Mig segle de Teatre Lliure al Palau Robert de Barcelona

El Palau Robert de Barcelona acull l'exposició Un teatre lliure amb motiu de la celebració del mig segle d'aquest teatre.

Atenció, comencem l'espectacle.

Aquesta és la tradicional música que sona sempre lliure per cridar els espectadors a la sala. Avui no som al lliure, sinó que som al Palau Robert, però per parlar del lliure. Amb aquesta exposició que s'inaugura aquesta tarda, que reuneix l'obra de cinc escenògrafs que al llarg de cinc dècades han contribuït a construir l'imaginari visual tan característic d'aquest teatre barceloní. I anant la Marta Vives. Marta, bon dia.

Si hi ha algun nom que explica el Teatre Lliure, aquest és sens dubte el del seu fundador, Fabià Puigcerver. D'entre totes les coses, escenògraf, que exercia des de la llibertat i el compromís amb l'ofici. El Teatre Lliure comemora els seus 50 anys d'història amb una exposició que vol ser un viatge per 5 dècades d'escenaris i d'obres de teatre. A través de 5 instal·lacions fetes per escenògrafs claus, deixebles del llegat i la memòria de Puigcerver, hem pogut parlar amb ells. Sentim la conversa de dues generacions ben diferents. Les de Frederic Amat i Sílvia de la. Frederic Amat, bon dia. Bon dia. Deies, el teatre és un lloc de fantasmes.

El que l'espectador veu una tarda, una nit, és diferent del que veurà el següent espectador a la tarda o a la nit. El que queda del teatre són aquestes suspires d'aquest instant, però tot el que més és la memòria. És fantasmagòric. Frederic,

estem a la teva instal·lació d'aquesta exposició. Què hi podem veure?

L'experiència que està escrita amb una frase que diu, està aquí davant nostra, ara mateix estic llegint, diu, espectadors, no us quedeu al llindar de la porta, entreu, mireu al vell mig de l'escena oval, set autòmates esperen, suspesos i plantats, que vostre alè. Els doni vida. És a dir, el públic és el que fa possible el teatre. Un teatre sense públic no existeix. És molt important. Parlem de Fabià Puigcerver.

Aquest mestre, aquest fundador, aquest geni, tu el vas conèixer, tu vas treballar amb ell. Qui és per tu Fabià Puigcerver? Un mestre i.

I molt més, un amic, un amic molt propers. I vaig aprendre molt del teatre, però vaig aprendre molt de la vida, que finalment va ser el mateix. I això va ser el regal que de tant en tant fa la vida. Són pocs, però importants. I aquest va ser un regal molt important. I l'instal·lació aquesta és conseqüència. I d'alguna manera, homenatge. Frederic Amant, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Sílvia de Lanyó,

estem aquí en aquesta instal·lació, que és just quan arribes a l'exposició, i veiem molts vestits.

Mira, la meva proposta convida a l'espectadora a ocupar el centre d'aquest espai i deixar-se observar per aquests 40 figurins que corresponen a 40 espectacles creats per 39 dissenyadores, entre els quals tenim dos figurins del Fabià, figurins del Frederic Amat. Parlem del Fabià. Què hi ha del llegat 50 anys més tard? A mi el que em sembla meravellós, que no sempre és possible, però és aquesta idea de companyia. A més a més, el Fabià tenia aquesta visió en la que ell no entenia el vestuari separat de la resta. Però sí que crec que el que pretenia i el que jo m'agrada, o el que a mi m'agrada, és aquesta idea de col·laborar i escoltar la resta de

companyes per crear un tot. Idea de l'any, moltes gràcies. Gràcies. Un teatre lliure s'inaugura aquesta tarda a partir de les 7 i es podrà veure fins al 17 de gener al Palau Robert de Barcelona.