Modernitzar el canal d'Urgell, un repte multimilionari

Una gran part de la pagesia catalana pot funcionar gràcies a un sistema de regadiu històric que ve de segles enrere i que s'ha anat estenent i perfeccionant amb el pas del temps. Per tot Catalunya hi ha canals de rec, sèquies i canalitzacions que porten l'aigua cap als camps de cereals, de fruiters o d'oliveres que estan en zones de secar. Entre tots aquests canals n'hi ha un de molt destacat, el Canal d'Urgell. És una de les grans infraestructures hidràuliques de Catalunya, però s'ha quedat antiquat. El Canal d'Urgell necessita una renovació integral, però l'obra és tan ambiciosa, tan multimilionària, que no sabem ni quan ni com es podrà fer. Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info.

L'Estela Bosoms és periodista de Catalunya Ràdio a Lleida. Hola, Estela, com estàs? Què tal, Eloi, com anem? Escolta'm, a Catalunya tenim els sistemes de regadiu, el rec agrícola, els canals, vaja, que són un gran motor de producció agrària, sobretot en zones més de secar, com aquí on ets tu, a les Terres de Lleida. Per tant, hem d'entendre que són un element clau pel sector primari, pel medi rural, i per tant també són molt importants per l'economia de tot el país, eh? Sí, sí.

De fet, hem d'anar al més bàsic. Hem de pensar que tenir regadiu o no tenir regadiu canvia al 100% les possibilitats de tirar una collita endavant. I, de fet, això no és que es vegi ara. Fa segles que ja se sabia, els romans ja ho van fer, els àrabs també ho van perfeccionar. Alguns dels regs actuals que tenim aquí a l'Horta de Lleida remunten a aquesta època, a l'època de la dominació àrabe. Veus? També n'hi ha d'època medieval, el canal de Pinyana, i llavors de més recents, tot i que aquest que avui protagonitzarà aquest espai del radar, que és el canal d'Urgell, és del segle XIX, i després també n'hi ha de contemporanis, que s'han fet ja moderns, el Segarra Garrigues té uns 20 anys i encara s'està desenvolupant.

Va, doncs mirem aquest canal d'Urgell, que com tu deies serà el nostre protagonista d'avui. Situa'ns una mica aquest canal d'Urgell, perquè si no és el més important, és un dels més importants, els que tenen més pes al país.

Sí, perquè és el que rega més hectàrees, diguéssim, és el més extens en àrea regable. Estem parlant d'un canal amb 164 anys d'història, les primeres finques les regava el 1862. Una obra faraònica, va transformar tota aquesta zona de la Plana de Lleida, que era un sacerral, amb molta pobresa, amb una agricultura molt precària, i va ser un canvi radical de poder tenir aigua garantida. També va ser una construcció que va tenir una dimensió humana molt important, hi van treballar milers de persones, molts presidiaris, molts morts també, va haver-hi accidents a l'hora de fer els túnels, era una altra època. 144 quilòmetres fa el canal principal que agafa aigua del Segre a la zona de Pons, a la Noguera. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, de sota del pantà de Rial. I la desemboca, això, 144 quilòmetres després, a la comarca del Segrià, a Montoliu de Lleida, també al Segre. En termes generals, això, 70.000 hectàrees de 5 comarques i 18.000 regants. Uau! Hem de dir que no només serveix per regar, és la funció principal, però també porta aigua de boca a 121 municipis, 100.000 persones que s'alimenten d'aquesta aigua i abasteix també granges, indústries i té aprofitaments hidroelèctrics. Això és important perquè tots aquests factors i totes aquestes peces, diguéssim, influeixen a l'hora de prendre decisions al voltant del canal. No només són els regants, són principals, però també tenen aquestes peces el seu punt de decisió. I com s'organitza, perquè ens fem a la idea, 70.000 hectàrees. Doncs aquestes 70.000 hectàrees és com si es dividissin en comarques, per entendre's el mapa, que són com col·lectivitats. Cada col·lectivitat té una mica les seves normes, els seus estatuts, i després hi ha l'Òrgan General dels Regants, que és en Seu Amollerussa, que és la Casa Canal, i que ara té un president que és Amadeu Ros.

Ja estem situats, tenim el canal d'Urgell, que és un dels més importants del país, però com que està en Batarà, construït al segle XIX, té un sistema de rec molt antiquat, el canal s'ha quedat obsolet, i ara tocaria posar-lo al dia, s'ha de modernitzar aquest canal.

Sí, sí, sí, sí. És un problema compartit amb altres regs històrics, però clar, aquest pren aquesta rellevància per les seves dimensions, és el que dèiem. Com reguen? Doncs com ens podem imaginar, tenim tots al cap, eh? Obrir una pala i que l'aigua entri directament als camps per inundació, Això reg per inundació. Així reguen la gran majoria d'aquestes 70.000 hectàrees. Això dona molt poc marge a l'hora de poder ser precis amb quina aigua entra, quanta se necessita, si no, en quin control pots tenir. Per tant, en uns contextos, a més a més, vam tenir una sequera molt forta fa uns anys i això no sabem com evolucionarà amb el canvi climàtic. Per tant, l'estalvi d'aigua, la modernització, per poder tenir aquest control, es fa molt important.

Clar. I per tant serà necessari fer unes obres que m'imagino que seran molt ambicioses

per renovar-ho d'això, clar. Ho va ser la construcció i ara serà una obra de grans dimensions. Calen d'entrada fer bases, bases per acumular aigua i després una xarxa de canonades i de sistemes per bombar-la, perquè llavors un cop a les finques es pugui distribuir amb espersors o amb sistemes gota a gota, que són aquests que ja permeten fer una mica més el control. Clar, en lloc d'aquest sistema

de rec a manta per inundació, que ens deies abans que era mal gastar molta aigua, això permetrà controlar-ho més, no?

Controlar-ho més, sí, fins i tot ara amb els sistemes digitals, és allò que s'engeguin a tal hora. Però, esclar, tot això requereix no només treball a les finques, sinó tota aquesta obra prèvia de poder acumular l'aigua i poder-la controlar, fer-la arribar a les finques amb unes canonades que ara mateix no existeixen. Es va fer un primer projecte global pressupostat en uns mil milions d'euros. Uau! Mil milions d'euros, estem parlant d'això. A grans trets, el 70% pagarien les administracions i el 30% els regants. Per tant, una obra d'embargadura. Els propietaris han de fer una inversió important. No tothom ho veu clar, com està plantejat. Hem de pensar, doncs, agricultors, alguns que tenen ja edats avançades, falta de relleu, fer aquestes inversions, doncs, generen, doncs, alguns recels i el que volen són més ajudes, bàsicament.

Arribats a aquest punt és on es complica la cosa, no? S'han de fer unes obres multimilionàries, l'administració pública hi posa la majoria dels diners, però els regants, els pagesos, els agricultors també hi han de col·laborar i aquí és on arriba la situació de bloqueig, no? Sembla que la cosa es va aturar i ara està una mica en suspens, no? Què ha passat amb això? Com ha quedat, Estela?

Cap al 2019 es va presentar aquest gran projecte que dèiem, després s'hi va anar donant algunes voltes, però finalment es va posar una data al calendari, 21 de desembre del 2025. Era la data en què una gran assemblea havia de reunir 135 síndics representants de tots els regants i aquí havien de dir si sí o si no a la modernització integral. Què va passar? Que la majoria d'aquestes votacions prèvies sortia el no, anava guanyant el no. Per tant, es veia que aquesta assemblea del 21 de desembre estava, bàsicament, abocada al fracàs.

I, de fet, es va acabar suspenent, com explicaven altres notícies comarques el

desembre passat. Bona tarda, què tal, com esteu? Ha quedat aturat el projecte per modernitzar el canal d'Urgell, que és el sistema de rec més important de Catalunya i una de les grans assignatures de país pendents. Un dels grans problemes és qui ha de pagar la festa, els 400 milions que costa la reforma. Ens explica per què Enric Pinyol.

La Junta de Govern del Canal d'Urgell ha decidit suspendre la votació prevista per diumenge sobre el projecte de modernització del canal. Diu que ha pres aquesta decisió perquè la majoria de votacions de les diferents col·lectivitats el no s'ha imposat majoritàriament, sobretot perquè els regants estan en contra de la inversió que haurien de fer per modernitzar les seues finques per adquirir el rec.

I va ser així com es va aturar, com es va congelar la reforma integral del Canal d'Urgell. Llavors, què passa? Com queda això, Estela?

Llavors, va quedar en stand-by, després d'uns mesos en via morta, va ser al maig, quan el conseller Ordeig i el president de la comunitat, abans l'hem esmentat, Amadeu Ros, van sortir i van dir, li hem donat aquesta volta, mirarem a veure si ho podem reconduir fent-ho no de forma integral, global, per tot el canal, sinó col·lectivitat per col·lectivitat, en funció que en aquestes zones hi hagi la majoria de pagesos que ho vulguin tirar endavant. Per zones. Bé, és una mica com un avançament

a pedaços, no? A trossos. En comptes d'enfrontar l'obra integralment, com estava prevista en un inici, l'aniran fent en funció de com s'hi posin, per dir-ho així, els regants. Aquesta és la idea. Per tant, un cop ja s'ha pres aquesta decisió, i això ja està definit, ja se sap més o menys quins són els sectors que s'hi posaran, que començaran, o encara s'hi han de posar, amb això?

Ja hi ha alguns que estan bastant més avançats que d'altres. De fet, n'hi ha quatre que tenen ja el projecte constructiu fet. El més avançat és el que es diu el sector B10. Això són unes 3.500 hectàrees entre el Pla d'Urgell, el Segrià i les Garrigues. Aquí la majoria de regants sembla que ho tenen clar. Segueixen el projecte també la col·lectivitat 1 a la part alta del canal, a la Noguera, i també zones de la part baixa, les Garrigues. Són els que haurien de ser els motors perquè això s'acabi culminant, aquesta modernització, a tot el canal d'Urgell en els pròxims anys.

Bé, doncs ja veurem com va avançant aquesta renovació del canal d'Urgell, que per cert té un altre conflicte obert amb alguns regants. En aquest cas és perquè durant la sequera del 2023 es va suspendre el rec durant la campanya agrícola, perquè no hi havia aigua, faltava sequera i no hi havia aigua, i això va provocar pèrdues importants a molts pagesos i alguns ho van denunciar. Com veieu, muntem aquesta als tribunals i que ens dona una idea una vegada més de la importància del pes d'aquest canal d'Urgell pel nostre sector primari. Avui n'hem sabut més coses amb l'Estela Busoms, periodista de Catalunya Ràdio a Lleida. Estela, gràcies. Fins aviat. Gràcies a tu, Eloi. Fins aviat. Avui a la taula de so hi hem tingut el Jordi Galvany. El muntatge musical és de Sergi Cotilles. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.