Ni sardina ni seitó: descobreix el peix blau que val la pena recuperar

Meteomar, amb el patrocini de la pesca neta cap a una mar blava, amb Mario Vizcarro.

Va, ens embarquem i ho fem sempre de la mà del nostre expert en el món de la pesca i de poques milles mar endins, o algunes milles mar endins. Depèn. Depèn, clar. Però bueno, el Mediterrani, pobret, pesca d'altura. No, no, perquè clar, tu voltes per tot el Mediterrani, evidentment, i un dia estàs a Malta, un dia estàs a Roma, un dia estàs a Tunís. No pescant, eh?, sinó representant la pesca catalana, ho dic perquè potser hi ha algú que encara no ens ha sentit. Ah, sí, també has pescat a Malta i a Tunís. Recordo que una vegada vaig sortir a mar. Refereixo pesca d'aigua, eh? Sempre és pesca d'aigua. Ah, d'acord, d'acord. Pot ser dolça o salada. Ah, això mateix, això em referia. Bueno. Sí, no, t'entenc. Tu sempre salada. Tu sempre salada, sí senyor. Aigua barreig. Aigua barreig. Escolta, avui ens portes el sorell.

Sí. A la drog. Perquè a la droga, a la droga és com al sud coneixem el que és el seitor. D'acord. Però el sorell no és seitor. No, per això la juguesca era sorell, el que no és ni sardina ni seitor. Perquè molts cops, és a dir, el ventall d'espècies que podem, és a dir, que capturem i comercialitzem és molt gran. I malauradament cada cop més, i així ens diuen els estudis que hem fet, tendim a comprar sempre les mateixes espècies, independentment de si és peix de temporada o no. I a mi em sap greu això, perquè lo bonic és aprofitar, no? Vull dir, si ara toca, fiquem l'exemple, no? Menjar sorell, escoltam, i vas a la peixateria, i te'l poden arreglar, te'l poden filetejar, escoltam, disfruta-ho perquè és una passada, vull dir, a nivell gastronòmic, a nivell culinari, i sobretot a nivell de

sostenibilitat. Tu creus que supera la sardina? Bueno, amb gustos colors.

A mi la sardina m'agrada, però el segon dia que menjo sardina. Sí, clar. És un peix que marca, eh, diguem. I a la brasa és un espectacle. Sí, senyor. Però malauradament tots els subsedanis que et fan fer a casa perquè no fa ser olor la casa, etc. Ja, la maten. Al forn. Maten, maten, maten.

Sí, no, no, estem d'acord. Estem d'acord. La sardina ha de ser. Explosiva. Sí, sí, i ben grassa,

i ha de fotre el fum, i ha de fer olor. Sí, sí, sí. Sí, espectacular. Però el segon dia, el tercer, ja dius. Va, el sorell. Sorell. És important entendre que, bàsicament, el sorell és una espècie que, quan l'estudies. És espectacular, perquè té uns comportaments que, saps que sempre separem el que són les espècies pelàgiques, que són les que van sempre a cara d'aigua, de les que són de mersals, les que van per sota. Doncs bueno, el sorell té un comportament, ho sé perquè vaig haver de fer un procediment judicial per això, que en determinades èpoques de la seva vida té comportaments de mersals, que va per dalt, o comportaments d'emersals que va per baix o pel·lègics que va per dalt. I, ostres, és un gran supervivent. Per exemple, quan naixen tots són del mateix gènere, i al cap del temps van evolucionant, i sí, és un peix superadaptatiu, cosa que sempre m'ha fet gràcia.

I al final saben amb què es queden, ho dic perquè a la raça humana hi ha qui no sap ben bé què voldrà ser, o que li costa decidir-se, i en canvi el peix sempre.

Bueno, jo entenc que inclús. Potser els agrada la indeterminació. Ah, carai, el sorell. El sorell, és un canvió en el sorell. I a més a més, a veure, és una espècie que és de grans continguts en olis omega 3, vull dir, a nivell de proteïna animal és molt sa. Per tant, entenc que blau, igual que el saerol, la sardina, amb totes les seves propietats. 100% d'olis grassos, saludables, etcètera. Però, a més a més, com n'hi ha de diferents tamanys, de diferents mides, ostres, dona un marge culinari bastant important. Fa uns anys, El sorell més preuat era el que a Portugal, a Andalusia, coneixíem com a chicharros, que són sorells immadurs, que pescaito frito, no? Ja. Però tot això, amb el canvi de normativa, fixar-nos en talles mínimes més elevades i tal. Això va anar desapareixent. Això va desaparèixer, i això ha donat marge a tres tipus de preparació. No ho sé, jo ho he volgut portar també al programa per donar a conèixer una espècie que té el seu atractiu, que té un preu que és molt ajustat i que pot portar sorpreses a vegades. A vegades és bo, no? Sortir del desconeixement i ser atrit i provar-ho. Jo no sé quantes vegades has menjat soroll.

Clar, potser sí que l'he menjat, però conscientment et diria que potser mai. Segurament. Ara soc molt bèstia, eh, dient-ho, perquè mira que he menjat peixos, eh, però a banda del cap roig, que coneixes perfectament, cap roig. Estàs una mica bandido, oi? Sí, cap roig, turbot, evidentment lluç, evidentment rap, corball, gall de Sant Pere, què més? Llenguado, que aquí dieu llenguado. Sí, clar, llenguado, evidentment. Panga, ja fa molts anys que vaig deixar de menjar-ne, perquè per tot el que comporta de menjar, si mengen, clar, porqueria que baixen d'aquests rius. No, i són antropòfages.

Vull dir, fan una pasta d'aquests animals que es moren, ho barregen amb farines, ho tiren allí a l'agricultura, i aquí ho paguem més car que el lluç. És al·lucinant, eh? Estem fumuts. La tonyina, evidentment. La melba. La melba. Bonito. Barat, bonito. El cavalla. Sí. Doncs, bueno, el sorell és aquell que entraria dins d'una segona categoria que són peixos més desconeguts, no? Per exemple, si recordes vam fer un programa. Farem igual, el forn, barasa. Depèn de la mida. Si és més menudet, el pots fer o bé a la planxa o bé frigit. Si és més gran, te pots atrevir a fer-lo una mica d'això, com si fos un suquet. Inclús, a veure, fent un del caldo, també queda bé ficar un sobre ell, m'entens? Són diferents variants, però que com a espècie i sobretot la capacitat que tens. De poder accedir a proteïna salvatge a prou molt contingut. I època? Bueno, saps què passa amb el canvi climàtic? Vull dir, abans ho teníem fàcil, no? Perquè, clar, com un indicador que és, bàsicament, qui els ho diu als peixos què han de fer, és precisament la temperatura de l'aigua. Sí, sí, clar. I fins fa quatre dies, a la ràpida, apreníem-lo a bany, m'entens? Sí, sí.

Bé, perquè la temperatura de l'aigua del mar és que a l'acabar aquest octubre encara teníem la temperatura de principis de juny. Sí. Imagina't.

Sí, sí. No, no, és terrible, és terrible. I. Ara encara n'hi ha. És bona època encara per comprar sorell. A l'hivern desapareixen en teu? Sí, costa més. A part, tot el peix blau, tot el pelàgic, a l'hivern és menys gras.

D'acord. Per tant, no és tan bo. És esquifit, no és tan gustós. Sí, no és tan gustós. Ara és un bon moment. Perfecte. Doncs, escolta'm, ara, o si no, ja m'imagino quan torni la calor i, per tant, a finals de primavera, potser. Se n'ha anat la calor? Bueno, sí, una mica, però d'aquella manera.

Bueno, passem d'hivern a estiu. Sense primavera o tardor? Sí, una cosa així. Una cosa així.

Jo, aquestes alçades, és que les dades que surten, el que és tan, tan, tan aclaparador, tan passat de voltes, que. No sé, no sé què ens depararà l'hivern. Tu saps que hi ha el Super Niño i el Super Niño tècnicament no mostra gaire influència a l'Europa Occidental ni Mediterrània. Però jo soc dels que penso que amb un super ninó tan, tan passat de voltes, vol dir que en altres llocs del planeta hi haurà tot el contrari. Què vol dir? Que no t'estranyi que sigui un hivern, que ens porti alguna sorpresa de neu d'aquelles que recordarem. Sí, extrems. Sí, sí. Bé, és una cosa que potser m'agradaria, saps? A més, millor que neve, que no hi hagués sequera, no? Sí, sí, això segur. Va, doncs, adéu-siau, Sorell. Fins la temporada que ve. Sorell i boga.