Mònica Garcia Massagué: "Les dones també tenim dret a reflectir les nostres pors a les pantalles"

Catalunya Ràdio Passen dos minuts d'un quart d'onze de la nit seguim en directe aquí a Sitges en aquest festival internacional que d'aquí molt poquets minuts ja podrem dir que haurà acabat la primera sessió inaugural però ja veiem amb cara relaxada la seva directora que és la Mònica García Massagués directora de la Fundació del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges Benvinguda al Catalunya Nit. Hola, molt bona nit. Què, contenta? Quina sensació tens ara mateix?

Bueno, és una mescla entre sentir-se ageugerit, perquè has fet el primer pas en aquest cim, però encara ens queden 11 dies. O sigui, pots imaginar, encara es manté aquella tensió i emoció de l'inici.

Clar, estem en una edició que ara comença, però suposo que darrere hi ha moltíssima feina. Què ha de passar perquè en un festival com aquest, aquí a Sitges, acabin venint Kevin Bacon, Danny DeVito, Peter Jackson i tants i tants altres noms i més de 400 pel·lícules? Quina feinada hi ha al darrere?

És tot un any, tot un any anant a mercats, a festivals, negociant amb agents, negociant, i de vegades, per molt que ho intentes, no ho aconsegueixes. Jo no paro de dir, tant de bo m'estigués passant això l'any que ve, que és el 60è aniversari, i tindria encara més sentit, però ens està passant ara i s'ha de celebrar. Però ja et dic, abans d'acabar allà el festival, ja estem apareolant gent perquè puguin venir, perquè siguin ambaixadors del festival, perquè rebeixin premis honorífics, I la veritat és que hem estat molt, molt afortunats aquest any.

¿Els hi sona en el món del cinema el festival de Sitges quan parleu, per exemple, amb un Kevin Bacon o amb un Peter Jackson?

Home, Peter Jackson va estar aquí fa 34 anys presentant Brian Dett. De fet, la seva dona ens va enviar fins i tot unes fotos de quan va venir pel primer cop. I són moníssimes, perquè estaven ell i el Rick Beck, que són superjoves, amb uns aparadors i amb tota una sèrie de decoració de l'època, totalment despassada, però tenien un tan bon record que ens han enviat les fotos que nosaltres no teníem. És molt emocionant. En el cas del Kevin Bacon, home, t'has d'explicar una mica més. Però el que sí que és curiós és veure les agències de talent, que cada any fem una miqueta de ruta, i al Festival d'Escena de Sitges els ressona més, et diria, que altres de l'estat espanyol. I el tenen molt, molt present, perquè hi ha molta gent vinculada que ha presentat el Fantàstic i han presentat les seves primeres pel·lícules al festival. Nosaltres hem mirat sempre cap als Estats Units, el 50% de vegades de la programació ve d'allà, i mantenim uns vincles molt, molt estrets. Què heu intentat que

tingués en aquesta edició, aquest festival de Sitges?

No t'ho puc dir perquè això és la sorpresa de l'any que ve. El que no ha arribat aquest any es guarda pel que ve. I tant, i tant. O sigui que el 60 tindrem festa grossa. Hi ha coses fetes, hi ha coses apareolades que estan allà i fins i tot gent que havia de venir i que finalment no ha pogut perquè tenen algodatges, perquè apareixen compromisos, però amb la promesa que sí que vindran i vindran per la propera edició. Déu n'hi do.

He estat voltant una mica abans parlant amb gent i m'he trobat més d'una i de dues i de tres persones que m'han dit que els ha costat molt trobar entrades o que fins i tot ja no n'han trobat.

Volen. Aquí he de dir dues coses. Primer, que nosaltres tenim un sistema mesclat entre la venda d'entrades a audiència i el cupós dels acreditats. I que a mesura que els acreditats, primer tenen preferència per despuntar la gent que compra al carrer, però a mesura que els acreditats no reserven, s'alliberen. O sigui que l'oportunitat de trobar invitacions, entrades, que va apareixent contínuament al llarg de tot el festival. I per una altra banda és una mica morir d'èxit. Hi ha moltes sessions esgotades perquè tothom vol anar també a les mateixes, vol anar a veure Rick Baker, vol anar a veure Peter Jackson i vol anar el dissabte a les deu de la nit. Però la veritat és que el festival està programant des de les 8 del matí gairebé fins a les 4 o 5 de la nit molts dies. O sigui que sessions n'hi ha, entrades n'hi ha. Però també és cert que és com passa, no? De vegades amb els festivals de música, que fins i tot han arribat a fer sortejos per poder comprar les entrades, doncs aquest any ha estat espectacular. La demanda ha estat massiva i jo sé que hi ha molta insatisfacció de gent que ho ha intentat i les que volien no les han aconseguit. Hem parlat ara amb Carlota Pérez,

de seguida ho farem amb les cosines Serra, que també presenten pel·lícula i podrien fer-ho moltes dones. És un any amb un accent femení molt fort i tu ets responsable, estàs darrere d'aquesta iniciativa de Women in Fun, Dones en el Fantàstic. Explica'ns una mica quina és la vostra feina en això.

Sí, fa ja sis anys que vam començar amb el programa de Women in Fun. La idea va sortir d'una cosa anecdòtica, com era que inauguràvem en aquell moment, per segona vegada amb l'Anna Lilia Mirkur, ara ja és la quarta al festival, i va ser una mica de reflexió perquè ni tan sols érem conscients de quan s'havia inaugurat per primera vegada una dona, què és el que havia passat, i vaig començar una investigació que ens va portar a deduir que, no et diré que sigui una vergonya, però que s'havia de fer alguna cosa. Llavors, el programa Woman Infant treballa des del passat intentant recuperar molts referents, reescriure una mica la història d'aquelles dones pioneres dins del fantàstic que han fet coses però que ningú n'ha parlat d'elles. Hi ha tota una sèrie de llibres que s'estan publicant, tractant territoris diferents i demés. Aquest any presentem un documental, també, amb una mirada multigeneracional. De directores, investigadores, actrius que han participat en grans títols del Fantàstic i que súper generoses ens han donat la seva opinió, i després incidint molt en el present. Aquest any també comencem una iniciativa que es diu Women in Fun Talent Accelerator, que tenim aquestes noies durant dos dies, amb sobretot tres experts que hem portat de Hollywood, perquè els ensenyin a fer defensa dels seus projectes, a presentar bé els projectes dins del mercat, a tenir una idea de per on moure's en festivals, en mercats, o sigui, a fer una mica d'imatge de marca, que també és important, amb la consciència que moltes vegades les dones al llarg de la seva carrera tenen moltes aturades i sortides del carrer perquè són mares, perquè tenen responsabilitats, perquè els costa una miqueta més, i més dins del fantàstic s'afegeix un filtre una miqueta més complicat per aquest desencontre entre indústria que creu que elles no són les més idònies per formar o per ser les líders d'aquest tipus d'històries que impliquen potser una miqueta més de violència o crueltat. I de vegades les pròpies dones, segons quins territoris, no se senten identificades amb aquestes històries, malgrat que tenim exemples meravellosos com la Júlia de Cornó o la Coralí Falgeat, innumerables dones que han trobat en el fantàstic un llenguatge únic per expressar-se. Clar, dedueixo,

per tant, que és, primera, que les que ja han fet coses, posar-les al seu lloc, perquè ningú en parlaria, i que vagin entrant també a fer coses que no tenen per què copiar el que ja han fet els homes, sinó tenir una mirada pròpia.

Exacte. La mirada masculina, no. Doncs ara seria la mirada femenina. Una narrativa pròpia, una mirada femenina, històries diferents i maneres d'aproximar-les de manera molt diferent que fins ara no tenim present. I em feia creus que, de vegades, aquelles coses que s'han popularitzat, per exemple, els monstres, arriba un Halloween i tots anem vestits al Freddy Krueger, però quants d'aquests monstres, que no deixen de ser un reflex de les nostres inquietuds socials, polítiques, etcètera, han estat creats per dones? Excepte Frankenstein, òbviament dins de la literatura. La resta són reflexos d'inquietuds masculines, no han estat creades per elles. Si som el 50% de la població, per què no tenim dret també a reflectir aquestes ansietats, aquestes pors dins de la pantalla?

Doncs segur que això comença a canviar i també gràcies a festivals com aquests. D'aquí res, escoltarem a les cosines Serra, que han fet una pel·lícula per Sitges que fa força por i que és un thriller psicològic ben interessant. Mònica García Massagué, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Que acabi d'anar bé aquesta i ja tenim moltes ganes de la seixantena edició, ens ho has deixat aquí a dalt. Moltes gràcies a vosaltres. Bona nit. Fem una pausa per la publicitat i tornem en directe avui Catalunya Nit, des del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.