Niño-Becerra assegura que la IA i el deute dels EUA contribueixen a l'augment de la inflació

Atenció a les dades perquè al conjunt de l'Estat la inflació és del 4,3% i a Catalunya el 4%. És la inflació més alta des del 2023 en plena farbescència inflacionista per la guerra ucraïna. Professor Santiago Niño Becerra, bon dia, com estàs? Què tal? Bon dia, bon dia. Preveu vostè que aquest creixement serà sostingut o que serà una cosa puntual?

Bueno, jo crec que hem de fer una matització, un parell de matitzacions sobre aquesta inflació. La inflació aquesta vull dir la inflació d'ara, la que va començar al febrer amb el conflicte de l'Orient Mitjà. Jo crec que aquesta inflació és diferent a altres inflacions que hem tingut. No parlo d'Espanya, parlo del món. Per una sèrie de fases que s'han posat en línia. És a dir, aquesta inflació està connectada amb el deute dels Estats Units, està connectada amb la cotització de les empreses d'intel·ligència artificial i està connectada amb els tipus d'interès. Ara comentarem això una mica. És a dir, és veritat que el detonant va ser l'increment dels preus de l'energia. Degut al conflicte d'Orient Mitjà, el que passa és que ja s'arrossegava una situació de manca de diners, malgrat que en el món sobren diners, però una situació de manca de diners per part, entre altres, dels Estats Units, per comprar el deute públic, perquè els inversors compressin la seva deute pública. Recordem que la deuda pública dels Estats Units actualment ja puja 40 bilions de dòlars, és a dir, el 125% del seu PIB. Els tipus d'interès als Estats Units estan entre el 3,5 i el 3,7 i la deuda a 10 anys ja s'està pagant al 5% als Estats Units. Llavors, si els tipus d'interès pugen per frenar aquesta inflació produïda per o com a detonant del conflicte de biomedicine, Això significa que la nova deuta que es posi

en marxa als EUA demanarà més rendiment per part dels inversors. Actualment, ara ja, els EUA estan pagant més interessos pel seu deute públic del que estan gastant en armament, en defensa. D'altra banda, la intel·ligència artificial té uns plans per invertir fins al 2030 5,3 bilions de dòlars. Aquests 5,3 bilions de dòlars han de sortir d'algun lloc que doni menys rendibilitat. Què vol dir tot això? Tot això el que vol dir és que independentment, però de tota manera sense oblidar-nos, evidentment, del conflicte de l'Orient Mitjà, que continuarà punxant a la inflació, és a dir, la inflació jo crec que no baixarà, els tipus d'interès s'incrementaran, Això implicarà més costos per a les empreses, és a dir, més increment de costos. Per altra banda, els Estats Units emetran més deute públic, amb el qual els interessos del deute també s'intendran incrementar, i la demanda de diners per part de la intel·ligència artificial pujarà. És a dir. Jo crec que els pròxims mesos serà un escenari d'inflació que pot arribar al 5%, tipus d'interès que poden lliscar al 3%, 3,5%, i una situació d'increment de preus a nivell d'alimentació,

etc. Tenim a veure amb moltes famílies. Els preus dels combustibles, per exemple, els combustibles líquids han pujat un 46% interanual. El gasolí ha fet un 30,3%. La gasolina, un 16,9%. Potser és el moment, no ho sé què en pensa, professor, d'obrir el debat dels impostos.

A veure, el problema de reduir els impostos, és a dir, jo estic d'acord, i diverses vegades això ho he manifestat, jo estic d'acord amb els ajuts i amb les subvencions, però amb nom que un nom sigui adreça postal. És a dir, els ajuts han de ser nominatius. És a dir, no és el mateix. Utilitzar tres litros de benzina per anar a treballar que utilitzar tres litros de benzina per anar a la platja o a la muntanya un cap de setmana. No és el mateix una persona que està fent la seva feina transportant. Mercaderies i gasta combustible que una persona que es dedica a fer excursions.

No, però també hem de posar sobre la taula, professor, que hi ha gent que està cobrant 40.000 euros l'any, que no són pocs diners, i no pot pagar-se un pis. Per tant, aquesta classe mitjana que està gravada amb uns impostos que potser s'hauria de replantejar, perquè al final dona pel que dona, doncs veuen que si puja el nivell de vida no podran pagar el pis, no podran pagar res.

Vostè ha afegit un altre component que és la vivenda. A veure, si afegim els preus elevats de productes bàsics, més la vivenda, més problemes a nivell sanitari, llistes d'espera, etc. Tot això implica o manca de remuneració, o manca de salaris, seran insuficients o bé necessitats d'ajuts per part de l'Estat. Però per altra banda, Espanya té un dèficit que, bueno, Espanya té actualment un 101% de deute públic i un dèficit del 2,9% va tancar l'any passat. Llavors, i a la vegada Espanya s'ha compromès a fer una despesa en armament. És a dir, Què li passa a Espanya? Bé, Espanya és el país europeu que té la inflació més elevada. La mitja europea d'inflació és el 3,3 i Espanya l'altre del 4,3. És a dir, inclús la té més elevada que els Estats Units, Espanya. És a dir, Espanya és un país que viu en el pitjor de dos mons possibles. Per una banda té una productivitat molt baixa i això implica que no té eines per frenar la inflació i per altra banda és molt dependent d'una sèrie d'ingressos fiscals que necessita per reduir el dèficit. Una situació molt complicada. Llavors, a mi el que em sorprèn, realment em sorprèn, és que, i no canvio de tema, però em sorprèn que hi hagi partits polítics que demanin eleccions generals. Perquè qui guanyi es trobarà amb aquest problema inclús incrementat. És a dir, Espanya té per davant, està ara, però té per davant una situació complexa.

Perquè Espanya és més rica, però els espanyols són més pobres. Aquesta és la situació.

Sí, Espanya és més rica, però cuidado. És a dir, el Producte Interior Brut d'Espanya està creixent més que la mitja europea. Això és totalment cert. Però aquest increment de Producte Interior Brut està anant a certes empreses, a certes famílies, a certes persones. Per això són més pobres en general. La mitja sí. És a dir, a nivell de mitja sí. I ja, si fem una acotació per desil de renta, per descomptat. Llavors, clar, és una situació complicada.

Professor Becerra, gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada. Molt bé, gràcies a vostè. Santiago Niño Becerra, economista i catedràtic d'Economia, que ens acompanya també al Matí de Catalunya Ràdio.