Revolució 4.0

Milions de persones no arriben a final de mes amb els sous actuals

Durada: 21 min
15/11/2026
Masterclass de Santiago Niño-Becerra sobre l'augment de la pobresa laboral i la pèrdua de poder adquisitiu de milions de persones que, tot i tenir feina, no arriben a final de mes. L'economista analitza l'encariment de l'habitatge i els aliments i les contradiccions d'una economia que creix mentre moltes famílies s'empobreixen.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:11

Vosaltres, no ho sé, però ja és una realitat que molta gent té feina però no arriba a final de mes. Entitats socials com Oxfam, Caritas i el Banc dels Aliments alerten que augmenta el nombre de persones en situació del que ja s'anomena pobresa laboral. És a dir, tenir feina però no poder sortir de la pobresa. I les xifres són contundents. A Espanya. Hi ha prop de 3 milions de treballadors pobres i a Catalunya la taxa de pobresa laboral passa de gairebé un 8% a un 13% quan es descompten les despeses de l'habitatge. Pagar per un sostre fa que a moltes persones els costi arribar a final de mes i de fet entre els treballadors que viuen de lloguer la pobresa pot passar del 15% al 28%. A tot això li hem de sumar que els aliments s'han encarit un 37%, atenció als aliments, la compra del súper un 37%, mentre que els ingressos han crescut 10 punts menys. Avui volem parlar, atenció, d'aquesta nova realitat social amb el nostre economista de capçalera, Santiago Niño Becerra.

01:18

Què tal, com estàs Santiago Niño Becerra? Com va?

01:21

Bé, analitzant totes aquestes dades que has donat. Què ens està passant?

01:27

Perquè com és el que hi ha tanta gent. Que tot i treballar, no arriba a final de mes. I, a més a més, al programa ho pensem, ho hem estat veient a xarxes, hem seguit molts comentaris d'audients, de gent. Què està passant?

01:44

Estan passant, Chantal, diverses coses. En primer lloc, Espanya té un problema des de fa dècades, que té una estructura de producte interior brut que està basada en el baix valor afegit. Turisme, hostaleria, restauració, transport, comerç. És a dir, això són activitats de molt baixa productivitat. I a la vegada molt intensives en factor treball, no en factor capital. Això que va dir el govern que Espanya necessita migració té raó. Té raó per l'estructura de PIB que té Espanya. És a dir, Espanya no necessita enginyers, que vinguin enginyers especialitzats en sistemes de gestió, no. Necessita persones amb uns coneixements mínims per fer treballs de baix valor afegit, amb baixa productivitat. I això implica baixos salaris. Això per una banda. En segon lloc, I això explicaria una part de les persones que són pobres i que tenen feina, feina legal, eh? És a dir, feina legal. L'altra part del problema és que el salari mínim, per exemple, que ara possiblement el situaran en 1.500 euros al mes, Només el perceben les persones que treballen la jornada legal. Si tenen un contracte a temps parcial que no arriben a la jornada legal, cobren menys. Tenen una ocupació legal registrada, estan donades d'alta a la Seguretat Social, però no arriben ni al salari mínim.

03:30

Habitatge car, per allò que dius tu, lloguers, hipoteques, consumeixen bona part dels salaris, això també ho hem d'explicar. Estàs dient que els salaris són insuficients, molts sous no han crescut al mateix ritme que el cos de la vida, i un tema de la inflació, els aliments, quan la gent va al súper, o l'energia, quan comença a pagar a la calefacció, o els serveis bàsics s'han encarit. Com l'hi expliquem? Perquè l'IPC ha pujat molt en els últims anys. Com l'hi expliquem als oients, l'abans d'octubre, de la situació de la inflació anual, també?

03:59

Sí, però de tota manera, Chantal, si comparem el que ha pujat el salari, l'any 2024, el que ha pujat el salari en relació amb el que ha pujat l'IPCE, l'IPCE ha pujat 3,64 punts menys que el salari. Però, què és el que passa? Hi ha articles, com per exemple els Aliments, com tu has apuntat abans, que han pujat un 37%. Però per altra banda, els televisors de 50.000 pulsades en 4K i no sé quantes coses més, en proporció, han baixat de preu. És a dir, Les coses que són necessàries, com pot ser la vivenda, com pot ser l'alimentació, alimentació bàsica, no estem parlant del caviar beluga, això ha pujat molt de preu. Per què? Jo tinc una teoria i és perquè és una forma senzilla, fàcil d'obtenir un benefici. És a dir, si tu compres un enciam, hi ha poca competència amb els enciams. És a dir, un enciam. Sí que és veritat que hi ha diferents productors d'enciam, no hi ha un productor únic. Però tu quan vas, a mi em passa també, quan vas a una botiga, a una superfície a comprar un enciam, no mires la marca de l'enciam habitualment. Però amb un televisor, tu vols comprar un televisor o un cotxe, hi ha 50.000 marques. Amb un avantatge característic, és a dir, hi ha una competència real, que a sobre la robotització, la tecnologia, pot fer baixar el preu, perquè incrementa la productivitat.

05:56

Clar, però la pregunta que ens fem, estem normalitzant avui en dia una pèrdua de la capacitat econòmica de les famílies? Perquè mira, jo he calculat ara que si cobres 2.000 euros mensuals, el salari ha augmentat d'un 2%, En el 2040, l'IPC que parlaves, augmenta un 4%, per tant la vida és un 4%, com deies, més cara, i perds aproximadament un 1,9% de poder adquisitiu. Llavors, tot això, Santiago, ho hem de normalitzar, aquesta pèrdua de la capacitat econòmica de les famílies en general, de moltíssima gent, sí?

06:27

Xantal, aquí hi ha dues possibilitats, o no es normalitza i s'entra en una dinàmica de confrontació, la població entra en una dinàmica de confrontació amb el govern, amb les autoritats, hi ha un rebuig al sistema polític, etcètera, etcètera, o bé calla. Callem i ja està, i seguim. És que no hi ha més. És a dir, torno a dir, eh? És a dir, una mesura de confrontació.

07:00

Home, no podríem demanar que els salaris es vinculin a l'IPC? És a dir, que demanen que els sous s'actualitzin anualment segons la inflació per no perdre poder adquisitiu?

07:07

Sí, però el que passa és que aquí entra el problema de la productivitat. Espanya té una productivitat molt baixa. És a dir, tu dius d'una altra manera. El govern diu que Espanya, i l'oposició no ho ha negat, el govern diu que Espanya és el país que més creix d'Europa. I és veritat. Torno a dir, l'oposició no ho ha negat. Però el que no diu el Govern, perquè hi ha dos relats, el que no diu el Govern és que el PIB per càpita, que no és exactament la renda, però es pot assimilar col·loquialment. El PIB per càpita en relació a la mitja europea que té Espanya, el 2025, era el mateix que tenia l'any 2016. És a dir, que estem exactament igual que fa nou anys.

08:00

És a dir, a Espanya no existeix un dret general a una pujada salarial automàtica segons l'IPC. Depèn del conveni col·lectiu, del contracte i de la negociació. Però és una cosa que els ciutadans haurien d'exigir, que els salaris augmentessin també segons la proporció. No et semblaria una bona mesura?

08:15

Sí, però és que hi ha empreses en central que no poden fer-ho. Perquè és el que et dic. És a dir, el problema que té Espanya en aquest aspecte és la productivitat. Espanya té molt baixa productivitat. I com té una productivitat molt baixa, i és veritat que sí que hi ha empreses que podrien pujar els salaris, més del que diu inclús el conveni, sí que podrien, no ho fan, per la raó que sigui, no ho fan, però hi ha empreses que no podrien. Pujar els salaris. Per exemple, fa uns anys Lidl, a Suïssa, va posar en marxa un salari mínim propi. Molt més alt que el legal. El govern suís va fixar un salari mínim i Lidl el va pujar a Suïssa. Per què? Perquè Lidl considerava que podia pagar més. El problema que tenen els convenis, el problema que té el salari mínim, és que fa una mica cafè per a tots.

09:28

Mira, Santiago, vaig a fer una llista de salaris que tinc aquí, val? Personal de neteja, 1.339 euros al mes. Cambrers, 1.577 euros. Auxiliars sanitaris, 1.623. Mossos d'amagatzem, 1.836 euros. Pujo més amunt, eh? Conductors i transportistes, 2.062 euros al mes. Operadors de maquinària industrial, 2.570 euros al mes. Metges, infermers i professors. Aquí em surt que no sé si la xifra és 3.380 euros, no? És a dir. Xantal, perdona, això són salaris bruts. És important que ho diguis. Sí. Abans d'impostos. Sí, sí. Podem estar construint una economia amb treballadors pobres de manera estructural, ens preguntem. Hi ha una altra qüestió, també, quan una família dedica una part cada vegada més gran dels seus ingressos a l'habitatge, l'alimentació i els subministraments. Què queda per consumir? És a dir, avui en dia la gent dedica part a l'habitatge, alimentació i subministraments. I per lleure potser no queda gaire. Avui en dia està passant això a moltes famílies

10:31

que ens escolten. A veure, aquí hi ha dues coses diferents. Per exemple, el personal de neteja. Quin salari tens de personal de neteja?

10:42

Aquí tenim personal de neteja i serveis no qualificats, 1.339 euros.

10:46

Perfecte, 1.339 euros d'una persona o d'un grup de persones que està netejant, per exemple, una empresa. Tu imagina't, per exemple, que surt una tecnologia, que és un robot AMIA, amb intel·ligència artificial, que neteja. És a dir, té un cos, evidentment que s'amortitza, perquè aquest robot pot treballar 24 hores al dia, I tot aquest personal fora. És a dir, t'estalvies tot el salari. I el robot ho amortitzes en res. És a dir, és que estem anant cap aquí.

11:19

Sí, sí. El salari mitjà és 2.385,60 bruts mensuals. Per tant, alçar límits, en aquest cas, el mitjà seria aquest. Per tant, un 30% dels treballadors, estem parlant d'Espanya, cobren menys de 1.582 bruts mensuals.

11:37

Sí, però és que torno a dir, Espanya té una productivitat que està 9 punts, 8 punts per sota de la mitja europea. I no avança. És a dir, Espanya està creixent per volum. Ve més immigració, es fan més hotels, és a dir, ja s'està pensant en els 120 milions de turistes, etcètera, etcètera. És a dir, però no hi ha un valor afegit darrere. És a dir, és economia de massa. Clar, si continues la pel·lícula, aquesta població consumeix, necessita una vivenda que no la té, no la pot pagar, però és una altra història, no? Paga uns impostos, pocs, perquè guanya poc, però paga impostos. Amb la qual cosa es crea una dinàmica de creixement, però no de creixement personal, és a dir, individualment la persona cada vegada és més pobra, cada persona, o la majoria de les persones, cada vegada són més pobres, però Espanya creix molt. És a dir, són dos relats completament diferents.

12:45

I quins són els set grans sacrificis? És a dir, estem parlant avui d'un monogràfic, la gent no arriba a final de mes i set grans sacrificis, l'oci i l'entreteniment, la gent va menys al cinema o a concert o espectacle. Vacances i escapades, trot, i que jo crec que els viatges és un tema que la gent estalvia per poder fer les vacances, però clar, restaurants, bars, roba, calçat, mobles, electrodomèstics, estaries d'acord, no?

13:14

A l'oci aquí fiquem tot, sortides, anar a un bar A l'oci, en termes relatius, la despesa no ha baixat. Però, per exemple, la despesa en comerç sí que ha baixat. Cada vegada, per exemple, s'està consumint més línia blanca en supermercats, etc. Línia blanca vols dir que la gent compra marques blanques? Exactament, cada vegada més, cada vegada més. No estic dient que siguin negatives les marques blanques, cuidado, no estic dient això, però clar, són més barates que les marques. Llavors s'està produint una pèrdua de poder adquisitiu, però dins d'aquesta pèrdua de poder adquisitiu, de mitja, de mitja, les persones estan diluint o estan derivant part de la seva despesa. Cap a altres coses. Per exemple, el jovent, hi ha molt, molt, molt de jovent que no té cotxe. Que no té cotxe. Ni el vol tenir o no el pot tenir, això no entro. Però cada vegada hi ha més joves que tenen cotxe. Amb la qual cosa, és a dir, no tenen cotxe però poden anar al bar. És a dir, han escollit què fer amb la seva despesa.

14:39

Clar, et pregunto, a més a més si això, hem estat parlant d'aquesta economia sense la IA, no? Però una notícia que ens ha cridat l'atenció també és que Antropi calcula que la feina dels treballadors del coneixement representa un mercat de 40 bilions de dòlars, és a dir, el treball humà no és una activitat productiva, és també un mercat de les empreses tecnològiques que volen conquerir. La IA vol quedar-se en una part també de la nostra feina, no?

14:59

Bueno, d'aquest article, d'aquest informe d'Antropix, que es pot consultar, està a la web d'Antropix, és gratis, és el que tu has dit, és a dir, ha fet una estimació i que tot el treball de coneixement de tot el planeta puja 40 bilions de dòlars i Antropix diu que el vol tot. Què vol dir això? Clar, és impossible que en Zlopik es pugui quedar ella sola amb tot aquest treball de coneixement, però la idea és que la IA. La teoria, la tendència, és que la IA pot substituir, pot quedar-se amb tot aquest treball de coneixement, amb aquests 40 milions de dòlars. És a dir, per les empreses d'intel·ligència artificial, això seria un negoci, evidentment, seria un negoci, però tu imagina't la quantitat de treballadors que anirien al carrer.

15:59

I a més està contractant menys treballadors joves, perquè els agents d'intel·ligència artificial assumeixen cada vegada més aquestes tasques. Per tant, estan davant d'una destrucció massiva també de llocs de treball pels joves. Santiago, sí? Sí.

16:11

De fet, hi ha un estudi, no recordo l'empresa que ho ha fet, però hi ha un estudi que diu que en 30 hores, 30 hores no és res, en 30 hores es pot ensenyar a una IA a fer el treball que fa mig júnior. Com ho has dit això, torno a repetir, com ho has dit això, Santiago? Que amb una ia, tu li pots ensenyar en 30 hores que faci la meitat del treball que fa un júnior, un becari.

16:47

Tu estàs preocupat en aquest sentit, Santiago? Que tu que parles d'economia

16:54

des de fa molts anys, estàs preocupat? Bé, escolta'm una cosa, jo crec, i això, tot això que estem parlant ara neix amb un estudi que va fer la Universitat d'Oxford l'any 2013, és a dir, fixa't si fa temps, eh? En el que deia, parlava dels Estats Units, que existia la probabilitat de que en l'any 2050 el 50% de totes les ocupacions desapareguessin. Jo estic convençut que, home, no sé si serà el 50% o el 35%, però que hi ha una tendència a que la intel·ligència artificial, com a agent o aplicada a un robot, faci moltíssimes feines que es fan ara, seguríssim. Davant d'aquest escenari,

17:48

com dius, alguns dels grans gurús de Silicon Valley ja parlen de mecanismes per redistribuir la riquesa que genera la IA i Elon Musk ha plantejat la possibilitat d'una renda elevada universal, que amb tu n'hem parlat moltes vegades aquí al Revolució, i és una manera de reconèixer que el sistema pot acabar. Generar milions de persones que no necessitaríem laboralment i, per tant, aquesta renda universal, no?

18:10

A mi, sí. A més, per mi, de les coses més fortes que s'han dit darrerament, l'ha dit Bill Gates en una entrevista que li va fer la CNN. El mes passat, i Bill Gates va dir que hi ha feines que es tindrien de reservar per als humans. És a dir, que no es tindria de deixar que entrés la intel·ligència artificial. Li van preguntar per què. I Bill Gates va dir, literalment, va dir que era per preservar la cultura humana. És fort això. Home, jo crec que està bé, no?

18:49

Bill Gates, diguéssim, que és un dels gurús tecnològics que més ens agrada, no? Perquè ell ha advertit que la intel·ligència artificial podria eliminar milions de llocs de treball i proposa protegir determinades professions, no? Va dir, per exemple, si no m'equivoco, Santiago, cuidadors de gent gran, no? Professionals sanitaris, educadors, professionals de la salut mental, no? No ho sé.

19:14

Central, no ho sé. És a dir, quines feines.

19:20

Jo vaig llegir, i sí que van dir tots aquests, també,

19:24

de determinades funcions judicials, no? Quines feines ho veuríem després? Jo em quedo amb el concepte. És a dir, feines intencionalment reservades per humans per preservar la cultura humana. Això és fortíssim.

19:44

I també Bill Gates planteja gravar els impostos als robots i l'ús de l'IA per evitar que fiscalment sigui sempre més avantajós substituir treballadors per màquines. Per tant, és important. Jo crec que és una bona frase de Bill Gates, que preservi. Jo crec que s'han de preservar moltes professions, però està bé que que ho defensi.

20:04

El que passa és que posar impostos als robots, això a França, als anys 90, començament als anys 90, el ministre Pierre Maguà ja va intentar algo semblant i va sofrer a casa. És a dir, perquè clar, les empreses van dir, escolti'm una cosa, si nosaltres posem robots en marxa és per incrementar la productivitat i baixar costos. Si ara resulta que vostè ens posa un impost, per això no posem la intel·ligència artificial o el robot, en aquell moment va dir el robot. Jo, que els robots paguin impostos, No ho veig clar, eh? No ho veig clar, no, que s'apliqui, eh? La idea, bueno, em pot semblar bé, però que s'apliqui no ho veig.

20:49

Molt bé, Santiago, avui hem parlat d'un tema que ens preocupava, eh? Un tema. La gent no arriba a final de mes, hem estat analitzant també tot el que ha passat, i per tant, a vegades, una frase que volem dir al Revolució, no? Viure no és el mateix que sobreviure, i aquest és el repte en una economia que que promet molt de creixement i un futur molt productiu, però que a qui potser li cal mirar millor com reparteix la riquesa de forma equilibrada, Santiago, no només és un repte, és un desig de presentar el futur. I tant de bo es compleixi, no creus, Santiago? Jo crec que no es complirà.

21:25

Tu creus que no es complirà? Jo crec que no es complirà, perquè aquesta tecnificació naturalment tendeix a la concentració del capital i de la riquesa.

21:37

Bé, m'ha agradat molt, com sempre, la teva masterclass per aprendre, per analitzar una mica el món que ens envolta i la realitat que ens envolta, quan parlem amb amics, amb veïns, és la realitat que ens envolta. Per tant, també cal que l'expliquem des de la ràdio pública. Santiago Niño Becerra, moltes gràcies, una abraçada. A tu, Xantal.

Àudios