Miquel Puig, economista: "Si redimensionem el turisme, potser d'aquí 5 anys no cal l'ampliació"

Incluem a la conversa l'economista Miquel Puig, que a més ha reflexionat molt sobre el model econòmic de Catalunya, sobre l'aeroport. Miquel Puig, bona tarda. Bona tarda. Estaven aquí els tertulians a favor i en contra. Això és el tret de sortida definitiu a l'ampliació de l'aeroport del Prat o són les feines prèvies i encara es podria estroncar, diguem-ne, aquesta ampliació?

Sí, és un pas més, a veure, no ens enganyem. Aena s'ha decidit que sigui una empresa privada, per tant, és capital privat, per tant, qui aquí inverteix o qui ha d'invertir diners. I qui ha de jugar-se-les per entendre'ns de si vindran turistes o no vindran turistes, són capitalistes privats, és veritat que una part és públic, però en definitiva tota la lògica és privada, s'ha volgut que AENA sigui una societat anònima, cotitzada, amb inversors internacionals, i per tant aquests senyors són els que hauran de decidir si volen invertir o no invertir. Què passa? Que com que explota un monopoli. Les tarifes estan regulades. Llavors, el document que s'acaba d'aprovar és un document en el que l'Estat li diu, mira, jo t'autoritzo en aquest monopoli que tens, jo t'autoritzo a pujar les tarifes, penso que és un 0,3%, per compensar unes inversions que em dius que faràs. Per tant, en definitiva, és una cosa que senzillament el govern l'únic que fa és autoritzar que si AN decideix fer unes determinades inversions, li podrà recuperar-ho a base de pujar tarifes suposant que després vinguin els avions i les paguin. Però això és el risc, diguem-ne, de l'inversor. Llavors, jo penso que això és el tret de sortida. És un primer pas, sens dubte. Jo penso que és una cosa molt positiva. L'ampliació de l'aeroport del Prat és una cosa molt conflictiva. Tots volem més infraestructures. Catalunya pateix de molta falta d'infraestructures,

sobretot ha patit en el futur de faltes d'infraestructures. Per tant, en definitiva, que aquí hi hagi diners, fonamentalment privats o la meitat privats, per invertir en infraestructura a Catalunya, en principi, és bo. El que passa és que a Catalunya totes les infraestructures, a diferència de Madrid, actuen sobre un territori molt escàs, molt problemàtic, i per tant això genera molts dubtes. Jo penso que hi ha una cosa positiva en tot aquest assumpte, que en el fons el tema conflictiu, que és l'allargament de la pista de mar, que és la pista curta, es posposa a d'aquí cinc anys. Per tant, ja en parlarem d'aquí cinc anys. Si aquesta pista s'allarga o no s'allarga, què és el que afecta la Ricarda, el que necessita que s'hagi d'acomplir una autorització de la Unió Europea que només la donarà si prèviament s'han fet les compensacions que s'havien imposat a l'ampliació anterior, etc. Tot aquest assumpte, que és l'assumpte conflictiu, aquest assumpte s'aparca i es diu que en parlarem d'aquí cinc anys. Jo penso que això és una bona notícia. Perquè, a veure, els dubtes que tenim és si aquest aeroport, aquesta ampliació, és necessària o no és necessària. Clar, fonamentalment, AENA, lògicament, està pensant que fonamentalment aquí el que han de venir són turistes, perquè tots els aeroports del món, fins i tot els més de negocis, com Heathrow, és un aeroport que el 75 o el 80% dels passatgers són turistes. Per tant, aquí s'està pensant en turistes.

Catalunya necessita més turistes. Jo soc del parer, que penso que ara comença a ser majoritari, que a Catalunya no és que faltin més turistes, és que en sobren. I sobretot a Barcelona, a la costa també. A l'interior no, però a la costa i a Barcelona, que és on han de venir a l'aeroport, en sobren. Ara, això depèn de l'aeroport. Un aeroport tan gran com vulguem i això no farà venir més turistes. L'aeroport de Castelló i l'aeroport de Lleida haurien portat un allau de turistes que no han vingut. Els turistes deixaran de venir si fem l'ampliació del Prat? Tampoc, tampoc, perquè vindran per altres maneres. Vindran si cal, vindran per Barajas, agafaran un tren i es plantaran a Barcelona. És el que fan moltíssims turistes. Barcelona i Catalunya han de controlar el turisme. Sí, sí. I per tant, a mi em sembla que és una bona notícia que aquest assumpte de l'ampliació més conflictiva es posposi fins aquí de cinc anys, perquè en aquests cinc anys les feines que hem de fer és controlar el nostre turisme i regular el nostre turisme i jo crec que redimensionar el nostre turisme. Que resulta que nosaltres redimensionem el nostre turisme, que és el que hem de fer. De tal manera que resulta que d'aquí a cinc anys AENA decideix que no val la pena fer aquesta ampliació, per molt que el govern li hagi dit tu tira endavant

i si la fas t'autoritza una pujada de tarifes del 0,03%. Que AENA digui, alto, si aquí no venen tants turistes potser que no fem aquesta ampliació. Fantàstic, però la feina l'hem de fer fora de l'aeroport.

Perquè llavors allò que a vegades es diu des del Govern o des del mateix AN, no, és que si pugem les taxes o serem selectius i no permetrem més rutes que portin turistes i el que potenciarem són rutes transoceàniques o convertir l'aeroport del Prat en un hub, això es pot fer? O un cop tens la infraestructura el que necessites és omplir-la i per tant si no et venen transoceànics acabaran venint low cost?

A veure, l'aeroport del Prat fonamentalment és un aeroport low cost, perquè és un aeroport de rutes europees, la major part dels turistes venen en low cost, en Isiget, en Ryanair, etc. De tota manera, la manca d'espai que està experimentant el Prat des de fa uns pocs anys, és a dir, les úniques rutes que estan creixent són les rutes de llarga distància, que són rutes també molt turístiques, però són les que més ens interessen per aquesta modificació que hem de fer del nostre model productiu a un model molt més internacionalitzat, de persones que viatgen perquè formen part del comerç internacional, de convencions, etcètera, etcètera, que sempre seran un 20% del tràfic. Però són les que ens calen. És a dir, per nosaltres tenir rutes a Tòquio, hem d'acceptar turistes japonesos perquè pugui venir un 20 o un 25% de gent que ve a fer negocis. O ve a fer una convenció que venen del Japó, però sempre els avions els omplen els turistes, això sí. I per a nosaltres ens interessa més rutes llargues, que són les úniques que estan creixent al Prat, i són la manca que tenim. La manca que tenim és d'avions molt grans, o els avions més grans, que són els que volen més lluny.

Per tant, pot ser selectiu amb les rutes, però no amb els passatgers.

La ruta pot ser molt llarga, però al final vindran igualment turistes, eh? No es pot ser selectiu. Ni el govern ni la Unió Europea poden discriminar en unes tarifes que en unes altres, perquè, a veure, hi ha un lliure mercat i si gent, tots els drets del món, diria, escolti, Vostè no em pot discriminar. No pot dir que jo, perquè faig una ruta a Londres, Barcelona, que està plena de turistes, vostè em discrimina respecte a un avió que ve d'una altra companyia, però que resulta que han observat que hi ha un percentatge més alt de persones que no són turistes. Això, dins de la Unió Europea, és il·legal. La Neus Tomàs té una pregunta. Sí, hola, Miquel. Bona tarda. La feina és de la ciutat i del país. La feina la tenim perquè tenen una lògica d'impressos privats. Hi ha negoci, jo inverteixo perquè crec que. Guanyaré diners.

Sí, jo tenia una pregunta, Miquel, perquè fa poc parlant amb una companyia m'explicava que Amsterdam fa un temps van començar a pujar les tarifes que paguen les companyies i el que ha fet és que hi hagi alguns vols que estan desincentivant d'aquesta manera alguns vols d'aquests curs, aquests que dèiem de dels que són la majoria al Prat. Llavors, no sé si una manera, més enllà de que es pogués gestionar des d'aquí i per tant pogués decidir quin tipus de viatges vols fer, que era una reivindicació de la Generalitat, En l'època del Pasqual Maragall, dels governs de Convergència, tots reivindicaven les campes de comerç, poder fixar tu quin tipus de línies hi ha, però si també intentar, des del punt de vista impositiu, intentar seleccionar, tot i que la paraula no és molt correcta, quin tipus de línies tens, que això hauria de ser diena, perquè al final és qui les pot collar més o menys.

Però a veure, ni a ENA posant tarifes que li ha d'autoritzar el govern, ni el govern posant impostos poden discriminar. Això, o sigui, no passaria el filtre ni del Tribunal de la Competència.

No, no, no és que discriminis d'aquesta manera, sinó que si a una companya no li surt a compte volar a Barcelona, com no li surt a compte Amsterdam, doncs deixen de fer-ho. I, per tant, el que fas és una discriminació

per efecte. No, no, però què més voldria AENA que el govern li autoritzés a fer una pujada de tarifes molt significativa. Que evidentment seria dissuasòria per al Ryanair de Thor, però evidentment els d'ANS omplirien les butxaques de diners. Què més voldria un monopolista que li permetin apujar les tarifes? El que passa és que el govern està obligat a dir no, no, no. Tu ets un monopolista, tu quan fas una inversió no pots treure més del. No sé, el que sigui, el 5%, de rendiment de la inversió. Per tant, no t'autoritzo a pujar les tarifes. És a dir, l'interès públic. L'interès públic. És contenir les tarifes.

Jo et vull fer una pregunta sobre això, Miquel, perquè la mobilitat és un dels quatre serveis d'interès general a la Unió Europea i té un estatus de protecció pública de primer nivell. Aquesta és, diem, el marc en què ens trobem en les polítiques públiques de mobilitat. De vegades, quan parlem d'ENA, de quina sort que hi ha capital privat que inverteix i tot això, ens oblidem. Que en el fons, com tu bé has dit i ho has explicat molt bé, es busca un negoci, com no pot ser d'una altra manera amb el sector privat. Es busca negoci. I justament la Neus assenyala el risc en què, si això es porta d'aquesta manera, hi ha el risc que aquesta garantia de la mobilitat que té l'obligació de procurar en termes d'igualtat i en termes de racionalitat econòmica en l'espai públic, no m'agrada dir l'administració, però bé, la cosa pública, doncs no es pugui desenvolupar. Llavors, jo la pregunta que et faig és, tu creus que amb una política de l'Ajuntament de Barcelona que està posant en qüestió els lloguers temporals, que vol suprimir els lloguers turístics, ¿És compatible fer un efecte crida a través d'una ampliació de l'aeroport? ¿És compatible amb aquestes mesures tan dràstiques que tenen a veure amb l'emergència habitacional? ¿O hi ha la taula que hi ha alguna pota que no acaba de quadrar?

Jo penso que l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han de limitar la pressió sobre el mercat habitacional, sobre el mercat de l'habitatge, per part d'activitats. Que són poc productives. Sí, sí, però això és compatible amb rebre més turistes. Segurament un altre són els estudiants internacionals, que també ocupen una part important del parc d'habitatges. Efectivament, això ho hem de reduir. Jo penso que ho hem de reduir.

El que et preguntava no era això, que podem estar d'acord. El que et preguntava és si això és compatible amb fer arribar més gent a través dels avions.

No, però escolta, espera, és que si nosaltres reduïm això, hem d'aconseguir que vingui menys gent. I si ve menys gent, hauria de ser AENA que digués, ostres, no em val la pena ampliar l'aeroport perquè invertiré uns diners i després no recuperaré la inversió. La lògica és aquesta, és a dir, la lògica que tu has dit, és d'interès públic la mobilitat. Què és d'interès públic la mobilitat? En principi garantir-la. És un servei d'interès general, és un estatus de dret. Sí, sí, però quina és la idea? La idea és que els poders públics han de favorir la mobilitat, perquè la mobilitat és bona. Han de garantir la mobilitat, sí. Sí, han de garantir, per tant, si és capital privat, han de regular-lo, Si són autopistes, com si. L'autopista de l'aeroport és el que està privat. Bueno, l'autopista ja estava privatitzada, ara ja no, però estava privatitzada. Hem de garantir que les empreses inverteixin per tal de garantir la mobilitat, o sigui, per afavorir la mobilitat. El que passa és que ara hem arribat a un punt en què diem que potser no ens interessa tanta mobilitat. No, jo crec que sí ens interessa la mobilitat. El que no ens interessa és que hi hagi tanta gent. Llavors, el que hem de fer és frenar aquesta gent. La mobilitat, jo em penso que està molt bé, que és que puguin haver avions. La cosa és que hi hagi o no, però que hi puguin haver, això és positiu.

Doncs és l'opinió del Miquel Puig, economista, que ha estudiat molt el tema. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Gràcies i bona tarda.