Miquel Ramos, sobre Save Europe Act: "L'extrema dreta ja no s'amaga, ara parla directament de raça"

Volem parlar d'un acte que s'ha convocat per demà a Barcelona, a la plaça Sant Jaume de la capital. L'ha convocat un moviment xenòfob que diu defensar textualment l'Europa Blanca, que es diu Safe Europe Act. Han convocat aquest acte demà a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Diversos col·lectius antifeixistes s'estan organitzant per contraprogramar l'acte, per concentrar-se al mateix lloc una hora abans. I, a més a més, hi ha diversos representants polítics que diuen que l'Ajuntament de Barcelona no hauria de permetre aquest acte. Per exemple, ho demanen molt especialment

als comuns. Entenem que no s'hauria de celebrar, ho ha demanat també Gerardo Pisadero, que s'explori per part del govern de la Generalitat i de l'Ajuntament totes les possibilitats per prohibir aquesta concentració, perquè moltes vegades hi acaben acudint grups que són d'extrema dreta violenta.

És el que diu David Cid dels Comuns amb declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. D'això va que saludi que estarà el Miquel Ramos, ja el coneixeu, és el periodista especialitzat en extrema dreta. Miquel, com estàs? Molt bon dia. Hola, bon dia, què tal? Miquel, bàsicament volíem preguntar què és Save Europa, qui són aquesta gent? Bé, anem a veure.

Ser Europe Act és una campanya internacional de l'extrema dreta que està impulsada per figures prominents del moviment. Digam, al principi hi ha el marge dels partits, com seria el Martin Schellner, que és un dels líders del moviment identitari, i altres influencers, influenciadors de les xarxes socials molt coneguts a Europa de l'extrema dreta, i que han posat en marge aquesta campanya internacional fent servir l'estat espanyol, i en concret la crisi de Ceuta, com un gran aparador per difondre la seva recepta per salvar l'Europa blanca. Obertament, és a dir, no parlem de xinòfobes, parlem de racistes. Obertament, perquè estan parlant directament d'una substitució ètnica referint-se també a una mena de complot contra la raça blanca a Europa a través de la emigració. Bé, doncs aquesta campanya està recolzada per líders polítics com Víctor Urbán, com Santiago Nascall, com figures de l'Alta Ràtiga per a Alemanya i d'altres organitzacions d'extrema dreta amb prou força al continent. I ha triat Barcelona en primer lloc i després Madrid la setmana que ve per fer aquesta exhibició, utilitzant el focus que està tenint Ceuta, com deia, per, diguem, difondre aquesta idea, aquesta conspiranoia de l'extrema dreta que ve dels neonazis, que és la gran substitució, el gran reemplaçament. Que hi ha una mena de conspiració per substituir la raça blanca a Europa amb aquestes idees.

Per tant, això és un moviment al marge dels partits que vol reunir diversos partits d'extrema dreta, però no només, entenc, no? És a dir, que vol ampliar allò on pugui.

És un moviment impulsat per figures prominents de l'entorn d'extrema dreta, sobretot influenciadors de les xarxes socials i líders de moviments socials d'extrema dreta, però que està recolzat, evidentment, per partits com Vox, com partits com Éric Samur a França, i impulsat també per figures com l'home de Madrid del món, el senyor de l'Hombans, que a través de la seva plataforma.

Aquest suport d'Ilon Mas també és important perquè aquesta, és a dir, la difusió de xarxes, evidentment, és un dels punts on difonen aquestes teories que deies o directament mentides relacionades amb fets com els de Ceuta, no? Això, el manual continua sent el que ja hem vist altres vegades, no? Suposo, Miquel?

Sense cap dubte. A més, no cal oblidar que l'Hopman és un supremacista blanc i no s'amaga, és a dir, publica obertament tota la seva idea del gran reemplaçament, que és una idea nazi, com dic, que té els seus orígens als grups no nazis, i que el que promou és el que ells anomenen la remigració, és a dir, l'expulsió de totes les persones que no siguen d'ètnia blanca que estan vivint i treballant a Europa. Perquè ells consideren que no són integrables, no són assimilables per Europa, perquè entenen Europa com un ens homogènic a nivell no només cultural, sinó també ètnic. I aquesta és la novetat, que ja l'extrema dreta ja no s'amaga, ja no parla d'individuació només, sinó que parla directament de raça, d'èthica. I aquí és sorprenent que pocs i altres formacions que aspiren a governar o a alcançar tot aquest poder important ja entren directament en un marc obertament neolàstic.

Clar, perquè en aquest concepte de remigració que fa servir diversos partits ultraeuropeus inclouen, i ara tu ho deies, no només les persones d'origen immigrant, que ja seria prou greu, sinó que inclouen, per exemple, les persones descendants d'immigrants, però que són nascudes en aquell país, però que també aposten per enviar-les, anava a dir casa seva, no? Casa seva és aquesta, enviar-les al país d'origen dels pares o dels avis, diguem-ne. Clar, perquè ells entenen que

Europa és blanca, directament, no s'amaguen, i tot el seu manifesto. Disfressen amb ètnia i amb altres eufemismes, però bàsicament el que estan dient és que Europa és homogènia, com deia, a nivell racial, ètnic, religiós i cultural, i per tant qualsevol persona diferent, la diversitat en si mateixa, és una amenaça per la identitat europea. No cal oblidar que això és una iniciativa per portar un milió de signatures al Consell d'Europa, a la Unió Europea, perquè es debat aquestes armatures. I no oblidem que amb la força que està tenint l'extrema dreta tot el continent i la Unió Europea doncs és molt probable que passen a servir aquest suport que té aquesta iniciativa per forçar un debat el Parlament Europeu i això doncs estem parlant ja de debatre si Europa és blanca o no estem en un punt que hauria de preocupar.

El Miquel Ramos és periodista especialitzat en l'extrema dreta. Miquel, una vegada més, moltíssimes gràcies, una abraçada forta. Moltíssimes gràcies, adeu. Tot això arran d'aquest acte, insistim, que està convocat per Barcelona demà, Sònia. Sí, el que passa és que,

com sempre, el Miquel, que en sap molt perquè fa molts anys que s'hi dedica i ho segueix, aquí a Espanya, en general, com a estat, tenim una migració molt jove, en el sentit que per la dictadura vam trigar molt a ser un país receptor. I, per tant, en lloc d'aprendre d'altres països europeus que, pel passat colonial, fa molts anys que van tenir les grans onades migratòries i que tenen molta gent que ja és ciutadana de tercera, quarta generació i, per tant, totalment consolidada, però d'origen de fora del país, diguéssim. En lloc d'aprendre, el que fem és importar només el dolent. Aleshores, no hem acabat de fer bé el procés de, no m'agrada dir-li ni integració ni assimilació, però de, no sé, de benvinguda i de. D'acolliment de les persones, de sobte se'ns ha fet massa gran el número, perquè és molt diferent el procés, està això molt documentat, eh? En una societat, quan t'arriben un número petit i de diferents llocs, que aleshores la voluntat de la persona també és molt més proactiva per. Adaptar-se a la nova societat i la societat l'acull quan de sobte t'arriben volums molt grans tant la voluntat de la comunitat que arriba com de la que acull es redueixen moltíssim per fer aquest esforç i per tant aquí de sobte ens hem adonat que hi ha un volum molt gran i hi ha molta població que té unes queixes legítimes o no però. Unes molt objectives de recursos disponibles públics i unes molt més objectives de llengua cultural que sigui. A Espanya ara mateix tenim tots aquests moviments que troben caldo de cultiu precisament perquè hi ha unes queixes i unes reclamacions. I els governs democràtics i tots els partits que vulguin estar dins de la democràcia, en lloc de continuar dient que dolents que són, que això s'ha fet ja durant uns anys i hem vist que no ens serveix per res, el que hauríem de fer és anar a les arrels de les queixes de la gent perquè hi ha gent que segueix a l'altra dreta i perquè hi ha gent que està disposada en aquest acte a Barcelona, vergonyant, que parla del color de la teva pell. Perquè en el fons, en el fons, en el fons, hi ha una part que té unes reclamacions que ningú està escoltant. I si no comencem a fer això, només fem que engrandir-ho.

Jo estic d'acord amb el que està dient la Sònia, al final pots dir, com s'ha dit aquests anys al debat públic, això és un perill, és una vergonya, que ho és, al meu parecer, però si no trobes solucions a problemes que la gent identifica que en té, i per exemple, així també s'ha parlat molt al llarg, especialment dels últims mesos, és que els immigrants aturen la sanitat pública, és que els immigrants. Com que culpen dels déficits que tenim en l'administració pública als immigrants, que a més evidentment no són migrants turistes, perquè a això no se li diu migrants, és normalment gent pobra que evidentment no té recursos i que dificulta més, té més dificultats que altra gent com són els turistes, que també se podria parlar una mica de com canvien les ciutats gràcies a d'ells. A banda d'això, crec que s'ha d'anar a l'arrel dels problemes i no dir, és que l'ultradreta utilitza la gent, però no sé què, clar, és que, però has d'anar ahir i has d'intentar solucionar els problemes que la gent identifica com a tal. I, per exemple, parlar de conceptes com la remigració aquesta o la teoria, la falsa teoria del gran reemplaçament que hi ha ara, Miquel, en realitat és un debat que és molt antic. És una qüestió que porta al centre del debat públic. Jo crec que ja l'EPEN als anys 80 ja en parlava, d'aquests conceptes en França. I bàsicament és expulsar del país a qui no encaixa en una determinada idea de nació. És a dir, la nació és Europa, som blancs, som catòlics o religiosos o ateus inclús, però no és a tres tipus de pensament ni de color de pell ni d'identitat que no siga la que fins ara ha format part de l'Europa blanca, com deia també el Miquel. Això és un concepte que torna i torna ara perquè hi ha gent que ho aprofita políticament i no sé si la solució tampoc és, com ara deia el portavoz dels Comuns, prohibir-lo, perquè al final prohibint aquest tipus de qüestions el que fas és engrandir-lo. I dir-li a la gent, potser tenen raó, potser s'està intentant que no parlem d'una temàtica que preocupa a certa gent. Aleshores, jo no sé si la prohibició és el camí, sinó altres, i jo crec que també la política s'ha de posar les piles, i també la dreta tradicional, que en parlem molt de l'esquerra, però també la dreta tradicional jo crec que no ha sabut donar resposta a moltes de les qüestions que ara estan al debat.

Carlos. Sobre aquest debat de si prohibir o no la concentració, em sembla interessant el que va dir ahir la Laia Bonet, de la tinenta d'alcaldia de Barcelona, que va dir que aquesta manifestació no és benvinguda a Barcelona, nosaltres no la volem, no la voldríem, de fet, si poguéssim, la prohibiríem, però això és competència del govern de la Generalitat. Perdó, eh? Senyora Bonet, a veure, vostè és del Partit Socialista de Catalunya i a l'altra banda de la plaça Sant Jaume governa el Partit Socialista de Catalunya. Per tant, em sembla, té un punt cínic amb aquesta mena de posicionament retòric, de dir, no, no, no, a mi em sembla fatal, hòstia, Barcelona és una ciutat d'acollida, per tant, això ho rebutgem. Però no és cosa meva, és dels meus companys de partit a l'altra banda

de la plaça. Tècnicament, Carlos, perdona, tècnicament és cert. Segur? No, no. Però aquesta manera d'expulsar-se les culpes i donar-li al seu company de partit. Sí, però per matisar-lo. No és autorització, però la comunicació d'una manifestació es fa a la Generalitat. La Generalitat, en principi, no té raons per a nivell de contingut per prohibir-la i sí que l'Ajuntament aleshores pot demanar que no la vol.

Per tant, jo crec que aquí la senyora Bonet el que hauria de fer potser és no emplaçar aleshores a la Generalitat, sinó prendre mesures directament des del propi consistori. Dit això, escoltant en Miquel i la descripció que feia d'aquest grup, és que és obertament racista, per tant, jo crec que arguments n'hi ha, motius n'hi ha, per fer aquesta prohibició de la concentració, perquè a més a més a mi fa l'efecte que pot generar un problema de seguretat pública. Aquest grup, que a més a més hi ha un grup buscle neonazi català, que és Reconquista Espanyola, que a més està molt vinculat també a Vox, perquè sembla ser que Vox ha volgut distanciar-se de Revuelt, aquella organització juvenil, pels fons de la DANA. D'alcalés de Badana. Exacte, i aleshores ha volgut reclutar una mena de nova organització juvenil que sembla ser aquesta que també convoca aquesta concentració i aquesta gent està vinculada a arts marcials, està vinculada a boxeig, però no és boxeig, són arts marcials d'aquestes com molt més violentes, muaitai, coses d'aquestes, i a mi em fa l'efecte que hi ha motius i arguments i que per tant l'Ajuntament de Barcelona hauria de prendre mesures per evitar que es produís aquesta concentració demà. Aitor.

Sí, hi ha un llibre que el vaig llegir i em va agradar molt, tot i que em va preocupar, però em va agradar molt, que és de Jason Stanley, que es diu Manual del Fatge, que permet entendre molt bé aquests moviments i també et permet una miqueta identificar si realment estem davant de feixisme, no feixisme, d'extrema dreta, dreta radical, d'un problema, d'acord? I aquest autor assenyalava diferents característiques que tenen aquests moviments, partits polítics, associacions. Que evidentment en aquest cas sí que coincidiria. Per exemple, es parla d'un passat que era mític i que era millor, fan servir la propaganda, sempre hi ha un enemic exterior, hi ha un nosaltres, un ells, la diferència normalment radica en el color de pell, sempre es presenten com a víctimes, i normalment són moviments que aspiren a un lideratge fort, únic i autoritari. Per tant, són. Profundament antidemocràtics, tot i que fan servir el sistema democràtic per poder-se manifestar. Jo crec que el més important com molt bé dèieu és entendre per què hi ha tantes persones que estan disposades a comprar això o fins i tot a votar-ho en unes properes eleccions o com ja s'ha anat votant al final Vox és la tercera força en el Congreso de los Diputados i qui capitalitzarà el malestar serà Vox no el Partit Popular que pràcticament repetiria escons i jo sempre explico una cosa i és que el contracte intergeneracional s'ha trencat. És a dir, la meva generació, jo faig 39,

com deia al principi del programa, la meva generació una miqueta, poc o molt, ho hem complert. És a dir, vivim una miqueta millor que els nostres pares. I per tant s'ha complert aquella promesa d'estudieu, treballeu, que us anirà bé i us anirà una miqueta millor. I això se'n diu progrés. Però és que les generacions que venen, això està trencat. I com que està trencat, necessiten veure una miqueta d'esperança. I si hi ha algú que els diu, escolteu, els de sempre us han fallat, i us han fallat perquè estan mirant més cap a, com diuen els moros, i quan els deportem a tots, tot se solucionarà, perquè aleshores podreu comprar habitatge i tindreu feina i podreu comprar un gelat cada dia, doncs hi ha gent que això t'ho compra, clar. I coincideix exactament amb el període d'entreguerres. El període d'entreguerres, quan va néixer el feixisme i va créixer, i fins i tot va guanyar eleccions democràtiques, què és el que hi havia? Hi havia una Europa que estava enfonsada, que estava en crisi, que hi havia fam i que hi havia falta d'esperança, perquè tothom sabia que la Primera Guerra Mundial s'havia acabat. D'aquella manera i que segurament aniríem a un nou conflicte. Doncs ara mateix no hi ha previsió d'una tercera guerra mundial, però sí que hi ha falta d'esperança en el futur. Només si els partits de sempre o els moviments

de sempre són capaços de donar solucions reals i de complir amb aquestes solucions reals, aleshores podrem acabar amb tot això. I simplement una cosa, l'odi només fa que portar més odi, perquè si aquesta gent toca poder. I es confirma que són inútils, perquè són tremendament inútils, el que veurem és que el proper que s'inventaran és que hi ha uns altres immigrants que són el problema de tot.

Hem arribat a les 10. Sonia Andolf, Carlos Tavera, Marta Monfort, Aitor Arriaga, moltíssima gràcia a tots quatre, bon cap de setmana. Igualment, Aitor, per molts anys de nou, celebrar-ho fort. Gràcies, una abraçada.