Niño-Becerra: "Abans calien cinc anys de sou per comprar un pis. Ara, més de vuit"

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, què tal, com esteu? Benvinguts una setmana més al Món de Demà. Avui al Revolució comencem amb una història real que vaig escoltar l'altre dia sobre habitatge. La Marta i el Jordi fa quatre anys que estan junts, però ja fa mesos que volen separar-se. Ho farem quan puguem.

No és just que un dels dos es quedi aquí i que l'altre s'hagi de buscar la vida.

Vam fer números, pagar un lloguer entre els dos, podien, ara bé, un lloguer cadascun, una altra fiança,

factures individuals de llum, aigua i electricitat. Si jo agafo un altre pis, amb el que guanyo no hi arribaré. Jo tampoc. I tu, per què no comparteixes pis amb algú? Jo?

Vols que marxi a compartir pis als 42 anys? Per què no ho fas tu?

Van discutir una altra vegada, cap dels dos va veure cap altra possibilitat que no fos seguir vivint junts. M'estimaria més no haver de conviure amb ell. Cada dia ens suportem menys. Ja em diràs com ens ho fem.

Cap dels dos pot anar a viure pel seu compte. Només podem pagar una casa si estem junts i mantenim les feines.

Ja fa tres anys que la Marta i el Jordi segueixen compartint pis, tot i que ja no són parella. Ells s'estimarien més no estar junts, però la casa els té collats i no els deixa viure per separat. La història de la Marta i el Jordi, oients, em va arribar per una mare de l'escola, de la meva filla. És una realitat d'avui dia, una història real, que encara es complica més si hi ha fills i filles. L'habitatge és una realitat que amaga molts casos, com els de la Marta i el Jordi, i molts altres de persones que no poden accedir a habitatges dignes, o que els desnonen, o que els apugen al lloguer d'una manera desproporcionada. Avui en parlarem d'habitatge amb Santiago Niño Becerra. Benvinguts al Món de Demà. Comencem. A revolucionar-nos.

Avui al Revolució 4.0 farem tot una masterclass d'economia amb Santiago Niño Becerra. Parlarem de com la intel·ligència artificial pot ajudar les petites empreses a ser més competitives amb el Carles Miranda, mànager d'Indústria 4.0 i Sostenibilitat d'Acció. Activarem la nostra imaginació i aprendrem com dibuixar pot ajudar-nos a comunicar millor, vendre millor i organitzar-nos millor amb el pensador visual Juanjo Fernández.

A Catalunya hi ha quasi 4 milions d'habitatges familiars de tots. 418.612 són cases que actualment estan buides i aproximadament una altra mig milió de cases són segones residències. El 69% dels habitatges principals a Catalunya són de propietat i només un 23% es destinat al lloguer. Són aproximadament unes 700.000 les cases que es lloguen actualment i el país i el preu mitjà se situa al voltant dels 861 euros al mes. L'habitatge, com sabeu, és un dels temes més d'actualitat avui en dia, accedir a tenir-ne, les condicions dels llogaters per no ser desnonats, encara que paguin tots els mesos, i quines han de ser les mesures que poden garantir una millora en aquest aspecte, són objecte de conversa aquests dies. I també, gairebé, han provocat unes eleccions, com sabeu, a Espanya. Avui en parlarem amb Santiago. Santiago Niña Becerra, què tal, com estàs? Què tal, què tal, Xanjal? Bé, bé, molt bé. Molt bé, de seguida comentarem el tema dels habitatges, parlarem de l'economia, però què et sembla aquestes eleccions que amb tu no havíem comentat? Anem a eleccions, què et sembla? Bé, sota el meu punt de vista,

la mesura que ha pres el president del govern de convocar eleccions, per mi ha sigut magistral. Per tres raons, fonamentalment. Magistral, eh, dius? Magistral, per què? Sí, sí, de manual, de manual. En primer lloc, per la vivenda. La vivenda ha esclatat i és una bomba. És a dir, durant 70 anys les coses s'han fet com s'han fet, han portat els problemes que han portat i ara ja ha esclatat. És a dir, aquesta situació de la vivenda ja era insostenible. Bé, doncs ara hi haurà eleccions i el govern que vingui després s'ho trobarà. Si hagués esperat més, el problema, ell i el seu govern, és a dir, hagués sigut més gros. Primera raó. Segona raó. A l'informe que ha presentat el FMI el dia 13, és a dir, ahir, ja parla d'un, que ja ho parlava en el d'abril, però ahir ho va confirmar, un enlentiment brutal del creixement econòmic. No només a Espanya, a tot arreu, a uns llocs més que a un altre, però a Espanya, tenint en compte, a més, el dèficit que tenim, etcètera, etcètera, és a dir, l'economia serà un problema realment importantíssim en els propers anys. Una altra vegada, el pròxim govern que vingui s'ho trobarà. I en tercer lloc, sota el meu punt de vista.

Lentament, eh? Lentament s'ha donat al fons una tarda internacional. I el tercer punt, què és?

I el tercer punt no és econòmic, en principi, és de geoestratègia mundial, que és ceuta. És a dir, la situació de ceutes, bé, ja ha arribat on ha arribat. Als Estats Units ha escollit el Marroc com a soci estratègic de l'Atlàntic Central. I als Estats Units li interessa que el Marroc sigui un conjunt complert i, evidentment, Ceuta juga una part important d'aquesta estratègia. És a dir, Ceuta, sota el meu punt de vista, està perduda. No és perquè Espanya vulgui o no vulgui, és perquè els Estats Units, si no l'hi ha dit ja, li dirà a Espanya, bueno, Espanya, vés pensando en este. Això no vol dir que sigui demà passat. Però a mi aquest viatge que ha fet el Felip VI a Ceuta m'ha recordat el viatge que va fer Gorbachev a Cuba l'any 89, que va anar a acomiadar-se i va dir, bueno, adiós. I això s'acaba. És a dir, jo, quan vaig llegir a això,

m'ha vingut al cap. Però bé, aquesta tercera raó no és econòmica. Parlem d'economia en revolució, parlem de l'habitatge. La dada que tenia també és que en l'Agència Catalana d'Habitatge hi ha 25.000 vivendes buides. Llavors, tenim un problema. Tu assenyales que la falta d'oferta de lloguer i compra, salaris insuficients aquest és un còctel explosiu ja hem vist que aquest còctel explosiu ha sortit a la societat i clar, quina solució hi trobes Santiago? perquè tenim gent jove que no pot accedir a l'habitatge perquè hi ha uns preus desorbitats, gent gran que no pot pagar segons quins lloguers hem vist tot el que ha passat què en diries?

Què ens passa amb l'habitatge? Com ho solucionem? S'ha de prendre la decisió, Chantal. A veure, parlant de Catalunya en concret, d'aquestes 25.443 vivendes buides que tenen grans tenidors, grans tenidors vull dir bancs, fons d'inversió, etcètera, etcètera, el 37% serien habitables ja. Ja vol dir ja. Ja. El 17% necessiten rehabilitació, és a dir, s'han de posar diners damunt de la taula. I el 12% estan ocupades. Clar, em diràs, però 25.000 vivendes no resolen el problema de l'habitatge a Catalunya, evidentment no, però és mitigar-lo, es pot mitigar. Recordem que el president Illa va dir, quan va prendre possessió, que en el seu mandat es construirien, apareixerien, es crearien 50.000 vivendes. Jo crec que s'han de prendre decisions, inversió, legislació, però només dos decrets que a veure com queden al final, amb això no es resol els dos problemes que tenen la vivenda a Catalunya i a Espanya, que tu els has dit fa un moment, en primer lloc la falta d'oferta i en segon lloc, salaris insuficients per pagar els lloguers d'oferta de l'oferta de lloguers que ara hi ha vigents. Llavors, és una situació explosiva.

Falta d'oferta, salaris insuficients i he vist que recuperes tu una frase, Santiago, aquest dia a la xarxa. Que diu de José Luis Arrece, que va ser ministre de l'habitatge, atenció, entre el 1957 i el 1960, i diu, no creemos una España de proletarios, sinó de propietarios. Dius que en part aquell desig s'ha complert, fins quin punt l'economia espanyola s'ha construït al voltant de la propietat immobiliària, perquè veiem que no està ben distribuïda la propietat d'habitatges a Espanya.

Bueno, el franquisme ja va escollir per la propietat bàsicament per dues raons. En primer lloc, perquè un propietari, una persona que se sent propietària, és més dòcil, és a dir, reivindica menys, vaig amb una paraula, perquè se sent que allò és seu i ho defensarà. I, en segon lloc, perquè, evidentment, dona més negoci, banca, temes financers, etcètera, etcètera, una venda que no una propietat, un lloguer, perdó. Però és que aquesta política, que en el franquisme ho podia entendre, s'ha de tenir en compte, per exemple, que el franquisme, Chantal va construir moltíssima vivenda de protecció oficial, moltíssima, eh?, A Espanya s'han construït en aquests anys 6,5 milions de vivendes de producció oficial. El problema és que el 92-93% d'aquestes vivendes estaven orientades a la venda. I amb un període de protecció molt baix, 15 o 20 anys. Passat el qual i unes carències passaven al mercat lliure, és a dir, especulatiu. Llavors, jo torno a dir, durant el franquisme puc entendre, no acceptar, però puc entendre aquesta política. El que passa és que el que no puc entendre és que durant tots els governs democràtics s'hagi defensat la mateixa estratègia. És a dir, Països Baixos, Àustria, són països que des de la Segona Guerra Mundial, Àustria l'ha fet inclús abans, però des de la Segona Guerra Mundial han apostat per la vivenda social de lliure.

Escoltàvem a l'inici una història del programa d'una parella que no es pot separar, perquè no pot pagar pisos per separat. Això és una realitat que està passant, hi ha gent que no se separa perquè no pot tenir una vivenda. I un jove ara t'estava calculant un pis, a Espanya, de 80 metres quadrats oients, ens costa aproximadament 234.000 euros. Això segons les dades que tinc aquí. Llavors, si aquesta persona, posem que aquest jove cobra aproximadament 1.500 nets al mes i vol comprar un pis de 230.000, necessitaria primer una entrada d'uns 46.000, després venen els impostos, 23.000, 69.000 d'estalvis, la hipoteca li surt a 775 euros. Això representa el 50% del sou. Això és un problema que li passa a molta gent, Santiago. I després passa el que passa.

Sí, per afrontar, perquè clar, un banc, és a dir, totes aquestes dades que tu has esforçat són absolutament correctes, però és que ara ve el punt i a parte. És a dir, a veure, primer, el jove ha de tenir estalviat el 20% més els impostos. Del valor de la vivenda perquè el banc, com a màxim, li donarà el 80% del preu en forma de crèdit bibliotecari. Si li dona, perquè ara els bancs estan posant una sèrie de requeriments bestials per donar-te un crèdit bibliotecari. Però el problema comença abans. Estalviar aquest 20% més els impostos. Clar, amb el salari mig o el salari més freqüent d'un jove és realment molt difícil. Per això aquests dos decrets que no es van aprovar i ara veurem si la Diputació Permanent del Congrés els aprova o no, o què passa, s'ha creat aquest programa de tu casa que es dotarà amb em sembla que són 5.000 milions, no estic segur, per donar un crèdit a un interés del 0% als joves per poder accedir a aquest 20%. Suposant que funcioni aquest sistema, llavors el jove tindrà dos crèdits. Un crèdit per al 20% i un altre crèdit per al 80% si el banc li dona. Amb els salaris actuals jo és que no ho veig.

T'he de dir una dada que ha fet la meva intel·ligència artificial i et vull dir què ha passat en 26 anys. L'habitatge s'ha encarit, atenció, un 200%, els salaris han augmentat només un 75% i aquest titular m'agrada molt. Abans calien uns 5 anys de salari brut íntegre per pagar-te un pis. Ara només, ara més de 8. Per tant, què passa? Que avui a un jove li costa molt més comprar-se un pis que quan jo tenia 20 anys o.

Evidentment. De totes maneres, Chantal, aquí s'han de contemplar diverses coses. Primera, fa 20 anys l'especulació era molt més baixa que ara. L'especulació amb la vivenda, em refereixo. En segon lloc, una cosa que es diu lloguer turístic, pisos d'alquiler turístico, no existia. Amb la qual cosa, l'oferta que està detraient la vivenda turística no es detreia. I en segon lloc, els expatriats, és a dir, aquests treballadors que estan treballant aquí, amb tots els papers en regla, etcètera, etcètera, més la immigració, era molt més baixa, amb la qual cosa l'oferta, malgrat que oferta i demanda a Espanya mai han estat equilibrades, l'oferta estava molt més en línia amb la demanda, ara no, amb la qual cosa, clar, evidentment és un problema d'oferta i demanda més de salaris baixos.

Per acabar aquest tema, la crisi de l'habitatge em diries que és una crisi de preus, que és una crisi d'oferta o una crisi de salaris?

Jo diria que és una crisi de model. De model. Torno a dir, el franquisme, el senyor Arrece i tot el govern d'aquella època va decidir una política de vivenda, un model de vivenda. I durant 70 anys no ha variat. A més, s'ha complicat amb el que dèiem abans, el lloguer turístic, gent de fora que està treballant aquí a Espanya, immigració, etcètera, amb la qual cosa, és clar, és que no arribem, és que no arribem, és un problema de model. El que passa, el gran problema és que donar-li la volta a això, és molt complicat bàsicament per dues raons. El Banc d'Espanya periòdicament publica un informe que va actualitzant i la darrera actualització, que si no recordo malament va ser el juny d'aquest any, parlava que a Espanya es necessiten ja 750.000 vivendes. Llavors no hi ha diners per fabricar aquestes 750.000 vivendes.

Avui amb el Santiago Niño Becerra vull parlar també d'un altre tema d'actualitat. La intel·ligència artificial i els impostos. Fa anys que sentim que la IA no destruirà llocs de feina, sinó que els transforma. Això és així. Com podem saber si la intel·ligència artificial està creant més ocupació que la destrueix? Ens preguntem. I tu dius que planteges una contradicció. Si aquesta tecnologia pot destruir ocupació, potser hauria de contribuir fiscalment, és una idea de Bill Gates, a compensar-nos les conseqüències. Què vols dir amb això? Si una empresa produeix el mateix amb menys treballadors. Qui rep aquest benefici econòmic? S'ha de pagar impostos per als agents de. És una pregunta una mica surrealista. Aquests agents d'allà, que ja treballen, han de pagar impostos també, clar. Què hem de fer amb això?

Bueno, a veure, sí, aquesta idea la va introduir en una entrevista a la CNN el senyor Bill Gates fa un parell de setmanes i té dues potes. En primer lloc, és les persones que substitueix la IA, els agents de IA. És a dir, una feina que abans feia una, dos, tres, quatre persones, aquestes persones fora, i ara ho fa una agent de IA. Primera aposta. La segona aposta és la productivitat, l'increment de productivitat que pot aconseguir una empresa que utilitza un o diversos agents d'IA, que li surt evidentment molt més barata que tenir persones. Productivitat que o bé li pot suposar una reducció de costos, o bé, o les dues coses, un increment de beneficis. Llavors, el senyor Vilgueix plantejava que aquestes dues coses, les persones substituïdes i els més grans beneficis obtenguts, haurien de pagar impostos.

Recordem una cosa, a França fa molts anys es va parlar d'una possible taxa robot, fa el 1984, 40 anys després, no sé si té sentit plantejar un impost sobre la IA, un impost robot IA, per què no?

Bueno, sí, a França, el senyor Mugua, que llavors és ministre, va plantejar aquesta tassa i, evidentment, tota la patronal francesa se li va tirar a sobre dient que això, evidentment, era una bestiesa, perquè si una empresa robotitzava, llavors no hi havia IA, eren robots, el típic robot que hem conegut fins ara, que fa soldadures, etc. Si una empresa robotitzava era per reduir costos. Llavors, si reduïa costos i tenia de pagar impostos, aquest benefici no el tenia. Aquesta tasa robot, evidentment, va desaparèixer i no es va aplicar. Jo veig que té en comú aquesta idea que la IA paga impostos, té coses en comú, i l'impost aquest de la Tassa Robot de França. Però hi ha diferències molt importants.

És veritat que una empresa, pels seus treballadors, paga impostos. Si tu i els teus treballadors, perquè ara cada cop més, hi ha empreses que tenen de treballadors agents d'intel·ligència artificial que fan tasques. Jo crec que ens hem de començar a plantejar que també paguin uns certs impostos, no sé si els mateixos, però uns certs sí.

Si tu resulta que a França poses una taxa sobre la IA, que seria molt complicat dissenyar-la, però bueno, imaginem que sí, que la dissenyes. A França sí i a Suècia no, doncs què em diràs?

Clar, clar, s'ha d'igualar, vols dir que ha de ser una taxa mundial i regular tot això encara ens queda molts anys, però sempre en revolució pensem en el món de demà i encara queda molts anys, però passarà, és que se'n parlarà. I és que l'altre dia un amic em deia, jo tinc una empresa de 5 treballadors i 3 que són agents d'IA. Per tant, si hi ha 3 treballadors que són agents d'IA, ens haurem de començar a plantejar què fem amb això. Bé, com sempre, què curs se m'ha fet avui? Ja s'ha acabat? Molt bé. Una abraçada a Santiago Niño Becerra.

Perfecte. Chantal, gràcies. Bona nit.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0. El món de demà, amb Chantal Llevina.

Fa uns mesos avui parlàvem de plans i d'estratègies de com la intel·ligència artificial l'ha transformat també l'administració, però hi ha un moment en què la tecnologia ha de ser una promesa i comença ja a posar-se a prova, com s'està incorporant també la IA a tota l'administració pública de Catalunya i com està canviant. Avui en volem parlar amb el Jaume Miralles, que és el director general d'Intel·ligència Artificial Eficiència de la Generalitat de Catalunya. Què tal? Com estàs? Molt bé. Disposat a revolucionar-nos una mica? Bueno, jo no intento revolucionar, però potser ho aconsegueixo. A veure, Almat, ja vam parlar amb tu d'aquest full de ruta de la IA. Ara ens trobem en una fase ja més pràctica perquè esteu treballant, si és així, en el desplegament de 10.000 llicències de Copilot. Què podrà fer ara un treballador públic amb la IA que no podia fer abans? Guanyarem tots els ciutadans amb rapidesa, amb eficiència. Com està canviant? A quina fase estem ara?

Bé, sí, efectivament, hem decidit que Copilot és l'eina corporativa. Hi ha aquest Copilot bàsic xat que té accés a tothom, que té accés a l'office. Aquesta és una eina que també amb el temps va millorant i ara ja pots fer cada cop més coses. Però després hi ha el següent nivell, que són aquestes 10.000 llicències, que distribuirem més o menys a un 10% de la població, aquells que n'hi puguin treure més profit. Doncs ha de ser gent que hagi fet la formació, que ja siguin usuaris del Copilot aquest xat i que per la seva tipus de feina necessitin un accés més avançat a coneixement o poder fer agents, aquest tipus de capacites més avançades.

Per tant, quins són els casos que esteu prioritzant? Per exemple, ara qualsevol persona que treballi a l'administració pot fer, utilitzarà ja per resumir un expedient, per preparar una informa, per redactar una resposta a un ciutadà, sí? Sí, sí, sí.

Bàsicament, nosaltres ara hem publicat la política d'ús d'internets artificials i hem marcat uns nivells. Aquest seria el nivell 1, que és el nivell individual, en el qual un funcionari o qualsevol treballador que té accés a aquesta eina corporativa, en aquest cas és el Copairot, avui per avui, I bé, totes aquelles tasques que ell ha de fer, si vol o considera que pot utilitzar l'AIA perquè l'ajudi a resumir, a fer un informe, un esborrany, etc. Però és una tasca en què és la seva tasca, és la seva responsabilitat. I l'AIA és una eina i ha de supervisar el que surt. Òbviament, per accedir a aquesta eina, ha d'haver fet aquesta formació obligatòria, aquella formació obligatòria que estem fent per tothom. Que sobretot li ensenya que l'EIA es pot equivocar i que per tant ha de supervisar i quines tècniques de supervisió i com poder-ho fer. Aquest és una mica el plantejament.

Per tant, novetats en aquesta política d'ús i que l'EIA hi ha una política específica, és a dir, està canviant el món, aquí al Revolució parlem de com l'EIA entra a les pymes, com l'EIA entra a les corporates, a les grans empreses, doncs també ha d'entrar a l'administració i ha de canviar la feina i tothom ha de tenir aquest aprenentatge, no? Correcte,

tothom ha de tenir l'aprenentatge de com utilitzar les eines, però també de com l'eia s'anirà incorporant i com s'anirà transformant les maneres de treballar. Aquesta política l'hem incorporat perquè cal marcar unes regles del joc, i més amb una tecnologia que té uns riscos, i que mal empleada pot generar comportaments no desitjats. Aleshores, el que hem fet és crear tres nivells d'utilització, aquest primer nivell 1, que és el nivell individual, Després hi ha el 3, que és el corporatiu, amb tot l'anàlisi de riscos, tot l'assessment de riscos del RIA i tota l'arquitectura corporativa, que és un projecte STIC. Habituals, i això jo crec que és bastant innovador, no ho han fet tantes altres administracions, un nivell 2 entre mig que dota d'autonomia en els equips per crear equips a gent senzilla per optimitzar les seves tasques diàries del dia a dia. Sempre sota un marc controlat d'autonomia, però d'aquesta manera, amb aquesta política, saben una mica el que es pot fer i el que no es pot fer.

Hi ha molts avantatges, perquè segurament hi haurà l'administració molt més ràpida amb l'IA, però clar, qui és el responsable? Atenció si l'IA s'equivoca, és a dir, si un informe conté una dada falsa o una resposta perjudica un ciutadà, la responsabilitat continua sent, clar, de la persona que l'ha validat o pot dir, no, és que l'IA, clar, aquí, com ho regulem això? Perquè és un problema que pot passar sovint.

Mai se li pot donar la culpa a l'IA, l'IA no és responsable de res. Aleshores, en aquesta política, aquest nivell 1 individual és la persona usuària que fa servir la IA, qui ha de supervisar. En el nivell d'equip és el responsable de l'equip, un comandament, i aquests tindran una formació específica. I el nivell 3, que ja és el d'empresa, en el 3 és on trobaríem assistents per a la ciutadania, assistents en tramitació, hi ha temes més crítics. On realment cal provar-ho bé, hi ha tots uns riscos, i al final no estem mai excents de risc, vull dir que al final la I es pot equivocar. Cal preveure quin és l'impacte d'aquest error i sempre, si és un tema que afecta a un ciutadà, doncs ha de tenir un canal, una manera de poder demanar aquesta rectificació.

Molt bé. També me'l dic que esteu treballant amb, a veure, explica'm això, l'escola d'agents i dels primers agents especialitzats, sí? Què serà exactament aquesta escola? Bé, aquest és un programa

que vam llançar la primavera d'acompanyament, que és una mica l'acompanyament aquest d'aquest nivell 2 que diem, perquè els equips aprenguin a fer-se a gent senzill, amb les eines corporatives. I és un acompanyament, són agents senzills de generar uns esborranys o fer algun tipus de consulta a bases de coneixement i els ensenyem a fer les coses ben fetes. La idea és que el primer el fem junts i després ells ja guanyen autonomia per poder anar avançant. Ja hem tingut més de 100 peticions i en tenim ja una vintena en producció i jo crec que els equips estan bastant satisfets. Caminem junts!

La pregunta que també et fa Jaume, fins on deixarem arribar aquests agents? Podran executar accions directament? Hauran de demanar sempre autorització humana? Perquè clar, aquí també pot haver-hi oportunitats i riscos, no?

Sí? Efectivament, vull dir, l'agent és una ia que fa coses. Aleshores, el que pot fer o no pot fer, doncs per disseny tu ho has de rumiar, ho has de pensar. En funció de l'autonomia que li dones a la gent, doncs estàs en una situació de més o menys riscos. Òbviament, hi ha una màxima, que és la mínima autonomia per fer la tasca que toca. Tot i així, a mesura que. Anem aprenent, anem desplegant els agents més senzills, anirem de menys a més, la tecnologia es va sofisticant i haurem de posar diferents tipus de supervisió i fins i tot diferents tipus de tasca, perquè no totes les tasques són iguals. Hi ha tota una ciència amb el tema de com supervisar, hi ha moltes maneres de fer-ho, I hi ha una alineació entre tipus de tasca, risc i com ha de ser la supervisió. En alguns casos pot ser una auditoria, un mostreig, en altres potser s'han de supervisar sempre, en altres se supervisa els casos en una resolució, si és a favor del ciutadà, doncs aquesta potser la mostreges, però si va a la contra i el pot perjudicar, doncs aquestes potser s'han de revisar totes. Doncs això ho estem treballant, encara és un tema que no hem arribat a un nivell de sofisticació per arribar a aquest tipus de discussions, però ho estem treballant.

Molt bé. I també arribarà la setmana de la IA? Sí? Aviat? Sí?

Sí, a finals de novembre farem un esdeveniment que serà una mena de. Posar de llarg tot el que hem anat aprenent en l'últim any, ensenyant exemples durs, ensenyant on es pot arribar, però sobretot molt pràctic, molt orientat a que la gent que hi passi, i esperem que passin unes mil persones, doncs obri els ulls i creix aquest interès i incrementar el nivell d'adopció.

Molt bé. Doncs, escolta, avui volíem parlar una mica més, com deia, entre també l'administració, milers de treballadors que afecta Catalunya. Són moltíssima gent la que treballa i, per tant hi ha una formació, hi ha unes dades de qualitat, supervisió humana també molt important, però està clar que no ens ho vam preguntar quan vam començar a treballar a internet. Oi que no? Oi que tots vam començar a treballar a internet? Doncs ara tots hem de treballar ja, i també l'administració, que com a ciutadans atractem amb ells, i per tant també hi ha aquestes normes, aquests canvis, que som el 2026 i els que venen, que jo dic i els que venen, Jaume Miralles. Jaume Miralles, director general de la Generalitat. Gràcies per venir al Revolució. Segur que ens veiem més vegades. Gràcies, sí, sí. Encantat sempre d'estar aquí. Gràcies. Abraçada.

El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Les petites i mitjanes empreses formen part, una part important, del teixit econòmic del nostre país. De fet, generen, atenció, el 66% de l'ocupació. Ara bé, ens preguntem si la IA les ajudarà a ser més competitives. És un repte, sobretot, si tenim en compte que per a les petites empreses. Cada inversió compta i que els riscos han d'estar calculadíssims. Avui volem descobrir com la intel·ligència artificial pot fer més competitives les petites i les mitjanes empreses. En parlem amb Carles Miranda, manager d'Indústria 4.0 i Sostenibilitat d'Acció. Què tal, com estàs? Molt bé, gràcies. Una petita empresa, en diries avui, una PYME, pot ser més competitiva gràcies a l'AI? De quina manera?

Doncs sí, sí, pot ser molt més competitiva, però la clau no és tenir la tecnologia, sinó també saber utilitzar-la per resoldre un problema molt concret.

Clar, i com? És a dir, quan parlem d'allà molta gent pensa en el chat GPT, en altres eines, però per un enfime, és a dir, que ara t'escolti, com pot millorar allà la seva producció, les vendes, l'atenció al client.

La IA pot ajudar en molts aspectes de l'empresa. Per exemple, pot ajudar a estalviar molt de temps, a reduir errors, a estalviar costos, també, a avançar-se també a averies i fallades, a conèixer millor els seus clients, fins i tot també a intentar arribar a personalitzar l'oferta dels seus serveis i productes a clients.

Hi ha molts aspectes, sí. Algunes eines, em diries, que poden utilitzar? Si em diguessis quines eines poden utilitzar.

Bueno, solucions hi ha moltes. Estem parlant de la IA generativa, la IA agèntica. Hi ha moltes tecnologies i solucions vinculades a la IA. Jo diria que cada problema té la seva solució. Per tant, no recomanem una solució concreta.

Clar. Al nivell d'adopció ara mateix, tenim dades de quantes pymes a Catalunya estan fent servir la IA? Sí, tenim dades?

No tenim dades del número de pymes, però sí que sabem, des d'Acció tenim el baròmetre de la innovació, que ens diu bàsicament que el 30,4% de les empreses de més de 9 treballadors catalanes van invertir en tecnologies digitals i dades l'any 2025. I això realment sí que és un aspecte molt important perquè aquesta adopció de tecnologia va molt ràpida. Són 6 punts percentuals més alts que el 2024 i més el doble que el 2023. Per tant, no tenim dades concretes, però sí que tenim una referència a través d'aquesta enquesta, que és una enquesta oficial que tenim des d'acció. Molt bé.

Una de les millors maneres de veure com s'està fent tot això és parlar també amb una empresa, que és una bona mostra, amb l'ús de la IA per millorar la compatibilitat. Ens acompanya també el Juan González Fraile, que és cofundador de Piclitec i director també d'innovació de. ABCDX, especialista en IA aplicada a dispositius mèdics. Què tal, Juan? Hola, què tal? A veure, explica'm una mica. Tu treballes meditant un àmbit en què la IA pot tenir un impacte enorme, però també exigeix responsabilitat als dispositius mèdics, no? Abans d'entrar en el vostre projecte, explica'ns què pot portar la IA en aquest sector, em diries, sobretot en el sector salut.

Moltíssim. Tot el que sigui suport per diagnòstic, triatge, recomanacions de tractament, de prognosi, és el camp on la IA té un potencial molt gran. Però com heu dit al principi, no es pot donar per fet, sinó que ha de ser un desplegament responsable, perquè que sigui responsable al final provoca que es redueixi el risc que no sigui positiu.

Tu, des de les dues empreses, com podries explicar com esteu incorporant la IA a la vostra activitat? Ens pots explicar un cas concret perquè els oients entenguin quin problema teníeu i quina solució heu fet?

Sí, potser hi ha dues vessants una mica diferenciades. En el cas de BCDX, per exemple, l'estem integrant en el producte principal, que el producte principal dona suport de triatge per un incident com és l'ictus, perquè es pugui millorar el triatge en ambulància. I allà el desenvolupament algorítmic fa que augmenti una mica la precisió en determinar quin tipus d'ictus pot estar patint el pacient. I després hi ha l'altra vessant, que potser és la més interna, que és en millorar els processos interns de l'empresa en quant a documentació, comunicació, etcètera, etcètera.

Pregunto, com es treballa les dades en un sector tan sensible, em diries?

Es treballa respectant completament la regulació i això al final acaba provocant que les dades venen d'estudis clínics, que són costosos, però on es té sempre el permís del pacient, ha estat completament integrat amb el món hospitalari, però també provoca una problemàtica prou específica, que és que les dades són molt més escasses del que pot semblar des de fora perquè precisament recopilar-les requereix molta feina i inversió i això fa que tot el desenvolupament d'IA i desplegament hagi de ser conscient que estem en un sector on hi ha escassetat de dades i per tant tot ha d'estar adaptat a que científicament funcioni en aquest contexte. Carles, són un bon exemple de

com una primer està implantant la IA perquè aquesta fase que avui expliquem, jo recordo que el 2017 parlàvem de la transformació digital i ara estem al 2016 parlant que les primers no s'han de transformar digitalment sinó que han d'aplicar la IA.

Correcte, sí, sí. Aquest és el repte que tenen les empreses. A veure, des del nostre punt de vista, jo crec que la part més important, i segurament ja ells te l'han feta, és dissenyar una estratègia de com abordar la IA des de la gestió de les dades i una bona governança de les dades. Això és molt important. I segurament també heu fet una diagnosi, una diagnosi de com començar, quines dades disposeu, quin és el problema a resoldre, segurament, i a partir d'aquí establir un full de ruta perquè l'adopció sigui d'una manera estructural i endreçada.

Per tant, tens el tema de la salut, per tant esteu utilitzant la IA, i en l'altra empresa, com també ho esteu aplicant?

Estan plusrelacionades, PickelTech va néixer amb l'esperit d'aplicar l'AI a problemes clínics i precisament el projecte d'ABCDX va ser un dels primers projectes grans en el que vam començar a col·laborar i ens vam agradar tan mútuament que la col·laboració ha anat creixent, creixent, creixent fins al punt que hem integrat també amb aquest projecte. Des de Pickle Tech el que fem és donar serveis perquè empreses que es dediquen al sector salut puguin fer un desenvolupament d'IA responsable, que al final que sigui IA responsable vol dir que tingui en compte la governança de les dades, respecte amb la regulació i que tot això es tradueixi en el disseny i la validació de les solucions perquè de veritat arribin al pacient i no es quedin en projectes que s'acaben perdent en el camí de la inversió i.

Carles, si una pime, ara que ens escolta, vol incorporar IA, però no té un equip tecnològic potent, per on comença? Què li diries? Per on ha de començar?

Bé, doncs jo, la primera recomanació és que faci una diagnòsia. Primer identifique un problema, el problema que vol resoldre, on és el col d'ampolla o cols d'ampolla de l'empresa. Faci una diagnòsia per conèixer el seu punt de partida. També, no només veure si per disposar de les dades també necessàries, la qualitat d'aquelles dades i també la fiabilitat d'aquestes dades, sinó també veure quines infraestructures necessita per poder entrenar aquests algoritmes i també quins són els costos associats al manteniment i desenvolupament d'aquests algoritmes. I després faria una prova, un test, un pilot a un espai molt acotat, un ambient molt acotat de l'empresa i testar abans de créixer, abans d'escalar aquella solució per aprendre i sobretot també involucrar tot el seu equip, les persones que coneixen el procés formar-los i, d'alguna manera, involucrar-los al principi.

Molt bé, per acabar, Juan, sé que també heu col·laborat amb l'Observatori d'Ètica en IA de Catalunya, correcte? Correcte, sí, sí.

Vam col·laborar amb ells per desenvolupar un model que es diu el model PIO, que és precisament un model d'autoavaluació. Que pretén, aquest estava enfocat al sector salut, i pretenia ajudar qualsevol que s'estigui fent la pregunta d'he d'implementar IA en el meu problema sanitari, que tingués una guia basada en preguntes per intentar informar-se de quins són els punts febles, com està delineat amb l'IA responsable, i sobretot va molt de, que crec que és la clau que falta sempre amb l'IA, és. Avaluació, avaluació i avaluació, avaluar exactament com

serà l'impacte. I per acabar, Carles, cal molta formació, perquè a mi m'ho pregunten també molta gent que té una PIME, com aplico la IA? Al final, cal formació perquè entenguin com la poden aplicar.

Sí, òbviament. Formar-se és clau. També involucrar-se en el procés i entrenar. Entrenar, validar amb proves pilots i anar a validar abans d'escalar. Jo crec que aquí també un altre aspecte important a tenir en compte per part de l'empresa és també gestionar bé les dades. Saber quines dades són les que té, quina és la qualitat d'aquestes dades, si estan duplicades o duplicades la integritat de les dades i saber, sobretot, com aplicar aquesta nova normativa que hi ha a nivell europeu en l'ús de les dades. No publicar dades confidencials i, evidentment, sempre amb un ús responsable d'aplicar la normativa.

Doncs aquesta conversa, Carles, Juan, el que està passant a Catalunya, les pimes incorporant-la i, en aquest cas, un exemple de salut, i això és el que està passant. I passarà, perquè no para i necessitem que les primers catalanes incorporin aquesta tecnologia que no marxarà i que es quedarà aquí. Gràcies als dos.

Dos dies, els dissabtes quan vulguis a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

A veure, oients, sé que d'entrada parlar de dibuixos en un programa de ràdio enfocat a la innovació pot semblar un repte, però vull insistir-hi amb l'esperit tossut de l'emprenedor. Això és el que em va escriure fa uns dies un professor, em deia, crec que portar el pensament visual al programa és una idea trencadora, és reivindicar una eina clau que encara és patrimoni exclusiu de la intel·ligència humana. I us confesso una cosa, he acceptat el repte i hem convidat al Revolució per la Dibuixos el Juan Joffre, Ja el coneixeu, és professor, conferenciant, escriptor i visual thinker. Benvingut, què tal? Doncs molt content de ser amb vosaltres. Què tal? A veure, com em diries? Què és visual thinker? Què és el visual thinking? Idees per dibuixar, dibuixar per entendre? I ara t'he de dir, és un repte, perquè també ara que la intel·ligència artificial dibuixa, hem de pensar que els humans sempre ho farem millor, això, eh?

A veure, el visual thinking no deixa de ser més que un seguit de tècniques, de disciplines, que utilitzen uns recursos gràfics molt senzills que estan a l'abast de tothom per ajudar-te a pensar individualment o grupalment, a recollir els teus pensaments i a recollir també els pensaments dels altres.

¿No veus per això que la IA ara dibuixa poc amb nosaltres?

Mira, a veure, en realitat. Res no és patrimoni exclusiu de la humanitat i tot és patrimoni exclusiu de la intel·ligència humana. Fixa't que en el teu programa, tota la gent que va passant, tothom diu el mateix. No, sí, la intel·ligència artificial, però el que faig jo mai ho podrà substituir. L'altre dia ho deia la Bertaro que la Sam Judés. Tothom diem el mateix. A veure, és evident que la intel·ligència artificial pot replicar-ho tot. No ens podrà substituir. No, però pot replicar-ho tot. El que passa és que ho fa com si. Fixa't que sempre li demanem fes-me aquesta imatge com si fos dels estudis Ghibli, com si fos de Pixar, com si ho hagués pintat Van Gogh. Però clar, ha d'haver-hi abans els Ghibli, Pixar i Van Gogh per fer-ho. Tu dius que fas els dibupa. Bueno, jo soc. Dibupa és la meva marca personal, és la contracció de dibuixos i paraules que ajuden, perquè és el que faig, és el que diu el meu lema. Ensenyo escrivint, dibuixant i xerrant. Faig llibres, conferències i formació amb sentit de l'humor i amb molt visual thinking.

Molt bé. A l'escola sovint ens deien que fer dibuixets a les llibretes era una distracció, ara resulta que els dibuixets són una eina per concentrar-nos a aprendre, no? I jo crec que hem entès molt a vegades la relació Juanjo entre pensar i dibuixar.

Tu, Gental, has tingut aquí al programa persones que han recordat la importància, per exemple, d'escriure a mà i de fer coses amb les mans.

Penses, sents i t'expresses. És a dir, que el dibuix passa per les teves orelles, pel teu cervell, pel teu cor i surt per la teva mà. És a dir, que està molt relacionat el dibuix amb el pensament. Que estiguis fent dibuixets en una llibreta no vol dir que no estiguis pensant, sinó de vegades tot el contrari.

Traslladem una mica el món empresarial. Imaginem una emprenedora que té una idea de negoci però que no aconsegueix explicar-la amb claritat. Com la podries ajudar a transformar-la en un dibuix que permeti entendre què ofereix a quina adreça?

Jo li sugeriria una plantilla visual. Això s'utilitza molt en el visual thinking. Per exemple, un perfil d'una muntanya. Llavors tens a dalt de la muntanya una banderola que representaria el final. Llavors li diria on et posaries tu, quines dificultats et trobes a mitja muntanya, quin seria el cim que posaries allà. Llavors això ho aniríem escrivint i ho aniríem dibuixant.

Molt bé. Tu ara fas servir l'aia o no fas servir l'aia en aquests dibuixos, em diries, Juanjo?

No, no, l'aia en els dibuixos no la faig servir. Ni ho has provat, eh? No, sí, sí, i tant, i tant, si he provat coses, home, només faltaria. Clar, que s'han de provar coses. Però no deixen de reafirmar-me que no és ben bé allò que a mi m'agrada fer. En el dibuix que fem nosaltres hi ha una imperfecció que ens fa profundament humans i que ens connecta amb aquells dibuixos.

Què passa, em diries, pel nostre cap quan convertim una idea en una imatge?

A nivell neurocientífic no ho sé, però l'experiència ens diu que. Que quan ho fem, quan dibuixem aquella idea, aquell pensament, ho entenem millor i ens sentim millor. Aquella idea dibuixada ens dona una sensació de plenitud, de que tot encaixa millor. De fet, quan he fet dibuixos de frases de convidats teus, de col·laboradors, o normalment quan la gent els veu a les xarxes, tothom es queda com sorprès, no? Ostres, he arribat, he arribat i això es pot representar d'aquesta manera.

L'altre dia la Sam Judith, no? Crec que a través de Twitter et va fer també algun comentari, no?

Sí, sí, molt coquí, de que realment havia expressat, a més era un tema sobre intel·ligència artificial i que fer publicitat amb la IA sense pensar era com, bueno, això, acumular molta escombraria.

Molt bé. El dibuix també pot ser una eina per presentar projectes, buscar inversors o vendre una idea, no? El dibuix fet amb ma pot ajudar-nos a sentir que una idea, Juanjo, és més nostra, no? Connectar amb qui ens explica o a recordar millor el projecte, no? Em diries?

Això sempre. Quan mirem el dibuix recordem la idea i recordem també l'emoció associada a aquell moment. Això passa quan jo escolto el podcast del Revolució passejant el Grèvol, el meu gos, després recordo, si torno a escoltar per buscar una frase o el que sigui, recordo per on anava. Perquè associo a l'emoció d'aquell moment, sigui l'emoció que sigui, però ho asociem i per tant connectem millor. ¿T'atreviries a convertir aquesta conversa en un resum visual? Ho intentarem, intentarem que es vegi després a les xarxes.

Després es vegi a les xarxes, perquè si haguessis de resumir en una sola imatge el repte d'innovar, innovar en plena intel·ligència artificial. Clar, no sé què em dibuixaries, no? Perquè, com ara l'Aia, amb segons fa moltes coses, no?

Sí, però aquesta rapidesa jo crec que és. Les coses necessiten temps i efecte. Totes les coses importants necessiten temps i efecte. Les coses importants necessiten temps i afecte. Tot, tot, les relacions humanes, la relació família-escola, la feina que fem, la nostra emprenedoria, tot necessita temps i afecte. Si no, surten altres coses. Llavors, si hagués de resumir, jo represento sempre la intel·ligència artificial com un cervell molt esquemàtic, amb una corda. Saps aquelles cordes dels mecanismes de les joguines antigues? Jo represento la intel·ligència artificial així, perquè en definitiva som nosaltres que li donem corda a aquesta intel·ligència artificial. Doncs representaria aquest cervell amb la corda i una persona a sobre d'aquest cervell, que està a sobre no vol dir que la trepitgi, sinó que també pot aprofitar els recursos d'aquesta intel·ligència artificial i que sosté en alt un rotulador.

I jo diria que ens apaga una mica el nostre cervell, mira què et dic, perquè clar, com que treballa per nosaltres la IA, a vegades ens apaga una mica, i no ens estem donant compte, ja veuràs que en parlarem d'aquí uns anys.

Sí, sí, jo n'estic convençut, el que passa és que tinc sensació una mica de ser com la Casandra en els murs de Troia, que anava advertint que aquell cavall era millor que no entrés dins de la ciutat, i de vegades tinc aquesta sensació, però bueno.

Però ens hem d'adaptar, les tecnologies ens entren. Quin consell donaries a una persona que ens escolta Juanjo Ferrandez, que no dibuixa des de l'escola i que voldria començar a fer servir aquesta tècnica demà mateix a la feina?

Que ho faci, que comenci a dibuixar. Amb sis elements pots dibuixar-ho tot. Si saps fer un punt, una línia, un cercle, un triangle, un quadrat i un garbuix, aquestes sis coses, pots segur, segur, dibuixar absolutament tot. I que s'hi posi. Què li diu el petit príncep a l'aviador que s'està ballat al desert? El primer que li diu és. És el primer que li diu. I l'aviódor ho intenta i al petit príncep no li acaben d'agradar i al final troba. El visual thinking, que és que li dibuixa una caixa i li diu, dins d'aquesta caixa hi ha el xai que tu vols. I efectivament és així. I fixa't que més senzill que les línies rectes de dibuixar una caixa no pot ser. Així que qualsevol persona que s'animi, escolta, i si necessiten ajuda, juanjofernandez.com, allà hi són per fer tallers de visual thinking i el que calgui.

Molt bé, Tanyés, i a més és que ho fas molt bé. És que l'heu de seguir a les seves xarxes, tant a Instagram, el podeu seguir també a través de LinkedIn, a Twitter, i sempre el Juanjo ha estat a prop del Revolució fent aquests dibuixos i aquestes frases que ens fan pensar. Al final, jo crec que a la vida una frase et pot canviar la vida, un pensament també, un dibuix, una mirada, i d'això es tractar. Juanjo Fernández, professor, conferenciant, escriptor, visual thinker, editor i creador de Dibupa. Moltes gràcies per ser al Revolució i per venir a explicar aquesta bona feina que fas.

Sigueu intel·ligents, sigueu humans, dibuixeu.

Oye, ens avui acabem el programa dibuixant i avui amb una frase que m'agrada molt que dic, soc prou artista per dibuixar lliurament a partir de la meva imaginació i us pregunto, sabeu qui la va dir? Doncs no la va dir ni Dalí. Ni le va dir Miró, ni le va dir Picasso. Aquesta frase la va dir Albert Einstein. I me la quedo. Si volem pintar alguna cosa en aquest món de demà, serà millor que no deixem mai de dibuixar-lo, com deia el Juanjo Fernández.

Com sempre, moltes gràcies a l'equip del programa, el Xavi Llaurador, la Clàudia Crua, el Gerard Gil, el Jordi Pilla, el Marc Camorós i les veus del programa, el Carles Dabó i l'Albert Mañà, que han sonat avui. Gràcies, una abraçada de ben forta.

¡Gol!