No sabem guardar secrets

Que no surti d'aquí.

Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger.

Marta Montaner, molt bona tarda. Hola, Roger. Per dir alguna cosa, perquè de bona res, ja ho sabeu que avui, malauradament, la notícia del dia és el greu accident de tren que hi ha hagut aquest matí a Toledo, un accident que de moment ha deixat 68 víctimes mortals, desenes de ferits i també uns quants desapareguts per no parlar del patiment de les famílies dels accidentats a qui enviem tota la força del món. El tema és que al llarg del dia hem vist com algunes de les famoses i famosos de qui parlem habitualment aquí al programa han reaccionat a l'accident. No sé si heu pogut veure la publicació que ha fet la Itana. Sí. L'ha fet aquest migdia. Ella ha fet un. Un escrit que diu, tot el meu cor amb les víctimes i afectats per l'accident ferroviari d'avui a Toledo, tot el meu suport i solidaritat en aquests moments de patiment. És important en aquests moments no difondre informació sense verificar i estar actualitzats per canals oficials. I també veig que ha compartit un post de RTVE amb els telèfons d'atenció als afectats d'emergència de Renfe. I d'Irio, vull dir que no sé si us ha sorprès o no però vull dir la Icana que aprofita amb la Dana

ja ho va fer sempre que hi ha hagut una tragèria ella fa el que pugui per poder ajudar que és difondre informació, que sigui veràs i també aquest missatge de no propagar bulos. És que ho diem com si fos molt fàcil posicionar-se explicant què ha passat i compartint informació i en realitat coneixem casos també de gent que comparteix informació i que desinforma i que també políticament és molt delicada.

Mira, Maria Pombo també ha fet un Instastories amb un fons negre i un text que diu, quin desastre, quina tragèdia, quina impotència i quant de dolor. Tot el meu suport i agraïment als equips d'emergència i a les persones de la zona que s'estan deixant la pell un cop més. I per totes les famílies que avui han perdut un ésser estimat, difícil trobar paraules de consol. I també he vist que ha compartit una pregària amb una foto de fons de l'accident. I qui també s'ha pronunciat ha estat el català Héctor Bellerín, el jugador del Betis, l'ex del Barça i parella de l'actriu Carolina Juste, que ha compartit els telèfons d'emergència per als afectats de l'accident. I fins aquí les publicacions d'alguns famosos que des de l'empatia i també les ganes d'ajudar han aprofitat els seus canals per aportar el seu granet de sorra a la desgràcia d'aquest matí. I després hi ha noms com el de Jéssica Guicochia, que ella segueix en la seva línia editorial dels últims mesos. Primer ha compartit la notícia d'OK Diario dient "Agafar un tren a Espanya i sobreviure a dia d'avui és un miracle. Tot el meu suport als familiars de les víctimes". Això és un comentari de la Jéssica sobre la notícia. I després ha recompartit la publicació que ha fet Marcos Llorente aquest migdia, el jugador de l'Atletico de Madrid, conegut per predicar, entre d'altres, que cal prendre el sol sense crema solar, portar ulleres grogues i totes aquestes històries. El text del futbolista que la Goico ha compartit de seguida és un text també a l'estil comunicat, amb fons negra i lletres blanques, en el que el futbolista aprofita l'accident de Toledo. Per fer política, per dir-vos-ho així, i carregar contra el ministre espanyol, Òscar Puente, i culpar-lo de passar-se més estona a Twitter que treballant per la seguretat del transport públic. I en cap moment cap comentari ni per les víctimes, ni per les famílies, ni la voluntat d'intoxicar i de fer la política que li interessa.

I per desgràcia ja no sorprèn que Jessica Goycochea comparteixi aquesta mena de continguts.

Bé, aquestes han estat les reaccions d'alguns dels famosos que seguim habitualment aquí al programa. I dit això, el que farem és anar-nos en. Fem programa normal, eh? Normal, sí, sí. Bueno, normal.

Aviam, això també és servei públic, que la gent es connecti. Hem tingut aquests debats 3.000 vegades de moments així. De tant en tant va bé desconnectar un moment per poder agafar oxigen i seguir i que per això no sonem per la ràdio normal i ja anem directament penjats a podcast perquè evidentment no tindria cap sentit que estiguessin parlant de depèn de què en antena però sí que existeix aquesta opció per la gent que vulgui distreure's i posar el cap en una altra banda durant 45 minuts que

evidentment no serà el dia que estarem més contents del món i que farem un esforç per explicar-ho tot però bé, és el que hi ha ens anem fins a Madrid.

On aquesta nit s'hi ha celebrat la gana dels premis de Harper's Bazaar i no sé com ha anat, Marta. Mira, de fet, era els

Bazaar Women of the Year, on es premiaven diverses dones referents i entre les guanyadores hi tenim, per exemple, les actrius Clara Galle, Vicky Luengo, catalana, o també la cantant Nati Peluso. Fins i tot hi havia, que és una cosa que a mi m'ha sorprès moltíssim, La presencia de divas internacionals com Kim Cattrall, que és l'eterna Samantha de Sex in the City, de Sex on New York. Què hi pintava ella aquí? Doncs que li havien donat un premi, i jo em pensava que és allò, que l'entrec, que ja l'hi dones, però ella es connecta amb un feste. Exacte. Exacte, amb sort enviarà un vídeo, no? Doncs ella hi era en aquests premis. Però més enllà de les guanyadores, hi havia un munt de convidats VIP ahir a la nit i es van vestir de 21 botons. I teníem, per exemple, la cantant Ana Mena, que diria que l'any passat ja va guanyar algun premi, no sé si de la mateixa revista. Sempre guanyen els mateixos. Sí, però allò d'això de Women of the Year em sonava moltíssim i que diria que l'Òscar Casas la va comparar, no et sona? És que em sona molt, aquesta gala que em van parlar. L'Òscar després va haver de respondre, ¿quién es para ti la mujer del año? I ella va dir, ell va dir que la seva parella, la cantant, però també les dones de la seva família. És que jo ho barrejo amb els premis de la revista Elle, que també fan una gala com de dones, que és el que va guanyar una vegada la Itana, crec que era, no era Harper, pot ser, pot ser. Hi ha una quantitat de revistes de moda que fan premis, que és que cada setmana n'hi ha una de gala. Correcte. Està molt de doncs hi havia la cantant anament aquesta vegada sola l'actriu Maria Pedraza o les tres germanes Pombo per exemple. La Maria anava acompanyada del seu marit, en Pablo Castellano, o sigui, el portava carregat a sobre. Què vols dir, com una bossa de mà? És un bolso, en Pablo. Un clutch. En Pablo estava a casa en pijama, assegut al sofà mirant la tele, i la Maria va dir, Pablo, te me vas levantando que tenemos un evento. I el Pablo no sabia ni de què parlava la Maria. Ja de regla, et poses guapo, ja tienes el traje preparado, va. Ha anat així. Sí. Deuen fer teràpia encara, no ho sabem. Suposo que haurem de veure la següent temporada de les Pombo per saber-ho. Doncs una de les preguntes que va fer-li l'Abel Planellas a la Maria Pombo a la Catifa Vermella va ser sobre la seva participació a l'anunci dels Premis Ídolo, que recordem que organitza la Dulceida, que se celebrarà a Barcelona el proper 2 de desembre.

Te tengo que preguntar por el cameo en el anuncio de los ídolos. Estuvo guay.

Estuviste graciosa. Estoy en mi época de graciosura. Estoy yo. Estoy en mi época de graciosura. ¿Cómo surge? Pues surgió muy natural. Me dijeron, oye, se habla de este tema. ¿Tú crees que se habla? Un poquito, ¿no? La polémica del por qué nunca voy y tal. Y dijeron, ¿os parece bien estar? Y digo, pues mira, la verdad que no me puede

parecer más divertido. Muy divertido. Pero vas a ir. Ah, voy a estar de viaje. Está de viaje.

Ara ja no sabem si això forma part del gag, si segueixen estirant el xiclet i abraçant aquest mem, o realment tindrà un nou viatge i no hi podrà anar. Seguint una mica aquesta línia, Marta, i parlant dels idolò, tinc una notícia per donar-vos. La primera és que m'han convidat a la gala. He rebut un mail. Això vol dir que estàs premiada. No, això vol dir que em conviden com a. Et llegiré el correu electrònic. És confidencial, això? Sí, però. No ho sé si és. No, això vol dir que. Si haguessis de guanyar un premi, t'ho convidarien perquè siguis allà, no? Com a periodista, t'ho estan convidant com a creadora de contingut o com a periodista? Crec que com a creadora de contingut, però això no significa que estiguis premiada. Conviden a moltíssims creadors de contingut,

a tots, de fet. Sí, però és possible que ho estiguis.

Sou molt pesats. Mai t'hi havien convidat. Mai t'hi havien convidat abans. Mai s'havia fet a Barcelona i mai havien fet aquest rebranding socialista d'intentar fer veure que al català els importa alguna cosa. La categoria de millor creador de contingut en català, no? Diu, us escric perquè ens faria molta il·lusió poder convidar la Juliana a la pròxima edició dels Premis Ídol. Aquest any venim amb una edició que es farà a Barcelona. Res, és que no hi ha més. Si voleu podem organitzar amb una trucada i comentar amb més detalls com podríem fer possible la seva assistència. Mira, home. Si Ana Pasqual està mobilitzant telèfons per contactar-te, vol dir que hi ha gent que cobra. Això vol dir. En qualsevol cas, m'han convidat, i hi ha una altra qüestió sobre aquest tema que crec que us pot generar cert interès, que és que fa pocs dies es van celebrar una altra gala de premis absurda, que és el Gen Z, que presentava la Laura Escamés. Sí, que aquí se li ha de donar tot el mèrit a la Dulceida, perquè ningú mai de la vida havia fet cap gala que tingués res a veure amb els influencers, i des d'aquella ho va fer. És que és una pionera per alguna cosa, ella ho va fer, i des d'aleshores totes les revistes, perquè la Ola també fa una mena de coses relacionades. Exacte, el Genac, el Gen Z, els premios TikTok,

tothom s'ha apuntat en aquest carro, els gens hi van ser dels primers que van sortir després del GDLO, copiant clarament el format, que no és per res dolent, i la Laura Escanés els presentava. I s'està especulant d'on ha possible la mala relació entre elles dues, perquè es veu que la Laura va fer un comentari presentant com dient, aquí no fem trampes, etc., fent referència a la quantitat de assenyalaments que ha rebut la gala dels Premis Ídolo d'estar trucada, d'estar premiant els amics de la Dulceida. Que ella sempre ha explicat Dulceida, per ser justos i explicar les dues bandes de la història, que hi ha un jurat que no té res a veure amb ella, que ella no és qui decideix, i s'ha esforçat molt en reforçar que ella crea aquesta gala, perquè vol que el món de. Exacte, la professió, però que. Com uns premis que no critiquin, no? Com el que decideix el jurat sempre que vam criticar. El tema és que la Laura Escanes, que pot ser que la Dulce deia li molestés el sol fet que ella anés a presentar aquests premis que en realitat són còpia o competència, la Laura Escanes llegia un guió o no? Normalment va guionat, això. L'altre és que li haguessin escrit i la tia. Ja, però també acceptar-ho. Normalment les gales van guionades. Van molt guionades. Si a mi em fan presentar

alguna cosa i llegeixo i veig que posa la Marta Montaner és el pitjor, jo diré aquesta frase. Prefereixo, sí. Gràcies Juliana, jo t'aporto una altra dada que tu ja la saps, però per la gent que no la conegui. Aquesta interacció entre Abel Planillas, aquest reporter que cobria la catifa directament per la revista Harper's Bazaar, i que el coneixereu perquè històricament ha publicat molts TikToks de safarejos. Té una relació bastant curiosa amb la Maria Pombo. D'entrada presentem-lo a ell, que a banda de ser creador de contingut és, mira, un dels millors amics de la Laura Escanes, perquè a partir d'informar d'ella van acabar fent-se amics, que a partir d'aquí molts van criticar-lo a ell per suposadament haver-se venut i explicar-li la informació de manera molt parcial, deia ser amic de tots els famosos. Per mi el problema no és haver-se venut o no, és que ja no s'entén el contingut que fa. O sigui, va començar sent un Javi Hoyos per entendre'ns i ara ell. És com un influencer que informa, fa de tot. Sí, però el Javi Hoyos també comença a desdibuixar-se una mica, tot i que segueix regint-se molt per l'actualitat, que té una notícia telepública i és el primer. Com que fa 15 TikToks al dia informant, estigui o no més proper al món dels influencers, està clar. Està clar el que fa, encara que sigui una informació pervertida, saps?

Sí, correcte. Doncs bé, sobre Abel Planelles i Maria Pombo, recordem que ell és qui va destapar fa ara 4 anys que la Maria Pombo estava embarassada de la segona criatura, que allò va ser un escàndol major, perquè tot va venir d'aquella entrevista a La Resistencia, encara aleshores, on ella va dir, que ja l'hem posat fa poc, que per a un no soy muy facha, per a otro soy muy roja. Aquella entrevista va ser molt polèmica. Pobre Maria. És que a part, per mi va ser gairebé el pitjor. Un moment on va ensenyar el seu mòbil, que ho vam veure tots a casa nostra, i va ensenyar sense voler la galeria de fotos on es veien imatges amb un test d'embaràs i fotos d'ella amb una panxeta així com incipient. Era molt petit, però l'Abel va ser qui ho va fer molt gros i va fer un TikTok i a partir d'aquí tot va rolar. Clar, ell va acabar penedit d'haver fet grossa aquella notícia, perquè crec que va prendre la lliçó i va entendre que tu no pots anunciar un embaràs sense que els protagonistes hagin confirmat la notícia, però sembla que ara s'han fet tant i tant amics perquè vinga aquí a la catifa vermella. Bé, no sé per això si la Pombo és amiga d'aquesta altra famosa que ara de seguida comentarem, però jo trobo que encaixarien i s'entendrien en moltes qüestions,

perquè també era a la gala Jessica Goicoechea. Vinga, ja som tots. Oh, Jéssica. És com una versió de la Jéssica, però com que estem en un punt diferent. En to menor. En to menor. Ja no en to major. Això és fascinant, eh? L'altre dia m'ho van explicar a les classes de piano, que ja sabeu què fa. L'ambient que crea un acord menor en comparació amb el piano. Que una cançó t'ho toques, els segadors, en major, i de sobte és una cançó infantil divertidíssima. Clar. Oh, Jéssica. Sí, sí, tot ho canvia, eh? ¿És major o menor el tema del Jéssica? No, era major, era to major. Ara l'estàs fent menor. Però abans era pura vitalitat, pura alegria. Sóc que la Marta és músic, també. Home, ella és una gran. Ho dic de veritat, no és ironia. A veure, no sé si m'hi puc considerar. Bueno, gran flautista, tu saps tocar. 12 anys de música. A mi em sembla suficient per considerar-t'hi. Aquí en el programa, la que més músics, els 6, els 18. Tot i que jo prometo, Marta, superar-te amb les meves classes de piano. Jo et convido que ho facis, perquè tot serà.

En aquesta taula hi ha gent que ha après guitarra amb tutorials de YouTube i es fa de guitarrista. En aquesta taula. Ets tu?

Home, crec que és ell.

A mi també toques el piano i el saxo. I el saxo, escolta'm. Podríem fotre una banda de jazz, tu i jo.

Mira, a partir del juliol, què has de fer, tu? No tens gaire cosa. Com volaries reconvertir-nos en un projecte de jazz? Tríos jazz. Marta Montaner, Juliana Canet i Roger Carandell. Allà amb el piano, el Roger el saxo, tu la. Però la pauta travessina és molt de saxo? Ai, de jazz? De jazz, i tant, que sí. Sí que ho és, sí que ho és. Pregunta-l'hi al teu professor. Pregunta-l'hi al meu professor, tot i que el jazz no és la seva especialitat, però li podem preguntar al pare del Jaume Miranda. Del Jaume Miranda, també, que és veritat. Sí, sí, sí. Doncs bé, Jéssica, podem recuperar la sintonia d'atenció de Jéssica Goicoechea? La mereix. No admeto cinto cocktail amb la Goicoeja. Model, empresaria, i se'ns acumulen també les etiquetes, concursant de la travessa VIP i ara tertoriana política. La Goico va assistir a la gala de la Harper's Bazaar i no hi anava sola, perquè l'acompanyava el seu xicot, el jugador de Rugby Manu Moreno.

Si us sembla bé, he decidit que a partir d'ara quan parlem d'ell sonarà Tocata i Fuga. Em sembla molt bé. Absolutament justificat. És una cançó que associava més a club de pitjors exnovios, però de vegades està justificat també que soni quan hi ha personatges que són com són, no? Recordem que aquesta parella es va donar una segona oportunitat a la primavera. Ara sembla que tan i tan feliços. Sí. I per primera vegada la Goico i el Manu Moreno van atendre, ara de seguida ho podrem comprovar o no, van atendre junts la premsa. Entrevista a dues veus. Cap pregunta de política per part dels reporters d'Agència. Atreveix-te. Només qüestions afectives. I a mi la resposta d'ell us diré que em produeix pànic absolut.

Pues que me cuida como una princesa. Lo que es, lo que es. Y tú ahí, no hay que decir usted.

Yo de ella, que es una mujer súper trabajadora, que no para, que sigue luchando por lo que quiere construir y lo admiro muchísimo de ella.

Vais a construir, la palabra construir me la has puesto ahí, perfecto. Una familia juntos, un hogar juntos, una vida juntos. No le metas más presión, que ya se la meto yo. Tiempo al tiempo. Tiempo al tiempo. Claro. Tampoco hay que precipitarse en esta vida, pero lo habéis hecho muy bien y lo estáis haciendo muy bien.

Muchísimas gracias. Creo que ha estado muy bien. ¿De qué habla esta señora? Ah. Ella intenta rescatar. Hola Marc Andreu. Ella intenta. Bona tarda. I no tapa't, és que se'n sent riure. Però se'l sentiria també fora de l'estudi. És una meravella aquest riure. En fi, ja no sé què estàvem dient. Ah, sí, la reportera, que per què va fent aquests comentaris? Perquè està en mode supervivència, treballant, intentant rascar algun titular, i per mi el treu, perquè en Manu Moreno, no sé si ho heu sentit, però diu, li diu a la reportera, no li posis més pressió a la Jèssica, que ja l'hi poso jo. Quins collons. Que és ell qui està pressionant per, potser, casar-se, per ja tenir fills, i us diré que la Jèssica, que és bastant expressiva amb les cares que fa, se la veia incomodíssima en aquesta situació. I, de fet, us puc explicar, en exclusiva, aquí, el que no sortia d'aquí, i potser no vol dir res, això, eh?, o potser ho vol dir tot, però potser ho vol dir tot, que la Jèssica va marxar d'aquesta gala sense en Manu. Aviam, a ella també li agrada molt estar recollida a casa seva, eh? Sí, però. Però a Madrid no hi té casa, que jo sàpiga. Aviam, aquí, molts punts. No sé si puc comentar. Espera, si puc acabar de dir la informació. No va marxar sola. La Jèssica va marxar amb un amic i una noia que em diuen que segurament

era la seva representant, que també la coneixem, que és la Sandra. La Sandra. Ella és de fer bomba de fum. Ella és de fer bomba de fum. Sí, però vas acompanyada. És a dir, tu has fet el posat davant dels fotògrafs amb la teva parella. És estrany que no marxeu junts. Sobretot demostra que n'hi ha un que té moltes més ganes de protagonisme i de focus que l'altre. Cosa que per mi també demostra el fet que anessin plegats a la catifa vermella i que a un se'l vegi tan visiblement encantat d'haver-se conegut i de respondre i a l'altre se la vegi molt més cohibida. Jo crec que la Jéssica hauria preferit no estar en aquella situació perquè ella en principi sempre ha defensat ser una mica més hermètica amb la seva vida perquè també després ho ha passat malament quan s'han sabut coses de la seva vida privada i en canvi ell està encantat de convertir-se en una persona una mica més famosa del que és. Ell és un trepa de manual, ells fa a més a més dos dies que van junts perquè encara que portessin 20 anys no és ningú per pressionar-la de res. Però en absolut, però tenint en compte que a més a més va ser ell qui la va deixar, fa. Això t'agrada dir que qualsevol altra situació de dir, escolta'm si un marxa abans perquè jo què sé, perquè li ve de gust

anar a casa a dormir o perquè es troba malament, és que tantes possibilitats, això no seria mai un problema, un motiu de discussió, només faltaria que la gent, els integrants d'una parella facin el que vulguin. Però en el cas de la Jèssica i en Manu, a mi em genera dubtes de què pot haver passat. I per últim, jo el que he interpretat d'aquesta peça audiovisual horrible que tant de bo no hagués vist mai, ja em sap greu. És que ells dos, i no sé si estaràs d'acord, Marta, i t'ho pregunto tu perquè entenc que el Roger fa estona que no escolta. No, jo m'interessa aquest tema. És que, mira, també, per aprendre'n dies com avui, hi ha moments on no cal opinar. Ah, no, clar. No, no cal opinar de tot. No cal. No cal. Doncs la la meva opinió. Home, és que amb això ets una experta, tu. Home, és que amb això. No, i amb això ets una experta. Home, i amb això. És que, clar, és molt diferent. Aviam, la cosa és que per com els dos expliquen què és el que li agrada a l'un de l'altre, jo tinc claríssim que no s'agraden. Diràs, Juliana, per què? Per què? Ben preguntat, Marta. Perquè ell, ella de fet, quan diu què és el que més t'agrada d'ell, no diu cap atribut sobre ell. És veritat, és com se sent ella.

Com se sent ella. Me hace sentir como una princesa. Em fa sentir com una princesa pels qui no parlau castellà. Jo crec que les princeses no les van deixar d'un dia per l'altre. I perdona, però en qualsevol cas jo penso que quan parles de no només una parella, sinó una amistat, algú que és important a la teva vida. I et pregunten què és el que més t'agrada d'ella, aquesta pregunta només es pot respondre amb adjectius. Només pots dir m'agrada perquè és molt intel·ligent, m'agrada. És divertit, em fa riure. El Manu fa millor, és treballadora, és algú que lluita pels seus somnis, és algú que té sempre una resposta per tot, és algú que sé que mai em deixarà de sorprendre. La resposta correcta a aquesta pregunta és aquell post que Christian Casas, concursant de la Travessa Vic. Bueno, què no va dir? Tots els adjectius del món. Josep Pla el va posseir. Perquè és simpàtica, perquè és guapíssima, perquè és preciosa, perquè és amable. Porque es de pueblo. Això és. Això només significa que valores aquella persona de debò. Quan expliques, no, soc amiga de la Marta, Perquè em fa sentir molt bé. Perquè sempre m'escolta. Perquè, no, soc amiga del Roger perquè. No, això no va així. O sigui, evidentment és important i algú pot tenir atributs fantàstics i fer-te sentir malament, evidentment no el vols a la teva vida. Però quan et pregunten

què és el que més t'agrada d'aquella persona, tu has de respondre amb adjectius. Punt pilota. La gent queda com. És que és la millor dona del món, és que em fa sempre el dinar. Però això què és? Què és això? Jo els meus nòvios, això, els tinc en un règim absolut. Sí que no s'atreveixin a dir-me, ets la millor nòvia del món perquè saps? Sí, t'entenc. ¿Què és el que més us agrada d'en Marc Andreu? Ai, el seu riure m'encanta, que sigui tan rialler. Que sigui tan bon company. Sí. Pensa molt. Tan generós. És molt detallista. Molt. És algú, a més a més, que té la capacitat d'empatia fins a un punt que sembla a vegades que pugui estar al teu cervell. És molt empàtic. Pensa molt en com es pot sentir algú altre. Tu estàs malament, l'hi expliques, i acaba estant més malament ell que tu. Està pitjor ell que tu. Sí, molt sensible, brillant. No per tornar a parlar, vull dir, no per ser una mala nòvia en aquest sentit, Juliana, però és veritat que és la típica persona que a tu et passa alguna cosa greu i tens ganes d'explicar-li. Totalment. I que sé guardar secrets, que això a vegades. No, això per mi és un defecte. Estic fins la polla de

que et guardis secrets. Escolta'm, que estàvem vivint un moment bonic. No, però pot tenir defectes també la gent. Escolta, no tot és bo.

A mi de vegades ja m'ha funcionat que sàpigues guardar secrets també. Jo t'ho agraeixo. Jo ho diu a mort perquè preferiria mil vegades que es bombés tots els secrets que jo li dic. És que tu no en saps. A mi me n'ha guardat algun. Quan són molt bèsties. Vosaltres mai de la vida. Mai de la vida em faríeu a mi ni us faríeu entre vosaltres el que ens fa del Marc Andreu, que és que té secrets, que sap que ens desviuríem per saber, que si ho coneguéssim ens canviaria la vida i la química se l'haurà i se'ls guarda. No, saps què passa? Que està protegint, amb aquest secret està protegint. A altres amics, perquè això m'ofende. Però també fas el mateix amb tu. Per mi és una qualitat, és que en Marc Andreu té molts amics. Molta gent se l'estima. I ell estima molta gent. Per mi, amb això soc molt dura, hi ha un esglaó. O sigui, està esglaonada la cosa. Llavors, per mi esteu molt amunt. Vol dir que si la meva amiga Maria de Cardedeu, que és de les meves millors amigues, o la Rita m'explica un secret, poder vosaltres no us el diré, perquè esteu per sota. Però si a mi, la no sé qui, em diu, jo a vosaltres us ho vamos, us ho diré al moment. És una caixa forta, Marc Andreu. No, i a més hi ha secrets i secrets no, perquè jo alguns secrets també els guardo, perquè si se'm diu no el diguis tant, me'l guardo. Va, que jo volia que fos un moment bonic. Però en Marc Andreu sabia, per exemple, que el Toni Soler marxava de l'estapassant i no ens ho va dir.

Què sembla? A qui l'estàs guardant el secret? Al Toni Soler! Perquè sap com et poses.

Ens ho pots dir? Què farem? Farem una pausa. Però és que això ens afecta professionalment, no a ella. A ella l'afecta personalment. I a vosaltres si ens vam prendre molt amb ell. A mi. És com quan feia temps que sabia que la cançó del Miki Núñez i els Siats es de Raquel Sanz. Juliana,

ni el Roger ni jo ens en recordàvem, eh? Jo ho porto, però. És que no pot ser. És una espira clavadíssima. Fem una pausa.

Aquí em diràs a qui li guardaves el secrete. A la Núria Marina? És que no sé.

És que és al·lucinat. I de seguida comentem la travessa VIP amb el Marc Andreu i el Jaume Miranda.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Bé, de seguida parlem de la travessa VIP, també d'aquest especial que es va penjar ahir a 3CAT, amb el debat de la travessa, però abans, tot i que no estem en directe ara mateix, de 6 a 7, sí que ens estan arribant missatges al 677 27 10 58.

Un missatge que va una mica en la línia del que hem comentat fa uns minuts. Ens diu aquesta persona, aquesta lloba perfecta, també sou necessaris en moments així, sense frivolitzar ni molt menys el que passa al món. Us escolto aquesta nit, gràcies que no sorti d'aquí un cor d'aquests envenat. Molt bonic, aquest missatge Marc Andreu, per cert, felices vigilias que demà és el teu aniversari quants en feies?

32 demà és una edat meravellosa i arribarà la crisi.

Crisi dels 32? O és dels 30 una mica en retard?

O dels 30 allargada? O el que potser no t'arriba?

Sí, li va arribar. Vull dir, és que vivim sempre en una crisi permanent. Llavors, diem, la crisi dels 30, estic en crisi perquè m'estic traslladant, però sempre és la mateixa crisi que és la buidor que té la vida per si, si l'actualitat va clar. Bueno, és que és tot un desastre total.

Jaume Miranda, molt bona tarda.

Bona tarda, què tal? Molt bé, és que. Una crisi, jo, de no arribar. De pulmonar, ara, perquè has vingut enfofagant. No, he notat que s'ha fumado ara mateix. És que no l'he avisat, que començàvem a gravar abans avui. A mi, algun dels meus moments

preferits del programa, en diferència, i hem tingut momentassos, va ser quan en Roger va descobrir en directe que en Jaume era fumador. Jo mai havia vist una cara de decepció.

Em va com si una decepció molt gran, que vull dir que li respecto, com si es vol fumar quatre paquets al dia. No, home, no li desitges això. No, no, no li desitjo, però que li respectaria. Però quan hi ha algú que estimo.

Ai, és el primer cop que l'hi dic. Com has dit això de l'aprecio com per rebaixar el t'estimo

que havies dit abans. I sé que fumen. Ah, penso, no.

No. Tu no. Menys històries perquè hi ha una fotografia teva a Instagram amb un piti a la boca. No va xupar el fum, eh?

Exacte, no vol dir que fumés. Era fals, com es des teatre. És a dir, és un piti del 2012. Qui t'ha dit que al teatre

fumem uns cigarros falsos? Els fumes tu. Ah, deien teatre en general. Ah, doncs el nostre teatre. Jo, spoiler, spoiler. Últimament al teatre m'estic fumant uns pitis falsos guapíssims. Per cert, recomanem a la gent, si vol comprar entrades per Esparreguera, encara són a temps, en queden poques i no és broma. Recomanem a la gent també que no fumin.

I si fumen, que deixin de fer-ho. Jo, si venc a Esparreguera, procuraré no fumar. Me respecten en Roger i Esparreguera. A quants pitis vas al dia? I a mi no cal que m'enganyis. Ostres, que violent. És que a mi me varen fotre una bronca perquè vaig anar a una revisión es dentista i va ser molt cru. O sigui, tres infermeres i sa dentista dient-me has de deixar de fumar, has de deixar de fumar, fent-me ses mateixes preguntes que tu. I ara és com un poc, es dir, de sa marmota. Me fumo uns 6 días, ai, 6 pitis en el dia. Sí, no sé si això és molt o poc. Són relativament pocs tenint en compte que fum des de l'adolescència. I tenint en compte que la gent,

o sigui, jo crec que per exemple l'Ernest deu anar 20 al dia. Tampoc és normal l'Ernest, eh? No, però tu creus que la Irma, o sigui. Irma Muška. Irma Muška, Muška Irma, que és cert, demà haurem de parlar-ne de la seva dona, la Buineta. La Buineta, uf. Ella fuma, jo crec que ella fuma 25 pitis al dia. És que clar,

potser no fuma tant, però has de veure que és molt de fotografiar-se fumant. A mi, per exemple, m'incomoda.

Forma part del personatge, forma part. A mi no, jo he sortit de festa amb ella i t'ho dic, que és una locomotora, no frena, eh?

Ja, també és una altra data, perquè jo ara, per exemple, en tinc 33, precisament ahir en el programa en directe, me vaig notar aquí, un gargot en el coll, que jo pareixia Natalia de Campos. Banyoles, banyoles que et sortia d'aquí en format full. Sí, va ser quan vaig dir, no sé, que de Bali i d'Emplex, i vaig dir, mare meva, les Campos, és que va ser grossa.

Va, tornem-ne. Hi ha molts famosos que se n'amaguen, vam anar al rodatge de la travessa VIP. I vam atracar una mica. Que no volen que es faci públic que fumen. I alguns fumaven allà entre tapes.

I coses que et sabrien però us deixaven fumar. Més com supervivientes. No, clar, tenen allà. Però Marc, no li podem explicar mai a en Roger qui vam veure fumar. No, no, no, no. El matem, el matem. No, no, el matem. Ah, us matem, us desmaiem. Us desmaieu. Sabria un greu tremendo. Sabria més greu que saber que la teva filla fuma.

Ai, no, la Raquel Sanz? No t'ho direm, no t'ho direm. En fumi, fuma.

No! No! Puc plorar? No, no, plorar de llàstima, de pena, de tristor.

De fet, una pista. Que traguin la cançó.

A tu, les propagandes anti-tabac que et van fer van ser bestials, està genial. Totalment. Tothom hauria de ser com tu. Mira, parlant de la travessa,

hem rebut un WhatsApp, Marc Andreu, a veure si estàs d'acord. Diu, bon dia, perfectes. Ahir vaig veure l'episodi del debat de la travessa i es veu la Goico ben incòmoda i fora de lloc tota l'estona. A més, posa unes cares de pòquer quan parlen del fet que alguns s'han vist fora de la travessa, etc. Que li és impossible dissimular la poca complicitat que ha tingut amb la

resta dins del programa. Ella dissimula tan poc. És un llibre obert en aquests sentits.

Té sort que és un programa en parelles perquè sempre parla la seva companya, que ara no recordes. Sempre parla la Natàlia i la Jéssica s'escuda una mica en això. Ho fa bé la Natàlia. Jo no la coneixia i m'acabo inclús beníssim, t'ho diria.

Avui serà monotema, Jéssica, perquè realment sí que va ser protagonista per ser com la més ignorada d'aquest debat que es va penjar ahir, de la travessa Expedició Tramuntana. Un episodi de Making of també es va penjar, i aquesta tertúlia per repassar com millors moments del programa amb tots els concursants VIP. Doncs comencen justament recordant un dels moments més icònics del programa, la frase amb la qual es desperta la Goiko la primera nit després de passar-la dormint al ras.

¡Qué horror! Yo quiero lujo ya. Quin horror! Necessito luxe. Va ser molt dur.

Va ser la primera frase que vaig dir al despertar. Sí, sí, sí. Sí, és que era necessari. Però luxe un luxe bàsic.

Vull dir, una dutxa. Un matalà bàsic.

Una dutxa, un llit, no?

Tu creus que O no. Sí, sí, sí, sí. Llavors, ho va dir ella, però ho pensàveu tots. Sí. Sí. No, no, no. I això que ells portaven tovalloletes humides. No, que va. Gloss, van fer skin care, vull dir, que portaven. Vau fer skin care aquell dia, també? Sí, i tant.

Ai, la veig prou divertida aquí,

la Jessy. Sí, aquí encara. Vull dir que ella ha estat amiga nostra durant molt de temps per algo. No, però ho deia també. Ah, però caramba, que ella té una bateria social i que només es porta bé amb qui es porta bé. Clar, aquí a la travessa no sabem si realment hi havia bona sintonia amb tothom. Escolta, Marc, i com ho va fer la Laura? Perquè al final el repte, i no és broma, de portar un programa així des de plató, que tampoc és la seva especialitat en cap cas, amb tants noms, tanta gent. Parles d'aquest debat especial. D'aquest debat. No era falsa directa

perquè estava editat, hi havia tres editats, però se'n sortien molt bé, la veritat em va sorprendre, perquè vaig veure com un anunci semblava que era més justet com es movia dins del plató. Home, doncs molt malament aquest anunci, no? No, exacte. Era un next que potser es va agradar més en fred, però després hi jugava molt bé. És veritat que és un nou registre per la Laura, això. I a més a més que conduïa, hi havia un moment fins i tot que ella era la protagonista, perquè al final la Raquel li preguntava coses a ella, com s'havia sentit, el tenia amic, i s'obria, com sempre, sobre la Laura, molt emotiva.

I que conduï un programa així, ja no és només estar a plató, que sí, és tanta gent allà, haver-ho de coordinar, em sembla complicat de dir,

i davant de la Raquel Sanz. I davant de la Raquel Sanz, no podria dir ni una frase de Cuea. Clarament. Ho faria fatal. Va ser tot el programa que ella estava a dret

a tenir uns quants concursants. Us heu d'imaginar, Laura, al mig d'aquest plató, al Museu Marítim de Barcelona, i a banda i banda hi havia els concursants asseguts en sofàs, i a un dels extrems hi havia la Goico. A més, la Laura, durant el debat, proposa, per exemple, un joc per trobar el concursant perfecte. I llavors voten entre ells. El físic, el del Christian Casas. La persona més estratèga, Xavier Coca. El líder, el Miki. I la persona que.

El més rondinaire, 3, 2, 1.

Ella va odiar cada

minut del seu pas per la travessa. Creieu que han cobrat extra per fer aquesta tertúlia, aquest debat? Perquè entenc que estava tocrosa la partida pressupostaria

ja d'entrada. Jo crec que no, perquè realment es fa gravar abans de la preestrena, és a dir, el dilluns. Van veure que funcionaven i et van animar. I crec que funciona també com a programa, dura una hora.

Sí, o sigui que això no ho havien fet fins ara, no? Amb les edicions d'Anònims,

això també és per seguir estirant el xiclet. Una cosa també diré, a favor de Nagoy Cochea, jo no estic aquí per afavorir-la en cap cas. Però posar-ne a Goy Cotxeà un concurs de supervivència enmig del bosc és un poc la gràcia de posar-ne a Paris Hilton a un reality a una granja amb vaques.

No, clar que la gràcia és tenir una viva allà. Sí, però alhora jo crec que també tenia un fons físic que era increïble. O sigui, tu l'has vist en bikini i penses, aquesta tia és forta, aquesta tia et sap escalar, aquesta potser no sap orientar-se per prejudicis, perquè potser sí que en sap, però que també pot treure molt suc i li pot fins i tot agradar. Però t'esperes que hi haurà aquesta distància també d'estrella, rollo, com diu en Jaume Paris Hilton, i que. És a dir, tu veus en Miki, i ja veus que ella està fent-se la maleta, bueno, la maleta, la motxilla, amb unes ganes, una il·lusió, perquè ella és un nen d'esplai, i ell ja té els jocs preparats, i ha portat cartes, i ha portat la guitarra, i amb ganes de passar-s'ho bé, i la vergonya a la butxaca, igual que els pieds. És gent d'esplai que va allà a fer comunitats. I la Jèssica és la diva del programa. O sigui que ja fa el rol que s'espionava.

És l'única que té ses ungles semipermanents fetes durant tots els episodis més que surt.

A veure si des del càsting de la travessa VIP realment es fitxa Jèssica Goycochea per ocupar aquest espai de pija. Clar, no ho sé, jo pensava que no. No m'apretis Marta perquè ja saps tu que la travessa VIP està tot fet tan a consciència que si parléssim.

Doncs en aquests episodis, com us deia, també veiem imatges inèdites que han quedat fora del muntatge final dels capítols. En un d'ells passa això mentre la Natalia i la Goiko caminen enmig de la muntanya. Som-hi!

Mira, qui et diu així, la Juliana aquella, no? Jessica! Jessica!

Records des d'aquí. Sí. Núria Picas, t'estimem! Quan vam saber que entràvem a la travessa, vam contractar a la campiona del món d'ultratrail, Núria Picas, i va acceptar fer diverses classes amb nosaltres per anar el millor possible preparades.

El fan molt bé, eh? Records, memòries.

Ara hauríem de fer aquesta versió que hem dit abans. És com quan el mòbil et recomana una fotografia de l'exnòvio. Quizás quieres recordar ese momento. No, no el vull recordar. Però, escolta'm, li vas treure l'únic somriure del concurs a la Jéssica. La decepció en el moment en què vam partir per es devia ser bestial per ella. Ella també pot tenir un dol exacte de perdre una amiga. Bueno, tres, uns quants amics, no? No només la Juliana.

Bueno, vosaltres encara ho segueix. Hi ha hagut un distanciament. Perdona, t'ha deixat de seguir? Ah, no ho sabia.

Ves que com que no vens als teatres del que no som. Me sembla supercunti que t'hagi deixat de seguir. Fomo. Ens vam discutir per xat. Necessit sabreu tot. He de venir a Esparreguera.

He de venir a Esparreguera sense fumar. Ja ho deureu saber, però un dels fets que travessen el programa també és la cançó de Raquel Sanz, d'en Miki i els tiets. Doncs al final del debat, aquest capítol especial, tots canten junts aquesta cançó i per primer cop veiem a la Goiko reaccionar a la seva part que li pertany a ella. Quin horror!

La Jéssica està pensant, no em paguen prou. Ella pensa, jo vull estar a la tele espanyola, vull estar al desafío, fent coses sèries. Jo en aquesta televisió provinciana cantant, qui és la Raquel Sanz? Qui és aquesta senyora? Està pensant això. Ella té un altre imaginari. Aquest moment aplaudir forçada,

com si l'estiguessin apuntant amb una escopeta. Té menys ritme que jo. A més, és duríssim perquè la cançó diu com vuit vegades la frase i ella està allà intacta.

Segons Jordi Cubino, és el moment punàlgic de la cançó.

És la gràcia de la cançó. Jordi Cubino, que per cert li hem fet un documental i trobo que no n'hem parlat. Mira, l'altre dia no hi eres, crec. Ai, és veritat, no hem parlat. Em salto els dies. Mira, és que és allò que faltes i ve el Leo Messi.

No va venir el Leo Messi, però en Cubino sí que ens va convidar el dia 1 de novembre, que no sé si tens plans a la tarda. Vés-ho a Ginebra gravant, però ja li direm que no. Se convidava a la preestrena del seu documental, el Cinema Jaribau. Espera, que m'ho apunto per no anar-hi.

I a mi m'han dit una cosa al Cubino, Que, bueno, potser era un secret.

D'eufòria. Mira, va, aquest. No sortia d'eufòria. Aquí l'estàs guardant el secret, el cubino. Un moment, un moment. L'estàs guardant el cubino, el secret. Se m'ha empatat un cubino d'eufòria. L'estaven aparcant. Te'n recordes de l'última edició,

que no sortia gaire? Sortia molt menys. M'ha arribat. Que Jordi Cubino no estarà a la següent edició d'Euphoria.

Si Euphoria ja era un xurro, imagina't ara. Perquè ell ho ha deixat? Això ja no ho sé.

Això és important, sabreu-ho. Si ell ho ha deixat, mos és igual, perquè vol dir que ell vol i ja està, tot està bé.

De fet, ens n'alegrem perquè per fi ha sortit d'aquesta gàbia d'or, de més de bronze. Que no sé tant, només. És una gran pèrdua televisiva, eh? A mi m'agrada molt en Cubino. Aquelles xupes, aquelles lentilles de color blau clei.

La relació amb la Marta Torneca que tenen en antena. I que en sap molt de música.

Però total, ningú es mirarà el programa, vull dir, que és igual si és o no. Si no ho hagués sentit, ningú se n'hauria sabentat. Jo, mira, me callo porque es más cómodo engañar-se.

Tornem a Raquel Sanz, si us sembla. Recordeu que aquesta és una cançó que ho està rebentant molt a totes les cases i justament quan van haver de fer els equips és quan va sorgir una mica amb la connexió entre en Xavi, l'Oriol, el Miki i la Raquel. Gràcies per escollir-nos.

Hem pensat, amb qui més o menys compartim una mica de ritme i una mica de conversa, saps? Crec que hem triat molt bé, hem triat una parella amb la que ens avenim molt. A mi m'ha fet molta il·lusió, eh?

Home, que hagin triat la veterana del grup està molt bé.

Jo vull anar a la platja amb tu. Aquesta la pots cantar, veus? I fer l'amor després virar plats frots.

Els que ets entonat deixant esquí. Sí, però no els diríeu, això és una castellanada. Clar, però després ho adapten, suposo, quan ho xerraven. Però està molt bé aquest episodi especial que es diu La cara bé, perquè afegeixen vídeos gravats pels concursants en estil blog, d'acord? I un d'ells és el Miki, que ens ensenya on dorm durant aquesta aventura. I explica una intimitat que potser, cara d'ell, com biògraf seu. Oficial. Exacte. No oficial, jo diria, de fet. Oficial, sí. No, no, ja és. Vam dir que sí, que era oficial, ja. Sí, sí, ho vam dir. No sé si tenies controlada aquesta intimitat.

Us en recordeu del coixí que faltava de l'habitació de l'Helena? Perquè jo he de dormir sempre amb un llit d'abraçat. Una mica de coada, eh? Jo tinc un coixí d'un metre vuitanta que abraço. Això deu acabar molt bé. Jo perfecte, no tinc problema de la cadera des de llavors. I l'abraço, i em costa dormir sense ella, eh? Em costa molt. De l'enduraps? No ho sé.

Que mono, no? Sóc la Sara. Un coixí de 1,80 m. Sóc la puta Sara i li monto un pollo. Jo feia servir un coixí així per l'embaràs. Clar, estaves embarassada, Marta.

És correcte. Jo faig servir un de més petitó, però també pel tema de la cadera. El poso entre els genolls.

Això no hi ha cap problema. O sigui que tot el món coixí també l'he experimentat. A mi el que m'ofeneix cada dia amb la teva nòvia, poder ser molt conservadora. No, és que segur.

Segur. Esteu en etapes diferents. I a veure, què vols dir? Porta uns set anys ja, Juli. T'abraços amb el teu nom.

No és el mateix abraçar el nòvio que abraçar un coixí, eh? No, és molt pitjor abraçar un nòvio, però és que de fet és horrible i no dorms, però això és el preu a pagar per l'amor. No ha d'anar així. Tothom sap que són cinc minuts de fer veure que te dorms així, després cadascú tira escena i s'acaben les adaptacions separades. I de vegades és millor això que no pas seguir dormint abraçadets. Jo em nego, és que m'hi nego. És que de veritat que jo he de deixar la. No t'estem oblidant, és el que tu vulguis. És que no va de mi això. Aquest programa, quan parlem de nosaltres, de cada un, parlem de nosaltres, d'un nosaltres més gran, del col·lectiu, de la comunitat. Jo no puc comprendre ni puc entendre de cap de les maneres, ni ho penso tolerar. Assumir que hi ha gent que arriba a un punt que decide. No fer la cullereta. Va més bé per l'amor dormir en habitacions separades. Això què és? Què passa? Llavors tens un company de pis que està genial. Juliana, però t'explico casuístiques que potser es poden tenir en compte. És que un es lleva a les 4 de la matinada, no vol despertar l'altre perquè l'altre entra a l'oficina a les 9. És que hi ha molts universos a tenir en compte. Ja estic d'acord. No, i que pot haver-hi algú que ronca molt, algú que està malalt. Mil circumstàncies. Però deixant de banda les excepcions que haurien de confirmar la regla, Tu hauries de dormir amb el teu nòvio o amb els teus nòvios, el model relacional que una desitgi, però es dorm abraçat. Es dorm abraçat i tens tortícolis. No, jo tampoc. No m'hi trobaràs. Només hi estan a favor el col·lectiu de fisioterapeutes. Per les esqueres que han d'arreglar per fer això tu Marc Andreu si tinguessis un novio dormiries abraçat amb ell? tota la nit eh tu dorms 12 hores però et vas canviant t'agafes després una mica de cullereta és que acabaríeu ajuntats al final tantes tones junts jo et compro en algun moment al moment de tocar-se els peus allò de dir estem aquí i després et tornes a abraçar però és assumir home si doncs no dormiràs super bé però és que també segurament hi haurà algun dia que no podràs anar al gimnàs perquè si no no el veus en tota la setmana és que una relació és fer sacrificis de vegades la convivència no porta aquí ja t'ho

dic a mi aquell moment que estava descrivint la Marta que és cullereta de 3 minuts i aquell cunyat que sembla que te'n vagis de viatge perquè li fas un petó i te'n vas a l'altra punta de llit i ets feliç també allà i saps que ell hi és per si de cas

tens tota la raó i podeu arribar a un pacte que és esperar fins que un dels dos s'hagi dormit. Qui s'adormi primer, després l'altre ja pot fer l'acte de netjar.

I treure el braç ben a poc a poc perquè no se desperti. Sí, perquè no despertar sentint una tristesa profunda. De vegades te separes dormit i no ets ni conscient de que ho has fet.

No, de vegades et separes, Jaume, si comences a fer això. Perquè allà acabes en pisos separats, que està genial. Però llavors, ja des del principi és de dir pisos separats, perfecte, living apart together, les nits que dorms junts dorms de nòvios i les nits que no, no.

I tens la teva intimitat i la teva vida. La de living apart together hi ha gent que funciona.

Sí, em sembla superbé. Però jo crec que hi ha gent que acaba pel desgast de. Si vols preservar tant, tant, tant lo teu i tal. Ah, doncs mira, cadascú.

Seguint, i un últim tall del Miki que destaco d'aquest especial amb material inèdit, també ens ha regalat un moment d'aquell que tant ens agrada.

És que, perdó, un moment. Això vol dir que el Miki i la Sara mai es fan ni una abraçada. Això vol dir que sí. No, no, no. I què fan? Tens un expert al costat, pregunta-li. Vale, doncs què fan? Tenen el coixí d'un metre vuitanta. Tu no ets expert en tenir una relació. En un banquet o així. Ho tenen en un banquet, no? No. I després. No sabia si com a testimoni de dormir un coixí. No, ara m'he.

No, ara m'he tret el barret de l'aparell i m'he ficat el barret de biògraf. Ahir vas a menjar, com vas anar a casa seva. Vas amb la bata de doctor. Escolta'm. Biògraf oficial.

El Miki, com ho gestionen? Té el coixí a prop. Espera, té el coixí a prop i ja ens fan els mimostals. Espera que la Sara s'hagi dormit. La deixa lentament i entén que la parta una mica o dormen en un llit de 3 metres, perquè si no tanta gent, la Sara, el coixí, tot, no hi queda. Segur que dormen amb el gos.

Ah, els gossos. Segur, segur, segur.

No, no, és que clar, així no et trobes mai. I si ja no et trobes al llit, perdona, però segur que tampoc queden. La pregunta. La pregunta. No t'hi cap en un word, eh? Aquesta és la pregunta. Més que una pregunta i no que una reflexió. Ara en sèrio, com ho fan?

El què, Juli, el què? De tu, el que has dit els últims 10 minuts, i llavors que et contesti. Dormen junts, sí. I es fan abraçades i petons?

I cada cop que foten han de tirar. Només poden follar fora de la habitació, clar, a la cuina o així. Home, aquest coixí l'han de tirar a terra cada cop.

Una tercera persona en aquesta parella, perquè en aquest especial, en material inèdit, també ens han regalat un moment d'aquell que tant ens agrada entre la Laura i el Miki. Sabeu que el que passa

aquí al Dilema es queda al Dilema. Ah, sí?

El mapa. Som-hi! Va, anem. Va, tio. I si em poso nerviosa i tot. Com vols que faci una tapa jo amb ell? És que és impossible. Perdo l'esforç rient, bàsicament. Està vermella. Està completament vermella.

Quina meravella. Jo no dic res i com a biògraf oficial hauràs de mirar molt bé com ho expliques perquè m'ho has de d'entendre. No, a mi aquesta trama m'inquieta una mica. Vas treure el tema o no? No, aquest no. Escota, doncs malament anirem perquè això de biografia és importantíssim. Juli que me'ls estic guanyant, poca por. Ja, és el capítol dos. Això i és que així.

Veurem aquesta química també l'any.

Bueno, hi ha tanta gent allà que si s'hi fot la Laura també en el llit ni ho notes. Perquè clar, en aquest llit que hi ha de tot, els gossos, el coixí, la Sara, el Miki, la Laura, un petit refugi. En un dia difícil hem construït un petit refugi

que també s'ha agraït una estona. I donaré voltes a la teva pregunta, Juli.