N'hi ha més d'un a qui no agraden les castanyes a Catalunya Ràdio: en repartim i ho descobrim

Estic veient a fora, que hi ha el nostre company, l'Aleix Figueras. A veure, Aleix, bona tarda. Què passa? T'has trobat l'Anna Callís, no?

M'he trobat l'Anna Callís. Què tal, Anna, com estàs? Què tal? Ens hem trobat per aquí, a l'entrada de la ràdio. Tu m'has dit que t'agraden molt, això de la castanyada i totes aquestes coses.

A mi em flipen les castanyes, la castanyera i el boniato. M'encanta la tardor i els jerseis de cashmere, també.

No, perquè tu ho portes tot cap aquí, tu ho portes tot cap aquí. No heu entrat perquè us heu trobat un dels personatges més importants de la castanyada, que és la castanyera.

Exacte, que és la Sara. Sara, què tal?

Hola, hola, què tal, com va? Castanyera, però molt jove, eh? Molt jove, i encara més.

Aquí ens imaginem una castanyera com una senyora vella, no?

Amb agus i amb aquestes coses. Com doña Rogelia. Exacte, una mica això. Sembla una gogoda discoteca, podria ser. No, no, ja t'ho dic jo, Sara Anialet.

Digues que ha vingut amb moto, eh? Bueno, és que, de fet, el més curiós de la Sara és que ella compagina dues professions, em sembla. Sí, dues, inclús tres, també.

Quines, a veure? Bueno, quan no és temporada, som mecànica de motos. Ole.

O sigui, tu passes de les bogies a les castanyes. Sí, sobretot que tot sigui calent. És una mica el que té l'autònom, eh?

Quan un és autònom, s'ha de guanyar la vida, eh?

És important no confondre una cosa amb l'altra. No, de l'actualitat. Exacte, una mica del segle XXI. El miró d'adaptar. Jo sempre sortint al col·le passava per davant de la castanyera i cridàvem, castanyera, castanyera, i ens anàvem corrents. I ara ve una noia jove, zero bruta de castanyes, amb motera i és de castanyera.

Sara, digues, foli, foli, foli, foli. No, no, tira, tira. No, anava a preguntar-li a la Sara que és d'una família que això de la castanya i les castanyeres ve de tradició.

Ve de tradició i una mitja de. Els permisos tenen una mitja de 40 anys, més o menys. Uau! Però clar, qui va començar amb això? Els meus avis, cap a l'any 65, així. Molt bé. I on teniu la parada? Sempre heu tingut el mateix lloc? Sí, la meva mare al carrer Bailen, 207, i ara la meva a la plaça de l'Auca, que és al districte del Clot.

Escolta, però això perquè aguanti tota la família, tots aquests anys i tota la història, la resta de l'any què feu? Perquè és com un xinguito de platja, no? Exacte, la resta de l'any que viviu de l'època de les castanyes.

Ara no, ara està tot molt difícil, però els meus avis sí. Ostres! I totes algunes tietes també han estat viscant d'això. I què val una peperina de castanyes per aguantar tot l'any després?

800 euros. Bueno, com els panellers que

has comprat tu avui darrere. Sí, sí, sí. El preu del pinyo, això. Què va una paperina avui, més o menys? Nosaltres venem per dotzenes a 4 euros cadascuna. Molt bé. Jo crec que és correcte.

I garantetes. A tu t'agraden les castanyes a l'eix? A mi m'agraden les castanyes, sí. És veritat que avui m'he llevat amb moltes ganes de panellets,

i llavors en Garriga ho ha intuït, i ha dit portarem panellets a la redacció. Clar, ara estic pensant una cosa. Tenim l'Anna Callis a fora, que se'ns està fent famosa perquè compleix molts reptes. Ja està pensant. Ja que tenim una castanyera aquí, jo crec que la castanyera. Jo no crec que portis dins una castanyera. No et veig capaç de col·locar castanyes a algú que passi pel carrer. Tu creus que podries col·locar castanyes amb els consells de la castanyera professional?

Jo ara interrogaré profundament a la castanyera i estic segura que venem castanyes, inclús bastant més cares.

Una castanya. M'ha dit que és molt

persuasiva i hem pactat aquest preu, hem dit a euro la castanya.

En tenim 24. 24 euros, eh? Després no fem les birres.

Tampoc farem tot el programa d'això, eh? Vull dir que hauríem d'anar una mica per feina, però va, va,

com col·locaríem castanya? Va, va, mira, mira. Hola! Que voleu una castanya? Sí, veus? Mira, mira, primera venta feta.

S'han parat dos senyors que porten un cotxe. No, es pot fer bitum en aquesta casa? Digue-los que sí.

Jo crec que els hi podeu regalar. Quan vagin a pagar, els dieu que no cal.

Està calent, encara.

Salut! Però costa els dir el micròfon, Anna. Quan parlis amb ells els costes el micròfon.

Sí, és veritat, perdona. S'ha fet aquesta llengua. El micro només per ella.

Què més tenim per aquí? Està massa enfocada a la venda, perdona.

Anem a la plaça d'aquí al darrere. No aneu gaire lluny, que després hem de fer més coses. Anem al bar, anem al bar. El bar d'aquí al darrere, que potser per acompanyar. El bar d'aquí al darrere.

Cervesa, no? És un bon mix, no? Cervesa amb castanya. Jo no ho he provat mai, això.

No sé si marida la castanya i la cervesa. Potentes. No sé, Sara, tu, amb què has parlat, amb les castanyes? Ara, ara.

No, no, jo tinc un Frankfurt al costat i hi ha molta gent de la Terrassa que en compra.

Frankfurt amb castanyes, eh? Sí, sí, sí.

Això fa bola, colla-t'ho. Perquè no, una castanya amb aquest xupi-mostassa, no sé jo, eh?

Exacte, amb una mica de ceba caramelitzada.

A veure, anem cap aquí, cap a l'esquerra. Aquella joventut d'allà. Vinga, va, intentem-ho, va, som-hi. Com ens agrada anar a la joventut. Quin seria l'eslògan, Sara? Tu dius coses, rollo cridant o alguna cosa d'aquestes, rollo peixatera.

No, no crido massa, la veritat.

La gent ve per qualitat, no? A veure, qui té més cara de comprar, els de la gorra o els nanos joves? Home, jo crec que aquí. Ves, Ana, ves. Vinga, vinga. Hola! Molt bona tarda. Que voldria una castanya?

Una castanya aquí maridada amb la cervesa.

Som-hi, som-hi, fot-la, fot-la. Alimenta't la cervesa.

No li farem un lleig.

Ah, no. Ah, quan s'ha apagat.

Jo crec que l'has de tornar a provar, has de tenir una nova

experiència amb les castanyes. Si la prova tothom, jo.

No la provaré ara. Això com un xupito.

La sucarem en cerveja. Sí, sí. Bé, doncs, escolta'm. Ha dit l'Anna que paga

ella la paperina. Fem una cosa. A veure què ens diu el Francesc. He vist que això de vendre és més difícil.

He interpretat jo, eh? Sí, no estem sonant, no.

Sí que esteu sonant, sí, sí que esteu sonant, sí. No parlem amb el súper. Sí que esteu sonant, sí. Treu, treu, perquè si es pensen que no estan anant. Salutacions, jo regalo. Com va la tarda? Molt bé, va molt bé. A veure, veniu cap aquí, torneu, perquè he tingut una idea. Ara l'Anna Callís ha anat a repartir castanyes a fora. Sí. Escolteu, Òscar i Pineda, us faré treballar vosaltres ara. Per què no m'acompanyeu a repartir castanyes. Dins de Catalunya Ràdio.

I tant. Això està fet. A veure qui ara està dormint a la taula, qui s'està tallant les

ungles dels peus I tant. Això no passa.

Hi ha una persona d'aquesta casa, Francesc Garriga, que es dedica a passejar-se durant tot el dia. És veritat.

No diré el nom. Jo tampoc. Tothom sap qui és. Marc Andreu. Ara fem una pausa i després de la pausa repartim castanyes a Catalunya Ràdio. Ara, la tarda, amb Francesc Garriga. Elisenda Pineda, on som ara mateix? Doncs mira, ara som al primer pis,

entre primer i el segon pis d'aquella Catalunya Ràdio a redacció d'informatius. Hi ha molts companys, hi ha l'Agnès Marquès, que ha passat fa un moment,

la Marta Prat, que està dirigint el cotarro una miqueta. La idea és repartir castanyes per la ràdio. Veig aquí que hi ha el nostre cap d'informatius, que és l'Òscar Fernández. Sí, també. Òscar! Mira com s'amaga. No t'amaguis, no t'amaguis. És que portem una castanyera. Passa, passa, portem una castanyera i estem repartint castanyes. Hola! Per Catalunya Ràdio.

Sóc poc de castanyes, no m'agraden, per tant, tens la redacció d'informatius i les castanyes pots repartir-les. Repartir-se's gaire.

Penallets en tens o no? Perquè sóc més de dolç. Sí, però sóc de baix. Ah, doncs ara vaig bé. I són de pinyons, t'agraden de pinyons, Òscar? Perquè tu, informatius, has de repartir gaires castanyes? No, cap ni una.

Has quedat de conya. Tu creus que t'ho diré amb el micro davant i amb càmera? No, cap ni una. Tu creus que la Manel Alías és de castanyes? No. Ah, però de quines?

De les de la castanyera. De les de la castanyera segur que sí.

Doncs què, provem? Anem a provar la. Som-hi, som-hi. Som-hi. Anem, anem. Anem per darrere, que serà més. Sí, bueno, el podràs espantar millor. Sí, estem a la redacció d'informatius.

Mira, pobre Manel, quan avisa l'Òscar, li he vist la cara de terror. Manel Alías, bona tarda. Què tal, bona tarda.

Manel, tu ets més de Halloween o de Castanyada? Ni d'una cosa ni de l'altra, però podem barrejar-ho tot. Què es fa a Rússia, la Castanyada? Hi ha una nit de terror diària, allà. Ah, sí? Sí, Halloween. Halloween no té mèrit. O sigui, passa molt desapercebut. A Rússia es fa Halloween. Sí, es fa Halloween. Perquè Hollywood ha arribat allà, també.

He portat una castanyera del Clot. És la Sara, és la Sara. Tastis les castanyes de la Sara en directe. A veure si t'enganxa

aquesta tradició. Segur que sí. Home, i tant. Tampoc no és que la descobreixi ara, la tradició. Ja la coneix. Ai, que són bones. Boníssima, Sara.

Escolta'm una cosa. Doncs, Manel, com al festival d'Augustot, hem posat dues gotes de LSD a una de les castanyes que estan aquí. És com la ruleta russa. D'aquí 5-10 minuts tornarem a tornar a connectar-t'ho, a veure com estàs,

i a veure quines notícies. Si fossin de Putin, potser d'aquí 5 minuts ja no hi series. Potser sí, però no us perdeu el Catalunya Nit avui amb l'LCD. A veure com queda.

LSD, castanyes i. Aquí estarem. Jo crec que li notarem al Manel, si va de LSD. Veig, Manel, ara que estem aquí, veig un ambient que és molt relaxat aquí. Fins i tot fa una mica de olor a verdecito. Què dius?

Va, fora. Vinga, anem, anem. Ara tornarem cap aquí. Marc Güell, t'agraden les castanyes? M'encanten. Marc Güell és de Manrúcia. On va? És de Manrúcia, Marc Güell. Doncs li donem una castanya. Després, quan baixem, anem a esports, que si no se'ns farà tard. I hem d'anar també a esports, que hem vist pujar el coste, i ens ha deixat clar que no els agraden gens les castanyes. No es podia saber que al Costa no li agrada.

No li agrada mai re. Jo a mi m'agradaria saber algun dia que manifestés obertament que és allò que li agrada al Jordi Costa. A la barra de treballar i del Barça.

Jo crec que aquí, Òscar, n'hi ha de fer tu la feina. A la gent d'informatius no li agrada re. A veure si. Ai, mira, així a la Jaume i tot. Tu i son tots. Ai, i el Campo, i el Cap. No sé si hem de demanar permís per entrar.

No, jo entro directament. Jo tinc vol a papal amb el Campos. Sí, home, sí, ja veureu. Mira, mira, mira. Això es fa així. Xavi Campos. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? La cara que està fent el Campos és bona. Campos, vols una castanya? A tu t'agrada menjar castanya? T'he portat una castanyera de veritat. Són de les bones, castanyera de veritat, acabades de fet, cruxadent. Sí, sí, sí. Són galegues, es falan bé. Mira, mira, la Sara, aquest és. Sí, el Xavi Campos, en sap molt, eh? De castanyes no ho sé. Sí, sí.

Endavant. Et pregunto el mateix que al cap d'informatius. Reparteixes gaire castanyes a la redacció d'esports? No ho sé, digue-me tu. Alguna. Alguna l'havia rebut jo, també. No, no.

Home, si és una reició. Un tros de pau. A la redacció d'esports i en general a la vida.

Doncs una castanya pel Campos,

vinga, va. Castanya pel Campos. Ja veuràs, ja veuràs. No, això és una cosa que. Testaràs aquesta castanya i diràs, de cop i volta, torno a tenir 5 anys. Allà al poble sec on vivies tu. Sí. Perquè jo sé moltes coses de tu, Xavi Campos, vigila una mica. Espera, espera, que jo crec.

Ara! Anem a buscar alguna cosa més, que això és ràdio en directe. A qui li hem de donar una cara?

Aquí a la redacció de les pitjors persones de Catalunya Ràdio, la gent de Deports. Jordi Costa, Jordi, fumant a la redacció, com estàs? Hola, com estàs? Ja sabem que no t'agraden les castanyes, no t'agraden els panellets, no t'agrada pràcticament res en aquest món. És correcte. Fantàstic. Anem amb en Sònia i el Germà. Sònia, a tu t'agrada alguna cosa? Que no tinguin qui es pugui dir ara mateix. Els panellets sí, els panellets estan bé. Doncs tenim castanyes. Hem portat la castanyera del Clot. Sisplau, fes-ho.

Hola. De proximitat. Però el que voles obre el menjar, no?

Agafa una. Un esforçet, Germà. De fet, ets la segona persona que s'ha atre. A través d'agafar-lo amb els ditets, primer Manel Elias, que està colat d'espant.

Perfecte. Mira, a més, es pelen superfàcil.

Sí, estan ben cuites. Molt bé. Ja que diu això la Germà, mentre la va pelant, si es pela fàcil és que és més bona. Sí, sí, sí. Com les gambes,

que si es que van fàcils. Ah, aquí està. Aquí no és com. Us dic, no xerrupem cabeça. No? No.

T'atreveixes a provar-la?

Sí, però no amb vosaltres, perquè no podré parlar. Això ja ho conec jo. Es queda aquí la geniva. La castanya sempre s'amaga, la geniva.

Fem una cosa, busquem el Roger Carandell, i de tornada passarem per aquí. Exacte. Acabarem amb el carandell. Això la gent potser no ho sap, esporzi el que no surti d'aquí i la tarda estem a tocar. Estem a tocar i aquí tenim la redacció del que no surti d'aquí, com sempre traient fum, el carandell i la Marta Montaner. On tenim la castanyera? Que vingui la castanyera i explica-li al Roger per què són bones aquestes castanyes.

Bona tarda. Hola. Aquestes són bones perquè són galegues, estan fetes amb carbo-vegetal.

Carbo-vegetal, això no ho sabies. Mai m'he menjat una castanya amb carbo-vegetal, eh? Vull dir que. Doncs avui serà el primer dia. Sí? La puc. Sí, sí, agafa, agafa. Està ben cuita, eh? La cataré, eh?

Jo no parlo de la Marta, també, per l'amor de Déu que treballa, que només fa cap a delà en aquest programa, la Marta Montaner.

És igual, tot per això. A veure, a veure aquesta castanya. A veure. S'ha de partir per la meitat, que no hi hagués cuc, no? Normalment.

Exacte. Si no, proteïna.

I si té cuc, també és una mica com el mezcal i tot allò. Una miqueta de sorpresa, sempre agrada. Què tal, la castanya, amic?

Ui, se fa una mica de bola, eh? Aquesta és molt bona, però la castanya en general. Com a concepte. Tapa. Sí, em bafa.

Una mica de ratafia, fill meu. L'any que ve afegirem ratafia.

Perquè si no et queda una mica com Alonso Caparrós, que se fa bola i no baixa cap avall. Endavant amb les castanyes.

Jo crec que ja no deu quedar ningú més un divendres. Un divendres? No, home, no.

Estàs directo. Però és que no queda ni gent del teu equip, Garriga. T'han marxat tots, aquí, al teu equip. No queda ningú, la Judit Pastor. S'està vestint per marxar, ja, la Judit Pastor.

Sí, sí, Judit Pastor, completament despullada, ensenyant-nos la castanya i tal. Però, per favor, per favor, marxem. Deixem aquí les castanyes, que la nostra castanyera oficial ens ha fet molta il·lusió que vinguessis avui aquí amb nosaltres. Quantes paperines pots vendre en un dia?

El dia de la castanyada, moltíssimes. 1.200. 1.200 paperines?

Sí, nosaltres comprem així, sí, sí. I anava 4 euros la paperina? Sí. En un dia treus un bon sou, eh?

No, però només a la castanyada, amb encàrrecs. Clar, home, mira, la toquen. Sí, som 6 persones a la castanyada.

6 persones. No arribem col·lapsant. És com les temporades d'Eivissa, que has d'aprofitar, o de la costa, o tot això, molt bé. Home, 1.400 paperines, pràcticament és un sonar, eh?

Endavant! Endavant! Gràcies, farem una pausa. Farem una pausa i tornem a l'estudi de Catalunya Ràdio. Això mateix.