Mou fa teràpia amb Svetlana abans del clàssic: "Parla català i li agrada Lax'n'Busto"

¡Ah! ¡Que rica! ¡Ah, ah! Amla, Yuli, Yalrat, Yalgariga.

La secció del top number one. És la secció que està triomfant més d'aquesta temporada, la teràpia de grup amb Esbetlana, a l'estudi de Catalunya Ràdio, com sempre, el duet musical més icònic. Roc Bernadet i Júlia Díaz, Esbetlana, com esteu? Bona tarda.

Molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, ens haureu de pujar el sou, eh?

Això es per negociar o no? No, però entenc la reclamació. Home, ara sortint d'aquí hem de fer una mica de negociacions. La teràpia que vam fer amb Josep Montero la setmana passada va ser l'àudio més escoltat de la setmana. Home, normal, clar, és que era una teràpia excel·lent. No, no. I avui ja penses en guitarra? Forma part de les teràpies?

Forma part de les teràpies, perquè fem musicoterapia, fem moltes coses aquestes així més hippies. A vegades també toquem tambors, ens fotem ayahuasca i aquestes coses. Però sí, he vingut amb la guitarra no perquè venim de teràpia, sinó perquè jo crec que podem dir que estem preparant noves coses com a grup, perquè nosaltres també som un grup de músico. O sigui,

a part de les teràpies feu música. O sigui, ara sobretot fem teràpies, però quan tenim temps lliure anem a l'estudi i gravem cançons. I esteu gravant cançons, ja? Sí, sí, algunes n'hem fet. Algunes n'hem fet, sí, sí. Serienen coses. I tocaràs la guitarra tu també? Exacte, seré estrella del rock mundial I podem escoltar alguna cosa que estigueu preparant? Res A veure, ara sortirà el mes que ve, ho anunciarem en breu i ho estem anunciant avui aquí en exclusiva a la tarda de Catalunya Ràdio Exclusiva Que això, sortirà el nou tema del nou àlbum Jo crec que t'agradarà Sí, jo crec que t'agradarà Es diu La Por Uh! És molt d'aquesta època de castanyada, de tal. Ah, no va per les eleccions. Bueno, tot va junt en aquesta vida, eh? Sí, sí, sí, perquè a més surt una setmaneta abans de les eleccions. Ai, ai. Ai, ai, ai, la por, ai, la por, diu. Cantem la tornada. Vinga, va. Ah! Això no és positiva, eh? O si no, cantem-la. Però llavors me. Vale, aviam si m'ho sé. Vinga, practiquem. A veure, si no ens perdoneu, eh? Diu. Però llavors m'agafa por, quina por, i és que en realitat no sé si vull jugar a aquest joc, que sempre m'agafa por, ai la por.

M'atreveixo a caminar damunt del foc. Tot allò que no va ser, ja fuí, ja fuí. Tot allò que no va ser, ja fuí, Ya fui gatico, tuta loca, no vací Ya fui, ya fui Garriga, tuta loca, no vací Ya fui, ya fui.

Home, ara ja necessito tota la cançó sencera. Avui no, però ja tinc ganes. Canta un trosset, un xafué, xafué. Ja la tens, ja la tens. Tot allò que. Que no va ser. Que no va ser. Xafué, xafué. Molt bé. T'hauríem d'haver portat a l'estudi. Exacte. Quan vulgueu, quan vulgueu. A la propera, a la propera. Vegem una mica la teràpia avui, perquè a més és una teràpia important avui.

No, no, avui importantíssima. Sí, perquè seguim amb la nostra formació com a terapeuta. Terapeutes. I cada cop estem més a prop de passar-li la mà per la cara o posar-li el dit a l'ull. Avui mai millor dit. Ara us explicarem per què a la Júlia Wonderland aquesta. I es devenia els terapeutes de la gent rica d'aquest país. Per què, Garriga? Algú ha enviat algun àudio?

Estem revisant el correu. Reviseu, reviseu.

Perquè ja veiem que la classe treballadora, el poble, la gent mundana, els oients, no ens envien consultes. Els fa vergonya. Bueno, segurament, segurament.

Però què us passa, sisplau, des d'aquí una crida, aprofiteu aquest espai per enviar O sigui, ja esteu veient que les teràpies funcionen. Som top number one. Feu, feu.

Però en veritat jo em sembla una mica bé, perquè tenim la idea de ser una espècie de Robin Hood. Farem teràpia als rics, els portarem a passejar per Montserrat, mira aquella roca d'allà, pim pam pum, ja no en quedarà ni un. Fàcil. Jo crec que ens podeu votar,

es veu l'Anna el 29 de novembre. No en quedarà ni un vols dir que estigui malalt.

És igual, que vinguin els rics.

Qui ha contractat els vostres serveis aquesta setmana? Va, sí. Va, anem al gra.

Aquesta setmana estan passant coses fortes, la veritat. Les protestes a França, a mitja Europa, la vaga general que escau pel pròxim 11 de novembre, la tornada a Puigdemont lesbiana, que ha tornat o no?

Ha tornat, ja. Encara no. Està pujant. Ara ja ho pot fer, però. Home, li he de fer una entrevistilla aquí a la tarda, no? No tinc cap dubte que serà el programa que triarà el president Puigdemont. Va, però avui no parlem d'això.

Avui traiem el paper de plata, l'encenador, la pipa, ens posem a fumar una mica d'opi i parlem de futbol. Ara. No parlarem del Barça, tampoc parlarem de l'Espanyol, però aquesta setmana, aprofitant que diumenge, no, dissabte estarà per aquí. Diumenge, diumenge. Ah, diumenge estarà per aquí. Atenció, ha passat per la consulta.

José Mourinho! José Mourinho ha vingut a fer teràpia, José.

Per qui no ho sàpiga, com el rock, que no sabia. Jo ho vaig descobrir, sí, sí, ahir. En Bo de Mou, no tan bo,

és l'actual entrenador del club més feixista i fastigós de la història, que és el Real Madrid Club de Futbol. Entre cometes, ho posem. Ja veia aquí que era censura, això. Sí, bé, era.

Marquem les coses susceptibles de denunciar. Va, en Jose, aprofita això que us he dit. Vigila aquí, Garriga.

De fet, hem començat a treballar amb ell aquesta setmana, però ja també ens ha demanat sessió per diumenge, després del partit, per dilluns, per dimarts, perquè fa tota la pinta que l'hòstia després del partit serà forta, o això esperem.

Però què li passa al bo d'en Jose, a part que als àrbitres no li agraden?

La veritat és que en Jose ha entrat a consulta amb un. Com es diu? Jose.

El Jose ha entrat a consulta

amb una desesperació increïble i ens ha explicat que ella no és qui era. Ja no té tanta autoritat, no és portada després de les seves declaracions i ja no es parla tant d'ell. De moment. Nosaltres això ho hem diagnosticat com un cas saber de síndrome de protagonista.

Síndrome del protagonista. A veure, la síndrome del protagonisme, en anglès també conegut com a main character syndrome, és un patrón de conducta caracteritzat per la necessitat constant d'atenció, reconeixement i validació externa. I no, no s'ha inventat ni el Gabriel Rufián ni la Juliana Canelos. A quins símptomes té això? Doncs mira, té els símptomes de monopolitzar converses, exagerar els èxits personals o mostrar poca empatia. O sigui, sembla que estiguem descrivint el nostre mou, no? Però atenció, perquè les possibles causes solen ser la inseguretat, la baixa autoestima i una necessitat imperiosa per destacar. O sigui, no és sobre todo lo que reluce. Aquí hi ha material per la teràpia de la Julia Wonderwall. És per això que quan la persona no aconsegueix els seus objectius, és a dir, ser l'absolut protagonista de tot, la frustració que sent pot arribar a desencadenar una profunda depressió, com ha estat en aquest cas. Llavors, clar, és bastant fotut, perquè imagina't haver-te passat mitja vida sent el rei de les rodes de premsa i veure que ara hi ha entrenadors que fan coses molt més interessants i amb més protagonisme que tu, sense haver de ficar-li el dit a l'ull a ningú. És frustrant.

Doncs va, quina música li posem a José Mourinho per superar aquesta síndrome del protagonista? Primera cançó.

Oasis. Oasis, un tema dels germans Gallagher. Però això no seria més per Pep Guardiola?

Ara t'expliquem per què no. Es pot semblar-ho, però no és així. Perdó, tu vas a veure Oasis, Garriga? No, no. No, eh? Jo m'espero. Diria que és el juliol, o el juliol. I a què t'esperes?

Jo m'espero al concert del 13 de març al Sant Jordi Club.

Per anar a veure's Betlana. Exacte, aquí tu no vas a colar, eh? Va, però seguim amb la teràpia, perquè és de Josep Moreño. Vam decidir posar aquest tema perquè els gàleguers siguin igual o. No perquè els gàleguers siguin igual o més polèmics que molt, sinó que ens van centrar en el que diu la lletra, sobretot. No miris enrere amb ràbia. Ah, important. És el primer pas per acceptar que les coses canvien i que a partir d'aquí poder tornar a construir sense imposició aquella persona que vols ser. Van proposar-li complementar aquesta cançó amb un curs d'homes alfa, mascles ibèrics, homes construïts, després de la deconstrucció en defensa de la masculinitat que imparteix l'excapità blaugrana, Carles Puyol. I està molt bé, eh? Sí, sí. Sí, sí, nosaltres l'hem fet. Però quan va sentir el seu nom, en Mou es va posar com una moto i ens va començar a cridar en portuguès. Carai, oh, merda, merda, porra, puta que pariu, es vela, no va ser foder.

Fa por quan es posa així. També posa una mica catxondo. Dius, un papi, sí, una mica. Però què dius? Déu meu. Bé, no, cadascú. No, aquí, perdona,

és que aquí tu m'estàs jutjant els teus gustos i interessos personals.

Home, per raó, en l'època que estem, no. Retiro el comentari. Llavors, què hem de dir, això? Llavors vam intentar anar per la via del Senyor. Ah, això ara em toca a mi. Llavors vam intentar anar per la via del Senyor. Ens consta que Mou, Mou, Jose, és un creient devot. A la consulta, en un català macarrónic, ens deia, soy catòlic profund y creo en el poder de Dios y en su justicia. Sols ell em fa por. Avui és un dia de por, eh? Parlem de la por, vale? La Júlia i jo ens vam mirar i ja sabíem com atacar. I no, aquest cop no va ser amb Jordi Ganchito, sinó amb les nostres reines.

Són perfectes. Quines són aquestes reines? És perfecta per fer l'after més diví. A la casa groga? No, no, aquest seria la Sagrada Família, aquest after. Elles estem parlant, evidentment, de Mariah's Pop.

Carai. O sigui, ¿tu has vist els concerts que han fet aquestes dues? No. Amb el nòvio de la Montserrat. És que, clar, som molt fans aquí. A veure, m'estic enrotllant. No, vinga, va. Hem sentit Flor Bellido Durán, produïda per la seva germana gran Montserrat, integrant del grup Mariah's Pop, que és la escissió més pura del ja desaparegut Flos Mariae. Fa tres anys vam publicar aquest tema i la veritat és que en aquest temps de crisi política i d'alarmes meteorològiques apocalíptiques sempre hi recorrem. A més, el nostre pacient és un feligrés empadreït, tu això ho sabies? Sí, sí, sí, és molt devot. Llavors vam fer musicoterapia divina maquinota per veure si l'il·luminava. Però quan estàvem en el moment més àlgid de l'èxtasi, el més pur estil Sor Juana Inés de la Cruz, les xarxes socials ens van fer una mala jugada, Garriga. I és que en un moment que vam badar, l'entrenador va obrir X i va veure com un crucífic gegant esclafava un pobre sacerdot equatorià mentre feia la missa. Ui, ui, ui, horrorosa, allò. Esfaraïdor. Horrorós. Vale, clar, i nosaltres sempre delante con la fe. Evidentment, el teníem fent voltes pel despatx un altre cop, pujant a l'escriptor i només feia que repetir, tenyo medo, tenyo medo, tenyo medo. El pobre es va quedar ben encarcarat. A més, la Júlia Lander Bauer no ens podia ajudar perquè just aquell dia estava sortida per Montserrat. Així que vam haver d'aixecar la sessió i pensar una alternativa. I quina alternativa tenim? Doncs vam seguir amb la musicoterapia i només ens va quedar una opció. Oh.

Està a l'essatge aquesta també, no? Me la podria saber. Porque nadie me ha tratado con amor. Molt bé. Porque nadie me ha querido nunca oír. Molt bé, escolta, sembla un karaoke això.

Seguim, seguim. És increïble. Bueno, publicada l'any 1971, em recorre la cançó de Soy rebelde de Janet. I és aquí quan li vam tocar la fibra, es va obrir un canal, es va posar a plorar com un desgraciat, explicant-nos que res d'això era fàcil. Normal. Sentir que mai ningú l'ha estimat, sentir que sempre és el dolent de la pel·lícula, però alhora sentir com el vestidor del Real Madrid els jugadors no li tenen respecte. Com Florentino Pérez se li pixa la cara cada cop que intenta obrir la boca. Però a mesura que avançava la cançó, vèiem com en Mou tornava a ser el d'abans. Ens va començar a vacilar i fins i tot li va fotre el dit a l'ull al rock tot dient "No sé quién es este tal Rick". Notàvem que la teràpia començava a fer efecte, però ens faltava alguna cosa. L'última cançó que posés tot això en lloc.

I quina és aquesta cançó? Què va passar? Quan de cop vam veure Míriam Nogueras entrenar la consulta de Julia von der Flayen. Però què pinta aquí? No, no ho sabem, però va ser llavors com veure la llum. La Julia em va dir.

Rock, últimament veiem que als pacients foresters els funciona molt la

música en català. És veritat, Júlia. Ayuso va embogiar moineta i el perrito va frisar amb sisa. Així que, tirant de cartells anteriors del Canet Rock, vam trobar el que va ser la nostra salvació. Oh! Exacte, una bona dosi de pop-rock català de tota la vida, l'Axan Busto. Fisca. A més, no ho sabíem, però és que entre els 73 idiomes que parla el jove, Mou també hi ha el català. Segur? Home, va viure aquí molts anys. Clar, i llavors Mou necessitava connectar amb aquest esperit català, el pit i collons, el seny i la rauxa, en reconèixer un etern perdedor i sentir-ne orgull, en permetre's fracassar sense venir enrere, en caure i tornar-se a aixecar, per després tornar a caure. Aquesta és la grandesa de ser català.

Si no, vam acabar ballant totes juntes. Mou, Júlia Franciscaner i Míriam Nogueras, que ja ens van agafar nora pel 30 de novembre. Molt bé.

Ai, ai, ai, doncs. Bona teràpia, eh?

Bona teràpia. Jo ara només estic pensant en una cosa, que encara ens guanyaran el diumenge, eh? Perquè amb aquesta superteràpia ja veureu l'entrenament que farà. Esperem que al Barça li pot dir una bona follada. Al Madrid, i així nosaltres tenim diners i més feina. Sí, perquè si el Barça perd, serà culpa vostra. Totalment. Després em diuen, no sé què, de l'Espanyol, que vingui aquí el capdespós i m'ho digui, eh? Que aquí estem fent favors als espanyolistes. No, com es diu, perdó, això? Els pericos. Perquè ja veureu. Esperem. Per què et compliques la vida? Per què et compliques la vida? Deixa'm posar-me als jardins, perdó. No, a veure, què hem de fer? Sisplau, que perdi diumenge, que tornem-lo a tenir a la consulta.

Visca el Barça, visca l'Espanyol, visca l'Europa, visca el Júpiter, visca el Sant Andreu, visca el Girona, visca el Súria i puta Espanya.

I puta Real Madrid. Però per què mos falles al final? No calia, no calia, no calia. Això, i potser ho tallarem. Espera, gràcies. Gràcies, Garriga. Fem una pausa, anem al concurs. Ara venim.