Neutralitat o excusa? Per què TVE no explica les condicions de la visita d'Abascal a Broncano?

I avui és dilluns, secció de televisió amb Mariola Covells. Bon dia, Mariola. Bon dia, Ricard. I Daniel Porras. Bé, bon dia. Bon dia. Secció de televisió el dilluns perquè avui no es parlarà d'altra cosa del que passa a la televisió. D'entrada tenim a Bascala, televisió espanyola, i Pedro Sánchez a la sèptima. Què miraràs, Mariola?

Yo miraré todo. Claro, yo miraré todo. Además, no creo que O sea, tengo la sensación de que no será coincidente estrictamente en el horario, porque la revuelta comienza más tarde. Sí que estarán una miqueta ahí y tal, pero yo miraré todo. Primero una cosa, es decir. Vaig a mirar la sèptima, que comença abans, i després en passaré a I després faré zapping, i després ho mirarem diferit. En fi, m'espera una nit interessant, saps?

Jo, Ricardo, ho miraré tot, però demà del que es parlarà no serà de l'entrevista de Pedro Sánchez a la sèptima, es parlarà de. De Abascal a La Revuelta. I ja batissi una cosa, Mariola. L'entrevista de Pedro Sánchez a La Revuelta va fer un 33,9%, em sembla. Ens juga un peso que farà força més. Sí, sí.

Dius Abascal, eh? Sí, sí. De tota manera, abans que res. És que estic en cessa, companys, amb este tema, eh? O sea, estic en cessa, perquè a mi ja només me falta cridar per telèfon. A Santi, a Pascal. Sabeu? O sea, ja per saber, perquè estic una miqueta.

Cridar vols dir trucar, eh? Trucar, sí, clar. No, no, o potser trucar i cridar-lo, les dues coses. Per què? No, anem a vore,

perquè jo esta opacitat no la suporto. És a dir, que. Televisió Espanyola, El Terrat, Vox Formación Pública, ¿podeu explicar exactament ja i no esperar a esta nit a que David Broncano explique què és lo que m'ha dit Televisió Espanyola explique exactament què ha passat? Perquè jo ara mateix no tinc la informació, ni jo ni ningú. Sí, que ha passat amb moltes coses, Ricard, moltes coses.

Primer el públic, hi havia un públic convocat

i se l'ha desconvocat. No, no, no, vaig més enllà. No, entrevistem a Abascal perquè ens obliga a la Junta Electoral. Bueno, això és una interpretació prudent, no hi ha una imposició.

Total, perquè no estem en campanya, si estiguéssim en campanya seria una altra història.

Exactament, no. Ells han interpretat que la llei, que és de veres que si tu ho llitges amb minuciositat, pot ser que després et caiga una bronca, una multa, el que siga. Però això tampoc està clar. És a dir, a mi, ara mateix Televisió Espanyola no ha explicat exactament per què ha pres aquesta decisió. Això per una banda. I després, el del públic. És a dir, no ho tolere. ¿Qué? ¿Vox ho ha demanat? ¿No ho ha demanat? Es que es una respuesta molt sencilla, es a dir, el Terrat fa la coordinació del públic. ¿Qué te he que dir? No digo nada. Televisión española, vamos, ya es que no me falta también telefonar a la dirección. No, es que no, bueno, tal, no te puedo decir más, tal, esta noche. No, no, no, ¿cómo que no me puedes decir más? ¿Qué me puedes decir?

És que aquí, Mariela, hi ha dos problemes. Del tema de la qüestió del públic, aquest incertesa, aquest emplaçar el programa, aquest ja ho veureu. Si no saben ben bé quina resposta donar, és greu. Si sí que ho saben. I no donen, també és greu. No poden, és greu. Si sí que ho saben i volen fer com un cop d'efecte perquè hi hagi encara més audiència.

No, no, és que per això tot mal, Darío.

Però és que partim de la base d'un problema bàsic que ho comentàvem fora de micròfons amb el Ricard abans de començar aquesta secció. El problema inicial és. Si cal, o si la revuelta és el lloc on han d'anar a fer entrevistes Pedro Sánchez i Santiago Abascal. Bueno, però això ja. No, no, no, no, no. No, no, no, no, això ja no. No, no, no, és un tema important.

Ho hem donat per sentat, no? Ho hem donat ja per fe.

No, no, però aquest és el problema, que ens podríem plantejar si caldria revisareu-se una mica, perquè tot el que està provocant, tot el caldo a cultiu, tots els problemes, tot el. Sí, però no, ara aquest públic, ara Adedo, ara si el to de Broncano serà el mateix, aleshores guanya Abascal, tant si sí com si no.

Clar, i després una altra cosa que també em tens, César, que és, avui en l'entrevista quedarà completament diluït quin és l'ideari de Abascal, perquè estarà equil·lipsat per tota esta moguda, és a dir, No, el públic no, tal, no sé qué, el sistema, bueno, hem canviat, tal, bueno, tal. Ja, però què pensa fer Santiago Abascal si guanya i té que fer govern? És a dir, què pensa fer? Llavors això quedarà una miqueta opacat perquè, a més, ells utilitzaran, siga com siga, la moguda per a treure benefici. Llavors jo, el que vull saber, el que vull realment, sí, ja que va allí, vull que Isa siga el centre del debate. Però això, Mariola,

també seria una desproporció de tracte en referent als altres convidats. És a dir. No, perquè a Pedro Sánchez se li va preguntar. Sí, no, no, de dir que no ho pregunti. Però al final tens mala peça al taler, perquè si li fas una entrevista amable et condemaran per blanquejar el feixisme. Si li fas una entrevista exigent et diran per què no ho fas amb tots, per tant estàs trencant el principi de neutralitat. Llavors aquest és el punt, que és molt difícil que això estigui bé.

Jo entenent el que dius. Completament. Difícil. No es imposible. La tele pública té esa obligación. Yo también os digo, yo creo que Broncano estará bien, pero yo, ¿qué hago en este mogollón? Que yo soy un cómic que realmente voy a hacer jujujaca y tocar el tambor. Es decir, es que yo creo que se ha hecho de las manos, es decir, ha hecho un rollo de estos de bueno, pues aquí estoy, vamos a traer eso en adelante, pero vamos. Que no era en absolut la intenció quan la revuelta va a ser contractada en ixa cadena ni de casualitat. Vamos, crec jo. Coneguente el percal.

Ricard, sobre això del principi de neutralitat i la mala peça al taler, jo crec que davant la diatriba de què fer? Fer com sempre jijijaja, per tant, entre cometes, riure-li les gràcies o blanquejar a l'ultradreta, o. No ser tan neutral com ho és amb un altre tipus de convidats, jo crec que els espectadors entendran i aplaudiran, aplaudiran, no sé si és el verb, que opti per aquesta segona opció.

Le va a saludar aquesta la periodista Máximo Pradera. Máximo, què tal? Bon dia, buenos días. Hola, què tal? Buenos días. Gracias por contar conmigo aquí. No, gracias a ti por ponerte al teléfono. Usted dice que Abascal ya ha ganado.

Sí, ha ganado porque si le hace una. Bueno, ante todo felicidades a vuestra compañera que ha expuesto muy bien el dilema, ¿no? Si Ebroncano le hace una entrevista cachonda, pues lo que decía vuestra compañera, ¿no? Se banaliza un poco el fascismo y Abascal queda como una figura. Casi entrañable, ¿no? Como un cuñado, pero un cuñado simpaticón que en el fondo no va a hacer tanto daño a la convivencia como dice la propaganda, digamos, Rogelio, ¿no? Y si le hace una entrevista seria. Abascal puede protestar a la Junta Electoral Central diciendo que el artículo 66 de la LOREG dice que tiene que haber igualdad de condiciones y que, por tanto, él exige el tono de cuñadismo jovial que ha imperado en las otras entrevistas. Eso por un lado. Y luego, por otro, es que Broncano no le puede hacer la entrevista seria aunque quisiera, porque es que Broncano no es periodista. Broncano es un universitario frustrado, tiene el título de bachiller, los estudios universitarios que ha cursado parcialmente no tienen que ver con el periodismo, ha cursado estudios de física, de informática, y por tanto. No tiene el fondo de armario que hay que tener en periodismo para hacerle una entrevista realmente fiscalizadora a Pascal. Es imposible. Del mismo modo que no le pediríamos a Silvio Chaorrando que nos haga reír. Entonces hay que respetar un poco también la profesión del periodista. Para ser un buen periodista y poder entrevistar a Abascal hace falta muchos años.

Máximo, ¿te puedo hacer una pregunta a raíz de lo que estás contando ahora? De acuerdo, no es periodista, pero ¿qué pasa cuando sí que hay periodistas con la carrera, con el fondo de armario, etcétera, etcétera, que entrevistan a gente como Abascal? Y las preguntas que le hacen tampoco son fiscalizadoras, sino que le bailan el agua. Cosa que pasa mucho en este país. Y quien dice a Pascal dice a otro tipo de periodistas. ¿Qué pasa cuando van según qué políticos a según qué programas de su cuerda, digamos, y no los ponen contra las cuerdas? Me parece más grave. Al fin y al cabo, no es periodista broncano, pero es más grave cuando periodistas que sí lo son no preguntan lo que tienen que preguntar a quien tienen delante.

Sí, bueno, depende del filtro moral o profesional que apliques, pero sí, en líneas generales, tiendo hasta de acuerdo contigo, porque el periodismo al que tú apuntas se llama periodismo concertado. Es decir, tú haces entrevistas blandas, dirigidas, cuando no manipuladas, a cambio de inserciones publicitarias en tu medio. Yo no soy nada sospechoso de ser tolerante con el periodismo concertado porque tengo una trifulca en los tribunales que todavía está en marcha porque acabo de interponer una nueva demanda con uno de los reyes del periodismo concertado que es Antonio Naranjo. Que está absolutamente vendido al ayuicismo. Ayuso aquí en Madrid le ha dado un programa y es un tipo que todavía intenta difamarme con los tuits que tendría que haber retirado en 2014. Es decir, es un periodismo, como bien dices, mucho más. Es una práctica mucho más nauseabunda que la de que aparezca simplemente un humorista haciéndose pasar por periodista.

Mira, recordo, deixa'm preguntar una cosa, Mariola, amb la polèmica que va haver-hi a Estats Units el 2015 amb Stephen Colbert i Donald Trump. El van entrevistar, era un candidat que era relativament inesperat aleshores, no? I després d'aquella entrevista, Colbert va dir que no tornaria a entrevistar mai més Donald Trump com a president. Va aguantar que li costaria mantenir el respecte institucional que exigeix en aquest cas el càrrec, no? Recordo haver-hi polèmiques que hi va haver amb Jimmy Fallon entrevistant també a Donald Trump, perquè el van acusar de normalitzar el personatge, però també és veritat que a Estats Units. La política dels Estats Units es marca molt des dels leits, no? Aquí no estem tan acostumats, aquí el leit és una cosa molt més d'entreteniment, no sé si aquest punt també és important sobrellar-ho,

Mariola. Sí, jo anava ahí, precisament anava ahí, Ricard, és a dir, nosaltres som molt joves en esa coyuntura, és a dir, nosaltres no tenim esa cultura de vore als polítics, fa relativament poc, això ho hem parlat, sí, fa relativament poc que han començat a anar a programes que no són estrictament informatius. Y yo, entendiendo el que diu Máximo, y están de acuerdo, sí que hay una cosa importante, interesante, me parece a mí, y es que yo no le demano a Broncano el mateix, en el sentido estricto de la entrevista, no le demano el mateix que le demanaría a una Sílvia Inxaurrondo, que has citado tú, o a un a cualsevol. Periodista de qualsevol cadena. Yo ahí, vamos, yo soy súper, súper, súper estricta. ¿Qué vuol dir eso? Que Bronca no té marge, es a dir, ell no és periodista, ni pretén ser periodista, ni mai ha jugat i se basa. Jo deia al començament això de que ell, és que ell no vol, és que, o sea, no li, jo crec que fins i tot no li interessa això, no?, S'ha vist arrollat per esta història i té que eixir-se de la moguda. Però jo no li demano el mateix. No vaig a mirar la famosa entrevista d'Urdazi a Aznar en Televisió Espanyola. No sé, Máximo, no sé si m'explica.

Sí, sí, sí. Máximo. Bueno, a mí sí me importa si se plantea una entrevista periodística que haya competencia por parte del profesional que lo esté ofreciendo. Yo creo que Broncano no tiene la competencia para hacerle una entrevista periodística. En cambio, sí tiene competencia para hacerle la entrevista cachonda. Pero la entrevista cachonda resulta que blanquea el fascismo y además no va a ser posible porque. Pues Abascal y Vox y los movimientos accionarios de ultraderecha, que son los reyes de la censura, ya ha ejercido la censura en el programa, puesto que le ha dicho, este público no lo quiero, me lo quitas. Y me pones uno, como mínimo, de agencia, que al final creo que es el que va a ir. Y quisiera hacer una consideración ulterior. Habéis mencionado mucho el Terrat como productora de la revuelta. El Terrat como productora que es especialmente afín, porque he colaborado con ellos y tengo amigos allí. Pero es que el otro 50% de la producción de la revuelta está en manos de Broncano.

No, perdona, perdona, Máximo, pero jo parlo només, o sea, el Terrat el que fa és el service. El service està inclòs, en el service està inclòs la coordinació de públic, que és el que estàvem parlant, per això es parla del Terrat. En quant a continguts, en quant a la decisió d'entrevistar o no a Bascal, per supòs que no depèn del Terrat. Pero todo lo que te queborea, me está polémica, que tú dius, Vox ha dit que tal. Bueno, es que eso es lo que están hablando. Es decir, yo no tengo esa información. Yo no tengo contrastada esa información. La he buscado, la he buscado. La he buscado y ninguno me la dona.

¿Quién gana dinero con una audiencia? Imaginemos que me abascara esta noche una audiencia del 40%. ¿Quién gana dinero en esta operación? Pues también Broncano, que tiene el 50% de la producción. Es decir, están al 50% detrás de la revuelta el Terrat y Encofrados y Encofrasa, que es el nombre de la productora de Broncano. Entonces, en el fondo. ¿Dónde está el problema? Está en la naturaleza híbrida ahora mismo de la RTVE, que por un lado está sujeta a la LORET y a lo que diga la Ley Orgánica de Regimen Electoral y a los criterios de la Junta Electoral Central, y por otro lado está en manos de productores privados. Entonces, a mí me da la impresión de que, No estamos ni a Rolex ni a Zetas, como dice el chiste, ¿no? Es decir, que para lo que conviene, es decir, para los criterios de pluralidad y de igualdad, estamos en manos de la Junta Electoral Central, pero luego bien ha cambiado el programa, las normas de las reglas de juego, cuando se lo ha pedido a Bascal, porque les interesa hacer caza, y yo lo entiendo. Pero es que el producto es perverso, porque es lo malo de la cultura, Y nada de lo bueno de ambas cosas. ¿Me explico? Pues eso es lo que ha pasado. Hasta este modelo híbrido de servicio público de RTVE, ¿no? Es decir, si no fos una televisión pública,

Máximo, creus que no hi hauria dubte? No,

ya hay sentencias y escritos de la Junta Electoral Central de que no hay ninguna obligación en una televisión comercial de entrevistar, de mantener estos criterios de igualdad y de pluralidad. El problema será porque es un medio público. Ahí está la cosa. Y todavía sería más grave si estuviéramos en campaña. Ahora estamos en periodo electoral, que sí, ya rige el artículo 66 de la LOREG, pero cuando realmente sería gravísimo ya, especialmente estricto, sería ya cuando empieza la campaña electoral. Pero en fin, creo que el modelo de RTVE que hay ahora. Pública es perverso. ¿A vosotros no os gustaría que las productoras del programa hicieran públicos los e-mails, los cruces de comunicaciones entre Vox y Abascal y el programa y que la transparencia fuera absoluta? Bueno, pues eso probablemente no se puede hacer y no nos lo pueden facilitar porque las productoras privadas, insisto, la productora de Broncano y la productora de Terrat, se acogen a secreto comercial. Pero realmente, para que pudiéramos tener todas las cartas para opinar, tendríamos que ver en qué términos y con qué palabras se produjo ese intercambio de comunicaciones entre Vox y la productora para decir, no, este público no nos gusta, nos ponéis otro. Y eso no lo tenemos.

No, no, no. Máximo, gràcies. Una abraçada molt gran. A vosotros. Interessant, interessant.

No, dic això, que se suposa que és el que diu Televisió Espanyola, m'ha dit això, que Broncano esta nit ho explicarà, suposo que amb detall, sense possibilitat de replicar, clar, perquè si tu ho expliques en un comunicat, tu pots preguntar més, no?, a la direcció de comunicació de Televisió Espanyola, però si no ho expliques, ningú pot preguntar més. Volem, volem. Jo estic prou d'acord en el que. No en tot, estic prou d'acord en el que diu Máximo Pradera. Podríem parlar un dia també de si és possible no externalitzar determinada programació de televisió espanyola. D'això podríem parlar abastament, perquè crec que hi ha molt. En fi, hi ha moltes dades que potser ens farien reflexionar sobre això, però està nit, volem, clar. I sí, és de veres. Jo vull que. ¿qué Televisión Española me explique? Si es que yo le demane no tan a los productores, sino a Televisión Española. Voy que me explique, es que voy que me explique. ¿Qué ha pasado? ¿Qué ha dicho Vox? ¿Qué vos va a demanar exactamente? ¿Y qué ha ido a hacer? ¿Cómo he hecho el? Porque, perdoneu, pero una de las cosas básicas es que se me ha enterado de eso, porque un tío, un tío va a publicar en Twitter la carta que él se había enviado, como a convidar, que él se había enviado el programa. I a partir d'ahir hem estat especulant, hem estat preguntant. Bueno, especulant perquè no

han sortit a respondre, tampoc. Clar, és que, a veure.

Claro. No, no, jo. Vos ho juro que. Jo sempre pregunto. Ja, ja, em consta, em consta. Però és que esta vegada, és que, de veres, perquè no tinc el telèfon personal de Santiago Abascal, si no, el cridaria. Diria, Santiago, ¿me pots explicar què ha passat? Perquè és que ja no sé a qui més preguntar. Bueno, en fin, que estiquen cesa.

És una entrevista que ja ve complicada, com es pot imaginar. S'ho haguessin estalviat si haguessin fet una entrevista en un altre espai. I el que diu la Mariola, això és un tema que ens interessa, evidentment, saber el per què, que avui en teoria tindrem resposta, però quedem-nos amb que els espectadors, la gran immensa majoria de la societat, amb el que avui es quedarà serà. Amb el que li pregunta, amb si li riu les gràcies, amb si surten de la penya dient-li, com va fer amb Sánchez, la pedra o maricón a Pascal, amb si Grisson li fa comentaris, i a veure el to que utilitza Broncano, que no és gens fàcil. De fet, ha circulat per xerxes últimament una entrevista que li va fer a Gerard Piqué, que li pregunta a Gerard Piqué a Broncano, a la revuelta, si algun dia entrevistaria Pascal, i ell va dir que ni de conya. Era en la resistència. La resistència, abans era encara la resistència. Ha canviat les coses, evidentment, ha canviat el lloc on està, però molta curiositat. Vam parlar breument també de la sèptima. Bienvenidos a la sèptima. L'esteu seguint, la televisió? Sí, sí. Però molt, eh? I m'està sorprenent positivament. No només pels resultats d'audiència, s'esperaven una audiència més o menys digna, però ja el primer dia van fer un 3%, que em sembla una barbaritat, per una televisió que encara molta gent no té ni sintonitzada. I jo em quedo positivament, tot i les crítiques, amb Serra Santaolalla i el programa en línia. El programa de tardes de Serra Santaolalla m'ha sorprès positivament. El primer dia va entrevistar Gabriel Rufián, també sap que és un convidat sucós, que en teoria li funcionaria. I crec que és una cadena a tenir en compte, sense complexos, i que pot ser el contrapunt de la cadena privada del que hi ha ara actualment amb Antena 3 o Telecinco.

Mariola? No, a mi m'ha sorprès moltíssim l'audiència. És de veres que n'hi ha molta expectació, però jo no pensava que anàvem a arrencar d'una manera tan forta. Jo he de dir, companys, que fa pena la imatge, la foto fixa dels presentadors. A mi em fa pena, és a dir, em pareix que en el segle XXI, en 2026, posar a set ties estupendes, moníssimes, jovencíssimes, dixaracheres i guapíssimes, i a dos tios que, bueno, que són normals, bueno, pues es una aposta, també, que jo, personalment, rep com una espècie de bofetada, he de dir-vos.

Avancem, avancem, avancem, i a cap volta,

pum, tornem enrere, no? Dita això, és de veres que hi ha una cosa interessant, i és que. Yo la he seguido molt y han coserse, si no, un poco no sé com dir, un poco topicazos izquierdistas poquet infantils, a voltes, pero bueno, entenc que estan estan omplint un lloc que feia falta, que fa falta. Molt bé. Eh. Sí, sí, eso és escena també, no? I no sé què anava a dir més, però jo vull que siga, jo vull que continuïn i vull que. Ah, no, i lo més important, dit això, lo de los topicazos, que sí que em sembla que a voltes que aiem en això, hi ha una cosa interessantíssima, i és que ells no mentissen. És a dir, a tu te pot xirriar més o menys que estiguen escorats o que siguen massa marcadament progressistes, però lo que està clar lo que jo he vist, és que no estan mentint. Que és una cosa que ja en este moment de la comunicació, jo ja amb això, ja, fíjate, em conforme. No mentir, no mentir. Vale, te pot agradar més això o no, però no estàs mentint. Cosa, cosa que sí passa en altres programes de televisió, que tots tenim al cap.

Sobretot fa una declaració d'intencions. És a dir, no només no menteixen, sinó que a més refermen la seva condició. Perquè estem farts de veure altres tipus de programes, altres tipus de televisions que van de dignes i que van d'aquànims i que van del que no són i ho maquillen com si l'espectador fos imbècil. Com a mínim, des de la sèptima, aquests primers dies, no estan tractant l'espectador d'imbècil i li diuen les coses tal com són. Veurem l'èxit que tindrà o no. Jo vaticino. No sé quant de temps però ojo que no li pinti la cara o que no agafi el relleu de la sexta i la bandera de l'esquerra del progressisme a nivell televisiu i de fet a Telecinco aquest cap de setmana hi ha hagut diversos moments que li ha menjat la torrada.

Hem de seguir amb especial atenció que passi la séptima, entre altres coses, perquè s'esperava que fes un 0, 0,1, un 1, però clar, està fent ja un 3% al voltant de Sherp. En quatre dies, eh? Per tant, és significatiu i és noticiable. Mariela Covells, Daniel Porres, gràcies. Que vagi bé avui, eh? Adéu, adéu.