Neus Munté: "La persecució patrimonial i el patiment per fi s'han acabat"

La Junta i Esquerra han celebrat la decisió del Tribunal de Comptes, perquè diuen que posa punt final a anys d'amenaça al patrimoni dels encausats. Per Artur Mas, a qui reclamaven la quantitat més important, al voltant de gairebé 3 milions d'euros, diu que s'ha tancat una etapa de repressió i persecució per les defenses de l'1 d'octubre. Artur Mas, l'expresident que entrevistarà demà al matí. Al matí de Catalunya Ràdio. A qui podem saludar a aquesta hora és a Neus Monter, exconsellera de la Generalitat, a qui també el Tribunal de Comptes li ha aplicat avui l'amnistia. Bona nit, senyora Monter. Molt bona nit. Com s'ha assabentat que quedava amnistiada?

Doncs ens hem assabentat pels nostres advocats, tot i que en paral·lel ja s'ha conegut la notícia a través dels mitjans de comunicació, però els nostres advocats ens ho han comunicat al conjunt d'encausats, aquesta trentena llarga de persones.

I com ha estat aquesta trucada? Un ja està? Ha superat. Quines han estat les paraules? Entenc que han parlat moltes vegades d'això.

Sí, les paraules anaven amb la línia de bones notícies, sembla que això arriba a la seva fi, però també amb un punt de prudència, perquè, malgrat que, efectivament, hi ha una sentència en aquests moments, sobre la taula del Tribunal de Cuentas, no és ferma, i, per tant, aquesta. No sé com definiria Societat Civil Catalana, en tot cas, aquesta organització podria encara apel·lar. Aquesta sentència. En tot cas, sembla que sí que, efectivament, la persecució patrimonial que implica sempre el Tribunal de Cuentes, aquesta persecució civil que durant tants anys hem tingut a sobre com una mena d'espasa de mocles, sembla que sí que per fi acabarà. Posem en context que

és el que se li demanava a Neus Monter. Hem de recordar que ella va ser consellera de presidència, però va sortir del govern el juliol del 2017. Per tant, estem parlant dos mesos i mig abans dels fets de l'1 d'octubre. Era també portaveu del govern. En aquelles setmanes prèvies a l'1 d'octubre hi va haver aquesta remodelació per afrontar la recta final. Però, tot i així. Se li reclamaven, o se li han reclamat tots aquests anys, si m'equivoco ja m'ho dirà, però són uns 40.000 euros, oi que sí? Sí, efectivament.

Unes quantitats, primer, més altes. Ara va haver un moment, crec que va ser l'any 2021, que el Tribunal de Cuentas, en algunes persones, entre les quals jo, ens va exonerar d'algunes partides, concretament de les referides a l'acció exterior. Crec que això també afectava el conseller Turull perquè hi havia una qüestió òbvia i és que els departaments de presidència, tant el departament de presidència mentre vaig ser jo consellera i després amb el conseller Jordi Turull, no han tingut, no tenien competències amb l'àmbit exterior. Però aquesta era una de les moltes errades i confusions amb les que incorre el Tribunal de Cuentes. En tot cas. Aquestes partides van quedar a banda, no ens afectaven, no m'afectaven, però sí d'altres que crec que pujaven a una d'aquestes a la quantitat que vostè mateix ara mencionava. Saps què passa? Són tants anys que. Això ho hem comentat a vegades amb altres encausats, que era una qüestió que tenies en el teu cervell, la tenies allà guardada, però, evidentment, la vida continua i no estàs les 24 hores pensant en això, però no podies mai. Tampoc oblidar-ho del tot, és a dir, era una qüestió que teníem al cap, aquesta persecució patrimonial, sobretot pels llargs anys que han transcorregut i la lentitud amb què tot plegat ha anat avançant.

Hi va haver la intervenció de l'Institut Català de Finances, també l'anomenada Caixa de Solidaritat, però més enllà dels diners, quin ha estat el cost de tots aquests anys?

Jo crec que aquí hauríem de distingir no totes les persones. En el meu cas, un patiment lògic, personal i familiar. És a dir, el Tribunal de Cuentas sempre comporta, tant que estàs parlant del teu patrimoni personal, A l'inici de la persecució del Tribunal de Cuentas hi ha persones que van haver d'avalar amb els seus propis domicilis. Després va entrar la Caixa de Solidaritat, efectivament, i després els avals de l'Institut Català de Finances. Jo crec que el principal patiment. Potser no t'afecta tant a tu personalment, sinó a les persones que t'envolten a la teva família, a la teva parella, als teus fills, als teus pares, que d'una manera o altra pateixen també per com això pot acabar desembocant, que és amb el desembocament d'unes quantitats que són. Totes, totes elevadíssimes, no? Per altra banda. Per una persona normal, diguéssim.

No, no, no, totalment, totalment, totalment. Esclar, l'amnistia extingueix aquestes possibles responsabilitats comptables, no? A banda de totes les esmenes que es puguin fer a l'argumentari, etcètera. Però, en fi, això queda queda a percatge. Però no és una sentència que hauria de determinar si aquelles despeses van ser correctes o no. No sé si li queda pendent aquesta reivindicació. Si per vostè això és important, o amb la resolució d'avui, quan es faci efectiva del tot, ja està, és suficient.

Suficient. Per altra banda, sempre hem cregut que l'acció exterior, sense anar més lluny, de la Generalitat de Catalunya, del govern de la Generalitat o de qualsevol altre govern, no hauria d'haver acabat mai. El Tribunal de Cuentes, com si es tractés d'una despesa que no és correcta, que no s'ha fet de la manera correcta. El mateix passa amb l'organització del referèndum. És a dir, el Tribunal de Cuentas ha exercit una tutela sobre aquestes qüestions que jo crec que ha estat absolutament erràtica i absolutament equivocada. I finalment, el pitjor, al meu entendre, és que existim una llei d'amnistia que a ras i curt s'havia d'aplicar. El Tribunal de Cuentas ha anat trobant pretextes i excuses, en aquests moments altres tribunals també ho estan fent així, malauradament, per no aplicar la llei. Fins i tot ja fa mesos que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE, va dictaminar que era compatible l'amnistia amb el dret comunitari i aquesta era com si diguéssim la darrera assignatura pendent que podia quedar-li al Tribunal de Cuentes després d'haver-se'n inventat moltes altres per no aplicar l'amnistia. Tot i així han hagut de transcorrer encara més mesos, més al·legacions, perquè finalment l'hagi aplicat.

I més enllà de compartir-ho primer de tot amb la família, Neus Monter ha comentat, s'ha enviat algun missatge amb algun altre dels processats aquest matí quan assalta la notícia?

Bé, molts de nosaltres compartim un grup de xat, precisament amb els advocats, que és on hem conegut efectivament la notícia, i per tant, sí, sí, evidentment, tots ens hem felicitat. Jo el que desitjo és que això que ha passat avui amb el Tribunal de Cuentes i que ens afecta a una colla de persones, finalitzi amb l'aplicació real de la llei d'amnistia per a aquelles persones que encara no ho estan. I penso, i en primera persona, penso en el president Puigdemont i en els consellers Comín i Puig, però també en aquelles persones. Companys que encara no estan amnistiats davant del Tribunal Suprem i tenen causes pendents o fa un moment feieu tota l'explicació de totes aquelles persones que encara tenen causes pendents del Tribunal Superior de Justícia o els activistes o els manifestants i el que és desitjable i el que seria realment de justícia és que aquesta llei d'amnistia s'apliqués ja a tothom i d'una manera immediata.

Doncs ha de passar, ha de passar en les pròximes setmanes. Agraïm moltíssim, Neus Monté, exconsellera de la Generalitat, que hagi atès avui el Catalunya Nit de Catalunya Ràdio. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres, bona nit. Bona nit, bona nit. 6 minuts i arribarem a dos quarts de deu de la nit. Fem ara una pausa i a la tornada res. Dos minuts, entrem en la crònica internacional del dia.