Metrònom Ferrater, una coproducció de Televisió de Catalunya i Bellveure dirigida per Enric Juste, ens permet acostar-nos a la complexa figura d'un dels intel·lectuals més rellevants de la cultura catalana del segle XX i ho fa, sobretot, parlant de les múltiples facetes de la seva tasca creativa i científica, així com de pinzellades de la vida personal de Gabriel Ferrater a partir dels testimonis de familiars i amics, de filmacions i fotografies procedents de diversos arxius, tant familiars com institucionals.

Després de la seva estada a França quan era estudiant preuniversitari, l'any 1941 Gabriel Ferrater torna a Reus, on havia nascut, abans de traslladar-se amb tota la família a Barcelona. Després d'iniciar els estudis de Ciències Exactes va començar a treballar com a lector i crític literari per a l'editorial Seix Barral. També va destacar aviat com a crític d'art a partir de les seves col·laboracions a la revista especialitzada "Laye". En Félix de Azúa diu, parlant de la capacitat analítica del poeta, que "En Gabriel Ferrater pensava amb els ulls". El documental exalça també l'home políglota, capaç d'aprendre una llengua amb rapidesa o de fer-la servir per a poder llegir autors apreciats sense haver de recórrer a les traduccions. Mario Vargas Llosa recorda el fet que va aprendre polonès després de llegir una traducció de Gombrovicz. Aquesta habilitat el va portar a treballar com a traductor per a l'editorial Planeta.

Metrònom Ferrater ens mostra, com no podia ser d'altra manera, el seu vessant poètic i ho fa a través dels seus textos, alguns dels quals podem escoltar recitats en la veu de l'actriu Rosa Novell o en la seva pròpia, a partir, per exemple de l'enregistrament que Pere Portabella va fer de la lectura de la "Cançó del Gosar poder" al Primer Festival Popular de Poesia Catalana celebrat el maig de 1970.

També podem fer-nos una idea de la seva tasca pedagògica a les aules de Lingüística de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir dels testimonis d'alguns dels que foren alumnes seus a la llavors facultat de Lletres establerta al monestir de Sant Cugat del Vallès. Tant les classes com les trobades al restaurant que hi havia al davant del monestir, "El Mesón", els van marcar intensament.

Tant la seva germana, l'Amàlia, com la seva vídua, la Jill Jarrell, amb qui s'havia casat a Gibraltar l'any 1964, ens donen pistes molt valuoses sobre la seva quotidianeïtat, el seus anys d'aprenentatge i la seva visió del món. És precisament Jill Jarrell qui ens evoca emotivament la tràgica premonició de la mort del poeta a partir de les paraules que aquest va pronunciar sovint a propòsit de la seva pròpia mort abans dels 50 anys com si es tractés d'un fet ineludible. Gabriel Ferrater es va suïcidar el 27 d'abril de 1972 al seu pis de Sant Cugat del Vallès.

L'objectiu de Metrònom Ferrater és mostrar una imatge completa i equànime del poeta, lingüista, traductor, crític d'art i literatura i professor universitari, Gabriel Ferrater. Atès l'interès indiscutible de la seva poesia i la relativa deformació amb què algunes anècdotes poden haver malmès la recepció de la seva tasca intel·lectual i artística, el documental consta d'una vintena d'entrevistes que inclouen tant les persones més rellevants que el van conèixer com els principals estudiosos de la seva producció pluridisciplinar.

Fitxa tècnica
Direcció i idea original: Enric Juste
Guió: Carles Álvarez, Enric Juste, Enric Virgili
Documentació: Carles Álvarez, Enric Virgili
Edició: Enric Juste
Locució: Emilio Manzano
Música: Ingasi Álvarez

Amb la participació de: Jaime Salinas, Francisco Rico, Carmen Balcells, Josep M. Castellet, Mario Vargas Llosa, Jaume Ferran, Rosa Regàs, Amàlia Ferrater, Xavier Amorós, Isabel Rocha, Yvonne Horte, Dolors Oller, Jill Jarrell, Jordi Cornudella, Núria Perpinyà, Beth Galí, Narcís Comadira, Laureano Bonet, Félix de Azúa, Joaquím Horta, Joaquím Molas, Anna Maria Moix, Enric Julià, Carmen Rojo, Sílvia Mendlewicz, Júlia Samaranch, Joan Solà i la intervenció de Rosa Novell.

Metrònom Ferrater

SIMILARS