Merlos: "Treure peatges no és un error, l'error va ser no preveure diners per al manteniment"

Hem de parlar dels problemes a l'AP7. Aquest matí hi ha hagut un nou accident entre un camió i un turisme a l'AP-7 que ha obligat a tallar l'autopista en sentit sud a l'altura del poble de Montornès, a Tarragona, i ahir just el president Salvador Illa deia això. Potser ens vam equivocar, no?

Quan alegrement tots demanàvem fora peatges i ningú. No, no, sí, tots ho demanàvem, no, escolti'm, que jo me'n recordo que hi era. Tots ho demanàvem. Tots. I quan fem una nova infraestructura i un carretera tots ens esgoveiem. Tots. Alguns més que d'altres, per cert. La proposta que vostè em fa jo l'estudiaré. És veritat que hi ha un problema amb l'AP-7.

Hi ha un problema a l'AP7. A veure, Jofre Llombart, bon dia. Hola, bon dia. I els túners de Vallvidrera. Ah, i els túners de Vallvidrera també.

No has arribat? S'han quedat petits. Estic a punt d'arribar, però s'han quedat petits de fa temps els túners de Vallvidrera. I jo crec que les infraestructures d'aquest país s'han quedat petites en general. L'AP7 és l'emblema d'aquest quedar-se petit. Però jo crec que hi ha moltíssimes i moltíssimes carreteres que s'han quedat petites. Per exemple, els túnels de Vallvidrera tenen un sistema de seguretat perquè que no et quedis a dintre pròpiament del túnel et posen el semàfor en vermell abans. Però això estava pensat per una qüestió. Excepcional. És a dir, quan es regulava el trànsit, quan hi havia un accident i aleshores perquè no et quedessis a dintre atrapat, posaven el semàfor vermell abans d'entrar al túnel i així no et quedaves atrapat a dintre. Ara aquesta excepcionalitat s'ha tornat quotidiana. Cada dia han de posar el semàfor vermell que estava pensat per si una moto es quedava tirada o un camió es quedava tirat i ara ho fan perquè hi ha retencions. Pures i dures. I crec que l'element sociològic de passar-hi quasi cada dia em dona l'autoritat de dir que aquesta via també s'ha quedat petita. Soc veí de Sant Cugat, visc a. 500 metres de línia recta de l'AP-7 i també puc participar del debat de l'AP-7, efectivament, també s'ha quedat petit.

Sí, sí. Clar, som més i les infraestructures són les mateixes i llavors tenim problemes, tenim problemes perquè a més a més, si tenim una xarxa ferroviària com la que és en aquest cas de Rodalies, doncs tampoc ajuda a descongestionar el que serien les carreteres. Josep Lluís Merlos, què tal? Bon dia. Bon dia i bona hora. Mentre en Jofre arriba, va ser un error, diries, treure els peatges de l'AP-7?

Jo crec que treure peatges mai és un error perquè per això paguem impostos, evidentment, i les autopistes, les carreteres formen part d'aquest conjunt de serveis que un estat posa a disposició dels seus ciutadans. Jo crec que l'error va ser no preveure un subministrament de diners per suplir l'absència dels diners que entraven dels peatges per fer-ne el manteniment. I l'error és també. No buscar una solució dissuasòria de l'utilització del transport privat a través de la millora del servei públic. Aquestes dues coses sí que crec que són un error.

Estem parlant de l'artèria de mobilitat més important del país, que no només va cap a Catalunya internament, sinó que va de França cap a la resta d'Espanya o fins i tot a Portugal.

I que fins i tot serveix per traslladar moltes de les mercaderies que des d'Europa arriben cap al nord d'Àfrica. Tinguem en compte una cosa. A Europa, el 14% de les mercaderies es desplaça per via fèrrea a través de tren, mentre que a Espanya tan sols ho fa un 4%. I aquí és un raó, precisament un dels problemes que justifica aquest increment de la mobilitat en vies com ara l'AP7. No és només el fet que ara sigui una via gratuïta, és també que no hi ha una tradició, que no hi ha un costum d'utilitzar altres sistemes de transport de mercaderies.

Recentment, el RAC va presentar el que es diu les 24 edició de l'estudi d'IRAP. Explica'ns què és això i què va explicar aquesta anàlisi de l'AP-7.

L'IRAP és, per entendre'ns, és com. Hi ha un test que es diu l'EuronCAP, que el que valora és el nivell de seguretat dels vehicles. Doncs bé, l'IRAP és un test que valora el nivell de seguretat de les vies per on ens movem. Una mena d'auditori. El RAC participa en això, en l'estudi RAP, que fa un grapat d'anys que es fa, i en aquest cas el que vam fer va ser analitzar sobretot la part de l'AP-7 que ens afecta a Catalunya. I què ens ha demostrat aquesta auditoria de la via? Doncs que el deteriorament de l'asfalt és molt evident a l'AP-7, però sobretot al carril dret, que és el més perjudicat. I per què el carril dret? Perquè és per on, en teoria, passen la majoria dels vehicles més pesants. L'increment de la circulació en aquesta AP-7, que ha arribat a ser d'un 70% i d'un 58% pel que fa referència als vehicles pesants, és evidentment el causant d'aquest deteriorament de l'asfalt de l'AP-7, però també la manca d'inversions en el manteniment són els causants d'aquesta situació. L'estudi ens diu que és molt curiós perquè veiem dos pols on l'AP-7 està pitjor, que són els pols que estan més lluny de la capital de Barcelona. I d'aquesta manera trobem que quan entrem a l'AP-7, i sobretot si venim de França, amb una A9, que és una autopista que destaca perquè té un ferm en perfectes condicions, quan entrem a l'AP-7, quan ens acostem a la zona de Figueres, a les sortides 3 i 4. També quan ens acostem a les diferents sortides que porten al nucli de la ciutat de Girona, sortides 6, 6B i 7, i quan ens acostem a la zona de l'entorn de la comarca de la selva, la sortida 10, és on l'asfalt està pitjor. Després, a partir d'aquí, l'asfalt millora una miqueta fins que arribem als voltants de la zona de Granollers. Però atenció. La situació més dramàtica és quan l'autopista s'allunya de Barcelona per endinsar-se cap a Tarragona. I en especial, el tram en pitjor estat, que ens diu aquest estudi de l'IRRAB, diu que està a la sortida de 294 anys sentit sud, és a dir, a la zona de la Mella de Mar. I què ens explica l'IRRAB? Doncs que aquest asfalt està ple de graveta, està ple de brutícia, hi ha moltes marques de frenada, no únicament al carril dret, als tres carrils, i fins i tot hi ha restes de pneumàtics que han punxat.

Clar, i això es tradueix en més sinistralitat? Totalment, totalment.

L'AP7 és la via en tot el conjunt de l'Estat amb més sinistralitat. Fixa't, detalls, com per exemple, en el pas de les comarques de Girona, els camions estan implicats en un 55,3% dels accidents greus. És a dir, un de cada dos accidents greus que passen a l'AP-7 a les comarques d'Irona impliquen la presència d'un camió. Però, en canvi, els camions només representen el 27,3% del trànsit total. És a dir, un de cada quatre vehicles que passa per l'AP-7 és un camió, però un de cada dos provoca justament aquests accidents. Però si ens anem a les Terres de l'Ebre, allà la situació encara és molt pitjor, molt pitjor. L'any passat, l'AP-7 A Catalunya hi va haver 145 morts l'any passat. Doncs bé, el 12% d'aquests 145, és a dir, 17 morts, van passar a l'AP-7. Però és que d'aquests 17, 11. Van passar a Tarragona. I això que hem de tenir en compte, que una autopista és molt més segura, evidentment, que una carretera convencional. Hi ha estudis que diuen que el risc de patir un accident mortal en una via desdoblada, com és l'AP-7, una via on hi ha una separació física dels dos sentits de la marxa, és sis vegades més baix que en una carretera convencional amb un únic carril personal. I la solució quina seria? La solució. Mira, hi ha un portal que diu CarWow, que és un portal que analitza productes de mobilitat, començant per cotxes, però també analitza el

que pensen els reituaris. Diu que el 95% dels conductors espanyols. Diuen que cal invertir molt més en el manteniment de les carreteres. De fet, el Ministeri de Transport diu que caldria invertir 5.600 milions d'euros en aquest moment per posar a punt les carreteres sota la seva competència. De fet, ara fa pocs dies, el ministre Oscar Puente va confirmar que hi haurà inversions i que concretament una part important d'aquestes inversions seran les tres carreteres grans, les tres grans artèries de mobilitat. Que té el Ministeri de Transport i Obres Públiques a Catalunya, com són l'AP7, l'A2 i la B30. A Catalunya hem de tenir en compte una cosa. Per preparar aquesta intervenció d'avui hem estat parlant amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i ens han explicat el segon. A Catalunya tenim 11.600 quilòmetres de carreteres que es distribueixen. Un terç és propietat de la Generalitat, 1.800 quilòmetres d'aquests, 12.000 pràcticament són de l'Estat, i 4.185 de la xarxa de distribuïdors.

Molt bé. Doncs des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica diuen que cada any s'hauria d'invertir un mínim de 47 milions d'euros en la conservació d'aquest asfalt. Però quina és la realitat? La realitat és que les inversions que s'han fet. Estan molt per sota d'això. Hi ha un termini que va del 2011 al 2022 que les inversions han estat pràcticament inexistents. I això fa que si analitzéssim el que s'hauria d'haver invertit i el que s'ha invertit en realitat, hi ha un dèficit d'inversions per valor de 352 milions d'euros. És veritat que ara la Generalitat, de fet, l'altre dia el president Illa. Avançava l'increment del pressupost destinat a infraestructures. Una part d'aquest pressupost destinat a infraestructures fa referència, precisament, també a les àrees de circulació més importants, com poden ser aquesta P7. I l'any passat ja la Generalitat va començar un pla d'actuació que contempla una inversió de gairebé 250 milions d'euros. Per fer ferms, atenció, més sostenibles, perquè també no és només fer un ferm més segur que també, però és fer també un ferm més sostenible, com? Doncs utilitzant materials que desprenguin menys partícules contaminants a l'atmosfera. Impecable fotografia, com sempre. Josep Vilsmerlos, una abraçada, gràcies. Una abraçada, que vagi molt bé.