"Negocios turbios" i "Mr. Bates contra Correos"

Un capítol i a dormir. Amb Sílvia Comet.

Com cada divendres, aquesta hora és el torn de les sèries. A veure què ens proposa aquesta setmana la Sílvia Comet. Bona nit. Hola Marta, bona nit. A veure, Sílvia, quin món de ficció ens pot enganxar aquesta setmana?

Doncs avui anem de ficcions basades en fets reals, però amb una particularitat. Fets reals que ens indignaran, de les que sembla que sigui impossible que allò hagués passat. I bàsicament són negligències increïbles que afecten i molt la població. No és la primera vegada que toquem aquesta temàtica d'una manera o d'una altra. Si ho recordeu, vam recomanar la britànica Ciutat tòxica del creador d'adolescència que anava sobre la gestió, o més aviat sobre la falta de gestió, de residus industrials tòxics i les repercussions sobre la salut de la població. Doncs la torno a recomanar, per si de cas no l'heu vist. La teniu a Netflix. I és que la ficció televisiva britànica toca molt bé aquests drames socials i de denúncia de les injustícies donen molt protagonisme a la ciutadania. I recentment ha arribat a les pantalles una altra miniserie que segur que no us deixarà indiferents. És Negocios Turbios. En el año que tengo datos,

han robado el sueldo a 1.000 personas.

Són negocis més que tèrbols. De fet, el títol original d'aquesta miniserie és Dirty Business, o sigui, negocis bruts, i ja veureu que són molt bruts. La paraula bruts queda curta. Ja als primers compassos veiem una compareixença de la primera ministra Margaret Thatcher a finals dels anys 80 justificant la privatització de l'aigua i del sanejament a Anglaterra i Gales. Des d'aleshores són empreses les que gestionen aquests serveis, empreses privades i sobretot que s'autogestionen, se suposa que amb la supervisió pública de l'Agència del Medi Ambient. Aquest moment de la Thatcher és fonamental per entendre la sèrie, que té dues trames. D'una banda, se situa al 1999, veiem unes famílies que passen el dia en una platja. L'aigua no sembla gaire neta, la veritat, però ionitza la bandera blava, que garanteix a Anglaterra la màxima qualitat per al bany. I clar, les criatures es banyen i juguen totalment despreocupades. I l'altra trama ens porta al 2016, a la zona dels Cotswolds, al sud-est d'Anglaterra, una àrea que destaca per la seva bellesa natural, amb poblets amb cases de pedra, un entorn idíl·lic. Aquí, dos veïns de la zona, que estan jubilats, observen des d'un pont que al riu no hi ha vida. No hi ha peixos, no hi ha ocells, l'aigua ha deixat de ser transparent i ara és marronosa. I escolta'm, com es connecten aquestes dues trames? La contaminació de l'aigua és el que les connecta. Les conseqüències per a les famílies són terribles

i les anem veient a mesura que avança la investigació d'aquests dos jubilats. Un d'ells era agent de policia abans de retirar-se i l'altre era professor a Oxford. Decideixen demanar explicacions a l'Agència de Medi Ambient i sorprenentment l'Agència els facilita les dades d'una de les empreses encarregades de tractar les aigües. Però, evidentment, l'Agència no ho fa de forma transparent, sinó que el que fa és enviar un allau de dades que semblen impossibles de desxifrar. Però resulta que el professor d'Oxford és un expert en computació i acaba descobrint un patró en els abocaments de les aigües residuals sense tractar. També inspeccionen les plantes on suposadament es purifica l'aigua abans d'abocar-la als rius i la imatge és esfereïdora. Instalacions totalment abandonades on no hi ha treballadors, hi ha un sistema d'alertes tronadíssim que serveix de ben poc perquè quan hi ha una emergència per contaminació poden passar hores o dies fins que els especialistes van a la planta per resoldre la situació. I què passa mentrestant? Doncs que les aigües fecals s'aboquen de forma totalment descontrolada. Fa moltíssim fàstic. Estem parlant de residus que surten dels vàters, autèntiques cascades de merda. I perdoneu que sigui tan descriptiva.

Ai, mira, no sé si vull imaginar gaire, ja t'ho diré. Aquestes imatges fastigoses formen part de recreacions de la ficció?

Doncs n'hi ha que sí i n'hi ha que no, perquè és una sèrie on s'ha investigat bastant. Combina la ficció amb documents reals i dades reals que apareixen sobre impreses a la pantalla. A més, ja és època de xarxes socials i s'incorporen petits vídeos que mostren la magnitud de la tragèdia. Altres escenes simulen una entrevista documental amb els actors mirant a càmera explicant els fets i les estadístiques, però les estadístiques són reals i són estadístiques com, per exemple, que en un any es van abocar els rius i van arribar al mar l'equivalent a centenes de piscines olímpiques plenes de porqueria al llarg i ample de tot el país. El drama de dues famílies també serveix com a prova de la realitat de la contaminació de l'aigua. El contacte amb varietats de bacteris perillosíssims presents en les femtes té conseqüències devastadores, malalties cròniques molt invalidants i, en alguns casos, la mort. Les institucions, mentrestant, d'on xiulen? És una sèrie molt realista amb bones interpretacions per part de David Tullis i Jason Watkins, que es posen en la pell dels dos jubilats que investiguen. I aquests dos investigadors improbables van ser persones reals. La seva insistència acaba destapant les negligències de l'Agència de Medi Ambient i també de les empreses que tenen una única motivació, el benefici econòmic sense tenir en compte ni la salut pública ni tampoc l'hàbitat. Els jubilats van aconseguir documentar totes aquestes irregularitats, van posar en qüestió la feina dels organismes reguladors i van donar visibilitat a aquest escàndol. Al mateix temps es van crear grups de ciutadans i d'activistes que reclamen encara ara que la gestió de l'aigua torni a mans públiques. És a dir, que la història a dia d'avui encara no s'ha tancat. Una molt bona sèrie de denúncia de només tres capítols que us posarà els pèls de punta. És a Movistar Plus. Sembla d'aquelles sèries

que et deixen una mica tocat, vaja. La segona proposta també va en aquesta línia, suposo.

Malauradament sí, però són casos molt interessants de conèixer i aquest estic segura que també us indignarà. La sèrie es titula Mr Bates contra Correos. El sistema computador, el posto de la oficina,

que ha gastado un brazo y un dedo, es falto.

You're responsible for the loss.

I haven't got that money and I don't know where it's gone.

These deficits were most likely caused by you. That is the post office case. That was a lie. Guess he kissed the girls and made them cry those hard-faced queens.

Ens explica el que es considera un dels escàndols més importants de la història del Regne Unit, perquè el que posen entre dit és tota una institució en aquest país, el Servei de Correus. Els pobles, a més a més, les sucursals, són com un centre de gravetat social. La comunitat hi té com un vincle gairebé emocional. I van a comprar perquè de vegades són petites botigues, envien o reben paquets i sobretot conversen amb els veïns. En aquest cas, el daltabaix afecta aquestes petites sucursals que estan ubicades en comerços locals. L'any 1999 en aquestes oficines els van instal·lar un nou sistema informàtic per gestionar l'enviament de diners o les vendes. I una d'aquestes petites oficines estava situada en un comerç del nord de Gales. Correus comunica al seu propietari que els números no quadren. I sense discussió, sense investigació, l'acusen de frau, robatori i falsedat comptable. A més a més, l'obliguen a tancar el negoci que resulta que està situat a casa seva. És a dir, que el fan fora de casa. A mesura que van avançant els capítols, veurem que el seu cas no és únic. Entenc que les explicacions

dels treballadors no van servir de res.

Doncs no, els treballadors no es cansaven de repetir que els desajustaments comptables eren culpa del sistema, però l'empresa va continuar exigint-los que responguessin pels diners que suposadament faltaven. Alguns van ser condemnats i empresonats, d'altres van perdre els estalvis, la feina i la casa. I el que també vam perdre va ser la reputació, perquè aquestes petites oficines eren de barri, les gestionava gent senzilla. De sobte, el que sempre havien estat més que veïns, fins i tot amics, doncs comencen a pensar que el senyor de Correus és un estafador.

I no hi ha cap dubte que és culpa del sistema, que aquestes persones no han robat?

No, no, de cara a l'espectador cap dubte. És una sèrie de denúncia i és de posar-se les mans al cap i dir això no pot ser real. La sèrie parla de les possibles conseqüències d'errors tecnològics, de la falta de transparència, de l'abús de poder i del fracàs dels mecanismes de control d'una institució que durant molt de temps va ser una de les que generaven més confiança entre els ciutadans. I aquesta és la lluita del senyor Bates per aconseguir netejar un historial delictiu, que de delictiu no en tenia res, i també la seva pròpia imatge. I el que us dic moltes vegades, sempre és millor no buscar a Google què va passar, perquè aquí hi trobareu directament el desenllaç. Mister Bates contra Correos es va estrenar el gener del 2024 i va tenir moltíssima repercussió a nivell d'audiència, perquè va ser un cas molt sonat. Segons la cadena ITV, va ser la ficció més vista del 2024, amb un seguiment que va arribar a més de 14 milions d'espectadors. Després, la Royal Television Society va destacar que l'impacte de la sèrie va contribuir a accelerar la resposta pública i política. Penseu que aquests casos es resolen judicialment, evidentment no revelaré en quin sentit, el maig del 2024. O sigui, pocs mesos després de l'estrena de la sèrie. Està protagonitzada per Toby Jones, un actor molt reputat que acostuma a ser un secundari de luxe. Per exemple, l'hem vist a l'última pel·lícula d'Indiana Jones o ara mateix el podem veure a Tierra de Mafiosos. Aquesta també és una minissèrie curteta. Té quatre capítols. Busqueu-la a Movistar Plus. Doncs avui, dues sèries de denúncia.

Negocios turbios y Mr Bates contra Correos. La setmana que ve, més propostes. Adéu, bona nit. Fins la setmana que ve.