Melyssa Pinto vol ser mare amb Mario Casas?

Que no surti d'aquí.

Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. I felicitats a totes les Mercès, que avui és la Mercè, començant per la meva àvia, que es diu Mercè.

La meva àvia també es deia Mercè. És molt de nom d'àvia, no? Molt. És que també pot ser nom de persona de dos anys. I la Mercè Folch, de Solidaris.

Eh, no he dit nada! És veritat. I ara pensava si conec alguna Mercè més, si una ex d'un company meu es deia Mercè.

Una cangur meva es deia Mercè. Això és com el dia que vam tenir la revelació que coneixíem tants i tants Miquels, que ens semblava que no al principi, després tots els amics

de la part es deien Miquel. Però hi ha molt més Miquel que Mercè. Mercè està de cap a caiguda.

Totalment, mira, te'n sé tres, i una és la meva àvia.

Clar, jo conec nens que es diuen Miquel, en canvi no conec cap nena que es digui Mercè. S'està perdent. Amb aquesta mostra nostra? És evident, és evident. No vaig veure un article que sí, que Mercè està.

En canvi, Maria's, per exemple, és un càstig.

No passa mai de moda, Maria. És meravellós. I també té aquesta cosa universal, Maria. Vull dir que et dius Maria aquí a Madrid, saps? En canvi, Mercè és molt d'aquí, saps? És molt nostre. Jo animo a tothom que estigui esperant una criatura que li posi Mercè. I tant que sí. Veus, mira,

a BTV ja ho deien el febrer del 2026. El nom de Mercè, copatrona de Barcelona, ja no es posa a les nenes. Això és un drama com pocs estudien. Parlem poc d'això.

Bé, passem pel WhatsApp del programa, el 677271058. Ens diuen Hola Reis, sóc metgessa i fan del programa. Anem molt justos de sang al banc de sang. Podeu plis fer un llamamiento a donar? Estarem molt agraïts. Doncs, és el primer que fem avui, fer una crida a donar sang.

Vosaltres sou donants.

Comparteix la teva experiència com a donant relativament recent.

Sí, jo he donat sang, crec que només dues vegades, eh? Tocaria la tercera ja, i mira, potser amb aquesta crida m'animo, perquè no costa res. A mi em feia una mica de respecte, no tant la punxada, sinó el fet de sentir que em desagnava, perquè em pensava que em buidarien el cos. I què va, la gent és superamable que puges en aquest autobús que és supercòmode. De magdalenes bueno, després aturant una mica aturant piscolabis perquè t'has de refer però tan recomanable no costa res i en canvi el que el que pots donar aquest acte de generositat però també acte gairebé de servei és fantàstic i aquell missatge que t'arriba després de la teva sang sempre dieu que és el

millor això mira. A no ser quina persona

de tal hospital o de tal ciutat, és perfecta. Així que des d'aquí animem a tothom a fer-ho. Sí, perquè és un gest molt petit que, com deia la Marta,

té una repercussió enorme perquè pot salvar vides, bàsicament. Totalment. I a tu no et costa absolutament res, eh, Roger, que encara no n'has donat mai.

Absolutament. Tens molta sang al cos, eh. Home, és que si no n'he donat mai cap, algun dia, per alguna vena, per algun lloc ha de sortir, exacte.

Però hem d'obrir la presa. El teu tema és la punxada, ja et conec. És la punxada i també veure aquella bossa tan fosca.

A mi si me la tapen. Jo soc aprensiva, però no la miro.

Jo miro per la finestra i ja està. I no mires quan et punxa ni de dolor la punxada.

I tampoc dius que et mareges ni que perds una mica el sentit. I que estan molt pendents de tu. Absolutament.

No costa absolutament res. I com diu la Marta, quan reps aquest missatge al cap de 15 dies d'avui s'ha fet servir la sang que vas donar, mira, se'm trencarà la veu, a Sant Saloni, tu no saps la plenitud que sents. I només per això, des de l'egoisme ja m'explico.

Només per això ja val la pena, perquè em sento molt bé. Hi ha gent que estimes que et diuen que en una operació o que en algun moment han necessitat sang i llavors et sents molt malament. Jo, en aquest cas, que no en dono. Bé, a més missatges. Una oient, per exemple, ens fa arribar documentació per afegir a l'expedient Alfred Garcia i Gena, que és la Georgina Arnau, que des d'abans de l'estiu, ja ho sabeu que el cantant i la periodista de TV3 s'han deixat veure junts en alguns festivals de música, i fa encara no 15 dies van anar plegats a la reboda de la Dulceida i l'Alba Paula a Segaró. Doncs aquesta oient ens diu. Primera vegada que escric aquí, quina il·lusió. Benvinguda, guapa. Per si torneu a obrir en algun moment la carpeta Alfred Gena, venia a fer una aportació. Una fan propera, no puc revelar de quina de les parts, em sap greu. Testimoni protegit, cap problema. M'ha comentat que no són nòvios, però que s'ho passen molt bé. Ja m'enteneu. M'ha dit que no són parella, però que estan ahir ahir. I això ens obre de nou aquella escala infinita de grisos. I m'ho crec que potser no s'ho han dit potser no està establert per

ella per mi el fet de portar algú en un casament ja vaig dir-ho és de cantar-se pel blanc o pel negre i que segueixin amb aquest gris que potser no volen posar-hi nom

hi ha gent que té mal a posar-hi nom home, és que fa una angúnia

de vegades el gris està molt clar a quins camins estàs travessant, per on estàs passejant però de vegades ja estàs en un punt d'impàs cap a l'abisme. Que estàs allà trampejant ja amb el barranquisme, que es fa molt complicat, realment, i que un dels dos ha de tenir el coratge de posar-ho sobre la taula i de dir, tu, hem estat molt bé aquests, algunes persones dues hores i altres quinze mesos, però podem de començar a delimitar una mica això que està passant entre nosaltres.

Bé, afegim aquesta informació a la carpeta i anirem actualitzant-la. Per altra banda, atenció perquè tenim notícies sobre una perfecta, molt icònica d'aquest programa, que és l'actriu catalana Ana Castillo. Verano tengo que tener

los pies fríos todo el rato, entonces los mojo en cualquier sitio de la manera que me sea posible.

Sí, l'Anna Castillo ha concedit una entrevista a la revista Elle, tot sota el paraigua d'una publicitat de joies, d'una marca de joies. L'Anna és molt de la moneda, també, eh? Es comenta poc, però a l'Anna li va molt la publicació. Fa moltes campanyes. Instagram de moneda, fa molta publi, l'Anna. Sí, és veritat, de Levi's, em sona, d'alguna marca de roba, ella sí que tira cap aquí. I em sembla genial, eh? Sí, sí. Vull dir que segueixi fent-ho, només ho fa de manera molt orgànica, vull dir que a mi m'agrada el contingut de publicitat que fa. Com sempre, ella en aquesta entrevista ha sigut riallera, divertida, amb aquest punt de malícia intel·ligent que ens gasta ella, perquè és que l'Anna es viu a com poques. I entre moltes altres qüestions abordades, l'actriu ens ha respost un interrogant que fa ja mesos que sobrevolava aquest programa. Perquè aquí ja fa molt de temps que especulem sobre possibles canvis a la seva relació sentimental. Recordem que l'Anna fa ja més de tres anys que està ben ennoviada amb l'actual Baromel, amb qui es van conèixer gravant una de les sèries fetits del que no surti d'aquí. Una sèrie on interpretaven una parella d'enamorats, una sèrie plena de postes de sol. I desbordant de romanticisme, que adaptava uns llibres a la pantalla. Una sèrie disponible a Netflix que ho recomanem moltíssim i que es diu Cuento Perfecto. Y ella es Margot. Y lo que pasa en esta historia es que. Aquest és el tall que ha sonat més vegades de la història.

Tens que ser de memòria el tràiler.

Jo també. La vaig tornar a veure aquest estiu.

I què? Et va agradar o se't va fer com pesada perquè ja sabies tot el que passava?

No tant per això, perquè jo gaudeixo molt del revisionat de les coses que m'han agradat, però la vaig veure molt més dolenta del que recordava. Però sempre has sigut molt dolenta, eh? Clar, però. Amb el pas del temps s'envelleix. Aquella primera vegada jo la vaig romantitzar moltíssim. Jo vaig pensar que allò era una genialitat. I bueno, és que fins i tot pensava. És gairebé molt dolenta.

És molt dolenta i a més és molt barata, vull dir, el prètex aquest d'Enemies to Lovers, d'amics que s'acaben enamorant, és un clàssic gastadíssim que ja s'hauria de prohibir directament a qualsevol ficció que hagi de venir.

És com amb cosetes tòxiques, també, que em pensava que era una relació molt idíl·lica i després anava veient de dir, home, això vols dir que.

Aviam, això també ho hem explicat moltes vegades, que nosaltres vam veure aquesta sèrie i vam gaudir d'aquesta obra d'art terrible en un moment personal en què els tres estàvem delicats, cadascú per històries, però estava avall. Des de la desesperació, bàsicament. Ara estem tots molt millor. Ojo que no estiguem tots

en un molt bon moment. Estem en un molt bon moment i per això potser ara et sembla molt pitjor perquè tu estàs per sobre.

És possible. No sé. Bé, el cas és que des de la gravació. Eh, però guapíssims els dos. S'entén perfectament que s'enamoressin durant el rodatge. Això sí que ho vaig veure claríssim.

És que, tot i lo dolenta que pugui ser aquesta sèrie, que sí que ho és molt, la química que desprenen els dos, jo crec que fa anys que no veiem alguna cosa similar a la gran pantalla. És molt bèstia. Bé, el cas és que des de la gravació d'aquesta sèrie, L'Anna i l'Àlvaro s'han convertit en una de les nostres parelles predilectes, amb una posició destacable a la vitrina de les parelles que estan perfectes i que s'estimen molt i molt. Van anar a viure plegats, ens ho van ensenyar, tenen gats en comú, es publiquen mútuament a Instagram, constantment, xerren de l'altre a totes les entrevistes amb total naturalitat, mig xico allà, mig xica per allà. I donades les circumstàncies, i segurament també deixats en dur per un tradicionalisme que ens cau per dins, aquí vam començar a fer suposicions sobre un possible casament entre tots dos.

Falcada de genoll. S'ho diran, i a part,

com qui no vol la cosa, sense anells ni res, senzillament, nos casamos? Ana Castillo Alvaro Mero.

T'ho compro, i serà ella. A la Costa Brava. Serà ella que se'l mirarà amb aquella veu així un punt rugosa que té ella, que m'encanta, una mica greu. Jo penso que no vam dir cap bestiesa. Amb quina seguretat, eh? Jo li dono la raó a la Marta com si jo vegués el futur, com si jo fos vident. Molt en temo, no?, que haurem de recollir cable. Escolta, també, per posar-ho una mica en context, veníem d'un moment, d'unes fotografies que havien compartit l'Àlvaro i l'Anna, on es veia un anell col·locat al dit anular, la qual cosa va despertar moltes sospites a internet en general. No érem les primeres que ens aventuràvem a fer aquesta aposta, no? I per això nosaltres, fixa't aquí com ho he incorporat, és que vull començar una altra vegada a veure si al final me n'en surto i dic vàrem algun cop de manera genuïna. Per això nosaltres vàrem ser tan agosarades pronosticant una petició demà. Doncs bé, Marta, com ja comences a intuir? No, no, ja ho he vist, ja. Anava amb arrades.

Estic tenint un molt mal inici de curs, eh? Estic suspenent, eh?

Marta, senyor, que estàs per altres coses i que així segueixi sent. No es pot estar per tots. No es pot estar per tots i cada cosa al seu moment. Pot estar a missa i repicant. Bé, el cas és que l'Anna, en aquesta entrevista que ha coincidit a la revista Elle, respon a això quan li pregunten pel rumor més sonat i fals que ha sentit sobre ella últimament. Hace poco están diciendo que me caso. De momento no me caso. Ah, ja està? Sí. Andreu, jo m'ha demanat, pots fer un tema sobre això? Dic, a veure què faig, perquè jo he d'un tall de dos segons, puc estirar, però fins a un punt. Però és rellevant. Necessites més? Sí, el titular ja està, ja està donat. I el titular per mi és el de moment. Ara. Jo m'aferro en aquest de moment. No és una negativa, ja com a totes, totes, m'entens? Ella està oberta. Ella es vol casar. Jo crec que ella es vol casar, i per tant, ara potser no, però ja ho estaran de promesos, ja. Paciència, ja ho haurem dit aquí, molt abans. Ja ho haurem pronosticat. Ens haurem avançat. L'Anna l'acabarem veient vestida de blanc al costat de l'Àlvaro. Queda dit aquí.

Bé, canviarem de carpeta i obrirem la Pinto Casas, Casas Pinto, perquè hem de parlar d'en Màrio i la Melissa. Una de les parelles de guapos,

mira com Álvaro Mel i Ana Castillo, més consolidades del moment, perquè l'actor i la influencer catalano-portuguesa fa un any i mig que surten i cada vegada ens regalen més pinzellades de com d'enamorats estan. Ja ens van regalar fotos junts a l'estiu, en aquell viatge inoblidable a Namíbia, ella veient girafes, ell sense camisa, per variar. I en Jaume Miranda ens va parlar de la seva escapada fa pocs dies a Cantàbria amb el gos Chivato interrompent un morreig que semblava de pel·lícula. També amb moltes declaracions en públic cada cop més íntimes per ser ells, perquè recordem que en Mario és un tio hermètic i la Melissa fa uns mesos contestava així als periodistes.

Estás guapísima. Yo hacía mucho que no te veía. Muchas gracias. Feliz de la noticia. Cuando la oí, yo de verdad te felicito. Viva el amor. Mira,

yo te doy las gracias de verdad, pero es que no voy a contar más de lo que sabéis. Entonces, porfa. Estás feliz, que es lo importante.

Això es va acabar convertint en un clàssic, incomoditat absoluta per tothom.

I que sembla que hagin posat l'àudio amb menys velocitat, o sigui, saps? Va al ralenti. Com quan el Marc Andreu va posar aquell tall del Mago Pop amb més velocitat i el teníem a per dos,

doncs això va més bé. Menys 0,5, sí, sí, sí. És una incomoditat absoluta per tothom, tant pels reporters com per ella, que sembla el que diem, és que ho diem cada vegada, que porti els tacons enganxats amb superglue i que no es pugui moure de les catifes vermelles malgrat les poques ganes de respondre a les seves preguntes. Doncs ara, nois, han passat els mesos. Ha crescut, jo crec, la confiança, tant nostra com d'ella mateixa en la relació, i la cosa no té res a veure. Tenim al davant una nova Melissa. Ens agrada, no, aquesta nova melissa? Ens agrada molt aquesta melissa. És una melissa còmoda. Una melissa oberta, més xerraire. Una melissa que no té problemes a parlar de la seva vida privada amb els periodistes. I ho va demostrar fa uns dies els reporters d'Europa Press i G3 que l'esperaven a un esdeveniment.

Bueno, no creo que eso sea un ejemplo de superación. Yo creo que superarse son otras cosas, crecer como persona y ser mejor cada día. Y eso un hombre no lo describe.

Ella es a partir d'ara la nostra referent feminista. M'encanta. Cantó en Bruce, si no m'equivoco, és el seu ex de quan va concursar a l'Isla de les Tentaciones. Aquí ella li deia, li fotia tot aquell espitx. No et vull tornar a veure mai més. Es va fer molt famosa, jo crec que en Mario la va conèixer allà, mirant-ho des de casa seva en aquell sofà d'aquella mansió. Ella, molt perfecta, respon que l'evolució d'una dona no ve definida per les seves parelles. Però llavors, parlant del teu nòvio actual, Melissa, en Mario, què del 0-10?

No te le damos al Mario como actor. Un 10, ya lo dije, sí, 100%.

No te le damos al Mario como actor. Un 10, ya lo dije, sí, 100%. Clar, però fan la trampa de como actor.

Perquè, si no, no respondrà. Després vindran les declaracions suposes. Això és veritat que no val la pena. Ni lo primer ni lo segon. Està preparant terreny. Estic preparant terreny.

Com actor no seria un 10, eh? Almenys parlo per mi. A tu no t'acaba. No, això va per gustos.

Quan estàs enamorat. Jo he estat amb tios que no tenien ni ofici ni marapixi. I et semblen genis. Genis, superdotats. Me'n recordo, eh?

Els aliris de grandesa els tenia jo, respecte a ells. I que la Juliana ja va comentar fa unes setmanes que s'havia fet viral un tall de la Melissa de quan tot just sortia de la isla o de no sé quin concurs de Telecinco que coincidia amb en Mario Casas a un esdeveniment i ella es posava nerviosa de dir el Mario Casas, tal, no sé què. O sigui que a sobre era un amor platònic de fot anys. Però sí, no estem tenint grans titulars de moment, ni gaire nous, són respostes que ja li havíem sentit a dia a la Melissa, però la grossa arriba ara, quan els companys d'agència li pregunten a la influencer per si, atenció, repetim tema, si li agradaria casar-se amb en Mario, o fins i tot, algun dia, eventualment, formar una família amb ell.

¿Como pareja te gustaría algo más con él? El futuro dirá. Me gustaría ser mamá. Hombre, claro, por supuesto.

Bueno, es algo que ya no le doy importancia. Si viniera, bueno, es lo que te digo, al final el futuro dirá y yo bienvenido a todo lo que venga.

Jo ho sé. Fa dies que la meva intuïció de bruixa falla.

No et diguis això, Marta. Està molt poc fina. No, és veritat.

Errors sense parar. Una cadena de. Bé, fallo sense parar. Per exemple, quan vaig dir també que en Mario acompanyaria la Melissa al casament de la Dulce i de l'Alba Paul, i no va ser així. Això és il·lusió. Em mou la il·lusió, és veritat. I era un escenari possible. Però abans la il·lusió em portava encerts. I ara veig que no. Però ara, deixeu-me que insisteixi amb la meva porra pel 2026 dels famosos del que no surti. Perquè jo em vaig mantenir ferma amb que aquests dos, en Mario i la Melissa, algun dia tindrien un fill. Malgrat que tu, Juliana, em vas insultar sense parar. És que hi tornaria. Sí, em pensava que hi havies com I t'haig de dir que crec que tenim el bombo més a prop que mai. Casament no, ja veig que no li fa gens il·lusió a la Melissa això de casar-se. En Mario tampoc no és gaire de casaments i ja ho ha dit en més d'una entrevista, però ella.

El futur dirà. El futur dirà. El futur dirà, no és un no.

Y que por supuesto que sí, le encantaría, le encantaría ser mara. Y yo creo que este bombo está al caer.

Yo creo que por una parte la Melissa dice que le importa el tema de casarse y que no le da importancia porque ella misma está haciendo este ejercicio de autoconvención. Però crec que li encantaria casar-se. Li encantaria. 100%.

Però potser sap que a la seva parella això de casar-se no li acaba de fer el pes i llavors pensa, doncs això no, però en canvi el de formar una família segur que

és un tema que han xerrat. Han parlat seguríssim. Però és que, si us hi fixeu, és sempre la Melissa que s'està adoptant en Mario. Vull dir-te que, al final, la Melissa és del món de la premsa del cor i, per tant, tota aquesta negativa, també, ara, no parlar de la vida privada, clarament, és perquè està amb en Mario. Si estigués amb una altra parella, ho explicaria. I, com això, tantes altres coses. I jo crec que sí que ella s'està coartant i està condicionant alguns desitjos i algunes maneres de pensar per ell. No ho dic com dient que tenen una relació tòxica ni res. Quan tu comences amb una persona, moltes vegades el projecte de vida s'acaba alineant i tens converses i canvies d'opinió i creixes i cedeixes, exacte, i hi ha sacrificis. Però pel tema del casament jo la veig que ella s'està autoconvencent. El tema dels nens, ja veurem. Jo el que sé és el que en Màrio anava dient fins fa molt pocs mesos per tot arreu. Què anava dient? Moltes coses, Marta, que jo insinuen molt en aquest programa. Que l'apropaven o l'allunyaven de la paternitat? Per mi l'allunyaven. I per mi té molt a veure amb aquesta frase que s'ha dit tant en aquest programa, que és que en una relació sempre n'hi ha un que pateix i un que s'avorreix. I la Melissa no fa pinta que s'estigui avorrint.

Però potser n'hi ha un que s'acaba enamorant una mica més a foc lent que l'altre.

O potser n'hi ha un que vol prioritzar el projecte de família, que això no t'ho nego, perquè també en Mario no passa res, però ens té 40 anys, no? Vull dir que també per una qüestió ja d'horaris, la gent comença a apretar i poder, si amb la Melissa ja s'entenen, ja tenen bona relació. I ell ja la veu també com a mare, ja no només com a parella, i la veu com a bona mare.

És més com un tema pràctic, no?

Bueno, és que de vegades això passa també quan coneixes algú i teniu just l'edat, que se suposa que has de tenir fills, o fins i tot vas una mica tard, això passa amb uns altres tàimings.

Jaume Miranda, bona tarda. Bona tarda, com esteu? Tu preveus bombo de Melissa Pinto amb en Mario, no sé,

en els propers dos anys? A veure, jo no soc Naramis Fuster, m'agradaria moltíssim, na Marta té més màgia i més bruixeria que jo. No, Jaume, no. A mi ha de dir que me sorprendria molt, perquè jo també tenia entès que en Mario no estava implicat de la mateixa manera que en Melissa sa relació. Però clar, una cosa és la relació

i l'altra és el projecte de família. Clar, que també hi ha un punt on poder començar a anar per separat.

Bé, ara farem una pausa i de seguida tenim un parell de temes a comentar. Per una banda, la Itana Ocaña, que vol esborrar-se uns quants tatuatges, i per altra banda repassarem l'entrevista de l'Eloi Vila a l'Enric Auquer al programa El Cotxe de TV3 aquesta setmana.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

No passa res per venir amb crocs a la ràdio, Jaume. He vingut mil vegades. S'estava com justificant. A veure, és que hi ha un dia a la setmana A veure, ensenya'ls. No, és que A més,

és que no són ni de marca, són de batalla. Ah, molt elegants, així negres. No, no, a més, clar, he caminat mitja hora, me fan una pudor els peus amb aquesta sabata de plàstic. Això sí que hi ha. No, no, ja me sap greu, Marta, que tu ho estàs sofrint. Mai t'havia vist amb crocs, crec. No, està sent molt desagradable, inclús per mi, eh? Estàs anant, diguéssim, en contra de la teva voluntat. Clar, perquè has optat per aquesta decisió. Hi ha un dia, la setmana, que jo li he passat jesgós a una amiga i en aquell moment jo vaig amb crocs. Llavors, no m'he organitzat bé i ja no he pogut passar per casa per canviar-me set sabates i estic venint-te amb crocs directe des d'esgós, vaja. Jo crec que la docu-serie la tenia en Jaume,

perquè això que un cop a la setmana passa. No, però li toca molt fer això per amics, que si també regar plantes. Tu fas molt aquest paper de cuidador?

Aquest estiu he regat quatre cases. Bé, ses cases no les he regat, he regat ses plantes de dins.

Quines tres? O sigui, et sortia aquí una mitja jornada. Sí, i clar, tot això no remunerat. Com de conserge. El conserge de l'amistat. Són les cures. Hi ha gent que es passa. Li fas una cura un dia i llavors s'agafen fins aquí dalt. Això passa a les cures. Bé, com us deia, aquesta setmana l'Enric Auqué ha passat pel cotxe de l'Eloi Vila TV3, i com us podeu imaginar ha estat una conversa bonica, tranquil·la, molt intensa, amb un passatge preciós, perquè els dos passegen per l'Empordà, mentre l'Enric explica com d'important és créixer en una zona o un poble com el que ell va créixer.

És ben parit, això. Sí, hòstia, vaig sentir una vegada que deies, hòstia, els nens que creixen aquí són molt espavilats.

Jo crec que són més espavilats. No crec que sigui una cosa de l'Empordà o de l'Empordanet en concret, crec que és una cosa dels pobles, no? La vida de poble. La vida de poble que et dona molta llibertat. Molta llibertat en el que et cries sol, no? Hòstia, és que Barcelona és molt heavy, eh? Sí, clar, i tu això ho has viscut. I això ho he viscut. I ets espavilat. Clar, a mi em passa que jo veig els meus fills allà criats a Barcelona i és molt heavy perquè estan tot el rato. Inclús encara, i ara bastant grans, encara. Ara la meva filla se'n va per aquí al poble, tranquil·la, ja ho feia, però li va costar jo de dir. Me'n vaig.

Tornarem a veure el cel sobre la taulada. Tornarem a veure el cel, el cel de l'Empordà.

La gent que ha crescut en pobles molt petits de l'Empordà t'expliquen unes històries que semblen històries del meu avi nascut l'any 30. Bueno, perquè que són les aventures de fer més vida fora d'agafar les bicicletes i anar-te a banyar al riu amb el TikTok a sobre

però també hi és jo com no vull menysprear la infància i la criança a pobles jo m'he criat a Palma que és una gran ciutat i després he vengut a Barcelona però jo he de dir que com a persona LGTBIQ+, estar a un poble. No és recomanable, potser. La teva infància, de vegades, també és molt complicada. Ho dic, home, per enriquir el discurs, eh?

I tant, Jaume, sí, sí. Totalment, i que aquí, per això, de nou, crec que també hi ha un component generacional que a mi m'agrada pensar que d'aquí uns anys, o tant de bo fins i tot ara, la infància queer en els pobles també sigui molt més agraïda. Saps que la ciutat no hagi de ser sempre un espai d'èxode i de refugi per les persones queer, sinó que també puguin fer la seva realitat en el món rural, si és el que volen, que puguin escollir.

Clar, està parlant d'una època perquè ell té 40 anys. Vull dir que està parlant de principis dels 2000 i els anys 90.

Que tot ha canviat molt i molt i molt. I que ell també és un heterazo, que és una cosa que ja va dir en Roger Escapa.

Bé, com us podeu imaginar, tancar l'Eloi i l'Enric Auquén un cotxe és sinònim d'intensitat, per tant. No, no, prepareu-vos. Jo m'he quedat a plorar de miracle allà al menjador de casa mirant aquest episodi. Una intensitat que no triga a aparèixer, de fet apareix al minut 3 ja de l'entrevista, quan l'Eloi li recorda que ja fa 7 anys que el va entrevistar al cotxe i li demana com porta el pas del temps.

Hòstia, ha plogut, eh, tio? Sí, sí. Jo m'he fet vell, tio, m'ho noto molt, eh? Però jo m'ho noto molt, que m'he fet gran. Bueno, però quants en tens, ara? Jo tinc 38, però he fet moltes coses. Jo crec que el meu cos ha patit més del que li tocava. He subit molt d'estrès, he fumat molt, he begut molt, m'ho he passat molt bé. Ara m'he començat a fer esport, he deixat de fumar, m'he començat a fer esport perquè em quedo clavat de l'esquena cada dos per tres, em veig la cara i em veig que m'han començat a sortir. Em veig igual, hòstia, pot ser tants, quan ens vam trobar. Taques, tinc taques aquí, del sol, va. He començat a cuidar-me, per primera vegada a la vida, perquè m'ha costat molt, això. Perquè tinc molta autodestrucció a l'Indra, t'ho prometo.

Que és llaminer de mena, l'Enric, ja se'l veu. Ja se'l veu, llaminer, llaminer.

Diu que ara s'ha començat a cuidar, però quan li pregunta què està fent, fa quatre mesos que ha començat a cuidar-se, va deixar de fumar. Diu que es troba fatal des que va deixar de fumar, que no para de posar-se malalt, i que està molt irritable fins al punt que l'últim rodatge que va fer només muntava capollos. Perquè està molt nerviós pel haver deixat de fumar, però que ho està intentant.

I me fa molta gràcia perquè en aquesta entrevista, com que és dins un cotxe, se fa molt evident el caràcter molt nerviós d'en Enric Auquer, que pareix que vol saltar tota l'estona de sa finestra, se vol aixecar, és una persona molt inquieta, i aquesta cosa d'estar amb un cintura o una cadira li costa, no?

Que de fet puja al cotxe amb crocs, i també de seguida li diu a l'Eloi, et fa res que em descalzi, que m'estan suant els peus, i està tota l'estona agafant-se les sabates, agafant-se les cames. I sí, sí, és molt mogut. L'Enric, de fet, parlant del pas del temps, reconeix que el que està sentint segurament forma part de la crisi dels 40 i que, d'alguna manera, el que li fot més de tot plegat de fer-se gran no és ja ni les arrugues ni les taques a la pell, sinó que ell diu que té moltes ganes de viure i que vol que això no s'acabi mai.

És que, tio, jo ja estic quasi quarantena, ja estic potser a la meitat de la meva vida, Ha passat rapidíssim. A mi l'altre dia em deien, saps d'aprendre a estar sol, perquè quan saps estar sol després vius la vida millor. I dic, merda tio, aprendre a estar sol. Vaya coñazo. Més coses, que no s'acabin mai les coses. I la gent, a mi m'encanten les persones. És el que més m'agrada de viure, la gent, les altres persones. Per exemple, em fa molta ràbia no saber anglès perquè moltes vegades em perdo molta gent. Saps? Em perdo moltes persones i això em fa molta ràbia.

És tan perillós aquest titular, a mi m'agraden molt les persones. No el trobeu fins i tot gaire problemàtic.

És a dir, fa vergonya li anar i al mateix temps, com que és una cosa que jo he dit i tornaré a dir tant com pugui en múltiples ocasions, és que jo empetitzo. Ell se'l veu enamoradís, eh?

Sí. Ell s'enamora cada cantonada.

I de la vida, i de la gent, i jo entenc que. Potser us enteneu que es fa referència a sa cosa sexoafectiva. Home, aquesta cosa d'estar. Una mica sí. A lo de estar sol y hacer el sexo efectivo, a lo de conocer a la

gente que le encanta a todos. Sí, que l'encanta molt. És que ja parlava també en altres entrevistes d'enamorar-se de noves amistats, aquesta cosa d'una passió que frega l'obsessió, de dir només vull veure aquesta persona i tal. És veritat que després com cuides els altres amics o els altres vincles, eh, Juliana? No és fàcil.

I que no sap anglès, diu. I que això li fot molt perquè hi ha molta gent que no coneix i també explica que com que ell és famós i és molt conegut, la gent dona per fet que parla molt bé l'anglès. I que es troba que hi ha gent que li parla en anglès i que ell no sap què contestar perquè no sap ni què collons li estan dient. I que intentarà apuntar-se a anglès. Intentarà veure si li entra.

Ella està intentant fer molt canvi d'aire en general. Tots els propòsits d'any nou. Aprendre anglès, deixar de fumar. S'espera que després de l'estiu també el trapella. És que per molta gent l'any comença al setembre. I sobretot per molta gent també deixar de fumar abans del setembre és un infern.

Bé, l'Eloi li torna a demanar el mateix que li va preguntar a l'entrevista d'ara fa 7 anys, una pregunta sobre la vanitat, perquè l'Enric en aquest moment va explicar-li que li preocupava moltíssim tornar-se massa vanitós.

Ara encara ho has petat més. Sí. Com ho portes?

Bé, molt bé. Bé. Em dona alegria i em dona joia, em dona gust. Mira, l'altre dia. Vaig anar al Vida un dia i feia por que s'ha acabat d'estrenar Rebelejar i tot això, i vaig sentir molt d'escalf. Vaig notar que tothom sabia qui era, tothom em coneixia i tothom m'agraia coses que jo he dit a la tele, el personatge públic amb el que m'he convertit, la gent va ser molt gustosa, molt maca, em donen molts elogis, ve molta gent i em diu, a casa t'estimem molt, per exemple, i ho trobo preciós.

Per tant, ell feliç, ho porta bé, que la gent li digui que és bo i que l'estimen, doncs el fa feliç.

No teniu la sensació que els actors, hi ha dues variants úniques i superradicals. El sector que és megatímid a sa vida real i després hi ha el sector que és megaextrovertit, que li encanta que es pari. Que parla amb els fans. I que li agraden en el mercat una mica també perquè el parin, perquè és actor conegut i parlar, no? Jo crec que en enriqueu que és d'aquests segons.

Doncs a mi m'agrada que ho expliqui, que li agrada això.

Home, és que és molt emocionant perquè al final també si és. Reconeixen la teva feina. I no només la teva feina, sinó que en una feina com el de sector moltes vegades hi ha implícita una vocació molt grossa, una passió molt grossa per aquella feina. I que la gent, no només tu passis bé treballant, sinó que la gent la reconegui, saps? Clar, no totes les feines reben

aquests aplaudiments. A algú que treballa a l'oficina potser li agrada molt, però no té aquest reconeixement

constant. I conèixer molta gent suposo que també enriqueix després la teva capacitat indirectament d'interpretar diferents personatges durant la teva carrera, no? Com conèixer gent, això t'alimenta.

Bé, l'Eloi després li diu que ell creu que la gent l'estima tant, l'Enric, perquè a banda de ser un gran actor, és una persona que normalment parla com molt clar i que diu les coses sense por les seves conseqüències.

Jo tinc una ideologia i jo soc un ciutadà que visca el món i visc d'una manera bastant coherent amb el que dic. I jo m'esforço amb això, amb ser bastant coherent amb la vida que porto i amb les coses que jo dic. Jo què sé, per poder parlar, clar.

És un problema, eh? És una merda amb les xarxes socials. Jo no en tinc, per això és que és molt fàcil. No pares de sortir el ril. Un tall fora de context.

No sé si és malèfic o no, o si tan tensiós ho és. Saps què passa? M'ho poden explicar, però després jo tampoc ho aniré a mirar, i després em dóna molta llibertat de poder seguir dient el que em dóna la gana. És la manera de viure tranquil. I si un dia em molesta tant, tant, tant, tant, que això passa, que jo no pugui treballar, perquè he dit una bestiesa massa gran, que se'm cancela, jo què sé, és que. Jo m'adono que hi ha molta gent que té molta por a dir el que pensa. Ser diferent. Tota l'altra gent.

Un fenomen de més d'una generació, tot i ser molt adolescent.

Jo crec que van anar a molts concerts, no van parar de fotre concerts a les festes majors a principis dels 2010.

¿Creieu que la Macarena García, ex d'Enric Auquer, ha mirat l'entrevista?

Poder ho ha fet per practicar català, que us recordo que n'estava aprenent.

Bé, al llarg de la conversa també acaba sortint el tema de la conciliació. L'Enric ja sabeu que és pare i ell diu que tot i que li proposin papers i projectes molt interessants, ell ara mateix prioritza la criança dels seus fills.

Pots triar la feina? Jo puc triar en quant a unes circumstàncies molt concretes que jo m'he muntat a la vida, que és que jo he tingut dos fills, m'he separat dues vegades, La meva vida està molt lligada a peus i mans, està amb la meva família, està amb els meus fills. I jo no paro de treballar a Catalunya, de treballar en català, i això és el que em deixa i em permet estar a la vora dels meus fills. Ara mateix, que són petits, jo crec que tinc dret. Que tenen? Doncs la Carmela té 11 i l'Antonio té 4. I estic molt agraït, molt agraït de poder estar fent. L'únic que sé fer i el que m'agrada fer, que és fer d'actor, a Catalunya i a la vegada poder estar paternant i acompanyant, cuidant els meus fills i no perdre'm la seva infància.

Per tant, ara té la sort de que li surtin molts papers i projectes a Catalunya, que li permet treballar en català i treballar a prop de casa seva i dels fills. Diu que quan siguin més grans vol anar a viure alguna aventura fora i crec que diu que el primer país on li agradaria fer un rodatge és a Itàlia. No parla en anglès allà, li anirà millor. Una mica d'italià. I acabant la conversa, m'ha fet gràcia que l'Enric expliqués que a ell, com que li encanta la gent, moltes vegades després d'un sopar i de conèixer gent nova, tornant cap a casa té com una mica de ressaca d'aguilla.

Jo a mi mateix sempre sóc el típic que em diuen com estàs? i després explico tota la meva vida i després quan vaig a casa dic com he explicat tota la meva vida com he explicat tota la meva vida aquí a persones que tampoc m'estimen ni em cuidaran la meva intimitat però sempre l'explico de més com jo posant-me en dubte tot el rato, saps? jo sóc com la persona que no sé si ho estimo. Saps? I. Estic una mica fart d'això. També, veus? És una altra cosa que vull canviar. Al comarca puc començar a dir. Va, Rick, està bé, saps? Nosaltres et cuidarem. Gràcies. Molt, eh?

Molt! Això és el final de l'entrevista, que acaba amb una intensitat acollonant.

Una abraçada de llibre. S'abracen com mirant-se els ulls.

I l'Enric li diu, bueno, és que ara m'embolicaria amb tu. Agafa, li fa un petó com el cap i baixa del cotxe.

És que l'Enric moltes vegades ha explicat que li encantaria tenir una història d'amor amb un home, perquè ell s'ha enamorat d'homes, però que sexualment no pot. Tant de bo una història d'amor entre

Eloi Vila i Enric Auquia, que seria. Seria la història de Maña. Seria el somni literal definitiu. Ah, i es veu que el cap de l'Enric és el més semblant al Jardí de les Delícies, eh? Sí, ha de ser passejar per allà, una bogeria, eh? El País de les Meravelles.

Una idea, també, per quan tens ressaca d'aquí i penses que has parlat massa de tu, és preguntar als altres. I deixar que la conversa no recaigui en tu. Això no es porta gaire, eh? Últimament la gent parla tant d'ella mateixa. No us n'adoneu? Però això ens ho posa més fàcil a nosaltres

per no tenir ressaca d'aguilla, saps? Vull dir, clar, m'entens el que vull dir? Que jo, quan estic parlant amb algú i aquella persona. No para de xerrar, clar, a tu et protegeix. A mi em protegeix perquè jo. És veritat, és veritat. I a mi em passa que, com que ja tinc ressaca d'aguilla cada dia a la ràdio, després és veritat que a la vida real soc molt més escueta amb els meus temes. Ja ho explico tot aquí i em dono per satisfeta. Crec que et passa igual, també. No, t'ho juro, de veritat, tia. Home, això m'he notat molt els últims anys, i quan dic anys vull dir la vida adulta, Que no em passa, ja no em passa. Em passa al revés, que la gent crec que a vegades té ressaca de guilla amb mi. Saps de dir, he explicat massa, perquè he fet molta pregunta i tal. Però tens el problema. Ja explico amb vosaltres aquí, amb la meva gent, saps?

Però tu ets molt divertida explicant les coses, llavors això no t'ho posa fàcil, perquè la gent riu, en vol més, i llavors tu tornes a casa amb unes orelles de guilla.

Llavors si et riuen les gràcies, sí, eh? No, em passa que explico coses d'altra gent. Això sí que és una putada. Això sí, perquè a vegades pillem la Marta i jo. No com l'Enric, de dir, ai, he explicat massa de mi. No, no, el problema és que explico massa de la Marta, saps?

I quan la Juliana explica anècdotes com a seves que no són seves,

que les roba, fins i tot. Sí, com li ha passat a ella. L'altre dia em vaig trobar unes oients a Festa Major de Verges i em van preguntar per la Marta, algunes preguntes personals sobre la vida personal de la Marta, unes desconegudes total, i jo els hi vaig explicar tot.

Bueno, la biògrafa de Marta Montaner es Juliana Canet

i el llibre és a Verges, ara mateix. Tu veus els aplaudiments i com un petit Dumbo alces les orelles i voles davant elles, no?

Bé, podreu trobar l'entrevista sencera a l'Enric Auquer a 3CAT buscant el cotxe.

A veure, Jaume, teníem pendent de parlar de la Itana i dels seus tatuatges.

Aquesta cançó vos agrada o no? No, a mi sí. A mi m'al·lucina, crec que és de les que m'agrada més. No, no, boníssima. És una cançó protesta. Ara. Parla de la seva opressió misògina que ja s'indústria.

La estagna i després això. És veritat que és la més protesta del disc. Però a mi, a nivell de sonoritat, em funciona molt més el que és com molt més agraït, pop.

Sempre va cap al final dels concerts i és aquella part que la Aitana diu que al tram final són les seves cançons preferides. I hi ha superestrella, hi ha també connexió psíquica, que és boníssima.

I de fet, de Quarto Azul, és la darrera cançó. Exacte, del disc. És un poc estancament de la filosofia, un poc de l'àlbum, no?, de que vull fer la meva vida. És que està molt bé. No sé per què vos heu de queixar d'aquesta cançó. No, no, si jo no m'he queixat.

Bé, escolta'm, el tema tatuatges, que se'n vol borrar uns quants.

Sí, abans deixa'm dir que Naïtana està caficada en aquest Quarto Azul World Tour, una gira mundial que per ara ha passat per llocs tan emblemàtics com Albacete o Murcia. Però que ara, per fi, sí que farà salt en el World Tour, ja per fi, perquè el cap de setmana tancava ruta estatal a Baracaldo, en el País Basc, i a mitjans d'octubre inicia shows a Llatinoamèrica, on s'hi estarà per una temporada bastant llarga.

Que, per cert, va anar a Euskal Herria i va fer el mateix discurs de la llengua que va fer aquí, però allà, dient que l'euskera era l'idioma més preciós que existia, i parlant una mica d'euskera. Ah, no ho vaig veure, això. I cantant fins i tot superestrella en una part en basc. La superestrella va dir, crec que va dir, ara no ho diré bé, perquè crec que és superissarra, que crec que és superestrella en basc, això deia, una paraula, però vaja, no vaig sentir jo que cantés superestrella. Aquí hi ha una estratègia, eh? Home, sí, hi ha una estratègia, i aquesta estratègia té nom i cognom, eh? Ai, no som els únics, eh? Però és que, perdona, no podem parlar d'això com si la Aitana fos madrilenya i estigués volent abraçar totes les llengües de l'Estat. No, no. M'entens? Perquè clar que està genial anar a Euskal Herria i reivindicar l'Euskera, perquè és que és meravellós, però clar, no és la mateixa cosa, perquè ella ha crescut a Catalunya.

Haurem d'esperar quan vagi a Galícia, si fa el mateix discurs,

i llavors veurem que forma part. Home, ja seria com quasi un moment. Sí, no s'ha acabat ja la seva part. Crec que ara comença el World Tour. Estàs explicant.

Sí, ara se'n va a Llatinoamérica.

En mitjans d'octubre se'n va a Llatinoamérica. No, però per si ha fet la història aquesta de lligar el gallec, també li encanta.

No sé si ha parat a Galícia, suposo que sí, perquè no fa parades molt selectives.

Vull dir, va a Fongirola i Albacete, saps el que et vull dir? O la telefona ni va. Segur que també li hauria passat com li va passar a la Maia Romero, companya seva d'edició d'Operación Triunfo, que va estar tot un concert a Galícia, a més dels primers que va fer, amb una bandera gallega de la independència, perquè li van tirar i ella es va pensar que era la bandera gallega de la comunitat autònoma. I va estar reivindicant la independència de Galícia en tot el concert. Bueno, si algú podia fer també és la Maia, no?

Sí, jo crec que quan ho va decebre li va agradar, inclús, no? Sí. Bé, tornant en aquest concert de Baracallo de Naitana, s'ha de poder veure sa cantant amb un element molt sospitós, perquè sa cantant portava els braços envenats. Unes venes que li cobrien gran part dels braç i que Naitana va confessar que eren degut a un tractament que s'està fent aquests dies. S'està borrant gran part dels tatuatges.

Oye, tengo mucha estirita. Que me las estaréis viendo. No es nada malo, simplemente que me estoy quitando casi todos los tatuajes que tenía. No todos, me he dejado algunos, me estoy dejando algunos, va a ser un proceso largo de dos años por lo menos. Como no tengo mucho tiempo entre concierto y concierto, que han sido muy seguidos, me tocaba y nada, me los tenía que tapar por seguridad. Lo digo para que luego nadie se vaya a preocupar, que no es nada.

Moltes explicacions. I la gent, com reacciona?

No! No?

Sí, com decepcionada, no? És que molta gent, i no és broma, els fans, molt fans, se tatuen lo mateix que els seus cantants, que de cop se borra el tatuatge que tu t'has fet en honor a ella. Saps? És problemàtic. Clar. Clar, i al final acabes posant-te damunt el teu gos per dissimular que tu és una cosa de Naitana que ja no té ni ella.

I que la Naitana, potser no ho diries, però va molt tatuada. O anava molt tatuada. Sí, sí, bastant.

És vera que són tatuatges molt finets, molt l'estil de pija madrilenya. És un poc l'estil de Nalaura Escanes, no? Sí, tal qual.

Que és microtatuatges com finets, acarbonats. De tant en tant et sorprèn amb un que t'ocupa mig braç, per exemple, que això crec que li passava a la Naitana.

Una fada. Sí, d'una fada, ara en parlarem. Una fada bastant. Bé, jo no estic per jutjar tatuatges, eh? Tampoc te diré. Bé, va aprofitar també. Jo en duc tres, només. Però a color i tot, eh? A color. Són genials, els teus tatuatges. Sí, i bastant. Ma mare no està contenta. En herència, ara mateix, la meva germana va per davant que jo,

és evident. A casa vas saber greu quan vas arribar tatuat?

Sí, hi va haver un silenci. De fet, vaig publicar a Instagram que anava tatuat, vaig arribar a casa i ningú va treure's tema. I era superevident perquè n'hi ha alguns que en estiu se pot veure amb sa camiseta amb màniga curta, saps? Però no se parlava d'aquest tema. Bé, gran silenci. Bé, tornant a Naitana, va aprofitar per explicar sa seva vivència personal amb estatus i ella explica que en aquest temps en que ha estat en depressió s'havia tatuat més de lo habitual i que ara ja no se sentia gens representada.

Pero me estoy quitando muchos porque me encantan los tatuajes, me dejo varios, ¿eh? Me encantan muchísimo, me encanta el arte de la gente que hace tatuajes. Pero es que cuando empecé con la depresión, que no tiene mucho que ver, pero es lo que me pasó a mí, me empecé a tatuar, pero en plan loca. Y ya estoy en ese punto de mi vida en el que digo, uff, creo que me pasé un poco, creo que no me siento yo tan representada con eso. Entonces, me estoy quitando.

Actualment, Naitana se sent tan poc definida pels seus tatuatges que se'ls està esborrant quasi tots i, de fet, en el seu canal de difusió d'Instagram, Naitana va declarar que s'estava eliminant el 85% dels tatuatges.

No puede ser, Aitana confiesa que se va a quitar el 85% de los tatuajes. A mí me fascinan. O sea, es que mirad sus brazos, qué bonitos son. Es que me encantan los brazos con tatuajes. Son preciosos, Aitana. No sé cuál es ahorrar, pero teniendo en cuenta que dice respecto a lo de los tatuajes, no es que me esté quitando algunos, es que del 100% me estoy quitando el 85%. No puede ser. O sea, no puede ser. No puede ser.

Bé, ja tenim un desdawnificats de Sant Javi Déu. Està molt afectat. És una qüestió personal per ella, pràcticament. Se veu que no la reconeixerà ni tan sols com Naitana, quan s'atregui a tatuatges. No entenc què més els hi dóna. Sí, a mi m'és completament igual, t'he de dir. Bé, aquí sa gran pregunta és, que la compartirem, quins tatuatges s'eliminarà Naitana, perquè en porta infinitat i té especial predilecció per es braços, és a dir, quasi tots estan allà situats. Sí, és veritat. Idò vos en ben que explicar alguns. Sempre va bé que soni aquesta cançó, no? Bé, ja sabeu que Naitana se va donar a conèixer a OT 2017 i ja en aquella època se va fer varis tatuatges, molts per no perdre es nord amb sa fama, dit una mica per ella mateixa, no m'ho estic inventant. D'aquella etapa té un 1.727, que no 1.714, perquè és el seu número de càsting d'Operación Triunfo. No sé si ho sabíeu, jo desconeixia quin número tenia. Aquest el té des d'aquella època. I també té diversos dibuixos recordant quins són els seus orígens. Per exemple, té una B i una C en lletra medieval en el canell, en on són els seus pares, que s'anomen Cosme i Belén. També té la paraula Munai, que és una paraula quechua, que significa espada de l'amor cap a una mateixa i la família, bastant dur de llegir. Amb lletra cursiva, oi? Així, lletra lligada, també. Sí, que, a més, aquest és dels que se'ls està mantenint pitjor. Si mires les fotos actuals, està com molt difuminat i ja no se llegeix el que posa.

Potser perquè ja se l'està començant a esborrar.

I perquè en algun, si no te'ls has cuidat, es posen molts lletjos, per experiència personal.

Sí, aquesta he de dir és de monai que el porta amb ses seves tres cosines i a sa part interior dels braç té un girassol gegant, d'estil com molt realista, que és un dels més grans que porta i que s'ha de fer amb una amiga de tota sa vida ara fa anys. Aquests, com veis, són com bastant antics, aquests tatuatges, però més recentment se n'ha fet una barbaritat i amb uns significats com més frívols o buits, o molts d'ells, almenys. Naitana porta, per exemple, un petit bol de sopa en un plat que li agrada molt, que evidentment és la sopa, i hem de recordar que el seu gos, inclús, se diu Sopa per això, no?

No hem rebut més informació dels gossos de l'aigua, que vam fer una crida fa uns dies i no arriben missatges. Però que hi ha dubtes de que estiguin en mal estat? No, no en mal estat, però que no viuen amb ella, jo diria.

Ah, perquè a més eren mig compartits amb en Miguel Bernardo, que no hagin marxat amb ell, no? No sabem què passa, és que no ho sabem dir.

Clar, d'aquí la preocupació.

No, ara d'aquí la preocupada jo també. Perquè diria que amb la promoció de Metamorfosis, del seu documental, van tornar a aparèixer, però després no n'hem sabut res més.

I que ja feia molt en aquell moment, que no en sabien res. I ja et dic, sobretot és el contrast, perquè abans els vèiem molt i molt. Sí.

No sé, no vos puc ajudar. Jo només vos puc dir que també porta una petita aranya molt realista tatuada, ja que el seu pare, per la vista, pànic en els aràcnids i va decidir tatuar-se. Ah, mira. I també més insectes, perquè també porta tres papallones, que és com un dels seus símbols d'insígnia, no? És com un poc com se la representa ella mateixa, una papallona. O també una abella en el turmell, aquest no està en els braços, suposadament per la seva passió amb la mel. Per això s'ho han inventat una mica els fans. També porta dues siluetes d'una cara humana, que de forma artística s'entrecreuen, o una petita lluna que s'ha de fer l'estiu del 2022 per recordar la seva estada a Eivissa juntament amb tots els seus amics.

I els dos tatuatges tenen significat musical, ja que Naitana porta dos daus en els braç, juntament amb el seu amic de s'infància, que és en Marni, ja que els dos varen fer aquesta col·laboració conjunt l'any 2020, que se diu Tu foto de DNI. Jo he dit que aquesta col·laboració és tan poc recordada que aquest, per mi, és un dels tatuatges nominats a ser eliminat. També vos he dit que porta una fada entristida, que els fans vinculen amb aquesta cançó. I estas ganas no se van. I això és greu, o possiblement greu, perquè segons els més fanàtics aquest tatuatge està vinculat a sa cançó Los Angeles que està sonant, que és un single del 2023 que anava dedicat a en Sebastián Yatra. En el seu moment se va rumorejar que se l'estava traient per aquest fet després de deixar-ho, però vos he de dir que estan mirant fotos de sa gira actual i encara el porta. Per lo tant aquest també seria un tatuatge nominat a ser eliminat aquests dies. Però llavors no acabem de saber quins són els que s'ha tret. No ha comunicat quins s'ha tret, no.

La M de Miguel, que portava les costelles, o així, crec que ja en vam parlar. Se la va treure.

Sí, ja ha fet algunes sessions l'any passat de borramenta de tatuatges. Que,

us recordo que fa un mal horrible.

Jo estic en el mateix procés que l'Aitana i és espantós. Per WhatsApp ens diuen que els que s'ha esborrat, no sé a través de quina font, però que hi ha un drac, el girassol. La Marta, la seva amiga de sempre, deu estar contenta. Monai i les lletres B i C en honor als pares, cosa que m'estranyaria.

Això seria estètica, perquè són les lletres merievals, com de Merlin el Encantador, que són horroroses. Bé, anirem actualitzant el mapa de tatuatges de

la Itana a mesura que se'ls vagi esborrant. Fem una pausa i tanquem la tarda.