Més de 200 pobles buits: les causes del despoblament rural

Fa uns anys vaig fer un reportatge sobre pobles abandonats o que s'estaven perdent en zones rurals de Catalunya. Llavors vaig conèixer la Pepita Rocafort, l'última persona que va viure a Sant Sebastià de Boseu.

Les llàgrimes alguna mica perquè penso que si jo hagués pogut no m'ho hauria deixat arribar com ha arribat. I quan hi penso encara m'emociono.

També vaig visitar el Ricardo Palacín, l'últim veí que encara queda al poble de Dons, a l'alta Ribagorça. Tanca la porta,

es van vendre els animals i l'un se'n va anar a treballar a Barcelona, l'altre se'n va anar a treballar a Lleida i se van tancar els pobles. Un desastre. Lluny de les grans ciutats

tenim una part del país que fa dècades que es buida. És com una ferida que no sabem curar. És com un forat negre a la nostra història i a la nostra identitat. Quants pobles abandonats tenim a Catalunya? Com s'ha produït aquest fenomen? Som a temps de frenar-lo o revertir-lo? Benvinguts. Això és el radar de 3Cat Info. La Noelia Casellas és la delegada de Catalunya Ràdio a Lleida. Hola, Noelia. Hola, Eloi. Escolta'm, aquests dies l'equip de Territori d'aquí de Catalunya Ràdio heu estat treballant en això, en aquest fenomen dels pobles abandonats.

Sí, ho hem fet arran d'un congrés sobre abandonament de pobles que es fa aquests dies a Barcelona i es va presentar justament una exposició que recull els resultats d'un estudi que s'ha fet durant set anys. Set anys en què s'ha aixafat el territori de parla catalana. I el que s'ha fet és un gran inventari, que és una eina, Eloi, que fins ara no existia.

Va, doncs, escolta'm, mirem els resultats d'aquest inventari, les dades, més que res també per dimensionar el fenomen, per tenir una fotografia real del que estem parlant. Pobles abandonats, dèiem. Quants pobles abandonats tenim a casa nostra?

Mira, en total s'han identificat 1.500 nuclis en total. D'aquests, una mica més d'un miler són a Catalunya. Però alerta, no tots són abandonats. Penseu sempre que parlem de pobles o nuclis de població, no pas de municipis. Un municipi pot incloure més d'un poble. Doncs bé, n'hi ha 206 que estan totalment abandonats. Això és, per tant, un 20% d'aquest total dels pobles que s'han estudiat.

Va, doncs fixem-nos en aquests primers, en els que estan totalment buits, on no hi queda absolutament ningú. És això, eh? Pobles totalment buits, aquests docents.

Sí, sí. Ens hem d'imaginar, doncs, cases buides, sovint mig derruïdes, rastres d'una quotidianitat que ara ja no existeix. El que et vindria al cap si penses en un poble abandonat,

vaja. Clar, clar. I el que també em ve al cap quan parlem d'aquestes coses és la gran pregunta de per què ha passat això, com hem arribat fins a aquest punt, què ha hagut de passar perquè un poble s'hagi anat buidant fins a això, fins que ja no hi quedi res ni ningú.

La majoria dels casos, tu pots imaginar, no són processos d'un dia per l'altre, sinó que són canvis que responen a molts anys d'història. Canvis sobretot econòmics de la societat, que han anat empenyent sobretot a la gent des del camp cap a les ciutats. Crises econòmiques, mecanització del camp. I a tot això s'hi sumen alguns factors que són claus perquè la gent no marxi, perquè la gent es pugui quedar a viure en aquests pobles. I aquests factors serien sobretot tenir casa, que s'hi pugui arribar bé, és a dir, que hi hagi carreteres o camins descents, que hi hagi llum i aigua, escola i metge a prop i avui en dia connectivitat també.

Clar, per tot això que tu apuntes, ja m'imagino que ens hem de situar en un entorn, en un marc mental de zones rurals, zones més o menys aïllades de Catalunya. Però tot i així, no sé si hi ha algunes zones del país, si miréssim un mapa, allò, punts calents que estiguin més afectats per aquest fenomen de la despoblació dels pobles abandonats, o hi ha algunes zones on es nota més que d'altres?

Sí, clarament, hi ha una zona que ho ha patit més i són les comarques del Pirineu. Hi ha algunes altres zones, eh? I heu de pensar que pobles d'aquests, de tan petits o de totalment abandonats, n'hi ha per tot Catalunya. Vull dir, no us heu d'imaginar només un mapa amb punts vermells del Pirineu, però realment el Pirineu és on n'hi ha més.

Doncs mira, justament allà hi tenim el Pau Rovira, que és el nostre corresponsal del Pirineu i que ha pujat fins a un d'aquests pobles abandonats, que en aquest cas és el Pallars Jussà. Hola, Pau, què tal, com estàs?

Hola, què tal? Doncs sí, estem a Tendrui Vell, a dalt del Turó, al costat de les restes del castell i de l'església de Santa Esteve. Les cases estan abandonades i la majoria, per no dir totes, ja són directament ruïnes. En el cas d'aquí de Tendrui, el factor principal va ser una esllevissada l'any 1954. De fet, van caure la meitat de les cases. Però els experts ja apunten que no s'hagués recuperat del cop. Perquè, a més d'aquesta inestabilitat del terreny, ja hi havia un procés de despoblament, el mateix que ha afectat el Pallars. La manca de vies de comunicació, per exemple, aquí hi ha una pujada terrible i no hi ha camí, la manca d'oportunitats econòmiques, tot això provoca la marxa de la població, sobretot la població jove, cap a les ciutats, i amb menys gent ve la pèrdua progressiva d'activitats, de serveis i tendrés el resultat final d'aquest procés, que s'ha repetit en molts altres pobles d'aquí del Pirineu.

Noelia, torno amb tu. Ara estàvem parlant de pobles totalment buits, totalment abandonats, però aquest estudi que ens explicaves també es fixa en nuclis que encara continuen vius, tot i que, en certa manera, estan en risc, d'alguna manera, perquè amb prou feines no arriben ni als 30 habitants. I aquí també hi ha un gruix important d'aquests, eh?

Sí, de fet, aquests són el gruix més important de pobles que s'han trobat, pobles vius, però com deies, que no arriben als 30 habitants. A Catalunya se n'han detectat 747, que no són pocs. I on hi ha més? Doncs mira, també al Pirineu, són les mateixes comarques que dèiem abans, també la Noguera, i aquí hem de sumar també la Sagarra, on també s'estan trobant molts casos d'aquests pobles que són molt, molt petits.

Pobles petits i que lluiten per retenir, per aguantar la població. I clar, aquí la gran pregunta és quins elements, quins ingredients fan falta per garantir aquesta pervivència d'un poble, perquè la gent s'hi mantingui.

Aquest és un dels factors que han estudiat molt i molt bé els investigadors, perquè de fet és el que ha d'ajudar que aquests pobles puguin continuar vius. És un dels objectius d'aquest estudi. Resumint-ho molt, comunicacions, serveis i feina. Això és bàsic, la resta, adjacent. Si anem una mica més al detall, què fa que un poble molt petit es mantingui estable o perdi habitants? Doncs, per exemple. Quantes cases queden dretes i habitables, quins serveis té aquell nucli, i una cosa important, quina distància hi ha respecte de pobles més grans. I aquí ens remarquen, hem de pensar en la distància en minuts, no en quilòmetres, perquè de vegades això pot ser enganyós perquè les carreteres estiguin en molt mal estat i, per exemple, et diguin el poble més a prop és a 5 quilòmetres, que diries, això és molt a prop. Clar, però la carretera està fatal i trigues moltíssim. Exacte, i això fa que la gent li costi anar a aquest poble a gaudir de serveis bàsics.

Escolta, Manuela, fins ara hem parlat d'això, de pobles que estan totalment buits i abandonats, altres que es van buidant progressivament. Ens hem quedat així amb un regust una miqueta amarg, però també hem de ser optimistes i hem d'explicar que hi ha alguns casos de pobles recuperats, o sigui, nuclis aïllats que havien perdut en algun moment tots els habitants, però que ara hi ha hagut algun valent o alguns valents que els han volgut recuperar. D'aquests també hi ha alguns casos.

Sí, Déu-n'hi-do, n'hi ha més d'un centenar que trobo que són prou, 106 en concret. Hi ha diverses modalitats aquí, des de nuclis on hi han anat a viure diverses famílies, moltes vegades neorurals, fins a llocs on hi ha hàbitats de forma estacional. A mi això em fa pensar en segones residències, sobretot.

Mira, justament en tenim un exemple d'aquests casos de pobles recuperats, que en aquest cas l'hem d'anar a buscar al Baix Camp amb el Manel Sastre. Manel, què tal? Escolta, quin cas ens expliques tu?

Salutacions, com estem? Aquí tenim l'exemple del nucli de Castelló, el terme municipal de Bandellós i l'Hospitalet de la Infant. És un dels exemples més actius de recuperació de nuclis abandonats a Catalunya. És un nucli d'origen medieval que va arribar a tenir 140 habitants a finals del segle XIX. I que va quedar totalment abandonat als anys 50 del segle passat. Ara mateix només hi viu la família del Ramon, que va deixar Barcelona per formar la seva família aquí ara fa 18 anys. Però hem de destacar sobretot la tasca que ha fet l'associació Masia Castelló, que ha permès recuperar moltes cases, carrers i altres infraestructures. Ara el Ramon i l'associació demanen també més implicació de les administracions per facilitar l'arribada de més veïns, tot i que el planejament urbanístic actual de moment no ho permet i caldria canviar-lo.

Noelia, i per acabar, hem dit que tot això ve d'un informe d'un estudi que radiografia els pobles abandonats a Catalunya. Tu què t'ho has mirat? Tu què t'ho has estat llegint? Més enllà de fer aquest inventari de pobles abandonats, no sé si fan també alguna proposta, si apunten què es podria fer per mirar de frenar, per mirar de revertir aquest fenomen. Què en diuen d'això?

Doncs mira, planificació, són força clars en aquest sentit. Ells el que fan és demanar a les administracions que prenguin mesures amb temps i amb mirada a llarg termini, que les coses no es poden fer d'un dia per l'altre amb aquests temes. I també diuen, fins ara no hi havia un inventari amb aquest detall, no es tenia aquesta informació, per tant, l'administració podia argumentar que no tenia aquesta informació i que no s'havia pogut planificar. Doncs bé, ara ja la tenen, l'objectiu és anticipar escenaris i així orientar les polítiques públiques a prevenir aquest despoblament.

Un treball molt exhaustiu i que han fet, com deies, durant set anys l'Institut Ramon Montaner, la coordinadora de centres d'estudis de parla catalana i la Universitat Autònoma. Per cert, que tot això es pot consultar estant obert al web poblesabandonats.cat on hi ha un munt d'informació com aquesta que hem repassat avui amb la Noelia Casellas, delegada de Catalunya Ràdio a Lleida. Noelia, gràcies, fins aviat. Gràcies, Eloi. Avui a la taula de so hi hem tingut el Xavi Llauradó, el muntatge musical és de Luis Ángel Alonso. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.