M.Guillén, catedràtica d'Economia: "El sistema de pensions està garantit, però s'ha d'anar adaptant"

Saludem Montserrat Guillén, que és catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona. Montserrat, bona tarda. Hola, bona tarda. El sistema de pensions està cabrat? Està fet pols, com diu el Partit Popular?

No, no ho està i cada vegada ho repeteixo, que tothom ha d'estar tranquil perquè en aquests moments hi ha suficients cotitzants per pagar les pensions. El que sí que és veritat és que quan fem projeccions endavant la nostra demografia no ens ajuda en particular perquè ara estem en plena onada de jubilacions del baby boom dels anys 60 del segle passat i per tant tenim temps per preveure tot allò que ens ve. El sistema. Els temes de pensions a tot arreu del món s'han d'anar tonejant, que es diu avui al dia. És a dir, modificant de manera simple, suau, per anar fent front a les dinàmiques que es puguin produir. També estem en un bon moment econòmic, on hi ha molts cotitzants. No sempre estarem així. I per tant, és un debat que sempre el tindrem a sobre la taula, però el catastrofisme jo crec que no té raó

de ser en aquests moments. Clar, hi ha qui diu els que arriben ara a la jubilació arriben després d'haver tingut uns sous més alts que els que tenen els que ara treballen i per tant les seves pensions poden ser altes en relació amb el que cotitza la gent que està treballant ara i que estan començant el mercat laboral amb un sou més baix això és així?

Mira, aquestes generalitzacions són difícils de dir, perquè també és veritat que a Espanya sempre es diu que la taxa de substitució, què vol dir? La primera pensió que es cobra després de l'últim sou que es té com a treballador és molt alta. Però és clar, és que els sous a Espanya no són tan alts. Clar, sí que això és un ingredient més, però és una bona notícia que la gent s'estigui guanyant la seva vida bé. És normal que quan un és més jove, té menys experiència, també li costi. Però hem de fer que els salaris augmentin pels mèrits dels treballadors, per també la seva experiència, i ens anem posant una mica a to amb els altres països, perquè si no ens estem enganyant.

De fet, ara mateix a Espanya les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors que estan actius en aquest mateix moment. Però si aquests diners no arribessin, l'Estat compta amb el que es diu fons d'emergència, perquè a vegades es parla de la guardiola de les pensions, en castellà l'utxa de les pensiones. Aquesta guardiola té diners, no té diners, i va haver-hi un moment que va estar molt més baixa perquè es van arribar a utilitzar molts diners d'aquesta guardiola per altres fins. Ara mateix aquesta guardiola com està?

Mira, aquesta guardiola dona per pagar les pensions d'un mes, però és que això no passarà, perquè voldria dir que aquell mes ningú cotitza. Per tant, és un coixí que tenim que ens dona la possibilitat que mica en mica anem canviant les coses, perquè si veiéssim que amb les cotitzacions no n'hi ha prou per pagar les pensions, el que es faria és endurir, per exemple, els requeriments per prejuidar-se, és a dir vull dir, prejubilar-se, jubilar-se abans de l'edat que actualment és de 67 anys. Si algú que es vol jubilar abans ho pot fer, però perd la pensió i té uns percentatges de correcció. Llavors, clar, amb aquesta bossa el que es pretén és dir, escolta, si arribéssim a estar molt tensionats, com que tenim per pagar tot un mes sencer si no tinguéssim res més, que vol dir que tenim per pagar un any encara que ens desviem, podem anar aplicant les correccions que sempre es diu, les correccions no es poden fer de cop. Si ara sortíssim i diguéssim, no, ara canviem el sistema de cop, clar, hi hauria un pànic generalitzat perquè això suposa una planificació per les persones. Tots ens hem de planificar la nostra jubilació i volem saber quines són les regles del joc. En aquest moment, el més important en el tema de pensions és que tot sigui previsible. I també és previsible que hi hauran canvis, òbviament, però seran petits i sempre anant-nos adaptant a les nostres circumstàncies. I les demogràfiques. Estan molt clares, la generació que s'ha de jubilar ja ha nascut, ja sabem que està arribant, ja sabem quantes persones aproximadament arribaran a l'edat de 67, de 68, de 69, 70, i per tant això ens permet fer previsions molt acurades. Ara, no sabem com estarà l'economia d'aquí 5 anys, això és molt difícil de saber-ho, i per tant ens haurem d'anar adaptant.

I, per exemple, una possibilitat seria que les pensions no només es financin a través de la cotització actual, sinó a través d'impostos o altres fonts de finançament?

De fet, ja s'està fent. Per algun tipus de pensions, que són les no contributives, d'aquelles persones que necessiten una renda mínima, això ja estan ajudant els pressupostos generals de l'Estat per finançar-ho. És a dir, clar, no és exactament. Ara, el que són les pensions de jubilació per les persones que han treballat, el que és sempre desitjable és que hi hagi aquest equilibri. I si s'obre, es va constituint aquesta bossa per quan vinguin temps pitjors en els cicles econòmics. Ja sabem que això passa. Hi ha temporades que potser hi haurà més persones a l'atur, hi haurà menys cotització, llavors hi haurà més dificultat i s'haurà d'utilitzar aquesta bossa.

Dius que potser s'haurà de canviar el sistema. Si es canvia és retroactiu o la gent que ara té 55, 60, 48, sap que es jubilarà amb l'actual marge, diguem-ne, amb la manera actual de jubilar-se?

No, no, no, sempre no és retractiu, sempre es mirar endavant, però sí que és veritat que tothom hem de pensar, hem de mirar al nostre voltant. Està augmentant l'esperança de vida, doncs què s'està proposant? Que l'edat de jubilació es vagi endarrerint. Per què? Perquè el temps durant el qual s'hagi de pagar la pensió es mantingui constant perquè les persones vivin més anys, que és una bona notícia. Què podríem dir-li a una persona de 50 anys? Segurament, quan arribis a aquella edat, te l'hauran endarrerit una miqueta més. I si tu et vols jubilar abans perquè vols fer plans, et penalitzarà el sistema i et dirà que la teva pensió serà més baixa perquè, si no, no podem arribar a pagar-ho tot.

El que segueix està molt assumit, que fa uns anys no sé si ho estava tant, és que el que cobrem quan ens jubilem no és el que hem anat posant durant la nostra vida laboral, com si fos una formigueta que hem anat guardant diners per la jubilació, sinó que qui paga les actuals jubilacions és la gent que està treballant ara, no el que hem treballat nosaltres en el passat.

Exacte, però durant el passat el que hem fet és anar acumulant mèrits, no? És a dir, doncs hem estat actius, a temps complet, treballant, amb algunes, el que li diuen les lagunes, no? Perquè en una temporada potser una persona ha estat a l'atur, però aleshores sempre s'agafen els millors anys de cotització i hem tingut un nivell salarial, i això es va tenint en compte i s'ha anat passant, primer de només tenir en compte 15 anys, a tenir 25 anys d'història laboral i després ja fins a 29, jo crec que en els propis anys s'arribarà a mirar tota la vida laboral que és el que es fa a països com França. I per tant, durant la nostra vida sí que anem acumulant una trajectòria que després hi ha una certa equitat que diu qui més ha contribuït també ara és normal que també tingui, sense que sigui proporcional, però que també tingui una pensió una mica més elevada i qui no contribui tant que tingui una mínima per poder viure dignament.

És un mal negoci que el debat de les pensions aparegui en una campanya electoral?

Sí, a mi no m'agrada perquè es banalitza molt perquè jo a vegades aquests dies que sento tertulies o converses penso que no es pot parlar a vegades sense conèixer és un tema que tècnicament és complex no sé, aquí s'ha de parlar per exemple d'una cosa que se'n diuen les taules de mortalitat les taules de mortalitat vol dir quantes persones de cada generació són menys en probabilitat moren l'any següent i això ens permet fer uns calculs cap endavant, no? I per tant, som capaços de fer aquesta reflexió. Però és clar, quan es banalitza tant sobre aquest tema, quan a vegades es diu no, és que el sistema de capitalització doncs és el millor del món o el pitjor del món, eh? Perquè doncs, home, no és tan fàcil fer una transició d'un sistema a l'altre. I tots tenen batatges i tots tenen inconvenients. Al final és un model de societat, però jo diria que el que tenim actualment doncs no és tan dolent. Una altra cosa que siguin de fer és que les persones siguin conscients que s'ha que hem de fer una planificació des de molt joves, i avui en dia ningú, els han de parlar els joves d'això. M'he sentat a parlar, el sistema s'enfonsa, el sistema s'enfonsa. Escolta, què puc fer jo perquè no s'enfonsi? I què puc fer jo per planificar que davant d'una gran longevitat tindré els recursos econòmics suficients? Quina carrera professional em vull fer? Podré ser actiu molts anys? Totes aquestes preguntes no es fan.

Te'n faig una. Què podem fer? Què puc fer? Ja que et tinc aquí, que aquestes preguntes no es fan, ara la faig.

Doncs mira, jo, a veure, clar, és que penso que és un dels casos més personals que hi ha, per exemple, no és el mateix una persona que estigui sola amb una persona que estigui en una xarxa familiar molt important, no? Perquè una persona que viu sola, clar, ha d'assumir les seves despeses de l'habitatge en soledat, no? I clar, no les pot compartir. Aleshores, clar. Una de les primeres coses és dir, escolta, fes-te un pla i doncs potser has de començar a estalviar preveient la teva situació. És molt difícil donar receptes generals, però jo si n'he de donar una és que cada persona es visualitzi, no? Què és el que vol? Perquè a mi tampoc m'agrada donar lliçons, no? Has d'estalviar perquè quan et jubiles, escolta, hi ha gent que em diu, no, és que jo m'ho vull polir tot i després no vull sapergar-ne res. Escolta, és respectable que vulgui fer-ho així. El que sí que és veritat és que si no t'ho planteges, aleshores mai podràs arribar a cap optimització dels teus recursos econòmics. Per tant, com a resum,

patim per les pensions o no patim per les pensions?

No, jo diria que no patim per les pensions, però sí que és veritat que és un debat que hem de saber que hi ha models de societat diferents i hi ha qui és més individualista i diu que cadascú s'espavili i faci el seu estalvi i si no pot ja s'ho farà. Hi ha algú que és més partidari de que tot es reparteixi i que tots siguem iguals. Jo penso que una mica en el mixt, en el sistema mixt, és on està l'equilibri, no? I en aquest cas, doncs m'agradaria que a vegades, en lloc de dir el sistema s'enfonsa, no? Es digués, escolta, com podem fer perquè aquelles persones que estalviïn ho facin amb garanties que els seus estalvis, per exemple. Creixeran segons la inflació. Com podem fer que aquests estalvis vagin a parar a les nostres empreses, que són les que donen llocs de treball, que donen beneficis, les que paguen l'impost de societats aquí i no a les isles no sé què, per no dir noms. Aquests són, jo crec, els punts que ens poden fer avançar. Les altres coses, no. I el debat ha arribat

a aquesta complicació, diguem-ne, que ja no ens parla del col·lapse, sinó que va a petar, que és la frase que va utilitzar Ester Muñoz, la portaveu del Partit Popular.

Bueno, perquè ha coincidit, perdona, ha coincidit que ara al novembre és quan s'anuncia quina és la revalorització del gener, i s'abarreja amb una data electoral. O sigui, ja està previst que ara es digui quan pujaran. Això està a la llei. El que passa és que s'ha de concretar quin percentatge. I aquesta concreció que es diu que depèn de l'IPC, de com hagin augmentat els preus, al final el govern ha de fer un real decret que digui, miri, és el 3,1, el 3,6, ara faran el càlcul quan tinguis totes les dades. Això ara es barreja, és com que el govern s'ho ha tret de la màniga, no? Escolti, és que ho ha de fer. I ara tothom es vol apropiar d'uns mèrits d'una llei que ja existeix i que ja es va votar l'any 21. És que s'han de revaloritzar les pensions. Ara, al novembre, s'anuncia.

I la dada la tindrem dos dies abans de votar, el dia 27 i 19. Tindrem la dada. Hi havia el dubte si el govern de Pedro Sánchez podia actualitzar les pensions abans de les eleccions. Ja ha dit Carlos Cuerpo que no, que això no es pot fer abans perquè necessiten aquesta data, però que sí que ho poden fer després de les eleccions, encara amb el govern actual en funcions, abans que s'acabi l'any, independentment de quin sigui el resultat el 29 de novembre.

Clar, i es aniran anticipant el percentatge, perquè ja es van publicant les dades d'IPC i sempre ja s'espera el que estarà per sobre el 3 a 1, perquè ja veiem com ha anat tots els mesos anteriors i els preus han estat pujant molt aquest any. I no seria normal que diguessin ara un dos, no? Escolti, no pot ser això, perquè hem d'anar en consonància amb tal com està anant l'economia.

És Montserrat Guillén, catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona. Gràcies per acompanyar-nos un cop més. Gràcies i bona tarda. Bona tarda, gràcies.