint a Girona, perquè el seu pare, que tu havies coincidit amb ell, jo crec que un cop retirat van tornar a marxar a viure, no sé si al Canadà, d'on és la. Sí. El pare és canadenc, la mare nord-americana, oi?

Sí, però van marxar a Toronto. Però clar, ell, allò era 2013, poder. Clar, saps? o sigui, ell que tenia ara que té sub-23 clar, és que fins als 10-11 anys va estar aquí clar. A veure, Jacques, jo vaig néixer a Argentina, vaig venir a viure a Sitges quan tenia 11 anys, més o menys el mateix. I els arrels ja et dic d'on són. Els meus arrels ja et dic d'on són ràpid.

Clar, ell va néixer el 2007, ell va néixer el 2007, amb 6-7 anys. 6-7 anys, bueno. Va, va.

Sí, encara, encara. Encara, no el crític. És que no sabem bé a quin any va marxar, ja. Jo crec que amb 7-8. Ostras, bueno, bueno, no sé, és un tema interessant.

Sí, totalment. El que sí que recordo de parlar amb ell és les ganes que ell tenia de tornar a viure aquí. I fins i tot em va dir d'integrar-se, d'aprendre la llengua, de familiaritzar-se molt més. Però, esclar, quan hi vaig parlar fa un parell d'anys, ell estava totalment interioritzat que ell era nord-americà o que era canadenc. Perquè ha tingut les dues nacionalitats, però sí que ell, la seva intenció era recuperar aquestes arrels inicials de manejar amb el seu pare, amb Michael Barry, que la mare també era ciclista?

Sí, sí, sí, va fer Jocs Olímpics i tot, la Didi. Bueno, he estudiat a Barcelona també, alguna escola de negoci A veure, s'han integrat molt, eh? Però vaja, jo crec que a nivell de quan ets un nen, el fet de poder relacionar-te més, i ho dic de cap, perquè no sé ben bé quin recorreu t'han fet a Girona, però vaja, que jo crec que. I és una cosa que es parla molt, que la gent de fora que ve allà, normalment té el seu cercle i d'allà no es mouen gaire. O sigui, es mouen una mica, però tampoc gaire, no? I. Bé, és que es veu també, eh? Fan els atropets i està molt bé. Jo ho veig, eh? A veure, no és gens. No és fàcil. Ja et dic, a casa, a mi, la meva dona, amb qui es relaciona? Amb gent de fora. Perquè és amb la que s'entén, és la que comparteix certes coses. O sigui, no. Jo dic que és un esforç molt gran per a aquestes famílies, ciclistes, esportistes, que venen a viure aquí, de cop i volta integrar-se d'aquesta manera. No és gens fàcil. No dic que. No estic dient que és el que s'hauria de fer, però. Comparant amb els Bunker Cove és que és molt diferent, és que és una situació molt més gran perquè han crescut aquí, han corregut aquí tot amb bici, és un tema molt diferent però és que són d'aquí els Bunker Cove.

I que a més a més els pares malgrat ser molt esportistes no havien sigut ciclistes professionals i per tant el seu entorn laboral va per una altra banda.

Això, però els esportistes de Girona és que es fan el seu cercle i les sortides les fan entre ells i vaja, és molt diferent molt, molt diferent, però bueno repetim, centrem-nos en el Mundial que és el que estem parlant

Només per tancar, que quina pintassa té Ashlyn Barry, 1,92 m un tio enorme i que ja té aquest Mundial Sub-23 i que tu també més o menys li has anat posant l'ull a sobre i que és un corredor, ja està al bisma amb molt bon futur Sí.

Sí, i que els Mundials, el mateix com els van cobrar ja porta anys, és del Mundial de Zúrich destacant en altres categories. És un nano que ha estat allà picant a la porta dels Mundials molts anys. És un nano que aquest tipus de cursa n'ha après molt i està allà. Si no guanya, si no fa medalla, està molt a prop. I li ha sortit. Al final ha tingut això, la capacitat que li arribi, no?, A Espanya electoral, per exemple, és un cas molt similar, que també va agafar medalla i que Ben Dora també ha estat allà. Disputant els Mundials. Per tant, són casos molt similars per mi, com l'Héctor, com el Barri. O sigui, corredorassos molt semblants, també, amb planta, capaços de rodar en solitari, ràpids. Vaja, corredors tot terreny, tipus McNulty, en aquest cas. Fixa't que ha triomfat aquest tipus de corredor als Mundials. O sigui, el Benjamín Noval, també, en júnior. La categoria júnior encara. Són professionals gairebé. I encara per mi, des del meu punt de vista, encara s'ha de veure quin tipus de corredors són. Però Héctor Álvarez, Ashlyn Barry, McNulty, al final hi ha gent d'aquest tipus. Aquest és el perfil que ha dominat aquests Mundials. I ja per acabar, des del meu punt de vista, dos corredors sub-23 i élit. Que han guanyat de la mateixa manera en solitari. Les úniques dues seleccions que ho han aconseguit en tots els Mundials. Dos corredors només en solitari en aquest Mundial. Per tant, això també, vaja, és un tema interessant.

Doncs aquí ho tanquem, que a més a més avui tens d'altres cites, has de marxar. Tanquem aquí. Només et volia dir que Demi Vollering, no ho hem citat, era la favorita, va guanyar quina temporada? Giro, Tour, Clàssiques i el Mundial. És a dir, temporada. Excepcional de Demi Follering.

Sí, li faltava això, aquest títol, i també amb la seta paterna de rival, la Cassia, amb tot el que venia, recordem, del Tour de França, i una altra corredora que ha solit aquest títol, que al Mundial li faltava. Llàstima amb la Paula, que no va tenir opció, mala sort en aquest sentit, coses que ha passat als Mundials. I que també n'aprendrà, evidentment, no? De vegades, bueno, hi ha coses que són incontrolables, en aquest cas una caiguda des de lluny, i bueno. A veure, jo sempre dic que els errors, de vegades pots dir, bueno, però segur que en algun moment hi ha hagut algun error, i te l'has d'apuntar. Aquests Mundials, aquestes coses, no les pots deixar dir, mira, m'ha passat això perquè. Estava allò que he equivocat. Bueno, poder sí, però cal apuntar-s'ho. És una rosca que te'ls has d'apuntar, clar, per la propera.

I tant. Joan Antoni, tanquem aquí. La setmana que ve en tornem a parlar. Moltíssimes gràcies.

A tu, Isaac, és la propera.

Radio Volta, amb Isaac Bilalta.

Arribats a aquest punt, ens espera ja el nostre proper protagonista. És, i sempre ho repeteixo, la persona que millor coneix la Paula Blasi Ciclista. És el Fran Escolà, el seu entrenador, i ell ens ajudarà a posar context i explicacions al Mundial que acabem de viure, però també a tota la temporada de la Paula. Prepareu-vos que ens espera una conversa profunda, profunda i molt interessant, amb el Fran Escolà.

Fran, què tal, com estàs? Bon dia, Isaac, molt bé. Recuperat ja de gel lac, viatges, dormir poc o dormir molt?

Sí, avui ja millor. Avui ja dimarts estem una miqueta més recuperats.

Ara de seguida parlarem de la Paula, però clar, tu acabes de tornar del Canadà, que a més has estat allà uns quants dies. Què tal, d'entrada, què tal l'experiència, tu, personal, això de viure un mundial de ciclisme tants dies, a més, tan lluny de casa, com ha anat?

Bé, bé, la veritat és que quan estàs amb el cap concentrat i focus, la veritat és que se m'ha passat molt ràpid. Al final estàs molt pendent de tota la setmana, d'anar preparant bé el pre i el post de cada carrera, llavors la veritat és que se m'ha passat volant. Quan m'he adonat, estàvem ja diumenge i se m'ha passat molt ràpid, la veritat.

Això m'has d'explicar. Bé, tu vas allà, lògicament no vas de turisme, tampoc oficialment no formes part de l'expedició espanyola, però clar, la teva proximitat amb la Paula, com són aquests dies teus per allà al Canadà? Veus cada dia amb la Paula? Estàs més o menys dins de l'expedició de la selecció espanyola? Com ha estat?

Sí, al final era una decisió personal meva, perquè és això, l'Espanyola lleva el seu staff, Però al final, jo com a entrenador, sincerament, en el punt que estem, que teníem possibilitats de disputar el Mundial i fer bons resultats, no em veia estar des de casa. I volia estar a prop per qualsevol cosa que passés o també sobretot per fer els briefings previs a cada competició i pensar que era important estar allà. Llavors, la meva intenció no era estar. En el dia a dia tota l'estona amb l'expedició si no estan els moments importants i una miqueta crec que torno content perquè crec que sí que ha servit el que estigui allà perquè al final hi ha dies de molts nervis, de molta tensió que va bé potser per la meia tranquil·lament. Veure una miqueta quin és el game plan, com ho farem, i sobretot també, per exemple, després de la crono, analitzar com ha anat i potser tranquil·litzar-la i contextualitzar una miqueta tot. Llavors, una miqueta la meva decisió d'anar allà, de manera personal era aquesta, com a entrenador, sincerament, no em veia quedant-me a casa, no? I crec que, bueno, estic content en aquest sentit.

Amb això recordo quan havíem parlat a temps enrere que tu m'explicaves que amb la Paula de fet parleu, si no cada dia, pràcticament cada dia, però esclar entenc que una setmana tan específica, tan concreta, tan especial com la del Mundial, aquesta proximitat, aquest cara a cara, això suma molt més justament per això que deies. Sí, o sigui,

per mi és superclar, o sigui, al final la preparació mental que ha de tenir qualsevol corredora que estigui allà al final de disputar un Mundial ha de ser completa i penso que tenir el teu coach o la teva persona propera a prop és important. I sí, clar, al final nosaltres parlem cada dia, però al final la comunicació per WhatsApp no és la mateixa que. Per mi la comunicació per WhatsApp és com el mínim, però realment veure la persona, veure com està, com inclús els entrenaments previs, com vaig anar acompanyant-la en una bici elèctrica de la ciutat, però clar, ja veus com va i no és el mateix que tu expliquis o veure després números a l'ordinador, saps?

I una última qüestió en relació a això, entenc que igual que passa durant la temporada amb l'equip, en aquest cas amb l'UAE, entenc que amb la selecció espanyola no s'interpreta des del cos tècnic de la federació com una interferència, que tu estiguis allà i que parlis amb la Paula, com és aquesta relació?

No, perquè al final ells tenen el seu programa. Jo només amb Paula em vaig veure en les seves estones lliures, o sigui, quan per la tarda tenia dues o tres hores lliures, ens trobàvem potser mitja horeta com a molt i dies claus, o sigui, dies puntuals. Després la resta, o sigui, ella seguia la programació de selecció i no interferien en res. I sobretot jo soc el primer que li vaig dir a Paula, o sigui. Jo estic aquí perquè tu, quan em necessitis i tinguis una estona lliure, m'avises i, si no, jo només estaré pel que calgui.

Feta aquesta introducció, que a més em semblava molt interessant, de cara als nostres oients, que són molt malalts de ciclisme i els agrada imaginar-se aquestes situacions, el Mundial no va anar bé. Primer de tot, t'he de preguntar com està la Paula, perquè fins i tot s'apuntava que havia passat mala nit o que les hores prèvies a la cursa en ruta. No es trobava gaire bé, després va patir un parell de caigudes. Com es troba ella?

Sí, o sigui, bueno, s'han ajuntat les dues coses. Durant aquella setmana, potser ja dimecres, ja em va fer un comentari de, ostres, hi ha gent que s'està posant una miqueta malalta de la selecció i, bueno, jo vaig tirar a pilotar fora, li vaig dir, bueno, tu no et preocupis, tu fes el que està a les teves mans, però és veritat que ja el divendres, o sigui, el dia previ pel matí, ja m'ho va dir, m'ha dit, ostres, tinc la la gola una miqueta així agafada i res a les 3 del matí del divendres al dissabte em va escriure per whatsapp. I vaig dir, uah, no hi ha merda si m'estan escrivint a les 3 del matí. I sí, no, no, no va dormir res, o sigui, ja va passar molt mala nit. Bueno, em va trucar quan es va aixecar perquè estava realment malament, o sigui, estava més malament del que ella va dir després, o sigui, estava amb tremolos i. I res, o sigui, jo li vaig dir, mira, puja't a la bici, comença i valores quan portis uns quilòmetres que no sigui que pugui donar-li la volta al cos. I crec que de fet massa va allargar, però bueno, després amb la caiguda sí que ja, no sé, a vegades les coses venen així i potser va ser també un símptoma de dir, avui no és el dia.

Es va enganxar amb una altra corredora, no? Com va ser la caiguda? Perquè de fet per imatges a vegades costa veure això.

Sí, o sigui, bueno, de fet, es van caure per l'altre costat, però van fer com una cadena, van caure davant d'ella i ella va anar a sobre, justament amb la mala sort que també, bueno, a part d'un cop a les costelles bastant fort, pues es va donar també amb la cara, no sé si amb una roda o un manillar, i té també un cop a l'ull, així, una miqueta aparatós. Pero sí, o sigui, va ser una caiguda molt forta, perquè anaven ràpid i bueno, va ser una caiguda lletja, sí.

Nosaltres estem gravant en dimarts al matí, hem deixat marge de temps perquè tu poguessis arribar, poguessis dormir una miqueta, però clar, a hores d'ara, pensem que la Paula el cap de setmana ha de disputar l'Europeu d'Eslovenia, l'Ubliana, a hores d'ara, com es troba ella, com està, si encara està adolorida, quina és la situació?

Sí, o sigui, ara està molt adolorida, sobretot això perquè al final va canviar el vol per poder tornar el mateix dissabte, però el diumenge al final el va invertir en el viatge, o sigui, està allà, està a Eslovenia. I ahir em va dir això, que estava molt tocada dels cops, i llavors ara, bàsicament, ens donarem uns dies per anar entrenant una miqueta suau, veure com respon el cos, i poder decidir a veure si està en condicions, bàsicament, de poder competir o no, perquè al final no és una competició qualsevol, s'ha d'estar quasi al 100%. Llavors, bueno, aquests dies valorar, sobretot que no. Que no donem un pas enrere en el que revisa la salut, o sigui, que ella estigui bé.

Bé, veurem com avancen aquestes properes hores, esperem que recuperi, que tot plegat li doni una miqueta la volta i que pugui disputar aquests europeus. Recordo que parlàvem amb tu abans del Mundial i. Ara entro al teu terreny. Tu em deies que els números de la Paula són boníssims. No sé si fins i tot em posaves l'exemple concret d'alguna de les pujades al circuit cap a la part final i em deies que els seus números eren boníssims. Ella ha arribat a un nivell excepcional. Després les curses van com van. Pots estar malalt, pots patir o veure't afectat per una caiguda, però ella estava a un

nivell altíssim, no? Sí, sí, sí, realment sí. És el que et vaig dir, potser amb la caiguda estava més fotut jo que ella, perquè ser el suelo que costa arribar a aquest punt i està molt, molt bé. Et diria que potser dels millors moments de l'any, 100% segur, pel que són els números. Sí, realment havíem fet un entrenament previ al dimarts, per la tarda del dia de l'atronomista, que havia competit pel matí, i estàvem al·lucinant, la veritat, de com van fer allà quatre pujades i a un ritme brutal.

Quan em dius els millors números de l'any, són els millors números de la seva vida.

Sí, sí, està clar. Sí, sí. No, però clar, al final has de posar el context d'aquell dia en concret, que al final ha fet una cronòmica estapa al matí, o sigui que hi ha una càrrega previa, hi ha una fatiga, i poder moure aquests números amb fatiga era el que ens estava garantint que en una cursa com la que teníem dissabte, i amb les condicions de la Paula, que teníem posibilitat de fer-ho molt.

Ara et faré la pregunta del milió, amb aquests números, els millors números de l'any, tenint en compte tot el context. La Paula en tenia prou? Cara a cara, tu a tu, per superar o per estar al nivell de Demi Follering, Casanev y Adoma, Elisa Longo-Borguín i Marlene Reuser?

O sigui, a mi m'agradaria diferenciar entre el nivell físic que estan mostrant amb el mental. O sigui, jo el que veig aquest any és que a nivell mental tant Bollering com Cassi estan penso que en el seu moment millor. I el que falta veure és això, en aquell moment de cursa ja clau, quan es va anar a Bollering, qui és capaç de mentalment aguantar fins a dalt, perquè al final els números van a segons. I penso que és difícil de saber si hagués estat en Bollering o en el grup de darrere. Penso que darrere 100% segur, no tinc cap dubte. Crec que al final elles porten molts anys i han après molt, no només a nivell d'entrenament o físic, sinó també de com accedir-se en aquells moments claus de les carreres. Crec que estan arribant a prop dels seus límits i saben exprimir-se al màxim i això és una cosa que és complicada, al final t'ho dona també l'experiència. Llavors, és difícil de preveure si hagués estat allà o no fins al final, Però bé, et diria això, que 100% segur, molt, molt a prop, sí. M'agrada molt parlar amb tu perquè,

més enllà de la passió que tenim els aficionats, tu tens una relació molt especial amb la Paula, però clar, hi poses aquest punt científic amb els números després i també hi poses el context de les emocions, de la qüestió mental, situacions de cursa, que tothom això entenem que que també marca molt, però els números tots qui els coneix millor de la Paula. Ella quan es va acabar el Tour de França, que va acabar cinquena, recordo parlar amb ella allà aquell passeig marítim de Nice, i em va dir alguna cosa així, lògicament que estava molt contenta, que havia estat a prop de les millors, però que encara estava un graó o una miqueta més, justament d'aquesta gent que parlàvem, de Demi Follering o Casia Naviadoma, per citar les dues primeres. Coincideixes tu, comparteixes que està un graó per sota o un graó lluny d'aquestes corredores i que aquest graó és salvable d'aquí un any, per exemple?

Que és salvable, sí. Sé que estarem, més aviat que tard, en aquest grau que ens falta. Però sí, el TUR sí que es va notar que estava en un grau per sobre, també és normal. Al final, aquest grau t'ho dona l'estar enfocat tot l'any en aquest objectiu. Nosaltres el TUR no ho sabíem fins al mes de juny. Et diria, per la volta, 100%, la Paula estava a focus des del novembre de l'any passat. O sigui, ho teníem superpreparat. Però, clar, al final, aquests graons depenen d'això, de com estàs concentrat per un objectiu i com ho prepares, també. Llavors, sí, una altra fractura està amb 100% un grau per sota i és normal, és que no pot ser d'una altra manera. Al final estem parlant d'una corredora que la seva primera carrera de ciclisme va ser el 2024. Hem de contextualitzar sempre això, que al final ella es va posar un dorsal en ciclisme el 2024 i estem al 2026. Contextualitzant això, si estem a aquest grau per sota, però també sabem què necessitem per igualar això. Llavors, ara el més important per mi és això, analitzar i saber què hem de fer per estar en el mateix escaló.

A més a més, en un moment en què tothom millora moltíssim, això em sap que ho deia la Mireia Benito, els vats que estaven movent determinats vats fa un any, els movien 10 ciclistes, ara potser els mouen 80. T'ho he dit d'una manera molt de carrer, però tu sabràs de què estem parlant, i a més a més, això que et deia, en aquest context en què tothom millora tant, per tant, t'obliga encara molt més.

Sí, sí, sí, sí. Això es nota molt que el nivell, el cruix del pelotón està millorant moltíssim, sí.

Ara que han passat unes quantes setmanes, per cert, del Tour de França, la qüestió extraesportiva a la Paula la va afectar? No sé si a l'equip estaven molt bé, estaven bé, estaven regular, perquè també aquells dies es va fer la bola molt grossa, també la qüestió sobre el seu futur que no estava tancada, tot això la va afectar com per tocar una miqueta el seu rendiment esportiu?

Sí, o sigui, la meva opinió és que sí. Clar, ara potser et faig parlar per ella, eh? I tampoc A ella, sincerament, jo per ella no puc parlar, per mi crec que sí, perquè al final no deixes de tenir el cap en coses que no toquen. O sigui, al final es va fer una bola molt, molt gran. Jo em va sorprendre, de fet, a nivell de. Bueno, d'això, dels medis i. Va ser. Va ser al final un tema que et feia tenir al cap potser no 100% en la competició sinó també en la resta i realment des de dins de l'equip és això no hi havia res decidit no hi havia tant de problema perquè realment. Estava molt clar que Paula havia de treballar i l'únic dubte era si el dia de la crono la podria fer a tope o no, però des del principi Paula anava a treballar. El resultat final del Tour ha sigut excepcional per això, perquè no hi havia cap premissa que pogués disputar el Tour. Llavors, amb això, al final, a la Paula jo crec que al final tenir tanta informació i tanta gent pendent i preguntant, sobretot preguntes complicades, perquè vas arribar allà i des del primer dia preguntes amb. Que la comprometien molt.

Deixa'm dir-m'ho malintencionades. Hi ha una part del sector que també té preguntes que a vegades vol treure més punta al llapis de la que hi ha. Això ho afegeixo jo. Sí, potser sí i potser no.

Realment a tothom li sorprèn que. Que una guanyadora a una gran vuelta pues no pugui, bueno, mínimo tener una miqueta de lluvia para ver qué puede ser. Yo creo que también es normal que el aficionado no lo entienda. Si crees que era una miqueta de todo, yo creo que hay que agarrar la parte positiva, porque al final la gente confía, igual también ver a Paula. Al 100% i s'ha agafat aquesta part positiva i també l'aprenentatge ha viscut el seu primer tour amb molta pressió que sincerament és un aprenentatge brutal pels

següents anys dues preguntes per acabar Fran, la primera el futur de la Paula està decidit ja no et preguntaré tots tenim bastant clar on acabarà, no et preguntaré per aquests detalls, només una pregunta molt directa, tu estàs content? Sí, sí, sí, la veritat que sí. Molt bé. I la segona pregunta, l'última ja per tancar, que aquesta te la faig sempre que parlem, perquè des de la primera vegada que vam parlar, ja fa temps, tu em parlaves dels números de la Paula, és que arribaran aquí, i semblava increïble el que. Jo pensava, aquest tio m'està venent el seu producte, però és impossible. Clar, estem al primer dorsal del 2024. Temporada 2026. La comença tercera a Austràlia. Repassant, guanya l'Amstel. Guanya la Vuelta, guanya la Durango, guanya el Tour Femení dels Pirineus, guanya la Volta a Catalunya, quarta al Campionat d'Espanya contra Rellotge, que va ser aquell campionat de la caiguda que després la va perjudicar, cinquena al Tour de França, segona al Point d'Horras, ara fa uns dies a França, i acabem amb aquest Mundial que ja hem explicat com ha anat. Amb la Malcourt, tu t'esperaves aquests resultats aquesta temporada?

No, t'he de dir que no. T'he de dir que no perquè, clar, no puc dir que sí. T'he de dir que no. Sí que és veritat que m'esperava molt bons resultats. No et puc dir concretament això perquè seria mentir-te, però sí que esperava poder donar la sorpresa en una carrera gran, sí. Molt bé. Doncs què ha dit, Fran?

Escolta, és un plaer parlar amb tu perquè és allò. Tinc la sensació que ens asseiem al sofà i que anem parlant, parlant, parlant d'això que ens agrada tant, del ciclisme. A més, hi poses números que en un món tan passional sempre va bé, posar realitats i res, esperar que la Paula finalment es recuperi i pugui disputar aquesta Europea o ens doni alguna bona notícia, sinó que es recuperi ja a mirar la temporada que ve. T'agraeixo moltíssim que hagis passat per aquí, per Ràdio Volta. Moltes gràcies, Fran. Moltes gràcies a vosaltres.

Escolta Radio Volta a l'app i al web de Catalunya Ràdio amb Isaac Vilalta.

Quantes reflexions que ens deixa aquesta conversa. Fins aquí i a hores d'ara, remarco amb negreta a hores d'ara, quan gravem aquest Radio Volta, amb la incertesa de la participació de la Paula a l'Europeu. Deia que fins aquí un nou Radio Volta, el 28è de la temporada. L'Europeu agafa el relleu del Mundial. La roda no s'atura.

Radio Volta, amb Isaac Vilalta.